Portal d'Educació Civicotributària. Agencia Tributaria. - Professors versió flash

Agència Tributària, amb la col·laboració d´ Institut d´Estudis Fiscals.

Quins impostos hi ha?

  1. Objectius
      
  2. Continguts
        
  3. Recordem que?
     
  4. Glossari
       
  5. Suggeriments d'ús per a Educació Primària
         
  6. Suggeriments d’ús per a Educació Secundària
      


1 Objectius

Es pretén que els alumnes siguen capaços de:

2 Continguts

2.1 Identificació dels tipus d'impostos
2.1.1 Concepte i classes de tributs. Els impostos
2.1.2 Classes d'impostos
2.1.3 Impostos directes
2.1.4 Impostos indirectes
2.2 L'Impost sobre la Renda de les Persones Físiques
2.2.1 Característiques del IRPF
2.2.2 Regulació del IRPF
2.2.3 Elements del IRPF
2.2.4 Individualització del IRPF
2.2.5 Servicis d'ajuda de l'Agència Tributària per a emplenar el IRPF
2.2.6 Retencions
2.3 L'Impost sobre el Valor Afegit
2.3.1 Un impost indirecte que grava el consum
2.3.2 Fonaments de l'impost. Concepte de valor afegit
2.3.3 Regulació de l'IVA
2.3.4 Exempcions i tipus



2.1 Identificació dels tipus d'impostos


2.1.1 Concepte i classes de tributs. Els impostos

Dins dels ingressos públics que l'Estat i altres administracions públiques hand'obtindre per a finançar les necessitats públiques, destaquen els tributs , que són prestacions dineràries que els ciutadans per llei estan obligats a pagar.

Al seu torn, els tributs es classifiquen en taxes, contribucions especials i impostos. Les taxes les paguen els ciutadans com a conseqüència de la realització d'una actuació administrativa que els beneficia individualment, però que estan obligats a sol·licitar o rebre, com la recollida de fems, l'expedició del DNI. Les contribucions especials es paguen quan una actuació pública dirigida a satisfer una necessitat col·lectiva produïx un benefici especial a determinats individus. Per exemple, l'augment de valor d'una finca com a conseqüència de la realització d'una obra pública.

Finalment, els impostos són els tributs més importants, ja que per mitjà seu s'obtenen la majoria dels ingressos públics per a costejar les necessitats col·lectives. Són quantitats que s'exigixen obligatòriament per llei sense que hi haja una contraprestació individualitzada específica i que es fonamenten en fets que demostren la capacitat econòmica dels ciutadans.

La capacitat econòmica o de pagament és, doncs, un principi fonamental a l'hora de parlar dels impostos. És un principi basat en criteris d'equitat, de justícia distributiva; segons el qual, una major capacitat econòmica suposa una major capacitat per a atendre les càrregues públiques.

Eixa capacitat econòmica de cada ciutadà es manifesta de distintes maneres, bé a través de la riquesa que posseïx (patrimoni), bé a través dels ingressos que obté (renda) o bé a través dels consums que realitza. Per això, els diversos impostos que existixen recauen sobre alguna d'estes tres manifestacions de la capacitat de pagament de les persones.

2.1.2 Classes d'impostos

Són diverses les classificacions que poden fer-se dels impostos, però la més coneguda i utilitzada és la que distingix entre impostos directes i impostos indirectes. Són impostos directes els que s'apliquen sobre una manifestació directa o immediata de la capacitat econòmica: la possessió d'un patrimoni i l'obtenció d'una renda. Són impostos indirectes , al contrari, els que s'apliquen sobre una manifestació indirecta o mediata de la capacitat econòmica: la circulació de la riquesa, bé per actes de consum o bé per actes de transmissió. En definitiva, els impostos directes graven la riquesa en si mateixa, mentres que els indirectes graven la utilització d'eixa riquesa.

Seguint esta classificació, els principals impostos que hi ha actualment a Espanya són els següents (els textos normatius que es mencionen a continuació estan disponibles en la web de l'Agència Tributària i s'inclouen vincles per a accedir directament).


2.1.3 Impostos directes:
2.1.4 Impostos indirectes :

2.2 L'Impost sobre la Renda de les Persones Físiques


2.2.1 Característiques del IRPF

L'Impost sobre la Renda de les Persones Físiques (IRPF) és una peça clau dels sistemes fiscals moderns. A través d'este impost es busca particularment l'aplicació dels principis de capacitat econòmica, equitat, justícia i redistribució de la riquesa. EL IRPF constituïx un impost directe que recau sobre l'obtenció de la renda, com a manifestació immediata de la capacitat econòmica dels ciutadans, perquè es considera que la renda de cada persona és indicativa del seu grau de benestar i, per tant, permet determinar quina ha de ser la contribució de cada un al sosteniment de les despeses públiques.


2.2.2 Regulació del IRPF

La regulació d'este impost es troba en el Ley 35/2006, de 28 de novembre i Reial Decret 439/ 2007 de 30 de maig . Estos textos estan disponibles en la web de l'Agència Tributària i s'hi pot accedir directament a través del vincle que s'oferix.


2.2.3 Elements del IRPF

Dins del concepte de renda s'engloben: els rendiments del treball i de les activitats econòmiques (sous, salaris i un altre tipus de rendiments, com els dels professionals independents), els rendiments del capital (interessos de comptes corrents, venda d'accions i altres valors) i els guanys patrimonials (article 6 i articles 31 a 37 de la llei). Hi ha una sèrie de rendes que estan exemptes de l'impost, com és el cas de les pensions de la Seguretat Social per incapacitat permanent absoluta, els premis literaris, les beques per a estudis o certes prestacions per desocupació, entre altres (article 7 llei).

La renda per la qual es paga l'impost és la renda neta, és a dir, una vegada deduïdes les despeses necessàries per a la seua obtenció, com les cotitzacions a la Seguretat Social i per drets passius. A més, si la persona ha tingut pèrdues, pot compensar-les amb els guanys, fins i tot, si les pèrdues són d'anys anteriors.


2.2.4 Individualització del IRPF

Este impost es caracteritza perquè té en compte les circumstàncies personals i familiars dels ciutadans per a conéixer la seua verdadera capacitat econòmica. Un altre tret important és que es tracta d'un impost progressiu , ja que el percentatge (tipus de gravamen) que s'aplica per a determinar la quantitat que cada un ha de pagar varia de manera més que proporcional a la variació de la renda que es grava (base imposable).

La personalització de l'impost s'aconseguix no sols a través de la progressivitat, sinó també per mitjà de l'establiment d'exempcions, reduccions i deduccions:

  1. 1. Alguns rendiments que engloben el concepte de renda es reduïxen inicialment, atenent a determinades circumstàncies que es volen afavorir; així en el cas dels rendiments del treball la reducció es va incrementant quant menors són els rendiments, és a dir, les persones que guanyen menys es reduïxen una quantitat major (article 20). A més hi ha altres reduccions que s'apliquen en principi sobre la base imposable general (rendes generals menys gastos deduïbles), regulades en els articles 51 a 55, 61 bis i disposició addicional 11 de la Llei i que han de veure fonamentalment amb la protecció de situacions de dependència i envelliment (aportacions a plans de pensions, mutualitats de previsió social, aportacions a patrimonis protegits de persones amb discapacitat ...). Una vegada aplicades les precitades reduccions s'haurà determinat la base liquidable (general i de l'estalvi).
  2. 2. Establiment d'un mínim personal i familiar (articles 56 a 61 de la Llei) que té com a objecte principal adequar l'impost a les circumstàncies personals i familiars del contribuent. El mínim personal serà més elevat pels contribuents majors de 65 anys, incrementant-se encara més per als majors de 75 anys. El mínim familiar augmentarà en funció del nombre de fills i ascendents (pares i iaios) que convisquen amb el contribuent. A més la discapacitat del mateix contribuent o dels fills i ascendents que depenguen d'ell incrementarà el mínim familiar.
    El mínim personal i familiar s'integra com un tram zero en la base liquidable (en principi la general), aplicant-se a la totalitat de la base liquidable la tarifa progressiva de l'impost (es troba la quota corresponent a tota la base liquidable, restant la que corresponga al mínim personal i familiar), resultat un percentatge més alt quant major siga la quantitat; del resultat es resten les deduccions establides en els articles 68, 80 i 81 de la Llei, entre les que podem destacar les següents:

2.2.5 Servicis d'ajuda de l'Agència Tributària per a emplenar el IRPF

Com ajuda l'Agència Tributària a fer la declaració als qui han de presentar-la? Cal tindre en compte una sèrie de servicis que, any rere any, ha anat establint i incrementant l'Agència Tributària per a facilitar als contribuents el compliment de la seua obligació. Així, poden demanar-se per telèfon o Internet les pròpies dades fiscals que han de consignar-se en la declaració, es pot acudir a les oficines de l'Agència per a la confecció de la declaració (demanant cita prèvia per telèfon) i també es pot presentar la declaració directament des de casa per Internet. A més, l'Agència ha creat el programa informàtic d'ajuda (PADRE), que permet fer de manera senzilla la declaració en l'ordinador. L'Agència Tributària també envia a molts contribuents l'esborrany de declaració al seu domicili. Si estan d'acord amb este esborrany, poden confirmar-ho per telèfon, Internet, en les oficines de l'Agència Tributària i, fins i tot, si els ix a tornar, poden fer-ho simplement enviant un SMS des del seu mòbil.


2.2.6 Retencions

Finalment, s'ha de tindre en compte que l'Impost sobre la Renda es va pagant mes a mes al llarg de l'any mitjançant les quantitats que ens retenen de la nòmina. Per això, quan arriba el període de declaració pel maig-juny de l'any següent, s'ha de restar tot el que s'ha anat pagant durant l'any en concepte de retencions. Si després d' eixa resta i la de totes les reduccions i deduccions que ens hem anat aplicant resulta una quantitat positiva, cal ingressar-la, però si hem pagat de més, l'Agència Tributària ens torna l'excés.


2.3 L'Impost sobre el Valor Afegit


2.3.1 Un impost indirecte que grava el consum

L'Impost sobre el Valor Afegit (IVA) és el més important dels impostos indirectes. Recau sobre les vendes, de manera que el seu objecte és el consum considerat com una manifestació indirecta de la capacitat econòmica de les persones, en la mesura que constituïx un acte de disposició de la renda que revela el seu poder adquisitiu.

A diferència del IRPF, l'IVA no es vincula a cada persona de manera concreta i determinada, ja que les circumstàncies personals i familiars no es consideren per a determinar l'import a satisfer, de manera que este és igual per a tots els consumidors que adquirixen el mateix producte o servici.

L'IVA grava les entregues de béns i prestacions de servicis efectuades per empresaris i professionals i també les importacions dins i fora de la Unió Europea. Ara bé, els qui es relacionen amb Hisenda i han de pagar les quotes (subjectes passius) són els empresaris i professionals, que no són qui suporten en el seu patrimoni l'impost. Els qui realment ho paguen, els verdaders contribuents, són els consumidors finals, que abonen l'impost dins del preu que paguen pel bé o servici que adquirixen.

A les Illes Canàries no s'aplica l'IVA, sinó un impost semblant que s'anomena Impost General Indirecte Canari (IGIC). A Ceuta i Melilla, tampoc s'aplica l'IVA, sinó un altre impost que s'anomena Impost sobre la Producció, els Servicis i les Importacions a Ceuta i Melilla (IPSI).


2.3.2 Fonaments de l'impost. Concepte de valor afegit

Tal com indica la seua pròpia denominació, l'IVA, comparant els valors inicials i finals dels productes, grava l'increment de valor que experimenten els béns i servicis com a resultat del seu pas per cada una de les fases del procés productiu i de distribució fins que arriben al consumidor final.

Els empresaris i professionals repercutixen sobre els adquirents dels béns o servicis la quantitat resultant d'aplicar el tipus impositiu i poden, al seu torn, deduir l'IVA pagat per l'adquisició de béns i servicis que incorporen a la seua activitat empresarial o professional. Això facilita el control del compliment tributari, ja que així els empresaris tenen gran interés a exigir la factura de les seues compres per a acreditar les seues deduccions.

L'IVA és un impost que s'aplica en tots els països de la Unió Europea i que es troba harmonitzat dins del seu àmbit.


2.3.3 Regulació de l'IVA

La regulació d'este impost es troba en la Ley 37/1992, de 28 de diciembre , i en el Real Decreto 1624/1992, de 29 de diciembre . Estos textos estan disponibles en la web de l'Agència Tributària i s'hi pot accedir directament a través del vincle que s'oferix.


2.3.4 Exempcions i tipus

En l'IVA hi ha exempcions , és a dir, operacions en què no sorgix el deure a tributar (articles 20 i següents de la llei). És el cas de l'hospitalització i assistència sanitària pública, les prestacions realitzades per dentistes, els servicis públics d'assistència social, l'educació de la infància i joventut per entitats públiques o privades autoritzades...

Hi ha un tipus impositiu general del 21% (article 90 de la Llei), però n'hi ha altres dos de reduïts del 10% i del 4% (article 91) que s'apliquen a determinats béns o servicis d'ús general o considerats de primera necessitat. Així, el 8% s'aplica, entre altres, als aliments en general, les vivendes, servicis d'hoteleria, ulleres i lentilles, transport de viatgers, equipatges. Per la seua banda, el 4% s'aplica al pa, llet, ous, fruites, verdures, hortalisses, cereals, formatges, llibres, periòdics, medicines, cotxes de persones amb discapacitat, , etc.

L'IVA es caracteritza per la seua neutralitat, generalitat i transparència, així com també per la seua gran capacitat recaptatòria. Certament, des del punt de vista redistributiu, l'impost no atén les circumstàncies personals dels contribuents i el seu tipus proporcional grava de la mateixa manera tots els consumidors, però este fenomen es pot compensar mitjançant un adequat nivell de provisió pública de béns i servicis, així com a través d'una diferenciació de tipus de gravamen que reduïsca la càrrega fiscal sobre els productes de primera necessitat, de manera que sotmeta els articles de luxe a una quota major que la normal.

3 Recordem que?

Els impostos són un tipus de tributs, els més importants. Un altre tipus de tributs són les taxes.

Els impostos es classifiquen en impostos directes i indirectes.

Els impostos directes graven la capacitat econòmica dels individus. El més important és el IRPF que grava les rendes (és a dir, els ingressos que obté un ciutadà en un any). Altres impostos directes són l'impost sobre el patrimoni, que és la riquesa que posseïx un ciutadà; l'impost sobre societats, que recau sobre les empreses i l'impost sobre successions i donacions.

Dels impostos indirectes el més important és l'IVA.

Grava el consum i es fonamenta en el valor que els productes adquirixen segons es produïx la seua fabricació o distribució.

El consumidor abona en el preu del producte que consumix este impost que ha de declarar qui ven al consumidor el producte o servici. Hi ha productes que estan exempts de l'IVA i d'altres, de primera necessitat, tenen un tipus del 4%. També hi ha el tipus de 10% per a altres productes. El 21% és el tipus general de l'IVA.

4 Glossari

4.1 Sobre tributs i impostos
4.2 Sobre el IRPF
4.3 Sobre l'IVA


4.1 Sobre tributs i impostos


4.2 Sobre el IRPF

4.3 Sobre l'IVA

5 Suggeriments d'ús per a Educació Primària

5.1 Abans de començar
5.2 Exposició del professor
5.2.1 Tributs i impostos
5.2.2 L'Impost sobre la Renda (IRPF )
5.2.3 L'Impost sobre el Valor Afegit (IVA)
5.3 Activitats per al tercer cicle de Primària
5.3.1 Empreses i treball. Conceptes generals
5.3.2 EL IRPF per a xiquets
5.3.3 L'IVA per a xiquets
5.3.4 Problemes de percentatges
5.3.5 Producción de textos: versos y refranes
5.3.6 Homonímia del gravamen
5.3.7 Un guió per a una dramatització: el telèfon
5.3.8 Producció de textos: educació per al consum
5.3.9 Guia gràfica: L'ajuda del navegant
5.3.10 Premsa i escola
5.3.11 Dramatización de una reparación:el fraude en el IVA
5.3.12 Del productor al consumidor. El valor afegit
5.3.13 Educació per al consum: importància del tiquet o de la factura
5.3.14 L'IVA raonat. L'IVA en mural
5.3.15 Mots encreuats i sopa de lletres
5.3.15.1 Mots encreuats
5.3.15.2 Sopa de letras
5.3.15.3 Soluciones al Mots encreuats
5.3.15.4 Soluciones a la sopa de letras


5.1 Abans de començar


5.2 Exposició del professor


5.2.1 Tributs i impostos

Els ingressos públics que fan falta per a poder pagar les necessitats comunes i els servicis públics dels quals tots ens beneficiem (col·legis, hospitals, carreteres...), de manera fonamental s'aconseguixen mitjançant el pagament d'impostos que realitzem els ciutadans d'acord amb les lleis del nostre país.

Un impost és una quantitat de diners que han de pagar obligatòriament els ciutadans perquè les administracions públiques puguen atendre les despeses públiques de tots.

Els impostos no són una quantitat fixa igual per a tots els ciutadans, perquè això seria injust, ja que no totes les persones tenen la mateixa quantitat de diners. Per això, paguen més impostos els qui tenen més o guanyen més i paguen menys impostos els qui tenen menys diners. Este fet s'anomena “capacitat econòmica”. La capacitat econòmica de les persones es pot saber a través de les coses que tenen, és a dir, de la seua riquesa (patrimoni), a través dels diners que guanyen (renda) o a través del que gasten comprant (consum). Per això, hi ha diversos tipus d'impostos, per a cada una de les manifestacions d'allò que hem anomenat “capacitat econòmica” de les persones.

Hi ha dos classes d'impostos:

  1. Els directes, que són els impostos que permeten que qui té més o guanye més diners pague quantitats majors que qui té menys i rep uns ingressos inferiors. Un dels impostos directes, el més conegut, és l'Impost sobre la Renda de les Persones Físiques (IRPF)que paguen les persones segons els diners que guanyen, és a dir, del sou que cobren, dels beneficis que té un metge o una advocada o un llanterner o una taxista... Hi ha altres impostos directes, com el que paguen les empreses (Impost de Societats) o el que paguen les persones que reben una herència d'algú que ha mort (Impost de Successions).
  2. Els indirectes, que són els que tota la gent ha de pagar d'igual manera quan fa una mateixa compra, es guanye o es tinga més o menys diners. El més conegut és l'IVA, que es paga cada vegada que comprem alguna cosa, per exemple, una camiseta, un bolígraf, un quadern o un refresc. Tots paguem el mateix quan comprem les mateixes coses, sense que tinga importància si tenim més o menys diners. Hi ha altres impostos indirectes, com els que es paguen quan es posa gasolina al cotxe o quan algú compra tabac o begudes alcohòliques (impostos especials) o quan comprem un pis per a viure.

També hi ha altres quantitats (anomenades taxes) que hem de pagar per gaudir de servicis que són importants per a la nostra vida, per exemple, perquè s'enduguen el fem o perquè tinguem aigua potable en casa.

Finalment, com tots sabeu, a Espanya, a més de l'Estat, hi ha les comunitats autònomes, les províncies i els ajuntaments; així doncs, i d'acord amb això, no sols hi ha impostos de l'Estat, sinó també d'estes altres administracions públiques.


5.2.2 L'Impost sobre la Renda (IRPF )

L'Impost sobre la Renda de les Persones Físiques (IRPF) és el més conegut. Este és un impost que es paga segons els diners que es guanya. Així, qui guanya més paga més i qui guanya menys paga menys i, fins i tot, les persones que tenen solament el just per a poder viure, no paguen res.

Però hi ha altres qüestions interessants que hem de saber sobre l'Impost sobre la Renda.

En este impost es considera que hi ha una quantitat mínima de diners que tots necessitem gastar per a poder viure dignament i cobrir les necessitats bàsiques. Doncs bé, per eixa quantitat no cal pagar l'Impost sobre la Renda. A més, eixa quantia mínima és major per a les persones que tenen fills, ja que han d'alimentar-los, comprar-los roba, llibres, joguets... No cal oblidar que els xiquets són molt importants per al país i per això s'ajuda les persones que en tenen, de manera que paguen menys impostos, perquè puguen dedicar més diners a cuidar d'ells.

Una altra dada important és que l'Impost sobre la Renda té “descomptes” (reduccions, deduccions), que són quantitats que poden restar les persones que tenen unes determinades despeses. Entre estos descomptes hi ha un per a les mares que tenen xiquets menors de 3 anys i a més treballen fora de casa, per a ajudar-les a poder pagar una guarderia o a una altra persona que en tinga cura mentres els pares estan treballant. També hi ha un altre descompte per a les persones que han de comprar una vivenda, perquè tot el món necessita una casa per a viure i, com són molt cares, es permet que la gent pague menys impostos mentres l'està pagant. Les persones que estalvien per a quan siguen majors i es jubilen (plans de pensions) també poden restar una quantitat per eixos estalvis. I si hem fet donatius per a ajudar organitzacions que s'ocupen de les persones més necessitades (Creu Roja, Metges sense Fronteres, Caritas), podem igualment descomptar una part d'eixos diners que hem donat.

A més d'eixos descomptes que establix l'Estat per a tots els espanyols, les comunitats autònomes poden establir-ne d'altres per a les persones que visquen en cada una de les comunitats.

L'Impost sobre la Renda de les Persones Físiques es paga tots els anys, però no cal ingressar-lo tot d'una, sinó que es va fent a poc a poc, a terminis, ja que es posa cada mes una part del sou que la gent guanya. Cada any, cap a maig o juny, es fan els comptes: se suma tot el que hem guanyat, es resten els descomptes o despeses que hem tingut i el que hem anat pagant mes a mes, i si el resultat ens diu que encara ens falta alguna cosa per pagar, ho paguem; però si hem ingressat de més, ens ho tornen.

Així doncs, l'Impost sobre la Renda és un impost que intenta ser molt just, ja que té en compte les diferències que hi ha entre les persones, perquè unes guanyen més i unes altres menys, unes tenen fills i unes altres no. Unes tenen unes despeses i unes altres no. D'esta manera, l'impost contribuïx també al fet que les desigualtats entre les persones siguen menors, perquè encara que uns paguen més perquè tenen més i altres paguen menys perquè tenen menys, tots tenim el mateix dret a gaudir de les carreteres, els parcs, els hospitals, els col·legis i els altres servicis públics.


5.2.3 L'Impost sobre el Valor Afegit (IVA)

És possible que penseu que, perquè sou xiquets, no teniu res a veure amb els impostos, i que els impostos són un assumpte dels majors. Doncs resulta que, encara que no vos ho parega, també vosaltres pagueu impostos.

Per exemple, cada vegada que compreu un refresc, una bossa de papes, un pastisset o un CD esteu pagant un impost.

L'impost que esteu pagant quan compreu eixes coses s'anomena IVA (Impost sobre el Valor Afegit), que segurament vos sonarà. Este és un impost que es paga cada vegada que es compra alguna cosa o quan algú ens presta un servici o ens fa un treball, siga perquè prenem alguna cosa en un bar o en un restaurant o perquè el llanterner o l'electricista fan una reparació a casa nostra. El que passa és que no ens n'adonem perquè normalment està dins del preu. Si vos fixeu, hi ha molts tiquets que posen separat l'import de l'IVA, i en d'altres, està inclòs en el preu (en el tiquet posa IVA inclòs). Això és perquè qui compre una cosa s'assabente que ho està pagant i que qui ven eixa cosa ho ha ingressat a Hisenda perquè el comprador no haja de fer-ho. Per això, és important exigir sempre la factura o el comprovant, encara que algú puga dir-nos que si no ens dóna el tiquet ens cobrarà un preu més barat. Com demostrarem, si no, que hem pagat per a poder reclamar després, si el que comprem està espatlat o la reparació mal feta?

La quantitat que paguem per l'IVA no és sempre igual per a tots els servicis i articles que comprem. Hi ha un IVA general, però també hi ha un IVA reduït que es paga per coses d'ús corrent, entre altres, pels aliments en general, les vivendes, els restaurants o museus. I, finalment, hi ha un IVA superreduït per als béns més necessaris, com ara el pa, la llet, les fruites, ous, verdures i hortalisses, les medicines, i també per als llibres i els periòdics. A més, per la seua importància, no paguen IVA, els servicis sanitaris i d'educació o els servicis dels dentistes.

Finalment, és interessant que sapieu que l'IVA és un impost que no sols es paga a Espanya, sinó també en tots els altres països de la Unió Europea, de manera que si aneu de viatge a algun d'estos països també l'estareu pagant en el preu de les coses que compreu.


5.3 Activitats per al tercer cicle de Primària

A continuació se suggerixen distintes activitats. Els criteris de recerca d'activitats pot ser de distint tipus: l'àrea o matèria, el tipus d'activitat (individual o grupal) i el Nivelll educatiu per al qual es proposa.


5.3.1 Empreses i treball. Conceptes generals

Àrea: Coneixement del medi
Tipus: Individual
Nivell: Tercer cicle d'Educació Primària


5.3.2 EL IRPF per a xiquets

Àrea: Coneixement del medi
Tipus: Individual
Nivell: Tercer cicle d'Educació Primària


5.3.3 L'IVA per a xiquets

Àrea: Coneixement del medi
Tipus: Individual
Nivell: Tercer cicle d'Educació Primària


5.3.4 Problemes de percentatges

Àrea: Matemàtiques
Tipus: Individual
Nivell: Tercer cicle d'Educació Primària


5.3.5 Producció de textos: versos i refranys

Àrea: Llengua
Tipus: Individual
Nivell: Tercer cicle d'Educació Primària


5.3.6 Homonímia del gravamen

Àrea: Llengua
Tipus: Individual
Nivell: Tercer cicle d'Educació Primària


5.3.7 Un guió per a una dramatització: el telèfon

Àrea: Llengua
Tipus: Grupal. Individual
Nivell: Tercer cicle d'Educació Primària


5.3.8 Producció de textos: educació per al consum

Àrea: Llengua
Tipus: Individual
Nivell: Tercer cicle d'Educació Primària


5.3.9 Guia gràfica: L'ajuda del navegant

Àrea: Llengua
Tipus: Grupal. Individual
Nivell: Tercer cicle d'Educació Primària


5.3.10 Premsa i escola

Àrea: Llengua
Tipus: Grupal. Individual
Nivell: Tercer cicle d'Educació Primària


5.3.11 Dramatització d'una reparació: el frau en l'IVA

Àrea: Llengua. Interdisciplinar
Tipus: Grupal.
Nivell: Tercer cicle d'Educació Primària


5.3.12 Del productor al consumidor. El valor afegit

Àrea: Llengua. Interdisciplinària
Tipus: Grupal.
Nivell: Tercer cicle d'Educació Primària


5.3.13 Educació per al consum: importància del tiquet o de la factura

Àrea: Interdisciplinària. Educació per al consum
Tipus: Grupal. Individual
Nivell: Tercer cicle d'Educació Primària


5.3.14 L'IVA raonat. L'IVA en mural

Àrea: Interdisciplinària
Tipus: Grupal.
Nivell: Tercer cicle d'Educació Primària


5.3.15 Mots encreuats i sopa de lletres

Àrea: Llengua. Interdisciplinària
Tipus: Individual o grupal.
Nivell: Tercer cicle d'Educació Primària


5.3.15.1 Mots encreuats

Horitzontals :

  1. Consonant. Incomplir les obligacions fiscals.
  2. Consonant. Vocal. Consonant. Vocal.
  3. L'estat exigix el seu pagament per llei. Vocal. Un impost directe anual (ID).
  4. Consonant. Vocal. Vocal. Consonant.
  5. Vocal. Consonant. Consonant. Antigament, ciutat. Consonant.
  6. Al revés, Agència Tributària en sigles (ID). Vocal. Vocal.
  7. Consonant. Qui defrauda pot cometre un... Al revés, adverbi d'afirmació.
  8. Vocal. Consonant.
  9. Virtut que caracteritza els bons contribuents. Impost sobre el Valor Afegit.

Verticals:

  1. Un impost ho és; també una taxa. Consonant.
  2. Consonant. Vocal. Vocal.
  3. Consonant. Dirigix-te a un lloc. Consonant.
  4. Consonant. Vocal. Vocal. Vocal.
  5. Vocal. Societat anònima. Consonant.
  6. Acció de fer alguna cosa. Consonant. Vocal.
  7. Consonant. Vocal. Consonant.
  8. Al revés, frontera econòmica (ID).Consonant. Vocal.
  9. Vocal. Vocal. Consonant.
  10. Molt resistent. Consonant. Consonant. Vocal.
  11. Vocal. Una virtut que significa justícia
  12. Consonant. Consonant. Consonant. Vocal.
  13. Consonant. Consonant. Vocal.
  14. Vocal. Vocal. Consonant.
  15. Organització ramadera tradicional.


5.3.15.2 Sopa de letras

Busca 10 palabras en el Mots encreuats.

S
B
R
D
E
F
R
A
U
D
A
R
V
C
B
U
O
W
P
E
K
T
I
N
R
W
J
E
E
H
Z
W
T
S
C
L
M
T
Q
E
L
M
P
Z
T
N
M
P
S
O
L
I
D
A
R
I
T
A
T
E
G
A
D
O
O
E
G
C
N
E
H
Y
E
K
A
O
Z
Q
K
A
P
A
Y
T
S
A
O
V
B
Y
T
D
E
G
Z
T
M
Q
R
E
F
T
J
U
O
D
I
G
V
T
X
S
I
V
A
J
R
L
R
D
T
D
U
A
N
A
X
E
N
Y
A
C
O
G
U
C
P
T
Q
E
O
K
V
M
M
E
U
J
I
R
P
F
X
A
E
W
J
W
Q
R

 


5.3.15.3 Soluciones al Mots encreuats


5.3.15.4 Soluciones a la sopa de letras
S
B
R
D
E
F
R
A
U
D
A
R
V
C
B
U
O
W
P
E
K
T
I
N
R
W
J
E
E
H
Z
W
T
S
C
L
M
T
Q
E
L
M
P
Z
T
N
M
P
S
O
L
I
D
A
R
I
T
A
T
E
G
A
D
O
O
E
G
C
N
E
H
Y
E
K
A
O
Z
Q
K
A
P
A
Y
T
S
A
O
V
B
Y
T
D
E
G
Z
T
M
Q
R
E
F
T
J
U
O
D
I
G
V
T
X
S
I
V
A
J
R
L
R
D
T
D
U
A
N
A
X
E
N
Y
A
C
O
G
U
C
P
T
Q
E
O
K
V
M
M
E
U
J
I
R
P
F
X
A
E
W
J
W
Q
R

 

 

    

6 Suggeriments d’ús per a Educació Secundària

6.1 Abans de començar
6.2 Exposició del professor
6.2.1 Tributs i impostos
6.2.2 El IRPF
6.2.3 L'IVA
6.3 Activitats econòmiques i impostos
6.3.1 Actividades económicas e impuestos
6.3.2 Estats moderns i impostos
6.3.3 El IRPF
6.3.4 Problemes de percentatges. Magnituds directament i inversament proporcionals
6.3.5 Equació de primer grau
6.3.6 Els nous legisladors. Debats i propostes
6.3.7 Supòsit del IRPF: què suma i què resta?
6.3.8 El pagament ajornat
6.3.9 Recollida de dades
6.3.10 Producció de textos: els drets del consumidor, impostos i factures...
6.4 Activitats per al segon cicle de Secundària
6.4.1 Activitats econòmiques i impostos
6.4.2 Activitats econòmiques, medi ambient i impostos
6.4.3 Geografia humana i economia
6.4.4 Impostos i cohesió territorial
6.4.5 Les dades del valor afegit
6.4.6 L'IVA en els productes: càlcul Cálculo
6.4.7 L'IVA de cada producte: identificació
6.4.8 L'IVA en les factures
6.4.9 Organitzacions transnacionals: els impostos a la UE
6.4.10 Progressivitat del IRPF
6.4.11 Problemes diversos: ús del full de càlcul per a la vida real i altres supòsits
6.4.12 Estadística i probabilitat
6.4.13 Treballant amb la premsa
6.4.14 Dramatització d'una reparació
6.4.15 Comentar i redactar
6.4.16 Els descomptes del IRPF: justificació dels descomptes
6.4.17 El programa PADRE
6.4.18 Fòrum: Los intocables


6.1 Abans de començar


6.2 Exposició del professor


6.2.1 Tributs i impostos

Els ingressos públics que fan falta per a poder satisfer les necessitats col·lectives i costejar els servicis públics de què tots ens beneficiem, fonamentalment s'aconseguixen mitjançant el pagament d'impostos i altres tributs que realitzem els ciutadans d'acord amb les lleis del nostre país.

Els tributs són quantitats de diners que els ciutadans estan obligats a pagar. Dins dels tributs estan els impostos, les taxes i les contribucions especials. Els impostos són els tributs més importants, i són les quantitats que els ciutadans han de pagar obligatòriament perquè les institucions puguen atendre les despeses públiques de tots, sense que cada persona que paga reba una contraprestació individualitzada. En canvi, les taxes són quantitats que els ciutadans han de pagar com a conseqüència d'alguna actuació administrativa que sí que els beneficia individualment. Eixa actuació cal sol·licitar-la expressament, com ara la recollida del fem.

A més dels impostos i les taxes, hi ha les contribucions especials, que són un tribut que cal pagar quan una actuació pública es realitza per a satisfer una necessitat col·lectiva i produïx un benefici especial a determinades persones. Exemple, l'increment del valor d'una finca després de la realització d'una obra pública.

Els impostos no són una quota fixa igual per a tots els ciutadans, això seria injust, ja que no totes les persones tenen els mateixos diners. Per això, paguen més impostos els qui tenen més, guanyen més o gasten més, i paguen menys impostos els qui menys diners tenen. Açò s'anomena capacitat econòmica . La capacitat econòmica de les persones es pot saber a través dels béns que tenen, és a dir, de la seua riquesa (patrimoni), a través dels diners que guanyen (renda) o a través del que gasten (consum). Per això, hi ha diversos tipus d'impostos, per a cada una d'eixes manifestacions del que hem anomenat capacitat econòmica de les persones.

Els impostos se solen classificar en directes i indirectes:

  1. Els directes, que són aquells que permeten que els qui més tenen o guanyen més diners paguen quantitats majors que els qui tenen menys i reben uns ingressos inferiors. Un dels impostos directes, el més conegut, és l'Impost sobre la Renda (IRPF), que paguen les persones segons els diners que guanyen, és a dir, del sou que cobren, dels beneficis que té un metge o una advocada o un llanterner o una taxista... També són impostos directes l'Impost sobre Societats, que és el que paguen les empreses, l'Impost sobre Successions i Donacions, que és el que es paga quan rebem una herència d'un familiar que ha mort (successió) o quan rebem béns d'algú en vida (donacions), i l'Impost sobre el Patrimoni, que només han d'ingressar les persones que tenen béns a partir d'un determinat valor.
  2. Els indirectes, que són aquells que tot el món ha de pagar de la mateixa manera quan fa una compra, es guanye o es tinga més o menys diners. El més conegut és l'IVA, que es paga cada vegada que comprem alguna cosa, com ara roba, un bolígraf, una llepolia o quan mengem en un restaurant. Altres impostos indirectes són l'Impost sobre Transmissions Patrimonials i Actes Jurídics Documentats, que es paga, per exemple, quan es compra una casa. I els impostos especials, que es paguen al comprar determinats articles o productes, com ara la gasolina per al cotxe, begudes alcohòliques o tabac.

Fins ara hem parlat dels impostos, però també hem de fer referència a unes altres quantitats que paguem i que s'anomenen taxes . Les taxes pertanyen a la mateixa família que els impostos, la família dels tributs, però hi ha diferències entre estos, com al principi apuntàvem. La més important és que, mentres que els impostos hem de pagar-los en els casos que diu la llei amb independència dels béns o servicis públics que utilitzem, les taxes només cal pagar-les per a poder tindre un determinat servici o per a poder realitzar una determinada activitat. Per exemple, es paguen taxes pel servici de recollida del fem, per l'abastiment d'aigua potable o per traure o renovar el DNI, el permís de conduir o el passaport.

Les contribucions especials també són un tribut i, com ja hem dit, es paguen quan una actuació pública es realitza per a satisfer una necessitat col·lectiva i produïx un benefici especial a determinades persones. Exemple, l'increment del valor d'una finca després de la realització d'una obra pública.

Com sabeu, a Espanya hi ha altres administracions públiques a més de l'Estat, com són les comunitats autònomes, les diputacions provincials i els ajuntaments. Totes estes administracions tenen els seus pressupostos, els seus ingressos i les seues despeses públiques. Per això, no sols l'Estat exigix impostos, sinó que alguns dels impostos que hem vist corresponen a les comunitats autònomes i n'hi ha d'altres que corresponen als ajuntaments, i el mateix succeïx amb les taxes.


6.2.2 El IRPF

L'Impost sobre la Renda de les Persones Físiques (IRPF) és un impost que paguen les persones segons els diners que guanyen. Així, qui guanya més, paga més i qui guanya menys, paga menys, i fins i tot hi ha persones que no paguen res. Esta és la diferència més important amb l'IVA, que més endavant estudiarem, perquè en l'IVA tots paguem igual quan comprem un mateix article amb un mateix preu. Fixeu-vos que diem que qui guanya més paga més, en el sentit que paga una quantitat proporcionalment superior a la que paga qui guanya menys, i així compensa la part dels qui paguen poc pels seus mínims ingressos. Això s'anomena progressivitat , que es pot considerar com a més equitativa que la proporcionalitat i afavorix la redistribució de la riquesa.

La diferència entre proporcionalitat i progressivitat és senzilla si l'expliquem amb percentatges. Si tot el món paga, per exemple, el 10% del que guanya, qui guanya 1.000 euros pagarà el 10% d'eixos 1.000 euros i qui guanya 2.000 euros pagarà també el 10% dels 2.000 euros. Açò seria pagar de manera proporcional. En canvi, la progressivitat significa que qui guanya més paga un percentatge superior dels seus ingressos, de manera que, mentres qui guanya 1.000 euros paga el 10% dels 1.000 euros, el qui guanya 2.000 euros paga el 10% dels primers 1.000 euros, però el 15% dels segons 1.000 euros.

En la declaració del IRPF, cosa que es coneix com a declaració de la renda, s'ha d'incloure el sou que es guanya o els beneficis que s'obtenen si un és el seu propi cap (per exemple, un electricista, un metge, una advocada, un llanterner, una taxista, etc.). També han d'incloure's els interessos dels comptes bancaris que s'obtenen, els lloguers que es cobren si un té algun pis arrendat, el guany que s'ha obtingut si ha venut una casa, etc.

En la declaració de la renda, com déiem, s'inclou tot el que s'ha guanyat durant l'any i es resta una quantitat de diners que tots necessitem per a poder viure dignament com a persones i poder pagar les nostres necessitats bàsiques. La quantitat que es resta s'anomena mínim personal i familiar . Este mínim personal i familiar és una quantitat major per a les persones que tenen fills, perquè han d'alimentar-los, comprar-los roba, llibres... No cal oblidar que els xiquets i jóvens són molt importants per al país i per això s'ajuda les persones que tenen fills fent que paguen menys impostos, perquè puguen dedicar més diners a cuidar d'ells.

A més, en la declaració de la renda es resten també altres “descomptes” (reduccions, deduccions) que tenen en compte altres despeses que han de fer les persones i que es resten de la quantitat que cal pagar per l'impost. Entre estos descomptes està una quantitat per a les mares que tenen fills menuts i que a més treballen fora de casa, per a ajudar-les a pagar una guarderia o a una altra persona que cuide dels seus fills mentres els pares estan treballant. També hi ha un altre descompte per a les persones que han de comprar una vivenda, perquè tot el món necessita una casa per a viure i, com costen molts diners, es permet que la gent pague menys impostos sobre la renda mentres està pagant sa casa. Les persones que estalvien per a quan siguen majors i es jubilen també poden restar una quantitat per eixos estalvis. I si hem fet donatius per a ajudar organitzacions que s'ocupen de les persones més necessitades (Creu Roja, Metges sense Fronteres, Caritas...), podem de la mateixa manera descomptar una part d'eixos diners que hi hem donat.

En relació amb les deduccions, heu de saber que no sols hi ha les que fixa l'Estat, sinó també les que poden establir cada una de les comunitats autònomes, que podran aplicar-les a les persones que viuen en cada comunitat autònoma.

La declaració de la renda es presenta cada any (entre el 2 de maig i el 30 de juny). Este impost no cal ingressar-lo de colp en estos dos mesos, sinó que es va pagant a poc a poc, a terminis, posant cada mes una xicoteta part del sou que la gent guanya. Estos terminis s'anomenen retencions. Quan arriba el mes de juny es fan els comptes: se suma tot el que hem guanyat durant l'any, es resten les reduccions i deduccions que establix la llei. De la quantitat que en resulte es resta tot el que hem anat pagant mes a mes l'any anterior. Si encara ens falta pagar alguna cosa, l'abonem, però si hem pagat de més, ens ho tornen.

Per a ajudar a fer la declaració de la renda, l'Agència Tributària ha creat un programa informàtic d'ajuda que s'anomena PADRE, amb el qual només cal introduir les dades d'ingressos i de despeses de cada persona i el programa fa automàticament les operacions i els càlculs necessaris. L'Agència Tributària pot fer-nos la declaració i enviar-nos-la a casa per a veure si estem d'acord amb els càlculs. També es pot acudir a les oficines de l'Agència perquè ens facen la declaració. Després, a l'hora de presentar-la i pagar o demanar la devolució, es pot anar a l'Agència Tributària o fer-ho pel banc. També es pot fer sense moure's de casa, a través d'Internet.

Com a conclusió de tot el que hem vist, podem dir que l'Impost sobre la Renda és un impost que intenta ser molt just, ja que té en compte les diferències que hi ha entre les persones, perquè unes guanyen més i altres menys, unes tenen fills i altres no. D'esta manera, l'impost contribuïx també al fet que les desigualtats entre les persones siguen menors, perquè encara que unes persones paguen més perquè tenen més i altres paguen menys perquè tenen menys, tots tenim el mateix dret a utilitzar les carreteres, els parcs, els hospitals, els col·legis i els altres béns i servicis públics.


6.2.3 L'IVA

És possible que penseu que, perquè sou jóvens i no treballeu, no teniu res a veure amb els impostos, que els impostos són només cosa dels majors. No obstant això, també vosaltres pagueu impostos. És a dir, vosaltres també sou contribuents.

Per exemple, cada vegada que compreu un refresc, una bossa de papes, un pastisset, uns pantalons o unes sabatilles, cada vegada que aneu al cine, que pugeu a un tren o a un autobús o que recarregueu la targeta del mòbil, pagueu impostos.

Són els impostos sobre el consum. El més conegut d'estos impostos és l'IVA (Impost sobre el Valor Afegit), que segurament vos sonarà. L'IVA és un impost que es paga cada vegada que es compra un article o un producte, o quan algú ens presta un servici o ens fa un treball, siga perquè prenem alguna cosa en un bar o en un restaurant o perquè el llanterner o l'electricista fan una reparació a casa nostra. El que passa és que no ens n'adonem perquè normalment està dins del preu. Si vos fixeu, hi ha molts tiquets que desglossen l'import de l'IVA i en altres està inclòs en el preu (en el tiquet diu IVA inclòs). Això és perquè qui compra una cosa sàpia que està pagant l'IVA, i que la persona que la ven l'ingressa a Hisenda perquè el comprador no haja de fer-ho. Per això, és important exigir sempre la factura o el comprovant, encara que algú puga dir-nos que si no ens dóna el tiquet ens cobrarà un preu més barat. Com demostrarem, si no, que hem pagat per a poder reclamar després si el que comprem està defectuós o la reparació mal feta?

L'IVA és un dels impostos indirectes (recordeu la classificació que féiem entre impostos directes i indirectes), el més important de tots, perquè els diners que s'obtenen d'este és bastant més de la mitat (supera el 65%) del total que s'obté per tots els impostos indirectes.

És curiós saber per què este impost s'anomena sobre el Valor Afegit . Per a entendre-ho, cal tindre en compte que cada producte que comprem porta darrere un llarg procés amb moltes fases, en cada una de les quals intervenen diferents empresaris i professionals. Imagineu una simple camiseta de cotó. Primer es va haver de cultivar la planta, recol·lectar el cotó, filar-lo després per a convertir-lo en una tela, després tallar la tela i donar-li forma de camiseta, tenyir-la o imprimir-li un estampat i finalment distribuir-la perquè arribe a la botiga de la nostra ciutat on la podrem comprar. En cada fase la peça va adquirint més valor, s'hi va afegint valor. Cada empresa que hi intervé, ha d'ingressar a Hisenda l'IVA corresponent a l'augment de valor que el seu treball ha incorporat a la futura camiseta, però eixe IVA que ha ingressat el “repercutix” després en l'empresa que intervé en la fase següent, i així successivament fins a arribar a nosaltres els compradors, que som els qui al final pagarem l'impost dins del preu de la nostra camiseta.

Ens queda per dir que la quantitat que paguem per l'IVA no és sempre la mateixa per a tots els servicis i les coses que comprem. Hi ha un IVA general que és d'un 21%. Hi ha un IVA reduït del 10%, que es paga per articles d'ús corrent, entre altres, pels aliments en general, les vivendes, els restaurants o museus. I, finalment, hi ha un IVA superreduït del 4% per als béns més necessaris, com ara el pa, la llet, les fruites, els ous, les verdures i les hortalisses, les medicines i també per als llibres i els periòdics. A més, hi ha béns i servicis que, per la seua importància, no paguen IVA, és a dir, n'estan exempts, com ocorre amb els servicis sanitaris i d'educació o els servicis dels dentistes.

Finalment, és interessant que sapieu que l'IVA és un impost que no sols es paga a Espanya, sinó també en tots els altres països de la Unió Europea, encara que hi ha algunes xicotetes diferències entre els uns i els altres, fonamentalment quant als percentatges que, tal com véiem abans, s'apliquen als diferents articles. Es diu, per això, que l'IVA és un impost “harmonitzat” a la Unió Europea. Açò significa que si aneu de viatge a algun dels països de la Unió també pagareu l'IVA en el preu dels objectes i articles que compreu, encara que la quantitat corresponent a l'impost pot ser un poc superior o inferior de la que pagaries a Espanya pel mateix article, si bé el nostre país està entre els que apliquen percentatges més baixos d'IVA.


6.3 Activitats per al primer cicle de Secundària


6.3.1 Activitats econòmiques i impostos

Àrea: Geografia i Història
Tipus: Individual
Nivell: Primer cicle d'Educació Secundària


6.3.2 Estats moderns i impostos

Àrea: Geografia i Història
Tipus: Individual
Nivell: Primer cicle d'Educació Secundària


6.3.3 El IRPF

Àrea: Geografia i Història
Tipus: Individual
Nivell: Primer cicle d'Educació Secundària


6.3.4 Problemes de percentatges. Magnituds directament i inversament proporcionals

Àrea: Matemàtiques
Tipus: Individual
Nivell: Primer cicle d'Educació Secundària


6.3.5 Equació de primer grau

Àrea: Matemàtiques
Tipus: Individual
Nivell: Primer cicle d'Educació Secundària


6.3.6 Els nous legisladors. Debats i propostes

Àrea: Interdisciplinària. Educació en valors
Tipus: Grupal. Individual
Nivell: Primer cicle d'Educació Secundària


6.3.7 Supòsit del IRPF: què suma i què resta?

Àrea: Interdisciplinària. Educació en valors. Sentit de la justícia distributiva
Tipus: Grupal. Individual
Nivell: Primer cicle d'Educació Secundària


6.3.8 El pagament ajornat

Àrea: Interdisciplinària. Educació per al consum
Tipus: Grupal. Individual
Nivell: Primer cicle d'Educació Secundària


6.3.9 Recollida de dades

Àrea: Interdisciplinària
Tipus: Grupal. Individual
Nivell: Primer cicle d'Educació Secundària


6.3.10 Producció de textos: els drets del consumidor, impostos i factures...

Àrea: Interdisciplinària
Tipus: Grupal. Individual
Nivell: Primer cicle d'Educació Secundària


6.4 Activitats per al segon cicle de Secundària


6.4.1 Activitats econòmiques i impostos

Àrea: Geografia i Història
Tipus: Individual
Nivell: Segundo Ciclo de a Educació Primària


6.4.2 Activitats econòmiques, medi ambient i impostos

Àrea: Geografia i Història
Tipus: Grupal
Nivell: Segundo Ciclo de a Educació Primària


6.4.3 Geografia humana i economia

Àrea: Geografia i Història
Tipus: Grupal
Nivell: Segundo Ciclo de a Educació Primària


6.4.4 Impostos i cohesió territorial

Àrea: Geografía e Historia
Tipus: Individual. Grup xicotet
Nivell: Segundo Ciclo de a Educació Primària


6.4.5 Les dades del valor afegit

Àrea: Geografia i Història
Tipus: Individual. Grup xicotet
Nivell: Segundo Ciclo de a Educació Primària


6.4.6 L'IVA en els productes: càlcul

Àrea: Geografia i Història Matemàtiques
Tipus: Individual. Grup xicotet
Nivell: Segundo Ciclo de a Educació Primària


6.4.7 L'IVA de cada producte: identificació

Àrea: Geografia i Història
Tipus: Individual. Grup xicotet
Nivell: Segundo Ciclo de a Educació Primària


6.4.8 L'IVA en las facturas

Àrea: Geografia i Història
Tipus: Individual. Grup xicotet
Nivell: Segundo Ciclo de a Educació Primària


6.4.9 Organitzacions transnacionals: els impostos a la UE

Àrea: Geografia i Història
Tipus: Individual. Grup xicotet
Nivell: Segundo Ciclo de a Educació Primària


6.4.10 Progressivitat del IRPF

Àrea: Matemàtiques
Tipus: Individual
Nivell: Segundo Ciclo de a Educació Primària


6.4.11 Problemes diversos: ús del full de càlcul per a la vida real i altres supòsits

Àrea: Matemàtiques
Tipus: Individual
Nivell: Segundo Ciclo de a Educació Primària


6.4.12 Estadística i probabilitat

Àrea: Matemàtiques
Tipus: Individual
Nivell: Segundo Ciclo de a Educació Primària


6.4.13 Treballant amb la premsa

Àrea: Llengua
Tipus: Individual
Nivell: Segundo Ciclo de a Educació Primària


6.4.14 Dramatització d'una reparació

Àrea: Llengua. Interdisciplinària
Tipus: Grupal
Nivell: Segundo Ciclo de a Educació Primària


6.4.15 Comentar i redactar

Àrea: Llengua
Tipus: Individual
Nivell: Segundo Ciclo de a Educació Primària


6.4.16 Els descomptes del IRPF: justificació dels descomptes

Àrea: Interdisciplinària. Educació en valors. Sentit de la justícia distributiva
Tipus: Grupal. Individual
Nivell: Segundo ciclo de a Educació Primària


6.4.17 El programa PADRE

Àrea: Interdisciplinària. Educació en valors. Sentit de la justícia distributiva
Tipus: Grupal. Individual
Nivell: Segundo ciclo de a Educació Primària


6.4.18 Fórum: Los intocables

Àrea: Interdisciplinària
Tipus: Grupal
Nivell: Segundo Ciclo de a Educació Primària

 

 

© Copyright 2005 Agencia Tributaria.Conforme W3C