Generació T - Portal d'Educació Civicotributària. Agencia Tributaria. - Alumnes

Generació T - Agència Tributària, amb la col·laboració d´ Institut d´Estudis Fiscals.

Tercer cicle de Primària

ESCENARIS:

Escenari 1. Aula

Escenari 2. Biblioteca

Escenari 3. Parc

Escenari 4. Centre de dia

Escenari 5. L'hospital

Escenari 6. Bombers

Escenari 7: Estació de tren

Escenari 8: Poble

Escenari 9: Botiga

Escenari 10: Gent treballant

Escenari 11. Agència Tributària

Escenari 12. Comunitat de veïns

Escenari 13. Museu

Escenari 14. Ciutat sense impostos

 

T'invitem a viure una aventura al costat dels nostres amics de la Generació T, que són dos xiques i dos xics de la teua edat. S'anomenen Alba, Laura, Dani i Gabriel. Faràs un passeig per la seua ciutat i podràs visitar un gran nombre de llocs: un Aula, un parc, un hospital, un parc de bombers, etc.

A cada un dels llocs que anirem visitant l'anomenarem escenari i en cada escenari trobarem personatges que ens contaran històries molt interessants.

Esperem que aprengues i et divertisques amb els nostres amics de la Generació T!


Escenari 1. Aula

Estem en un aula en la qual hi ha un jove professor que es troba darrere de la seua taula, una pissarra en què està escrit un problema de matemàtiques, una xicoteta prestatgeria amb llibres sobre la qual descansa un globus terraqüi. Davant del professor, estan els pupitres dels alumnes. Hi ha dos xiques (Alba i Laura) i dos xics (Dani i Gabriel) d'esquena. En els seus pupitres tenen quaderns i llibres oberts i alguns bolígrafs.

El professor comença la classe i es dirigix a l'alumnat, això genera un diàleg entre el professor i dos dels alumnes: Dani i Alba.

Profe: Bon dia, xiquets. Hui vos parlaré dels impostos, encara que, abans d'explicar-vos què són, pensarem sobre algunes coses que succeïxen al nostre voltant. Supose que vos heu adonat que tots els xiquets i xiquetes van al col·legi.

Dani: Professor, i quan els pares no tenen diners per a pagar el col·legi als seus fills, llavors no van al col·legi?

Alba: No, Dani. Totes les xiquetes i tots els xiquets podem anar gratuïtament al col·legi, així que els pares no han de pagar.

Profe: Efectivament, Alba. Cap xiquet o xiqueta pot quedar-se sense plaça escolar. Això facilita que tots tinguem les mateixes oportunitats, independentment del nivell econòmic dels nostres pares.

Alba: Fa molts anys passava el mateix?

Profe: No. En un altre temps les coses no eren així, perquè els xiquets treballaven des d'edats molt primerenques i només alguns disposaven de temps i diners per a anar a l'escola. Ara anirem a la biblioteca i allí buscarem més informació.

A continuació, et contarem algunes coses bastant interessants.

SABIES QUE…?

A Espanya, fa molts anys, no totes les xiquetes i xiquets anaven al col·legi. Si pregunteu als vostres iaios, molts d'ells vos diran que els seus pares, i inclús ells mateixos, no van poder estudiar. Per exemple, a principi del segle XX quasi un 59% de la població de més de 9 anys era analfabeta. Ara el 100% dels xiquets i xiquetes a Espanya té dret a una plaça escolar gratuïta fins als 16 anys. (Dades de l'Institut Nacional d'Estadística)

Per a seguir l'aventura, hauràs de respondre la pregunta següent. Tria l'opció correcta:

El fet que el col·legi siga gratuït permet que…

  1. Tots tinguem les mateixes oportunitats.
  2. Ens gastem els diners en altres coses.
  3. Vaja al col·legi només qui vullga.

La resposta correcta és la a: "Tots tinguem les mateixes oportunitats.


Escenari 2. Biblioteca

Els nostres amics estan ara a la biblioteca. Hi ha molts llibres a les prestatgeries que rodegen la sala. A la zona central, hi ha taules amb ordinadors per a poder estudiar i fer treballs. Al fons de la sala, es troben la sala per a escoltar música i la videoteca.

Les dos xiques (Alba i Laura) i els dos xics (Dani i Gabriel) estan drets, en un lateral de la sala, escoltant el seu professor.

Profe: Les biblioteques públiques són un altre servici de què gaudim de manera gratuïta. Tots els ciutadans podem accedir-hi per a aprendre coses noves i per a divertir-nos. En estes hi ha llibres, periòdics, revistes, DVD, CD, podem navegar en Internet, etc. Tot això està a la nostra disposició, amb l'única condició de tornar allò que agafem prestat en perfecte estat i en el termini previst.

Gabriel: Aleshores tot el món pot llegir llibres, encara que no tinga diners per a comprar-se'ls?

Profe: Clar. Si les coses no foren així, només podrien estudiar i llegir aquelles persones que tingueren diners per a comprar llibres. I les xiquetes i els xiquets amb menys recursos econòmics mai no podrien aprendre.

Alba: Però a la biblioteca van moltes persones que no són pobres.

Profe: Sí, Alba; no es tracta que les coses siguen gratis per als pobres, sinó que tots podem gaudir de les mateixes oportunitats amb independència dels diners que tinguem. Mireu, xics, revisarem este exemplar de la Constitució Espanyola, on es recullen els drets i deures dels ciutadans.

Gabriel: , acaba de sonar el timbre, és l'hora d'eixida...

Profe: Sí, és cert. Podeu anar-vos-en. Ah! Recordeu que prompte anirem al museu.

A continuació, et contarem algunes coses bastant interessants.

SABIES QUE...?

Les administracions públiques són les responsables de conservar les obres d'art. A més, possibiliten que els ciutadans coneguen i gaudisquen dels béns culturals que té Espanya.

I QUE...?

Espanya disposa d'una àmplia xarxa de biblioteques públiques. Hi ha una biblioteca per cada 10.000 habitants. (Dades de l'Institut Nacional d'Estadística).

Per a seguir l'aventura, hauràs de respondre la pregunta següent. Tria l'opció correcta:

Qui creus que compra els llibres, les revistes i els DVD que hi ha a les biblioteques?

  1. Els organismes públics que les gestionen.
  2. El senyor que ens atén
  3. porten persones que tenen molts llibres a sa casa.

La resposta correcta és la a: "Els organismes públics que les gestionen.

Escenari 3. Parc

Passem de pantalla i la nostra amica Alba està ara al parc. Ací es troba amb el seu Iaio. És un parc amb molts arbres; hi ha xics i xiques que juguen al basquetbol; altres persones passegen per un camí que ascendix a una xicoteta muntanyeta. En primer pla, veiem una font, una paperera i el carret de l'agranador. Hi ha molts papers i algunes botelles trencades al voltant de la paperera. L'Iaio i Dani estan asseguts en un banc i comencen a parlar.

Alba: Hola, iaio. Hui al col·le ens han dit que podem gaudir de moltes coses gratis, ho sabies?

Iaio: Clar que ho sabia. I t'havies adonat que el parc també és gratis per a tots? Sense pagar res podem gaudir de l'aire lliure veient els arbres, la gespa, les flors; podem seure'ns als bancs; hi ha fanals, fonts, papereres.... I tot, a la nostra disposició, per a usar-ho quan vullguem.

Alba: És veritat, no me t'havies adonat. A més, quan es trenca una cistella de bàsquet o una paperera, sempre la canvien per una altra de nova. I no hem de pagar res.

Iaio: Els parcs són zones importantíssimes, perquè permeten que tots els ciutadans tinguen llocs nets i agradables per a passar el seu temps lliure. Mira tot eixe fem en terra! Això ens fa mal a tots. És fonamental que tractem de no tirar els papers a terra i de no trencar o pintar els bancs ni les papereres ni les engrnsadores.

Alba: Mola això que hi haja tantes coses que no costen diners i que puguem gaudir-les tots.

Iaio: La veritat és que tot pareix gratis, però no ho és. Si m'acompanyes al centre de dia, t'explicaré el que fa possible totes estes coses.

Alba: Sí, clar.

A continuació, et contarem algunes curiositats.

SABIES QUE…?

Les administracions públiques són les que s'ocupen de pagar els servicis de neteja i jardineria que mantenen nets i arreglats els parcs.

Per a seguir l'aventura, hauràs de respondre la pregunta següent. Tria l'opció correcta.

Creus que hi hauria parcs públics si no hi haguera administracions públiques que s'encarregaren d'estos?

  1. Sí, perquè els parcs ixen sols, els posa la naturalesa.
  2. No, ningú no s'encarregaria de fer un parc i mantindre'l net i arreglat sense cobrar entrada.
  3. Ni sí ni no, és un tema que no és important.

La resposta correcta és la b: "No, ningú s´encarregaria de fer un parc i mantenir-lo net i arreglat sense cobrar entrada".


Escenari 4. Centre de dia

Passem de pantalla i trobem la nostra amica Alba centre de dia amb el seu Iaio. Estan al jardí de l'edifici on hi ha flors, arbres i bancs. En una taula estan l'Iaio de Alba i dos amics seus jugant al parxís. En una gandula hi ha una altra senyora major que llig un periòdic. Al fons de la imatge, a través dels vidres de l'edifici, es veu una sala on alguns ancians veuen la tele i una altra sala on altres persones majors fan gimnàstica.

Iaio: Això és el centre de dia.

Alba: Iaio, què és un centre de dia i per a què servix?

Iaio: seguida ho sabràs. Hola!, vinc a presentar-vos a el/la PROTA, que vol conéixer què és un centre dia.

Àvia: Hola, Alba!, jo t'ho explique. Un centre de dia és un lloc on les persones que ja no treballem ni anem al col·legi ens reunim amb els nostres amics. Ací podem jugar a les cartes, xarrar, fer gimnàstica, menjar, planificar excursions i llegir llibres o la premsa. També podem tindre assistència mèdica.

Alba: Que guai! És com el cole, però sense professor. I també és gratis com el col·legi?

Iaio: Ja, ja, ja! Encara que no és gratis, una gran part del que costa ho paguen les administracions públiques. A més, les persones majors tenim dret a descomptes en els viatges, podem tindre medicines gratis i alguns no paguem res per anar amb els autobusos de la ciutats.

Alba: Iaio, aleshores, les persones majors que ja no treballen d'on trauen els diners per a anar de viatge i comprar coses?

Iaio: Els qui ja no treballem rebem una pensió de jubilació. És un dret que ens hem guanyat després d'haver contribuït amb una part del nostre sou al llarg de tota una vida de treball. Això és possible perquè les persones que treballen hui contribuïxen amb una part del seu sou, els empresaris amb una part dels seus guanys i l'Estat fa també una aportació a un fons comú que s'anomena Seguretat Social. Així, de la mateixa manera que jo vaig contribuir a la Seguretat Social per a altres, tu ho faràs per als teus pares i els teus fills per a tu.

Alba: Això sí que està ben pensat. Conta'm més coses, iaio.

Iaio: Si te'n véns amb mi a l'hospital, et conte més coses.

Alba: Val, anem-hi!

A continuació, et contarem algunes curiositats.

SABIES QUE…?

A més de les pensions de jubilació, hi ha altres tipus de pensions, com les d'incpacitat temporal o permanent, viudetat, orfandat, etc.

I QUE...?

Hi ha persones que, encara que no han contribuït al fons comú, perquè les seues circumstàncies al llarg de la vida no ho han permés, reben una pensió que s'anomena pensió no contributiva.

Per a seguir l'aventura, hauràs de respondre la pregunta següent. Tria l'opció correcta:

De què viuen les persones que ja no treballen perquè són majors?

  1. Dels seus fills
  2. De la pensió de jubilació.
  3. De les almoines

La resposta correcta és la b: "De la pensió de jubilació".


Escenari 5. L'hospital

Passem de pantalla per a trobar-nos a l'hospital. Estem en una habitació d'hospital, en la qual hi ha dos llits, dos cadires per a acompanyants, una taula al costat dels llits perquè mengen els malalts, una televisió penjada de la paret. En una de les tauletes hi ha un pitxer amb flors. A través de les finestres de l'habitació, una vista panoràmica de la ciutat. En primer pla, una doctora atén l'Iaio de Alba, mentres mira la radiografia d'una mà. La doctora pregunta a l'Iaio pel seu estat de salut, d'esta manera comencen a parlar els tres personatges:

Doctora: Hola, bon dia, com es troba? Veig en la seua radiografia que tot va molt bé.

Iaio: Sí, estic prou bé. Hui vinc a ensenyar a Alba algunes coses sobre l'hospital.

Doctora: Els hospitals proporcionen servicis sanitaris molt complets per a tots els ciutadans. Ací operem els pacients que ho necessiten, romanen ingressades aquelles persones que requerixen un atenció mèdica intensiva i es fan trasplantants. També investiguem per a trobar cura a malalties difícils de tractar, com la sida, el càncer, etc. Som moltes les persones (doctores i doctors, infermeres i infermers, auxiliars, etc.) que treballem perquè tots els ciutadans reben la millor atenció possible.

Iaio: Tot això pot fer-se perquè les administracions públiques destinen grans quantitats de diners a construir i mantindre els centres de salut i els hospitals.

Alba:Iaio, i tot això també és gratis veritat?

Iaio: Sí; tots tenim dret a rebre atenció mèdica de forma gratuïta. Però no en tots els països és igual, ni sempre ha sigut així. En alguns llocs les persones es moren perquè no tenen diners per a pagar un metge. Bo, com encara tenim temps, anirem al poble a fer un passeig, perquè tinc algunes coses més a contar-te.

A continuació, et contarem algunes curiositats.

SABIES QUE…?

A principis del segle XX, a Espanya l'esperança de vida no arribava als 35 anys. És a dir, les persones vivien, com a mitjana, només fins als 35 anys. La causa principal era que hi havia molts bebés i xiquets xicotets que no sobrevivien (és a dir, la taxa de mortalitat infantil era molt alta), a causa de la falta de cures mèdiques per a la mare i el bebé. Al començament del segle XXI l'esperança de vida és de 79 anys (la segona més alta després de Japó), una de les més altes del món. En el cas de la dona espanyola, és de 83 anys (Dades Institut Nacional d'Estadística).

I QUE...?

L'atenció mèdica és possible gràcies al fet que existixen, a més dels hospitals, els centres de salut, on s'atén als pacients i es fan campanyes per a previndre malalties, com, per exemple, les campanyes de vacunació.

Per a seguir l'aventura, hauràs de respondre la pregunta següent. Tria l'opció correcta:

En tots els països és gratis anar al metge?

  1. Sí, perquè totes les persones som iguals i tenim dret a la sanitat.
  2. No, només en aquells en què les administracions públiques, per mitjà dels diners recaptats, paguen la construcció dels hospitals i el sou del personal sanitari.

La resposta correcta és la b: "No, només en aquells en què les administracions públiques, per mitjà dels diners recaptats, paguen la construcció dels hospitals i el sou del personal sanitari".


Escenari 6. Bombers

En este escenari, Iaio i nét caminen pel carrer en direcció a l'estació. Passen per davant de la comissaria de policia i, quan arriben al parc de bombers, es troben un bomber que pareix conéixer el nostre amic i el saluda:

Bomber: Hola, Alba! Ja tornes a casa?

Alba: No, hui vaig amb el meu iaio a fer un passeig. Anirem amb el tren al poble.

Bomber: Que bé!

Alba: més, el iaio m'ha contat que els ciutadans tenim moltes coses gratis.

Iaio: Així és. Els servicis de la policia, la guàrdia civil, els bombers i protecció civil també són gratis.

Alba: Sí?

Bomber: Clar. Com s'apagarien els focs i se salvaria les persones si no existiren els servicis d'emergència? Podria cada un pagar pel seu propi compte a la policia quan la necessitara?

Alba: És veritat! Tots tenim dret a ser atesos en una emergència, amb independència que la puguem pagar o no.

Bomber: Adéu, Alba. Precisament, he d'anar ara a atendre un avís urgent.

A continuació, et contarem algunes coses bastant interessants.

SABIES QUE…

Els servicis d'ajuda al ciutadà (bombers, protecció civil, policia i guàrdia civil) són públics, és a dir, són possibles gràcies als diners recaptats per les administracions públiques.

I QUE...

El salvament de nàufrags o banyistes en perill, la protecció de xiquets perduts o abandonats, la recerca de persones desaparegudes, la reparació urgent de cornises o teulades que pogueren caure o el rescat de muntanyencs perduts en la neu també són servicis que presten la policia, la guàrdia civil, els bombers i protecció civil.

Per a seguir l'aventura, hauràs de respondre la pregunta següent. Tria l'opció correcta:

Quins servicis públics atenen emergències? 

  1. Bombers, Policia, Guàrdia Civil i Protecció Civil.
  2. Bombers i Protecció Civil.
  3. Policia i bombers.

La resposta correcta és la a : "Bombers, Policia, Guàrdia Civil i Protecció Civil".


Escenari 7: Estació de tren

Els nostres protagonistes han arribat a l'estació i viatgen en un tren amb destinació al poble. A través de les finestres del vagó en què estan asseguts es veu l'andana. Hi ha un rellotge gran penjat i un cartell blau amb la bandera de la Unió Europea, i al centre es llig FEDER. Mentres inicien el seu viatge, alba i el seu Iaio parlen:

Iaio: T'has fixat en les estacions de tren o d'autobús i en els ports i aeroports? També són instal·lacions de què gaudim sense pagar per usar-les. Són molt cares i difícils de construir; per això, ningú podria fer-se la seua pròpia estació.

Alba: Les carreteres, els carrers, les vies del tren, els semàfors... també són gratis?

Iaio: Sí. Creus que algú gastaria els seus diners a fer carreteres que arribaren als pobles més xicotets i llunyans?

Alba: Doncs no.

Iaio: Clar que no. Les infraestructures es construïxen gràcies als diners públics. Anomenem infraestructures als ports, carreteres, autovies, estacions, vies i aeroports.

Alba: D'on ixen eixos diners?

Iaio: Bona pregunta. De seguida et respondré.

Ara et contem algunes curiositats.

SABIES QUE…

La modernització de les carreteres a Espanya ha sigut possible gràcies als diners que les administracions públiques han invertit en la seua construcció i a les ajudes que la Unió Europea ha oferit al nostre país.

I QUE...

Les infraestructures no són un fi en si mateixe, sinó un instrument al servici de la integració, de la cohesió social i de la generació d'ocupació i riquesa. Les infraestructures tenen un marcat caràcter social, perquè contribuïxen a eliminar les diferències entre territoris, en definitiva, a eliminar les diferències d'oportunitats.

Per a seguir l'aventura, hauràs de respondre la pregunta següent. Tria l'opció correcta: 

Si es trenquen les vies per què passa el tren que et porta a la ciutat en què passes les teues vacacions, qui paga la reparació?

  1. Els teus pares, que hauran de pagar més pel bitllet perquè arreglen les vies.
  2. El conductor del tren.
  3. Les administracions públiques, per mitjà dels diners recaptats.

La resposta correcta és la c: "Les administracions públiques, per mitjà dels diners recaptats".


Escenari 8: Poble 

Alba i el seu Iaio han arribat a la seua destinació. Estan en un carrer del poble. Hi ha cases baixes amb porxos al carrer. Al final del carrer hi ha una vaca. En un primer pla, està l'ajuntament, una motocicleta aparcada i, davant, una botiga d'alimentació. A la porta de la botiga d'alimentació, els nostres amics parlen:

Alba: Iaio, no m'has contestat. D'on ixen tots els diners que fan falta perquè hi haja col·legis, biblioteques, carreteres, parcs, centres de dia, hospitals, bombers...?

Iaio: Bo, crec que ja ha arribat el moment d'explicar-t'ho. Tots estos servicis pareixen gratis, però en realitat no ho són. Veuràs, totes les persones que vivim a Espanya contribuïm amb part dels nostres diners, perquè paguem una cosa que s'anomena impostos.

Alba: Jo també?

Iaio: Sí, encara que et sorprenga, tu també pagues impostos. De forma molt simple, puc dir-te que els impostos són de dos tipus. Hi ha un tipus d'impost que paguen les persones majors i que té a veure amb els diners que es guanya: s'anomenen directes i el més important i conegut d'estos és l'Impost sobre la Renda (IRPF). I hi ha un altre tipus d'impostos que tenen a veure amb el que es compra: s'anomenen indirectes i el més important és l'Impost sobre el Valor Afegit (l'IVA), que paguem tots, tu també, cada vegada que comprem alguna cosa. Entrarem a la botiga perquè ho entengues millor.

A continuació t’expliquem algunes coses força interessants.

SABIES QUE...

Un impost és una quantitat de diners que han de pagar obligatòriament els ciutadans perquè les administracions públiques puguen atendre les despeses públiques de tots (educació, sanitat, infraestructures, servicis d'emergència, etc.).

I QUE...

Els impostos no són una quantitat fixa igual per a tots els ciutadans, perquè això seria injust, ja que no totes les persones tenen els mateixos diners. Per això, paguen més impostos els qui tenen més o guanyen més i paguen menys impostos els qui menys diners tenen.

Per a seguir l'aventura, hauràs de respondre la pregunta següent. Tria l'opció correcta:

Qui contribuïxen amb part dels seus diners per a pagar les despeses públiques?

  1. Només les persones que treballen
  2. Els pares i les mares.
  3. Tots els ciutadans.

La resposta correcta és la c: "Tots els ciutadans".


Escenari 9: Botiga

Entren a la botiga. És una botiga en què venen quasi de tot. En un primer pla, hi ha caixes de pomes, peres, plàtans, tomaques, taronges, cogombres, alls, etc. Al lateral de la botiga hi ha una prestatgeria amb caixes de sucs i llandes de tomaca. Al taulell, hi ha una caixa registradora i una bàscula. Darrere, està la botiguera, una senyora somrient que els atén:

Iaio: Bon dia, Pilar. Ens poses dos cartons de suc i una bossa de creïlles fregides?

Pilar: Clar, per descomptat! Són 2,10 €. Ací tens el tiquet.

Iaio: Mira, Alba, veus? En el tiquet posa "IVA". Al costat hi ha una quantitat, veritat?

Alba: Sí, 19 cèntims és l'IVA i 1,91 és l'import.

Iaio: Els 19 cèntims és l'impost que hem pagat per la compra que acabem de fer. Totes les compres, siguen coses molt xicotetes, com un xiclet, o una cosa molt gran, com una bicicleta, tenen IVA. Això significa que les administracions públiques recapten una part dels diners de la compra, per a invertir-la després en tots eixos béns dels quals gaudim (educació, sanitat, carreteres, etc.).

Alba: Doncs, són molt pocs diners.

Iaio: Sí, però cal pagar-lo en cada compra. Per això, és important pagar eixe impost sempre, encara que siguen molt pocs diners.

Alba: És l'hora en què la mare ix del treball. Anem a buscar-la?

A continuació, et contarem algunes curiositats.

SABIES QUE...

L'impost sobre el valor afegit (IVA) és diferent segons el producte que es compra: el 4% o el 10%, per a productes que cobrixen les necessitats bàsiques (per exemple, aliments, medicaments, vivenda, material escolar), i el 21%, per a la resta dels productes.

I QUE...

És important demanar sempre la factura o el tiquet, encara que algú ens oferisca un preu més barat si no ens dóna el comprovant. Si no exigim les factures, és possible que no estiguem contribuint als impostos amb les nostres compres. A més, si el producte que hem comprat és defectuós, per a reclamar necessitarem presentar la factura o el tiquet.

Per a seguir l'aventura, hauràs de respondre la pregunta següent. Tria l'opció correcta:

Com s'anomena l'impost que paguem quan comprem alguna cosa?

  1. TIA
  2. IVA
  3. CIA

La resposta correcta és la b: "IVA"


Escenari 10: Gent treballant

Passem de pantalla i trobem la nostra amica Alba a l'oficina en què treballa sa mare. A l'oficina, hi ha taules amb ordinadors i persones treballant. Hi ha plantes i quadres. Des de les finestres es veuen altres edificis. Una senyora asseguda en una taula que parla amb un dels seus companys. En un primer pla, veiem el nostre personatge parlant amb sa mare.

Mare: Que bé que hàgeu vingut!

Alba: Fixa't, mare, el iaio m'ha contat com funcionen totes les coses de les quals disposem gràcies als impostos. I m'ha dit que totes les persones que treballen contribuïxen amb una part del seu sou. Tu ho fas?

Mare: Sí, clar. Les persones que treballem contribuïm amb part del nostre sou. A esta contribució se l'anomena Impost sobre la Renda (IRPF). No obstant això, no tots paguem el mateix, ja que es contribuïx d'acord amb el que es guanya, és a dir, que qui guanya més, paga més. A més, també es tenen en compte les circumstàncies personals i familiars, perquè, per exemple, si la persona té fills o és discapacitada, pagarà menys.

Alba: Qui s'encarrega de recollir i ajuntar tots els diners?

Mare: A l'Estat, l'Agència Tributària. Vols que anem a veure-la? Està ací mateix.

Algunes qüestions d'interès.

SABIES QUE...

L'impost sobre la renda (IRPF) és un impost que paguen les persones segons els diners que guanyen. Així, qui guanya més paga més i qui guanya menys paga menys, i inclús les persones que tenen només el més just per a poder viure no paguen res.

I QUE...

En l'impost sobre la renda (IRPF) es considera que hi ha una quantitat mínima de diners que tots necessitem gastar per poder viure dignament i cobrir les necessitats bàsiques. Per eixa quantitat, no cal pagar l'impost sobre la renda. A més, eixa quantitat mínima és major per a les persones que tenen fills, ja que han d'alimentar-los, comprar-los roba, llibres i joguets

A MÉS...

L'impost sobre la renda no s'ha de pagar de colp, sinó que es va pagant a terminis al llarg de l'any (retencions, pagaments a compte).

Per a seguir l'aventura, hauràs de respondre la pregunta següent. Tria l'opció correcta

Com s'anomena l'impost amb què contribuïxen les persones d'acord amb el que guanyen?

  1. IRPF
  2. IVA
  3. PVP

La resposta correcta és la a: "IRPF"


Escenari 11. Agència Tributària

Passem de pantalla i trobem Alba i sa mare en una oficina de l'Agència Tributària. Els treballadors de l'Agència estan atenent els ciutadans que acudixen a realitzar la seua declaració de la renda.

La nostra protagonista i sa mare estan drets al centre de la sala i parlen.

Mare: A l'Estat és l'Agència Tributària la que s'encarrega de recaptar els diners que provenen dels impostos. Una vegada a l'any tot el món fa els seus comptes per a veure amb quina quantitat li correspon contribuir d'acord amb el que ha guanyat. Això és fer la declaració de la renda. L'Agència Tributària ajuda les persones que facen més fàcilment la seua declaració de la renda, i inclús, en molts casos, els l'envia a casa.

Alba: I si algú no vol pagar els impostos?

Mare: L'Agència Tributària s'encarrega de vigilar que tots complim amb la nostra obligació de pagar els impostos, perquè totes les coses que s'hagen de fer amb eixos diners puguen realitzar-se. Ningú no ha de deixar de pagar els impostos, perquè això és defraudar i constituïx un comportament insolidari.

Alba: Aleshores, l'Agència Tributària ha construït el meu col·legi?

Mare: No, Alba. La decisió sobre quants diners es gastaran i en quines coses la prenen els representants dels ciutadans en les Corts Generals, que és el Parlament de l'Estat, en les assemblees legislatives de les comunitats autònomes i en els plens dels ajuntaments.

Alba: Ah, ja! Els polítics són els qui manen i poden fer el que desitgen.

Mare: No, no. Pensa en el que ocorre quan trieu els vostres delegats de classe: cada un dels candidats proposa fer determinades coses i vosaltres voteu a qui més vos agrada. Doncs, de la mateixa manera, els partits polítics es presenten a les eleccions cada un amb un programa en què diu el que faria amb els diners públics si guanya. Aleshores la gent vota el partit que li pareix millor. A més, cada any, el Parlament ha d'aprovar les propostes del Govern sobre les coses en què vol gastar els diners públics durant l'any.

Alba: Val, val. Ara anem a casa, per favor, que vull berenar.

Ara t'oferim algunes dades curioses.

SABIES QUE...

L'Agència Tributària té dos objectius: ajudar les persones a complir les seues obligacions en relació amb els impostos i tractar d'evitar que hi haja persones que no complisquen amb la seua obligació.

I QUE...

Una altra de les funcions de l'Agència Tributària és vigilar les fronteres per a evitar per exemple, que entren drogues al país, que es trafique amb animals d'espècies protegides o que isquen indegudament obres d'art.

A MÉS...

Les comunitats autònomes i les administracions locals (municipis…) també recapten determinats impostos. Per exemple, quan una persona ven sa casa a una altra, qui la compra ha de pagar a la comunitat autònoma un impost que s'anomena de "Transmissions Patrimonials". Els municipis també recapten impostos, com el que es paga per tindre cotxe, o una espècie d'impostos que s'anomenen taxes, com la que paguem perquè ens arrepleguen el fem.

Per a seguir, hauràs de respondre la pregunta següent. Tria l'opció correcta

Qui s'encarrega de recaptar la majoria dels impostos a Espanya?

  1. El Rei
  2. L´Agència Tributària
  3. El President del Govern

La resposta correcta és la b: "L´Agència Tributària"


Escenari 12. Comunitat de veïns

Passem de pantalla i trobem Alba i sa mare al portal de sa casa, on un grup de veïns pareix estar reunit. Un senyor, que pareix el president de la comunitat; una senyora, que està llegint un paper, i altres quatre veïns que estan asseguts al costat de l'ascensor. A la porta de l'ascensor hi ha un cartell d'avariat.

Mare i fill, drets, contemplen l'escena mentres comenten:

Mare: Mira! hi ha reunió de propietaris. Saps? Les comunitats de veïns són com els països: tots contribuïxen amb un poc de diners per a poder tindre nets i arreglats els espais comuns, com ara les escales, l'ascensor, les peretes dels corredors...

Alba: Tots paguen el mateix?

Mare: No; qui té la casa més gran paga més i qui té la casa més xicoteta paga menys.

Alba: I si algú no paga?

Mare: Ens emprenya a tots, perquè no sols no contribuïx amb la seua part, sinó que, a més, continua usant les coses igual que si pagara. Perquè qui no paga també munta a l'ascensor, encén el llum i tota la resta.

Alba: I qui pren la decisió sobre en què es gasta els diners i en què no??

Mare: La persona que administra la comunitat s'encarrega de fer el pressupost on figuren les despeses i els ingressos de la comunitat. En la reunió de veïns es demana opinió a tots i es decidix si s'aprova o no el pressupost. Per això, es fan reunions de veïns.

Alba: Aleshores, això de votar és molt important, perquè així és com es prenen les decisions.

Mare: Sí, efectivament. Però anem ja a casa. Demà t'espera un dia molt interessant al museu.

A continuació, t'oferirem algunes dades d'interés.

SABIES QUE...

Les persones insolidàries que no paguen els seus impostos ens obliguen a tots a rebre un nombre menor de servicis o a rebre servicis públics de pitjor qualitat. A més, fan que els qui complixen la seua obligació hagen de pagar més, per a compensar els diners amb què els defraudadors deixen de contribuir.

I QUE...

Els Pressupostos Generals de l'Estat són els comptes aprovats per llei que reflectixen el que es gastarà i ingressarà per a proporcionar els béns i servicis públics. Els ingressos es deuen als impostos que paguem tots els ciutadans. Els Pressupostos Generals de l'Estat els elabora el Govern i els sotmet a l'aprovació del Congrés dels Diputats i del Senat.

Per a seguir, hauràs de respondre la pregunta següent. Tria l'opció correcta 

Qui li paga el sou al porter de la comunitat de veïns?

  1. La persona que administra la comunitat amb els diners de tots els veïns.
  2. L'Estat, perquè és un servici públic
  3. Ningú, perquè els porters no cobren

La resposta correcta és la a: "La persona que administra la comunitat amb els diners de tots els veïns


Escenari 13. Museu

És un altre dia. Els xiquets estan amb el seu professor al museu al qual han acudit a veure una exposició sobre la història dels impostos. Veiem una estàtua d'Apol·lo al centre de la sala. A les parets hi ha quadres i davall d'estos vitrines amb objectes. Una senyora mira atentament un quadre, mentres el professor, al centre de la sala, al costat de Laura i el Dani es dirigix a ells i els diu:

Profe: Hem vingut al museu per a veure una exposició sobre la història dels impostos. Els impostos han existit sempre, perquè tots els governants han demanat a les persones que contribuïsquen amb part dels seus diners per a poder pagar algunes coses d'ús comú. Quan els governants no han sigut justos en l'ús dels diners recaptats, la gent ha protestat.

Alba: Aleshores, els impostos sempre han sigut molt importants.

Profe: Sens dubte. Una societat democràtica, com la nostra, gaudix de grans beneficis, tenim: ensenyança, sanitat, seguretat i pensions per a tots. Això, gràcies al fet que tots contribuïm amb part dels nostres diners a través del que comprem i del que guanyem.

Dani: Professor, a més de pagar els impostos, si cuidem les coses, farem que no calga gastar diners per a arreglar-les.

Profe: Clar. No sols és important construir carreteres, col·legis, hospitals o parcs, sinó també mantindre'ls nets, ben arreglats i amb les coses sense trencar. Per exemple, la quantitat necessària per a arreglar els bancs del parc, pel fet que algú els ha trencat, és un balafiament de diners que podria usar-se per a curar més persones.

Alba: I, si no hi haguera impostos, què passaria?

Ara t'oferim algunes dades d'interés.

SABIES QUE...

Van ser els musulmans a Espanya els qui, per primera vegada, van definir l'impost sobre la compra i venda. A este impost li van posar el nom de gabelles.

I QUE...

En l'edat mitjana eren els llauradors els qui pagaven impostos als senyors feudals a canvi de la seua protecció.

A MÉS...

En el segle XVI va haver-hi a Espanya una revolta popular molt important, la dels Comuners, en gran manera com a protesta pels nous impostos que es van establir a l'arribada de l'emperador Carles V.

RECORDA QUE...

Un dels principis fonamentals de la democràcia és que només es poden establir impostos amb l'aprovació dels representants elegits pels ciutadans. Per això, segons la Constitució, els impostos han d'establir-se per llei aprovada en el Parlament.

Per a seguir, hauràs de respondre la pregunta següent. Tria l'opció correcta 

Els diners recaptats amb els impostos servixen per a…

  1. Construir carreteres, col·legis, hospitals i parcs.
  2. Mantindre nets i arreglats els parcs, els col·legis, els hospitals i les carreteres.
  3. Les dos són correctes.

La resposta correcta és la c: "Les dos són correctes".


Escenari 14. Ciutat sense impostos

Els xiquets seguixen a la sala del museu i escolten el seu professor. Imaginen una ciutat sense impostos. Al costat dels seus caps un entrepà mostra un lloc amb fem al sòl, amb els carrers sense asfaltar, un ancià demanant almoina, un camp de futbol amb les porteries trencades… Mentres, imaginen, parlen entre ells.

Dani: Si no hi haguera impostos, res seria com és ara. No tindríem museus ni biblioteques, ni col·legis, ni hospitals; no hi hauria policies ni bombers, ni estacions de tren ni carreteres; no hi hauria agranadors que netejaren els carrers...

Alba: El meu iaio no podria anar al centre de dia, no tindria pensió i les medicines costarien tan cares que no podria comprar-les. Només els xiquets rics anirien al col·legi i no tindríem parcs per a jugar.

Dani: Estic descobrint coses molt interessants! Els impostos ajuden a fer que tots tinguem les mateixes oportunitats i que el món siga més just.

Alba: El realment important és que amb els impostos es paguen les coses de les quals tots gaudim.

Dani: Així, el diner públic és una bossa comuna que hem omplit entre tots, veritat, professor?

Profe:Exactament. Heu entés molt bé el que són els impostos.

A continuació, t'oferirem algunes coses que val la pena saber.

SABIES QUE...

A pesar de tots els avantatges que té pagar els impostos, hi ha persones insolidàries que intenten no pagar o pagar menys del que els correspon. Per això, l'Agència Tributària posa gran esforç a investigar i descobrir els defraudadors.

I QUE...

Les persones que no paguen els impostos que els corresponen són multades o inclús poden arribar a anar a la presó si la quantitat defraudada és superior a 120.000 euros i cometen delicte fiscal.

Ja has conclòs l'aventura. Esperem que hages aprés coses interessants i...

RECORDA QUE:

Tots tenim necessitats individuals, que satisfem cada un amb els nostres diners, però, a més, tenim altres de col·lectives, que un a un no podríem pagar. Per a això, es realitzen aportacions a un fons comú. Estes aportacions es fan, fonamentalment, per mitjà del pagament d'impostos. Amb estos es cobrixen les despeses necessàries per a establir i mantindre els servicis públics que necessitem i volem tindre per a gaudir d'una millor qualitat de vida.

 

 

RESPOSTAS:


RESPOSTA DEL ESCENARI 1. Aula

El fet que el col·legi siga gratuït permet que…

La resposta: "Tots tinguem les mateixes oportunitats." és correcta

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

La resposta: "Ens gastem els diners en altres coses." és incorrecta

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

La resposta: "Vaja al col·legi només qui vullga." és incorrecta

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 


RESPOSTA DEL ESCENARI 2. BIBLIOTECA

Qui creus que compra els llibres, les revistes i els DVD que hi ha a les biblioteques?

La resposta: "Els organismes públics que les gestionen." és correcta

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

La resposta: "El senyor que ens atén" és incorrecta

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

La resposta: "porten persones que tenen molts llibres a sa casa" és incorrecta

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 


RESPOSTA DEL ESCENARI 3. PARC

¿Creus que hi hauria parcs públics si no hi hagués administracions públiques que se n'encarreguessin?

La resposta: "Sí, perquè els parcs creixen sols, els posa la naturalesa." és incorrecta

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

La resposta: "No, ningú no s'encarregaria de fer un parc i mantindre'l net i arreglat sense cobrar entrada" és correcta

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

La resposta: "Ni sí, ni no, és un tema que no és important." és incorrecta

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 


RESPOSTA DEL ESCENARI 4. Centre de dia

De què viuen les persones que ja no treballen perquè són majors?

La resposta: "Dels seus fills" és incorrecta

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

La resposta: "De la pensió de jubilació" és correcta

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

La resposta: "De les almoines" és incorrecta

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 


RESPOSTA DEL ESCENARI 5. HOSPITAL

En tots els països és gratis anar al metge?

La resposta: "Sí, perquè totes les persones som iguals i tenim dret a la sanitat." és incorrecta

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

La resposta: "No, només en aquells en què les administracions públiques, per mitjà dels diners recaptats, paguen la construcció dels hospitals i el sou del personal sanitari." és correcta

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 


RESPOSTA DEL ESCENARI 6. BOMBERS

Quins servicis públics atenen emergències? 

La resposta: "Bombers, Guàrdia Civil, Policia i Protecció Civil." és correcta

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

La resposta: "Bombers i Protecció Civil." és incorrecta

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

La resposta: "Policia i bombers." és incorrecta

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 


RESPOSTA DEL ESCENARI 7. ESTACIÓ DE TREN

Si es trenquen les vies per què passa el tren que et porta a la ciutat en què passes les teues vacacions, qui paga la reparació?

La resposta: "Els teus pares, que hauran de pagar més pel bitllet perquè arreglin les vies." és incorrecta

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

La resposta: "El conductor del tren." és incorrecta

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

La resposta: "Les administracions públiques, per mitjà dels diners recaptats." és correcta

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 


RESPOSTA DEL ESCENARI 8. POBLE

Qui contribuïxen amb part dels seus diners per a pagar les despeses públiques?

La resposta: "Només les persones que treballen." és incorrecta

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

La resposta: "Els pares i les mares." és incorrecta

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

La resposta: "Tots els ciutadans." és correcta

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 


RESPOSTA DEL ESCENARI 9. BOTIGA

Com s'anomena l'impost que paguem quan comprem alguna cosa?

La resposta: "TIA" és incorrecta

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

La resposta: "IVA" és correcta

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

La resposta: "CIA" és incorrecta

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 


RESPOSTA DEL ESCENARI 10. GENT TREBALLANT

Com s'anomena l'impost amb què contribuïxen les persones d'acord amb el que guanyen?

La resposta: "IRPF" éscorrecta

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

La resposta: "IVA" és incorrecta

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

La resposta: "PVP" és incorrecta

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 


RESPOSTA DEL ESCENARI 11. AGÈNCIA TRIBUTÀRIA

Qui s'encarrega de recaptar la majoria dels impostos a Espanya?

La resposta: "El Rei" és incorrecta

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

La resposta: "L´Agència Tributària" és correcta

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

La resposta: "El President del Govern" és incorrecta

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 


RESP0STA DEL ESCENARI 12. COMUNITAT DE VEÏNS

Qui li paga el sou al porter de la comunitat de veïns?

La resposta: "La persona que administra la comunitat amb els diners de tots els veïns." és correcta

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

La resposta: "L'Estat, perquè és un servici públic" és incorrecta

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

La resposta: "Ningú, perquè els porters no cobren" és incorrecta

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 


RESP0STA DEL ESCENARI 13. MUSEU

Els diners recaptats amb els impostos servixen per a…

La resposta: "Construir carreteres, col·legis, hospitals i parcs." és incorrecta

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

La resposta: "Mantindre nets i arreglats els parcs, els col·legis, els hospitals i les carreteres." és incorrecta

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

La resposta: "Les dos són correctes" és correcta