Generació T - Portal d'Educació Civicotributària. Agencia Tributaria. - Alumnes

Generació T - Agència Tributària, amb la col·laboració d´ Institut d´Estudis Fiscals.

Segon cicle de Secundària

ESCENARIS:

Escenari 1. Aula

Escenari 2. Biblioteca

Escenari 3. Parc

Escenari 4. Centre de dia

Escenari 5. L'hospital

Escenari 6. Bombers

Escenari 7. Estació de tren

Escenari 8. Poble

Escenari 9: Botiga

Escenari 10: Gent treballant

Escenari 11. Agència Tributària

Escenari 12. Comunitat de veïns

Escenari 13. El museu

Escenari 14. Ciutat sense impostos

 

T'invitem a viure una aventura al costat dels nostres amics de la Generació T, que són dos xiques i dos xics de la teua edat. S'anomenen Alba, Laura, Dani i Gabriel. Faràs un passeig per la seua ciutat i podràs visitar un gran nombre de llocs: un Aula, un parc, un hospital, un parc de bombers, etc.

A cada un dels llocs que anirem visitant l'anomenarem escenari i en cada escenari trobarem personatges que ens contaran històries molt interessants.

Esperem que aprengues i et divertisques amb els nostres amics de la Generació T!


Escenari 1. Aula

Estem en un aula en la qual hi ha un jove professor que es troba darrere de la seua taula, una pissarra en què està escrit un problema de matemàtiques, una xicoteta prestatgeria amb llibres sobre la qual descansa un globus terraqüi. Davant del professor, estan els pupitres dels alumnes. Hi ha dos xiques (Alba i Laura) i dos xics (Dani i Gabriel) d'esquena. En els seus pupitres tenen quaderns i llibres oberts i alguns bolígrafs.

El professor comença la classe i es dirigix a l'alumnat, això genera un diàleg entre el professor i dos dels alumnes: Dani i Alba.

Profe:Bon dia. Hui vos propose reflexionar sobre un tema que supose que tots coneixeu: els impostos.

Dani:Uff!... A mi no m'interessa gens el tema dels impostos; això no té res a veure amb nosaltres.

Profe: Entenc que penses això, però si em dónes l'oportunitat de contar-te algunes coses, és possible que canvies d'opinió. T'has parat mai a pensar en el fet que l'educació obligatòria a Espanya és gratuïta?

Dani: és gratis la universitat?

Profe: Les administracions públiques han de garantir la gratuïtat de l'educació fins als setze anys. A Espanya, el Batxillerat i els cicles formatius també són gratuïts. En els estudis universitaris, les administracions públiques assumixen un percentatge del cost. D'esta manera, la universitat pública està finançada amb diners públics en un alt percentatge.

Alba:Ja ho veig.

Profe: Construir centres educatius, dotar-los de material, pagar als professors i impartir-los cursos d'actualització; també el que poden triar entre una gran varietat de carreres i mòduls… Que tot això siga gratuït o semigratuït, com haureu suposat, té un cost important per a les administracions públiques.

Alba: Qui ha pres la decisió que l'educació siga gratuïta?

Profe: La gratuïtat de l'educació bàsica és un dret de tots els xiquets i xiquetes que està reconegut en la Constitució Espanyola. Per tant, ha de ser garantit per les administracions públiques. Anirem a la biblioteca per a consultar un exemplar de la Constitució.

A continuació, et contarem algunes coses bastant interessants.

SABIES QUE…

A Espanya, fa molts anys, no tots anaven al col·legi. Si pregunteu als vostres iaios, una bona part vos diran que els seus pares, i fins i tot ells mateixos, no van poder estudiar. Per exemple, a principi del segle XX, quasi un 59% de la població de més de 9 anys era analfabeta. Ara, el cent per cent dels xiquets i xiquetes a Espanya tenen dret a una plaça escolar gratuïta fins als 16 anys. (Dades de l'Institut Nacional d'Estadística)

I QUE......?

 Per a poder accedir al món laboral és important tindre estudis. Sense estos es dificulta molt que la persona aconseguisca un lloc de treball i unes millors condicions laborals. Per això, les administracions públiques garantixen que tots els xiquets tinguen, almenys, un nivell bàsic de formació.

Per continuar amb l'aventura has de respondre la pregunta següent. Tria l'opció correcta:

On es diu que l'educació bàsica ha de ser gratuïta i obligatòria per a tots?

  1. En la Constitució Espanyola de 1978.
  2. En alguns documents municipals.
  3. No està recollit enlloc.

La resposta correcta és la a: "En la Constitució Espanyola de 1978.".


Escenari 2. Biblioteca

Els nostres amics estan ara a la biblioteca. Hi ha molts llibres a les prestatgeries que rodegen la sala. A la zona central, hi ha taules amb ordinadors per a poder estudiar i fer treballs. Al fons de la sala, es troben la sala per a escoltar música i la videoteca.

Les dos xiques (Alba i Laura) i els dos xics (Dani i Gabriel) estan drets, en un lateral de la sala, escoltant el seu professor.

Profe: A les biblioteques, tots els ciutadans podem consultar i llegir llibres i revistes, navegar en internet, llegir la premsa o prendre prestats CD o DVD; és a dir, accedir a la cultura, a l'actualitat i a l'oci sense haver de gastar diners.

Dani: A les biblioteques hi ha videojocs?

Profe: Clar. A les biblioteques podeu trobar moltes opcions d'oci que no costen diners.

Laura: Però jo puc demanar diners als meus pares per a comprar-me les revistes o els DVD que vulga i, a més, tinc ADSL a ma casa per a navegar en internet. Així que, les biblioteques són per als pobres.

Profe: No, Alba. No es tracta que les coses siguen gratis per als pobres, sinó que tots puguem gaudir de les mateixes oportunitats amb independència dels diners que tinguem.

Dani: Per eixe motiu, les administracions públiques s'ocupen de mantindre les biblioteques?

Profe: Sí, però no sols les biblioteques, sinó també les sales d'exposicions i els museus. Cuidar el patrimoni cultural i facilitar l'accés a la cultura dels ciutadans és responsabilitat de les administracions públiques.

Laura: És l'hora!

Profe: Abans d'anar-vos-en, revisarem l'apartat de llibres d'història. Recordeu que prompte farem una visita al museu per veure una exposició sobre la història dels impostos.

A continuació, et contarem algunes coses bastant interessants.

SABIES QUE…

Segons la Constitució Espanyola, les administracions publiques hauran de promoure l'accés a la cultura i garantir la conservació i l'enriquiment del patrimoni històric, cultural i artístic d'Espanya.

I QUE...

A Espanya hi ha una xarxa de quasi 5.500 biblioteques públiques, sumant les que gestionen l'estat, les comunitats autònomes i les municipals. (Dades de l'Institut Nacional d'Estadística).

Per a seguir l'aventura, hauràs de respondre la pregunta següent. Tria l'opció correcta:

Qui creus que compra els llibres, les revistes i els CD que hi ha a les biblioteques?

  1. Els organismes públics que les gestionen.
  2. Els llibres que hi ha en elles són els excedents que les llibreries no han aconseguit vendre.
  3. Els porten persones que en tenen molt a sa casa.

La resposta correcta és la a: "Els organismes públics que les gestionen.".


Escenari 3. Parc

Passem de pantalla i la nostra amica Alba està ara al parc. Ací es troba amb el seu Iaio. És un parc amb molts arbres; hi ha xics i xiques que juguen al basquetbol; altres persones passegen per un camí que ascendix a una xicoteta muntanyeta. En primer pla, veiem una font, una paperera i el carret de l'agranador. Hi ha molts papers i algunes botelles trencades al voltant de la paperera. L'Iaio i Dani estan asseguts en un banc i comencen a parlar.

Alba: Hola, Iaio! Hui, a l'institut, ens han dit que hi ha moltes opcions gratuïtes per a gaudir del nostre temps lliure, ho sabies?

Iaio: Clar que ho sabia. I tu, t'havies adonat que el parc també és una altra opció d'oci gratuïta? Sense pagar res, podem gaudir de l'aire lliure veient els arbres, la gespa i les flors; podem asseure'ns en bancs, fer esport, etc.

Alba: És veritat, no me n'havia adonat. A més, quan es trenca una porteria o una canastra de basquetbol, una paperera, un banc o la font, els arreglen i no ens costa res.

Iaio: Els parcs són zones importantíssimes, perquè permeten que tots els ciutadans tinguem llocs nets i agradables per a passar el nostre temps lliure, per exemple, fent esport. A més, milloren el medi ambient.

Alba: És estrany això que hi haja tantes coses per què no calga pagar.

Iaio:Mira tot eixe fem per terra! Això ens fa mal a tots. És fonamental que tractem de cuidar tot el que podem gaudir gratuïtament. Encara que les coses pareixen gratis, no ho són. M'agradaria que m'acompanyares al centre de dia i després t'explicaré què fa possible que hi haja els parcs i els centres socials.

Alba:Val, t'acompanye! Però, què és un centre de dia?

A continuació, et contarem algunes curiositats.

SABIES QUE…

Les administracions públiques són les que s'ocupen de pagar els servicis de neteja, atenció, manteniment i vigilància dels espais protegits, com, per exemple, els parcs naturals.

Per a seguir l'aventura, hauràs de respondre la pregunta següent. Tria l'opció correcta.

Creus que hi hauria parcs públics si no existiren administracions públiques que se n'encarregaren?

  1. Sí, perquè els parcs creixen sols, els fa la naturalesa.
  2. No, ningú s'encarregaria de fer un parc i mantindre'l net i cuidat sense cobrar entrada.
  3. sí, ni no. És un tema que no és important.

La resposta correcta és la a: "No, ningú s'encarregaria de fer un parc i mantindre'l net i cuidat sense cobrar entrada.".


Escenari 4. Centre de dia

Passem de pantalla i trobem la nostra amica Alba centre de dia amb el seu Iaio. Estan al jardí de l'edifici on hi ha flors, arbres i bancs. En una taula estan l'Iaio de Alba i dos amics seus jugant al parxís. En una gandula hi ha una altra senyora major que llig un periòdic. Al fons de la imatge, a través dels vidres de l'edifici, es veu una sala on alguns ancians veuen la tele i una altra sala on altres persones majors fan gimnàstica.

Iaio: Hola! Vinc a presentar-vos el meu nét, que vol saber què és un centre dia.

Iaia: Hola, Alba! Jo t'ho explique. Un centre de dia és un lloc on les persones que estem jubilades ens reunim amb els nostres amics, llegim, podem jugar a les cartes, fer gimnàstica, menjar o planificar excursions. Si ho necessitem, fins i tot podem tindre assistència mèdica i rehabilitació.

Alba: Doncs sí que vos ho passeu ben ací amb els vostres col·legues! I tot això també és gratis?

Iaio: Ha, ha, ha! Encara que no és gratis, les administracions públiques en paguem una bona part. A més, les persones grans també tenim dret a descomptes en els viatges, fins i tot alguns no paguen a l'autobús. Els jubilats també tenim medecines gratuïtes. Com veus, disposem d’algunes ajudes.

Alba: Això sí que està ben organitzat. Només em queda per saber d'on traieu diners per poder fer la vostra vida.

Iaio: Els qui ja no treballem rebem una pensió de jubilació. És un dret que ens hem guanyat després d'haver contribuït amb una part del nostre sou al llarg de tota una vida de treball. Això és possible, perquè les persones que treballen hui contribuïxen amb una part del seu sou; els empresaris, amb una part dels seus guanys i l'Estat fa també una aportació a un fons comú que s'anomena Seguretat Social. Així, de la mateixa manera que jo vaig contribuir a la Seguretat Social per a altres, tu ho faràs per als teus pares i els teus fills, per a tu mateix.

Alba: Tu sí que saps, iaio! Per què no em contes més coses?

Iaio: Vine amb mi a l'hospital i continuarem parlant.

Alba: Au, anem-hi!

A continuació, et contarem algunes curiositats.

SABIES QUE…

A més de les pensions de jubilació, n'hi ha d'altres tipus de pensions, com les d'invalidesa i viudetat.

I QUE...

Hi ha persones que, encara que no han contribuït al fons comú, perquè les seues circumstàncies al llarg de la vida no ho han permés, reben una pensió que s'anomena pensió no contributiva.

Per a seguir l'aventura, hauràs de respondre la pregunta següent. Tria l'opció correcta:

Quan les persones es jubilen, reben un diners mensualment. Com es diuen estos diners?

  1. Indemnització.
  2. Pensió de jubilació.
  3. Sou.

La resposta correcta és la b: "Pensió de jubilació".


Escenari 5. L'hospital

Passem de pantalla per a trobar-nos a l'hospital. Estem en una habitació d'hospital, en la qual hi ha dos llits, dos cadires per a acompanyants, una taula al costat dels llits perquè mengen els malalts, una televisió penjada de la paret. En una de les tauletes hi ha un pitxer amb flors. A través de les finestres de l'habitació, una vista panoràmica de la ciutat. En primer pla, una doctora atén l'Iaio de Alba, mentres mira la radiografia d'una mà. La doctora pregunta a l'Iaio pel seu estat de salut, d'esta manera comencen a parlar els tres personatges:

Iaio: Alba, supose que alguna vegada t'hauràs parat a pensar com és de senzill per a nosaltres anar a cal metge quan ho necessitem. No obstant això, hi ha d'altres països en què les persones es moren perquè no tenen diners per a pagar les atencions sanitàries que necessiten.

Alba: Entenc, iaio, que el que em vols dir és que una altra de les qüestions a què les administracions públiques destinen diners és a construir i fer funcionar els centres de salut i els hospitals.

Doctora: Així és. La sanitat pública disposa de centres de salut i hospitals per a proporcionar els servicis sanitaris que necessitem els ciutadans.

Alba: La sanitat pública només s'ocupa d'atendre els malalts, veritat?

Doctora: No. Als centres sanitaris públics, a més d'atendre els pacients que ho necessiten, es fan transfusions i s'investiga per a trobar solucions a malalties difícils de tractar, com ara la sida o el càncer. També s'hi duen a terme campanyes de prevenció de malalties, per mitjà de vacunes, tractaments i informació pública.

Iaio: La sanitat s'ocupa de curar els malalts i de previndre, és a dir, evitar que les persones emmalaltisquen. Es fan campanyes informatives per a fomentar en els ciutadans hàbits adequats per al manteniment i millora de la salut. Supose que hauràs vist cartells i anuncis sobre els efectes perjudicials del tabac i, sobretot, de les drogues, o sobre la importància de menjar fruita fresca i d'adoptar altres hàbits saludables.

Doctora: Bo, ara que t'hem contat com funciona la sanitat pública, vegem com es troba el teu iaio. Segons la seua radiografia, tot va molt bé.

Iaio: Sí, em trobe tan bé que ara mateix ens n'anem a fer una volta pel poble.

A continuació, et contarem algunes curiositats.

SABIES QUE…

A principi del segle XX, a Espanya, l'esperança de vida al nàixer no arribava als 35 anys. La causa principal era l'alta taxa de mortalitat infantil, a causa de la falta d'atenció mèdica de la mare i el bebé. Al començament del segle XXI, l'esperança de vida és de 79 anys, una de les més altes del món. En el cas de la dona espanyola, és de 83 anys. En alguns països pobres, està entre 35 i 40 anys.

I QUE...

Aproximadament 11 milions de xiquets moren a l'any al món a causa de malalties que poden previndre's amb vacunes i cures mèdiques. (Dades UNICEF)

Per a seguir l'aventura, hauràs de respondre la pregunta següent. Tria l'opció correcta:

És gratis anar al metge a tots els països?

  1. Sí, perquè totes les persones som iguals i tenim dret a la sanitat.
  2. No, només en aquells en què les administracions públiques, per mitjà dels diners recaptats, paguen la construcció d'hospitals, centres de salut i el sou del personal sanitari.

La resposta correcta és la b: "No, només en aquells en què les administracions públiques, per mitjà dels diners recaptats, paguen la construcció d'hospitals, centres de salut i el sou del personal sanitari".


Escenari 6. Bombers

En este escenari, Iaio i nét caminen pel carrer en direcció a l'estació. Passen per davant de la comissaria de policia i, quan arriben al parc de bombers, es troben un bomber que pareix conéixer el nostre amic i el saluda:

Bomber: Hola, Alba! tornes cap a casa?

Alba: No, vaig amb el meu iaio a l'estació. Ens n'anem al poble. A més, estem tenint una conversació súper interessant sobre els servicis públics.

Bomber: Què bé! Saps que els bombers, els policies, la Guàrdia Civil i les persones de protecció civil també formem part dels servicis públics?

Alba: Sí, clar! Oferir seguretat i ajuda per a tots, quan és necessari, és responsabilitat de les administracions públiques. Ningú té la seua pròpia policia o bombers. Els ciutadans criden els servicis públics quan els necessiten.

Bomber: Veig que has aprés molt sobre com funcionen estos servicis. Ara he d'anar-me'n, perquè precisament he d'anar a atendre una persona en problemes que ens ha demanat ajuda. Fins aviat, Alba!

A continuació, et contarem algunes coses bastant interessants.

SABIES QUE…

Els servicis d'ajuda al ciutadà (bombers, Guàrdia Civil, policia i Protecció Civil) són públics, és a dir, són possibles gràcies als diners recaptats per les administracions públiques.

I QUE...

El salvament de nàufrags o banyistes en perill, la protecció de xiquets perduts o abandonats, la busca de persones desaparegudes, la reparació urgent de cornises o teulades que pogueren caure o el rescat de muntanyencs perduts en la neu també són servicis que presten la policia, la guàrdia civil, els bombers i protecció civil.

Per a seguir l'aventura, hauràs de respondre la pregunta següent. Tria l'opció correcta:

Quins servicis públics atenen emergències?

  1. Bombers, Guàrdia Civil, Policia i Protecció Civil.
  2. Bombers i Protecció Civil.
  3. Policia i bombers.

La resposta correcta és la a: "Bombers, Guàrdia Civil, Policia i Protecció Civil.".


Escenari 7: Estació de tren

Els nostres protagonistes han arribat a l'estació i viatgen en un tren amb destinació al poble. A través de les finestres del vagó en què estan asseguts es veu l'andana. Hi ha un rellotge gran penjat i un cartell blau amb la bandera de la Unió Europea, i al centre es llig FEDER. Mentres inicien el seu viatge, alba i el seu Iaio parlen:

Iaio: Les estacions de tren i d'autobusos, els aeroports, els ports i les carreteres i vies fèrries també són instal·lacions de què gaudim sense pagar de manera directa pel seu ús. Les infraestructures es paguen amb els diners recaptats per les administracions públiques.

Alba: Sí, per això els països del Tercer Món, com tenen molt pocs recursos, estan lluny de tindre les infraestructures dels més desenvolupats.

Iaio: Clar! A més, cal tindre en compte que com són les infraestructures més possibilitats de desenvolupament tenen els països.

Alba: Em sorgix un dubte: si les carreteres es paguen amb diners públics, per què hi ha autopistes de peatge?

Iaio: A vegades, les inversions necessàries són tan grans que les administracions públiques acorden amb organismes privats la construcció o el manteniment de les infraestructures. Llavors estos organismes avancen els diners i cobren una quantitat a tots els usuaris, amb la intenció de recuperar al llarg d'un període d'anys la inversió realitzada.

Ara et contem algunes curiositats.

SABIES QUE…

La modernització de les carreteres a Espanya ha sigut possible gràcies als diners que les administracions públiques han invertit en la seua construcció i a les ajudes que la Unió Europea ha oferit al nostre país.

I QUE...

Les infraestructures no són un fi en si mateixes, sinó un instrument al servici de la integració, de la cohesió social, la generació d'ocupació i de riquesa. Les infraestructures tenen un marcat caràcter social, perquè contribuïxen a eliminar les diferències entre territoris, en definitiva, a eliminar les diferències d'oportunitats.

Per a seguir l'aventura, hauràs de respondre la pregunta següent. Tria l'opció correcta:

Si es trenquen les vies per on passa el tren que et porta a la ciutat on passes les vacacions, qui paga la reparació?

  1. Els teus pares, que hauran de pagar més pel bitllet perquè arreglen les vies.
  2. El conductor del tren.
  3. Les administracions públiques a través dels diners recaptats.

La resposta correcta és la c: "Les administracions públiques a través dels diners recaptats.".


Escenari 8: Poble

Alba i el seu Iaio han arribat a la seua destinació. Estan en un carrer del poble. Hi ha cases baixes amb porxos al carrer. Al final del carrer hi ha una vaca. En un primer pla, està l'ajuntament, una motocicleta aparcada i, davant, una botiga d'alimentació. A la porta de la botiga d'alimentació, els nostres amics parlen:

Iaio: Bo, crec que ja ha arribat el moment d'explicar-te d'on ixen els diners que recapten i gestionen les administracions públiques.

Alba: Conta, conta…

Iaio: Veuràs, totes les persones que vivim a Espanya contribuïm amb part dels nostres diners a través del pagament dels impostos.

Alba: Aleshores, els jóvens també paguem impostos?

Iaio: Sí, encara que a alguns vos sorprenga, també pagueu impostos.

Alba: , però si jo no treballe ni tinc diners!

Iaio: Sense treballar, també es paguen impostos. De manera molt simple, puc dir-te que els impostos són de dos tipus. Els que paguen les persones majors i que tenen a veure amb els diners que es guanya: s'anomenen impostos directes i el més important i conegut d'estos és l'Impost sobre la Renda (IRPF). I els que tenen a veure amb el que es compra, anomenats impostos indirectes. D'estos, el més important és l'Impost sobre el Valor Afegit (IVA), que paguem tots, tu també, cada vegada que comprem alguna cosa. Entrarem a la botiga perquè ho entengues millor.

Alba: Val, i comprem uns refrescos.

A continuació, et contarem algunes coses bastant interessants.

SABIES QUE…

Un impost és una quantitat de diners que han de pagar obligatòriament els ciutadans perquè les administracions públiques puguen atendre les despeses públiques de tots (educació, sanitat, infraestructures, servicis d'emergència, etc.).

I QUE...

Els impostos no són una quantitat fixa igual per a tots els ciutadans, perquè això seria injust, ja que no totes les persones tenen els mateixos diners. Per això, paguen més impostos els qui tenen més o guanyen més i paguen menys impostos els qui menys diners tenen. És a dir, paguen impostos d'acord amb la seua capacitat econòmica.

A MÉS...

La capacitat econòmica de les persones es pot saber a través de les coses que tenen, és a dir, la seua riquesa (patrimoni), a través dels diners que guanyen (renda) o a través del que gasten comprant (consum).

Per a seguir l'aventura, hauràs de respondre la pregunta següent. Tria l'opció correcta:

Qui són les persones que contribuïxen amb part del seu diners per a pagar les despeses públiques?

  1. Només les persones que treballen.
  2. Els pares i les mares.
  3. Tots els ciutadans.

La resposta correcta és la c: "Tots els ciutadans.".


Escenari 9: Botiga

Entren a la botiga. És una botiga en què venen quasi de tot. En un primer pla, hi ha caixes de pomes, peres, plàtans, tomaques, taronges, cogombres, alls, etc. Al lateral de la botiga hi ha una prestatgeria amb caixes de sucs i llandes de tomaca. Al taulell, hi ha una caixa registradora i una bàscula. Darrere, està la botiguera, una senyora somrient que els atén:

Iaio: Bon dia, Pilar. Ens poses dos cartons de suc i una bossa de creïlles fregides?

Pilar: Clar, com no! Són 2,10 €. Ací tens el tiquet.

Iaio: Alba, veus? En el tiquet posa "IVA". Al costat hi ha una quantitat veritat?

Alba: Sí, 14 cèntims és l'IVA i 1,96 és l'import.

Iaio: Els 14 cèntims és l'impost que hem pagat per la compra que acabem de fer. Totes les compres, siguen coses molt xicotetes, com un xiclet, o coses molt grans, com una bicicleta, tenen IVA. Això significa que les administracions públiques recapten una part dels diners de la compra, per a invertir-la després en tots eixos servicis dels quals gaudim (educació, sanitat, carreteres, etc.).

Alba: Aleshores, com més cara és la compra, més IVA es paga?

Iaio: Exacte. La quantitat depén de l'import de la compra. L'important és assegurar-te que el pagues. Eixa és la finalitat de les factures i els tiquets de compra. Per a explicar-te l'altre tipus d'impost de què et parlaré, veurem ta mare al treball.

A continuació, et contarem algunes coses bastant interessants.

SABIES QUE…

Els autònoms i les empreses que cobren l'IVA en els seus servicis o vendes han de comparar eixa quantitat amb l'IVA que ells paguen als seus proveïdors. El resultat d'eixa diferència es calcula trimestralment i suposa un pagament o un cobrament en l'Agència Tributària, depenent de si han cobrat o pagat més diners en concepte de l'IVA.

I QUE...

És important demanar sempre la factura o el tiquet, encara que algú ens oferisca un preu més barat si no ens dóna el comprovant. Si no exigim les factures, és possible que no estiguem pagant l'IVA de les nostres compres. A més, si el producte que hem adquirit és defectuós, per a reclamar necessitarem presentar la factura o el tiquet.

Per a seguir l'aventura, hauràs de respondre la pregunta següent. Tria l'opció correcta:

Quan un empresari compra als seus proveïdors, els paga l'IVA i quan ven als seus clients, els cobra l'IVA. Què ha de fer després l'empresari amb l'IVA que ha cobrat dels seus clients?

  1. Es queda amb l'IVA que ha cobrat als seus clients perquè és part del seu benefici.
  2. Ha d'ingressar en l'Agència Tributària la quantitat que resulta de restar a l'IVA que ha cobrat als seus clients l'IVA que ha pagat als seus proveïdors.
  3. Torna l'IVA als clients i li'ls demana als proveïdors.

La resposta correcta és la b: "Ha d'ingressar en l'Agència Tributària la quantitat que resulta de restar a l'IVA que ha cobrat als seus clients l'IVA que ha pagat als seus proveïdors.".


Escenari 10: Gent treballant

Passem de pantalla i trobem la nostra amica Alba a l'oficina en què treballa sa mare. A l'oficina, hi ha taules amb ordinadors i persones treballant. Hi ha plantes i quadres. Des de les finestres es veuen altres edificis. Una senyora asseguda en una taula que parla amb un dels seus companys. En un primer pla, veiem el nostre personatge parlant amb sa mare.

Alba: El iaio m'ha contat com funcionen els servicis que gaudim gràcies als impostos. I m'ha dit que totes les persones que treballen contribuïxen amb una part del seu sou a les despeses públiques. Tu ho fas, mamà?

Mamá: Per descomptat. Les persones que treballem contribuïm amb part del nostre sou. Esta contribució se l'anomena Impost sobre la Renda (IRPF). No tots paguem el mateix, perquè es contribuïx d'acord amb el que es guanya, és a dir, que qui guanya més paga més. A més, també compten les circumstàncies personals i familiars, ja que en determinades situacions, per exemple, si la persona té fills o és discapacitada, paga menys.

Alba: Quan jo treballe, també hauré de pagar l'impost sobre la renda, clar. I qui s'encarrega de recaptar tots els diners?

Mamá: A l'Estat, l'Agència Tributària; a les comunitats autònomes i als municipis, les seues respectives administracions tributàries.

Alba: Què és l'Agència Tributària?

Mamá: Com ací prop hi ha una oficina, anem a veure-la

Algunes qüestions d'interès.

SABIES QUE…

L'Impost sobre la Renda de les Persones Físiques (IRPF) és un impost que es paga segons els diners que es guanya. Així, qui guanya més paga més i qui guanya menys paga menys, i fins i tot les persones que tenen només el més just per a poder viure no paguen res.

I QUE...

En l'Impost sobre la Renda (IRPF) es considera que hi ha una quantitat mínima de diners que tots necessitem gastar per a poder viure dignament i cobrir les necessitats bàsiques. Per eixa quantitat no cal pagar l'impost sobre la renda. A més, eixa quantitat mínima és major per a les persones que tenen fills, ja que han d'alimentar-los, comprar-los roba, llibres, etc.

A MÉS...

L'impost sobre la renda no s'ha de pagar de colp, sinó que es va pagant a terminis al llarg de l'any (retencions, pagaments a compte).

Per a seguir l'aventura, hauràs de respondre la pregunta següent. Tria l'opció correcta:

De què depén la quantitat de IRPF que paga una persona?

  1. De la renda que ha obtingut durant l'any i de la seua situació personal i familiar.
  2. Dels servicis públics que ha utilitzat.
  3. Del que ha consumit durant l'any.

La resposta correcta és la a: "De la renda que ha obtingut durant l'any i de la seua situació personal i familiar.".


Escenari 11. Agència Tributària

Passem de pantalla i trobem Alba i sa mare en una oficina de l'Agència Tributària. Els treballadors de l'Agència estan atenent els ciutadans que acudixen a realitzar la seua declaració de la renda.

La nostra protagonista i sa mare estan drets al centre de la sala i parlen.

Mamá: A l'Estat és l'Agència Tributària la que s'encarrega de recaptar els diners dels impostos. Una vegada a l'any, tot el món fa els seus comptes per a veure si ha de declarar o no pel IRPF i, si és el cas, si li ix a pagar o a tornar, d'acord amb el que s'ha guanyat, de la situació personal i familiar i dels pagaments a compte realitzats.

Alba: I tot això ho ha de fer cada persona?

Mamá: Sí, però l'Agència informa tots i ajuda a fer esta declaració a moltes persones. També envia al domicili un esborrany de la declaració que es pot donar la conformitat fins i tot pel mòbil.

Alba: I si alguna persona no vol pagar els impostos?

Mamá: L'Agència Tributària s'encarrega de vigilar que tots complim amb el nostre deure de pagar els impostos, perquè tot el que és necessari fer amb eixos diners puga realitzar-se i perquè no hi haja persones que s'aprofiten de les altres. Ningú no hauria de deixar de pagar els seus impostos, perquè això és defraudar, un comportament insolidari que perjudica a tots. És com si, a l'organitzar una festa, alguns companys no volgueren col·laborar en la preparació o en les despeses i després participaren en esta. No ho acceptaríeu, veritat?

Alba: I qui decidix quants diners dediquen a cada necessitat pública?

Mamá: La decisió sobre en què gasten els diners i quant en cada cosa la prenen els representants dels ciutadans en les Corts Generals, així com en les assemblees legislatives de les comunitats autònomes i en els plens dels ajuntaments. I per a això, hi ha llargs debats.

Alba:Ah, ja! Els polítics són els qui manen i poden fer el que desitgen.

Mamá: No. Els partits polítics es presenten a les eleccions amb un programa en què cada un diu què faria amb els diners públics si guanyara, i la gent vota el partit que li pareix millor. A més, cada any, el Parlament ha d'aprovar les propostes del Govern sobre en què vol gastar els diners de tots.

Alba: Val, val, però ara vinga, anem-nos-en a casa!

Ara t'oferim algunes dades curioses.

SABIES QUE…

L'Agència Tributària té dos objectius: ajudar a complir a les persones les seues obligacions en relació amb els impostos i tractar d'evitar que hi haja persones que no complixen amb les seues obligacions.

I QUE...

Les comunitats autònomes i les administracions locals (municipis…) també recapten determinats impostos. Per exemple, quan una persona ven sa casa a una altra, qui la compra ha de pagar a la comunitat autònoma un Impost que s'anomena de "Transmissions Patrimonials". Els municipis també recapten impostos, com el que es paga per tindre cotxe o una espècie d'impostos que s'anomenen taxes, com la que paguem perquè ens arrepleguen el fem.

A MÉS...

Una altra de les funcions de l'Agència Tributària és vigilar les fronteres, per a evitar, per exemple, que entren drogues en el país, que es trafique amb animals d'espècies protegides o que isquen indegudament obres d'art.

Per continuar has de respondre la pregunta següent. Tria l'opció correcta

Qui s'encarrega de recaptar la majoria dels impostos a Espanya?

  1. L´Institut Nacional d´Estadística.
  2. L´Agència Tributària.
  3. El Tribunal de Comptes.

La resposta correcta és la b: "L´Agència Tributària.".


Escenari 12. Comunitat de veïns

Passem de pantalla i trobem Alba i sa mare al portal de sa casa, on un grup de veïns pareix estar reunit. Un senyor, que pareix el president de la comunitat; una senyora, que està llegint un paper, i altres quatre veïns que estan asseguts al costat de l'ascensor. A la porta de l'ascensor hi ha un cartell d'avariat.

Mare i fill, drets, contemplen l'escena mentres comenten:

Mamá: Mira! Hi ha reunió de propietaris. Les comunitats de veïns són com els països. Els veïns debaten, decidixen i contribuïxen amb els diners necessaris per a cobrir les despeses comunes, com les de neteja, manteniment de l'ascensor, manteniment i vigilància, si és el cas.

Alba: Tots paguen el mateix?

Mamá: No, qui té la casa més gran paga més i qui té la casa més xicoteta paga menys.

Alba: ¿I si algú no paga?

Mamá: Ens emprenya a tots, perquè no sols no contribuïx amb la seua part, sinó que, a més, continua usant tot igual com si pagara. Perquè qui no paga també es munta en l'ascensor, encén la llum i tota la resta.

Alba: I qui pren la decisió de en què es gasta els diners i en què no?

Mamá: La persona que administra la comunitat s'encarrega de fer el pressupost on figuren les despeses i els ingressos de la comunitat. En la reunió de veïns es demana opinió a tots i es decidix si s'aprova o no el pressupost. Per això, es fan reunions de veïns.

Alba: Aleshores, això de votar és molt important, perquè així és com es prenen les decisions.

Mamá: Sí, efectivament. Votar és una responsabilitat, a més d'un dret, que tu prompte podràs exercir. De moment, anem-nos-en a casa, que és tard.

Alba: Sí, a més, demà no tinc classe, perquè anem amb el profe al museu.

A continuació, t'oferirem algunes dades d'interés.

SABIES QUE…

Les persones insolidàries que no paguen els seus impostos ens obliguen a tots a rebre un nombre menor de servicis o a rebre servicis públics de pitjor qualitat. A més, aquells que contribuïxen han de pagar més, per a compensar els diners que deixen de pagar els defraudadors.

I QUE...

Els Pressupostos Generals de l'Estat és la llei on figuren els comptes que reflectixen el que es gastarà i s'ingressarà en l'administració pública per a proporcionar els béns i servicis públics. Els ingressos s'obtenen principalment dels impostos que paguem tots els ciutadans. Són elaborats pel Govern i sotmesos a l'aprovació del Congrés dels Diputats i del Senat.

Per continuar has de respondre la pregunta següent. Tria l'opció correcta 

Què són els Pressupostos Generals de l'Estat ?

  1. La llei on figuren els comptes del que l'Estat gastarà i ingressarà en un any.
  2. Un document aprovat per referèndum
  3. El programa electoral del partit que governa.

La resposta correcta és la a: "La llei on figuren els comptes del que l'Estat gastarà i ingressarà en un any".


Escenari 13 El Museu

És un altre dia. Els nens estan amb el seu professor al museu on han anat a veure una exposició sobre la història dels impostos. Veiem una estàtua d'Apolo al mig de la sala. A les parets hi ha quadres i, a sota, vitrines amb objectes. Una senyora mira atentament un quadre, mentre el professor, que està amb Alba i el Dani al mig de la sala, s’hi adreça i els diu:

Profe: Hem vingut al museu, com vos vaig dir, perquè visitarem l'exposició sobre la història dels impostos, que explica molt bé la importància que tenen per al benestar de tots. Els impostos han existit sempre. Tots els governants han demanat a les persones que contribuïsquen amb part del seu diners per a pagar els béns comuns. Quan no han sigut justos amb l'ús dels diners recaptats, la gent ha protestat.

Alba: Aleshores, els impostos són molt importants per al funcionament de totes les societats.

Profe: Sens dubte. En una societat democràtica, com la nostra, gràcies al fet que tots contribuïm amb part dels nostres diners a través del que comprem i del que guanyem, gaudim d'ensenyança, sanitat, seguretat i pensions per a tots.

Dani: Profe!, a més d'això, els diners dels impostos també s'usen per a arreglar i netejar les coses que s'espatlen o embruten o que alguns llibertins trenquen.

Alba: Després, una altra manera de contribuir al fons comú és no tirar xiclets a terra, no pintar els bancs del parc, no trencar papereres, cuidar el material escolar del centre….

Profe: Molt bona observació. No sols és important construir carreteres, col·legis, hospitals i parcs, sinó també mantindre i cuidar-los bé. Com veig que heu entés el concepte, vos plantejaré una pregunta: què passaria si no hi haguera impostos?

Ara t'oferim algunes dades d'interés.

SABIES QUE…?

Van ser els musulmans a Espanya els qui, per primera vegada, van definir l'impost sobre la compra i venda. A este impost li van posar el nom de gabelles.

I QUE...?

En l'edat mitjana eren els llauradors els qui pagaven impostos als senyors feudals, a canvi de la seua protecció.

A MÉS....

En el segle XVI va haver-hi a Espanya una revolta popular molt important, la dels Comuners, en gran manera, com a protesta pels nous impostos que es van establir a l'arribada de l'emperador Carles V.

RECORDA QUE…

Un dels principis fonamentals de la democràcia és que només es poden establir impostos amb l'aprovació dels representants elegits pels ciutadans. Per això, segons la Constitució, els impostos han d'establir-se per llei aprovada en el Parlament.

Per continuar has de respondre la pregunta següent. Tria l'opció correcta

Els diners recaptats en els impostos servixen per a:

  1. Finançar l'educació, la sanitat i la protecció del medi ambient.
  2. Finançar la protecció social, l'administració de la justícia i el manteniment de la seguretat interior i exterior.
  3. Les dos són correctes.

La resposta correcta és la c: "Les dos són correctes.".


Escenari 14. Ciutat sense impostos

Els nens segueixen a la sala del museu, escoltant el professor. Imaginen una ciutat sense impostos. Al costat dels seus caps una bombolla mostra un lloc amb escombraries a terra, amb els carrers sense asfaltar, un vell demanant almoina, un camp de futbol amb les porteries trencades… Mentre imaginen, parlen entre ells.

Dani: Res seria com és ara. No tindríem museus, ni biblioteques, ni instituts, ni hospitals; no hi hauria policies, ni bombers, ni estacions de tren ni carreteres; no existirien agranadors que netejaren els carrers...

Alba: El meu iaio no podria anar al centre de dia, no tindria pensió i les medicines costarien tan cares que no podria comprar-les. No tindríem parcs i molts de nosaltres ja estaríem treballant, en compte d'anar al col·legi. Uff, que malament!

Dani:Amb això dels impostos estic descobrint coses interessants! Els impostos ajuden a fer que tots tinguem les mateixes oportunitats.

Alba: Ara me n'adone que estava equivocat. Els impostos són un tema que té també molt a veure amb nosaltres.

A continuació t'oferim algunes coses que cal saber.

SABIES QUE…

A pesar de tots els avantatges que té pagar els impostos, hi ha persones insolidàries que intenten no fer-ho o pagar menys del que els correspon. Per això, l'Agència Tributària posa gran esforç a investigar i descobrir els defraudadors.

I QUE...

Les persones que no paguen els impostos que els corresponen són multades o fins i tot poden arribar a anar a la presó si la quantitat defraudada és superior a 120.000 euros i cometen delicte fiscal.

Ja has acabat l'aventura. Esperem que hagis après coses interessants i...

RECORDA QUE:

Tots tenim unes necessitats individuals, que satisfem cada un amb els nostres diners, però, a més, tenim unes altres de col·lectives, que un a un no podríem pagar. Per a això, es realitzen aportacions a un fons comú. Estes aportacions es fan fonamentalment per mitjà del pagament d'impostos. Amb estos es cobrixen les despeses necessàries per a establir i mantindre els servicis públics que necessitem i volem tindre per a gaudir d'una millor qualitat de vida.

 

 

RESPOSTAS:


RESP0STA DEL ESCENARI 1. Aula

On es diu que l'educació bàsica ha de ser gratuïta i obligatòria per a tots?

La resposta: "En la Constitució Espanyola de 1978." és correcta

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

La resposta: "En alguns documents municipals." és incorrecta

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

La resposta: "No està recollit enlloc." és incorrecta

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 


RESPOSTA DEL ESCENARI 2. BIBLIOTECA

Qui creus que compra els llibres, les revistes i els CD que hi ha a les biblioteques?

La resposta: "Els organismes públics que les gestionen." és correcta

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

La resposta: "Els llibres que hi ha en elles són els excedents que les llibreries no han aconseguit vendre" és incorrecta

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

La resposta: "Els porten persones que en tenen molt a sa casa." és incorrecta

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 


RESP0STA DEL ESCENARI 3. PARC

Creus que hi hauria parcs públics si no existiren administracions públiques que se n'encarregaren?

La resposta: "Sí, perquè els parcs creixen sols, els posa la naturalesa." és incorrecta

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

La resposta: "No, ningú s´encarregaria de fer un parc i mantenir-lo net i arreglat sense cobrar entrada" és correcta

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

La resposta: "Ni sí, ni no, és un tema que no és important." és incorrecta

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 


RESP0STA DEL ESCENARI 4. Centre de dia

Quan les persones es jubilen, reben un diners mensualment. Com es diuen estos diners?

La resposta: "Indemnització." és incorrecta

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

La resposta: "Pensió de jubilació." és correcta

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

La resposta: "Sou." és incorrecta

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 


RESP0STA DEL ESCENARI 5. L'HOSPITAL

És gratis anar al metge a tots els països?

La resposta: "Sí, perquè totes les persones som iguals i tenim dret a la sanitat." és incorrecta

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

La resposta: "No, només en aquells on les administracions públiques, mitjançant els diners recaptats, paguen la construcció de hospitals i centres d’atenció primària i el sou del personal sanitari." és correcta

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 


RESP0STA DEL ESCENARI 6. BOMBERS

Quins servicis públics atenen emergències?

La resposta: "Bombers, Guàrdia Civil, Policia i Protecció Civil." és correcta

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

La resposta: "Bombers i Protecció Civil." és incorrecta

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

La resposta: "Policia i bombers." és incorrecta

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 


RESP0STA DEL ESCENARI 7. ESTACIÓ DE TREN

Si es trenquen les vies per on passa el tren que et porta a la ciutat on passes les vacacions, qui paga la reparació?

La resposta: "Els teus pares, que hauran de pagar més pel bitllet perquè arreglin les vies." és incorrecta

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

La resposta: "El conductor del tren." és incorrecta

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

La resposta: "Les administracions públiques a través dels diners recaptats." és correcta

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 


RESPOSTA DEL ESCENARI 8. POBLE

Qui són les persones que contribuïxen amb part del seu diners per a pagar les despeses públiques?

La resposta: "Només les persones que treballen." és incorrecta

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

La resposta: "Els pares i les mares." és incorrecta

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

La resposta: "Tots els ciutadans." és correcta

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 


RESP0STA DEL ESCENARI 9. BOTIGA

Quan un empresari compra als seus proveïdors, els paga l'IVA i quan ven als seus clients, els cobra l'IVA. Què ha de fer després l'empresari amb l'IVA que ha cobrat dels seus clients?

La resposta: "Es queda amb l'IVA que ha cobrat als seus clients perquè és part del seu benefici." és incorrecta

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

La resposta: "Ha d'ingressar en l'Agència Tributària la quantitat que resulta de restar a l'IVA que ha cobrat als seus clients l'IVA que ha pagat als seus proveïdors." és correcta

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

La resposta: "Torna l'IVA als clients i li'ls demana als proveïdors." és incorrecta

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 


RESP0STA DEL ESCENARI 10. GENT TREBALLANT

De què depén la quantitat de IRPF que paga una persona?

La resposta: "De la renda que ha obtingut durant l´any i de la seva situació personal i familiar." és correcta

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

La resposta: "Dels serveis públics que ha utilitzat." és incorrecta

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

La resposta: "Del que ha consumit durant l´any" és incorrecta

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 


RESPOSTA DEL ESCENARI 11. AGÈNCIA TRIBUTÀRIA

Qui s’encarrega de recaptar la major part dels impostos a Espanya ?

La resposta: "L´Institut Nacional d´Estadística." és incorrecta

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

La resposta: "L´Agència Tributària." és correcta

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

La resposta: "El Tribunal de Comptes." és incorrecta

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 


RESPOSTA DEL ESCENARI 12. COMUNITAT DE VEÏNS

¿Què són els Pressupostos Generals de l'Estat?

La resposta: "La llei on figuren els comptes del que l'Estat gastarà i ingressarà en un any." és correcta

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

La resposta: "Un document aprovat per referèndum." és incorrecta

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

La resposta: "El programa electoral del partit que governa." és incorrecta

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 


RESPOSTA DEL ESCENARI 13. MUSEU

Els diners recaptats en els impostos servixen per a:

La resposta: "Finançar l’educació, la sanitat i la protecció del medi ambient." és incorrecta

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

La resposta: "Finançar la protecció social, l’administració de la justícia i el manteniment de la seguretat interior i exterior." és incorrecta

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

La resposta: "Les dues són correctes" és correcta