Portal d'Educació Civicotributària. Agencia Tributaria. - Professors versió flash

Agència Tributària, amb la col·laboració d´ Institut d´Estudis Fiscals.

Glossari de térmes

Glossari - AAdministracions de l'Agència Tributària: Com les delegacions, són també oficines de l'Agència Tributària. Es troben en pobles grans i també als barris de les grans ciutats. Estes oficines, com les delegacions, estan prop de les persones que han de pagar impostos (contribuents) per a ajudar-los quan tenen dubtes o no saben molt bé què és el que cal fer. Dins de la xarxa d'administracions de l'Agència Tributària, es troben també les administracions de duanes que hi ha en determinades ciutats d'Espanya.Agència Tributària: És una entitat de dret públic adscrita al Ministeri d'Economia i Hisenda. Com a tal entitat de dret públic, compta amb un règim jurídic propi diferent del de l'Administració general de l'Estat que, sense detriment dels principis essencials que han de presidir tota actuació administrativa, li conferix certa autonomia en matèria pressupostària i de gestió de personal. L'Agència Tributària, creada per l'article 103 de la Llei 31/1990, de 27 de desembre, de Pressupostos Generals de l'Estat per a 1991, es va constituir de manera efectiva l'1 de gener de 1992. L'Agència Tributària té encomanada l'aplicació efectiva del sistema tributari estatal i del duaner, així com d'aquells recursos d'altres administracions públiques nacionals o de la Unió Europea la gestió dels quals se li encomane per llei o per conveni. Alcabala: Tribut que pagava el foraster pels gèneres que venia. Almoixerifat: Dret que es pagava pels gèneres o mercaderies que eixien del regne, pels quals s’hi introduïen o per aquells amb què es comerciava d’un port a un altre dins d’Espanya. Altres servicis de l'Agència Tributària: S'encarreguen dins de l'Agència Tributària de cuidar la seua organització interna i planificar la seua activitat. Així mateix, s'ocupen de tot allò relacionat amb els recursos humans o persones que treballen en l'Agència Tributària. A més, també s'encarreguen que l'Agència Tributari compte amb tots els mitjans materials necessaris per a realitzar les seues funcions. Finalment, també s'ocupen que l'actuació de l'Agència s'ajuste a la llei i que complisca degudament els seus objectius. Aranzel de duanes: Quantitat que es paga quan les mercaderies travessen una frontera. No sols té una funció recaptatòria, sinó també una funció de política comercial. En la Unió Europea, la quantitat que es paga per aranzel de duanes quan s'importa o s’exporta una mateixa mercaderia és igual en tots els països de la Unió. Glossari - BBase imposable: Quantitat fixada per les lleis tributàries amb la qual s'establix la capacitat econòmica del contribuent. Esta quantitat està integrada, per exemple, en l'impost sobre la renda de les persones físiques pels ingressos que obté una persona durant l'any (sou, interessos, etc.) i en l'impost sobre el valor afegit pel preu del producte que es compra o del servici que es rep. Esta quantitat es multiplica per un percentatge, també anomenat tipus o tarifa, que també està fixat per les lleis. Blanqueig de capitals: Activitat il•legal consistent a tractar de convertir en diners legals, els beneficis d'activitats delictives o irregulars, a través de compres, inversions, operacions financeres, que introduïsquen estos beneficis en l'economia legalitzada. Glossari - CCapacitat econòmica: La que té en compte el legislador per a establir cada impost a càrrec dels contribuents. Es considera que l'obtenció de rendes, la possessió del patrimoni, l'adquisició d'una herència o una donació, la compra de mercaderies són fets representatius de capacitat econòmica, també anomenada capacitat contributiva, perquè en funció d'esta capacitat els contribuents fan les seues aportacions tributàries a la hisenda pública. És a dir, és la quantitat de diners que es tenen, o que es demostra que es tenen si es jutja per les coses que un compra o que posseïx. Per això, la capacitat econòmica és un indicador de la capacitat contributiva, perquè demostra el que un ciutadà ha de pagar i pot pagar en concepte d'impostos. El que té major capacitat econòmica, té major capacitat contributiva (i viceversa). Contribucions especials: Són tributs que es paguen quan una actuació pública dirigida a satisfer una necessitat col•lectiva produïx un benefici especial a determinats individus (per exemple, l'augment de valor d'una finca com a conseqüència de la realització d'una obra pública). Contribuent: Persona, física o jurídica (una persona jurídica és una empresa o semblant), que contribuïx al sosteniment de les despeses públiques per mitjà de les aportacions en diners que entrega a la hisenda pública (impostos principalment) d'acord amb la seua capacitat econòmica (renda, patrimoni, adquisicions, etcètera) i en la quantia prevista en la llei. Glossari - DDeduccions: Són quantitats que minoren la quota a pagar per un impost. En l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques, les deduccions es resten de la quantitat resultant després d’haver aplicat l’escala i tipus de gravamen. Estes deduccions són les que establix la llei en supòsits com la inversió en la vivenda habitual, mares treballadores amb xiquets menors de tres anys o donatius. Les comunitats autònomes poden també establir determinades deduccions. En l’Impost sobre el Valor Afegit el mecanisme de les deduccions constituïx una característica essencial de l’impost. En virtut d’això, els empresaris poden deduir les quotes suportades en les seues adquisicions, de manera que en cada fase de la cadena de producció-comercialització només tributa el valor afegit o incorporat en esta. En canvi, els consumidors finals no poden deduir l’IVA, per la qual cosa són els que efectivament el paguen en el preu dels béns i servicis que adquirixen. Delegacions de l'Agència Tributària: Són oficines de l'Agència Tributària. N’hi ha una en cada capital de província i en determinades ciutats grans. Estes oficines estan prop de les persones que han de pagar impostos (contribuents) per a ajudar-los quan tenen dubtes o no saben molt bé què és el que cal fer. Delegacions especials de l'Agència Tributària: Són oficines de l'Agència Tributària. N’hi ha una en la capital de cada comunitat autònoma. Delme: Impost que consistix en una desena part dels fruits o productes de la terra. Va ser eclesiàstic –amb les primícies– i a Espanya es va suprimir en 1837. Despatx de lliure pràctica: Concessió a una mercaderia que entra al territori duaner comunitari de l'estatut de "mercaderia comunitària", la qual cosa suposa que ha complit tots els requisits per a ser considerada com a tal, inclòs, si és el cas, el pagament de drets d'importació.
Despeses públiques: Utilització de cabals públics per a la satisfacció de les necessitats públiques. Despeses públiques: Utilització de cabals públics per a la satisfacció de les necessitats públiques. Glossari - EElusió fiscal: Comportament del contribuent que utilitza una norma tributària que estava pensada amb una finalitat distinta pel legislador, i amb el qual es pretén aconseguir un resultat econòmic prohibit per la llei o contrari a la norma tributària (per exemple, presentar una declaració tributària incorrecta per a aconseguir una beca, ajuda o subvenció i després presentar una declaració complementària com si rectificara un oblit, compravendes fictícies, vendes que encobrixen donacions, préstecs que en realitat són aportacions de capital, però que tributen de forma distinta, etc.). En realitat, és vorejar o sortejar la llei: és aprofitar una norma tributària que estava pensada per a una altra cosa amb l'objectiu de pagar menys impostos. Equitat: Principi o criteri que establix l'aplicació d'una adequada proporció o correspondència entre els mitjans econòmics de cada persona i les aportacions que ha de fer mitjançant el pagament d'impostos per a finançar les despeses públiques. Evasió fiscal: És un comportament anàleg al frau fiscal però és una distinció merament semàntica. Tècnicament, l'evasió és sinònim de frau. Socialment, l'evasió pareix tindre un significat menys fort. No obstant això, en el vocabulari financer tradicional, l'evasió és més àmplia que el frau, inclou tant el frau tributari, com el contraban duaner, o l'eixida de divises del país, etc. És a dir: tot comportament il•legal que comporta un dany al Tresor Públic siga o no relatiu als impostos. Exempcions: Consistixen en el fet que en determinats supòsits, a pesar que es produïxen els fets que donen lloc a haver-se de pagar un impost, no sorgix el deure de tributar per haver-ho establit així la llei. En l’Impost sobre el Valor Afegit poden mencionar-se entre les exempcions els servicis sanitaris públics, l’educació de la infància i la joventut per entitats públiques o privades autoritzades i els servicis prestats pels dentistes. Exportació: Eixida de mercaderies del territori duaner comunitari (TDC) que només s'autoritza després de dur a terme el procediment establit en cada cas (declaració, inspecció, abonament de drets, etc.). Glossari - FFrau fiscal: Comportament del contribuent que oculta, disfressa o manipula la seua capacitat econòmica per no ingressar a la hisenda pública la quantitat d'impostos que està obligat a pagar segons les lleis vigents. Funció redistributiva dels impostos: Un dels objectius que tenen els impostos consistix a fer que paguen més els qui més tenen i menys els qui menys tenen, a fi que la càrrega de les despeses públiques es distribuïsca amb major justícia social. També els impostos servixen perquè l'Estat i altres administracions públiques redistribuïsquen els diners que reben a través de les despeses públiques (per exemple, sanitat pública per a tots, campanyes de vacunació, diners per a investigació i desenvolupament social, beques d'ensenyament, ajudes per a compra de vivenda, ajudes per a transport, ajudes domiciliàries i residències per a persones majors i discapacitades, etc.). Glossari - GGabella: Impost que es pagava cada vegada que es comprava o venia alguna cosa. Glossari - IImportació: Entrada de mercaderies al territori duaner comunitari (TDC), que suposa la realització de determinats tràmits (declaració, inspecció, abonament de drets, etc.) abans de poder-hi circular lliurement. Impost General Indirecte Canari (IGIC): És un impost indirecte que recau sobre el consum de béns i servicis a les Illes Canàries. És, per tant, molt paregut a l’IVA. A les Illes Canàries no s’aplica l’IVA, sinó l’IGIC. Impostos: Quantitat de diners que els ciutadans estan obligats per llei a pagar perquè les administracions públiques (l'Estat, les comunitats autònomes, els municipis) disposen dels recursos suficients amb què finançar la satisfacció de les necessitats públiques. Són els tributs més importants i que els ciutadans han de pagar obligatòriament sense que hi haja una contraprestació individualitzada específica i que es fonamenten en fets que demostren la capacitat econòmica dels ciutadans (per exemple: el IRPF o l'IVA). Impostos directes: Són els impostos que s’apliquen sobre una manifestació directa o immediata de la capacitat econòmica, com ara l’obtenció d’una renda o la possessió d’un patrimoni. Impostos Especials: Són els impostos que paguen les persones que compren o consumeixen determinats béns, com són l’alcohol i les begudes alcohòliques, els hidrocarburs, el tabac o la matriculació de mitjans de transport. Impostos indirectes: Són els impostos que s’apliquen sobre una manifestació indirecta o mediata de la capacitat econòmica, com la circulació de la riquesa, bé per actes de consum o bé per actes de transmissió. Impost sobre el Patrimoni: És un impost directe que s’aplica sobre la possessió d’un patrimoni, entés este com el conjunt dels béns i drets que posseïx una persona, a qui cal restar les càrregues, deutes i obligacions a les quals eixa persona ha de fer front. És un impost cedit a les comunitats autònomes. Impost sobre el Valor Afegit (IVA): És un impost indirecte que recau sobre el consum de béns i servicis produïts o comercialitzats en el desenvolupament de les activitats empresarials o professionals, en considerar-se el consum com una manifestació indirecta de la capacitat econòmica de les persones. Impost sobre la Renda de les Persones Físiques (IRPF): És un impost directe que s’aplica sobre l’obtenció de la renda com a manifestació immediata de la capacitat econòmica dels ciutadans, atenent als principis d’igualtat, generalitat i progressivitat d’acord amb les circumstàncies personals i familiars de les persones. Impost sobre Societats: És un impost directe que s’aplica sobre el benefici net que obtenen les empreses de la seua activitat. Impost sobre Successions i Donacions: És un impost directe que s’aplica sobre els béns i drets obtinguts de manera gratuïta per les persones, tant per adquisicions procedents d’una altra persona viva (adquisicions inter vivos) com per adquisicions procedents d’una altra persona morta (adquisicions mortis causa). És un impost cedit a les comunitats autònomes. Impost sobre Transmissions Patrimonials i Actes Jurídics Documentats: És un impost indirecte que s’aplica a les transmissions de qualsevol tipus de béns i drets, a determinades operacions que realitzen les empreses i a actes que s’han de documentar oficialment. És un impost cedit a les comunitats autònomes. Ingressos públics: Són les quantitats de què disposen l'Estat i la resta de les administracions públiques per a finançar les despeses públiques. Els ingressos públics més importants són els procedents dels impostos. Intrastat: Sistema estadístic per al tractament de les dades d'intercanvi comercial entre els països membres de la Unió Europea. Glossari - LLlevant: Concessió de l'autoritat duanera perquè l'exportador o l'importador, segons siga el cas, puguen disposar de la mercaderia que tenien depositada als recintes duaners. Glossari - MMercat Únic Europeu: Règim comercial i tributari comú a tots els països de la Unió Europea, que implica la lliure circulació de mercaderies a l'interior d’esta i l'aplicació de la mateixa normativa i política comercial per als intercanvis amb tercers països. Mínim personal i mínim familiar: És la quantitat de diners que tots necessitem per a poder viure dignament com a persones i poder pagar les nostres necessitats bàsiques i que, per això, no tributa en el IRPF. Esta quantitat varia segons les circumstàncies personals i familiars del contribuent (nombre de fills, nombre d'ascendents, nombre de persones discapacitades). Glossari - OObligacions tributàries: Constituïxen una sèrie d'accions que, per mandat legal, han de realitzar-se. Per exemple, ho són el pagament d'impostos en el termini i de la forma que determina la llei. També, ho són el subministrament d'informació econòmica que la llei tributària establix, encara que el resultat d'esta obligació no siga una aportació econòmica. Glossari - PPontatge: Drets que es paguen en algunes parts per a passar pels ponts.
• Portal de l'Agència Tributària. A través de www.agenciatributaria.es es pot obtindre molta informació relativa al sistema fiscal espanyol i a l'Agència Tributària.
• Portatge: Drets que es paguen per passar per un lloc determinat d’un camí. Portal de l'Agència Tributària: A través de www.agenciatributaria.es es pot obtindre molta informació relativa al sistema fiscal espanyol i a l'Agència Tributària. Portatge: Drets que es paguen per passar per un lloc determinat d’un camí. Portes (dret de): El que es pagava per l’entrada de productes i mercaderies a les poblacions, i que eren una imposició sobre el consum. Es recaptava en contrastos o duanes interiors. Constituïa un obstacle per a la lliure circulació de mercaderies i servicis. Pressupostos Generals de l'Estat: Document aprovat per llei cada any en què es determina la suma màxima del que l'Estat pot gastar i en què ho ha de gastar i en el qual es preveuen els ingressos necessaris per a finançar eixa despesa. Pressupost públic: Document que complix les finalitats ja expressades del pressupost de l'Estat, però referit a una altra entitat pública, com pot ser un ajuntament, una diputació provincial o una comunitat autònoma. El pressupost públic constituïx l'eix de l'activitat financera de la respectiva entitat pública al llarg de l'any, ja que constituïx una guia i un mandat de les tasques que s’han de fer. Programa PADRE: És un programa informàtic d’ajuda creat per l’Agència Tributària per a facilitar la confecció de la declaració de l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques. Progressivitat dels impostos: Els impostos es poden liquidar segons els criteris següents: a) tots paguen la mateixa quantitat (“capitació”); b) proporcionalment a la seua respectiva capacitat econòmica (el 15 per cent, per exemple); i c) més que proporcionalment a la seua capacitat econòmica (“impost progressiu”). En esta última modalitat, qui té, per exemple, una renda de 30.000 euros paga el 10 per cent pels primers 6.000 euros; el 12 per cent pels segons 6.000 euros, el 15 per cent pels tercers 6.000 euros, etcètera. Significa no pagar un percentatge lineal per tots els diners que es tenen, sinó distribuir els diners que es tenen en trams, i on el percentatge que s'aplica (tipus impositiu) va sent major segons va ascendint el tram de diners. Glossari - RReduccions: Són quantitats que minoren la base imposable (la renda menys les despeses deduïbles i menys el mínim personal i familiar) de l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques. S’establixen per la Llei i, entre elles es poden esmentar les següents: per rendiments del treball, per atenció de fills, per edat, per discapacitat, per aportacions a plans de pensions. Regalies: Drets o tributs que cobraven els reis per la cessió de l’aprofitament de determinats béns (aigües, muntanyes, salines, mina, caça, etcètera) i per autoritzar l’exercici d’indústries o activitats pels particulars. Més tard es confonen amb les taxes dels nostres dies. Esta accepció financera de la regalia no ha de confondre’s amb la prerrogativa del rei en certs assumptes religiosos davant de l’autoritat eclesiàstica. Renda: és l’objecte de l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques. S’entén que està constituïda per la totalitat dels rendiments (del treball, d’activitats econòmiques i del capital), i pels guanys i pèrdues patrimonials. Renda estancada: La que procedix d’un article la venda exclusiva del qual es reserva al govern. Repercussió: Consistix a traslladar la quota de l’impost al preu del bé o servici de què es tracte. És un mecanisme característic de l’Impost sobre el Valor Afegit: l’empresari que intervé en cada fase de la cadena de producció-comercialització trasllada, en la factura que expedix l’impost a l’empresari que intervé en la fase següent, el qual pot deduir la quota repercutida que haja suportat, i així successivament. Retencions: Són quantitats que els pagadors de determinades rendes estan obligats per la llei a traure d’eixes rendes que paguen i a ingressar-les a Hisenda, en concepte d’ingrés a compte de l’impost personal que els preceptors de les rendes han de pagar. En l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques les empreses han d’efectuar tots els mesos eixes retencions sobre el sou que paguen als empleats. Quan arribe el moment de fer la declaració els empleats descomptaran eixes quantitats retingudes del que han d’ingressar per l’impost. També els bancs i caixes d’estalvi apliquen retencions sobre els interessos que paguen a les persones que tenen oberts comptes corrents o d’estalvi. Igualment, els professionals i els empresaris realitzen ingressos a compte de l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques que, quan fan la declaració del IRPF, es descompten de la quantitat final que resulte. Glossari - SServicis d'informàtica: S'encarreguen dins de l'Agència Tributària d'emmagatzemar, organitzar i tractar informàticament els milions de dades de què disposa l'Agència Tributària. Servicis d'inspecció tributària: S'encarreguen dins de l'Agència Tributària de controlar que totes les persones (contribuents) complisquen amb les seues obligacions tributàries, corregint aquelles actuacions que no s'ajusten al que establixen les lleis i, per tant, investigant, reprimint i sancionant els infractors. Servicis de duanes: S'encarreguen dins de l'Agència Tributària de verificar que es paguen els aranzels quan entren o ixen mercaderies de la Unió Europea. A més, estos servicis s'ocupen de vigilar i lluitar contra el contraban, activitat il•legal que consistix en el fet que entren a Espanya articles i productes perjudicials, com les drogues, o prohibits, com les armes il•legals, o també que isquen del nostre país objectes valuosos com les obres d'art o les espècies animals i vegetals protegides. Servicis de gestió tributària: S'encarreguen dins de l'Agència Tributària d'informar i ajudar totes les persones (contribuents) perquè puguen complir les seues obligacions fiscals. També s'ocupen, juntament amb els servicis d'Inspecció, de corregir aquelles actuacions puntuals que no s'ajusten al que establixen les lleis tributàries. Servicis de recaptació: S'encarreguen dins de l'Agència Tributària de rebre els diners que paguen els ciutadans (contribuents) en compliment de les seues obligacions tributàries. També s'ocupen de concedir terminis als ciutadans que no poden pagar els seus impostos d'una vegada, en els casos en què la llei ho permet. Finalment, estes dependències tracten d'aconseguir que paguen els qui s'han retardat, no sols en el pagament dels seus impostos, sinó també en el pagament d'altres quantitats que deuen, com són les multes de trànsit. Sistema tributari espanyol: Conjunt d'impostos i la resta de tributs existents a Espanya, establits i regulats per llei conforme als principis enunciats en la Constitució. Solidaritat: És l'adhesió expressa a la causa i realitat d'altres, que es posa de manifest amb l'oferiment exprés de suport i amb la posada en pràctica d'una ajuda material i moral. Glossari - TTarifa progresiva: Tipus de gravamen, alíquota o percentatge que cal aplicar sobre la base imposable quan esta s'expressa en quantitats monetàries i es dividix per trams, de tal manera que en augmentar la base i passar al tram següent s'incrementa el tipus. Significa aplicar percentatges majors (tipus impositius) als trams de diners més alts. Taxes: Són tributs que paguen els ciutadans com a conseqüència de la realització d'una actuació administrativa que els beneficia individualment, però que estan obligats a sol•licitar o rebre (per exemple, la recollida de fems, o l'expedició del DNI). Territori duaner comunitari: Coincidix bàsicament amb el territori de la Unió Europea, amb determinades excepcions, per exemple:
  • A Alemanya, estan exceptuats l'illa d'Helgoland i el territori de Büsingen.
  • A Dinamarca, estan exceptuades les illes Fèroe i Groenlàndia.
  • A Espanya, estan exceptuades Ceuta i Melilla.
  • A França, estan exceptuats els territoris d'ultramar (Nova Caledònia, illa Wallis, illa Futuna, Polinèsia Francesa i Antàrtida) i Saint Pierre i Miquelon i Mayotte.
  • A Holanda, estan exceptuats l'illa d'Aruba i les Antilles Neerlandeses.
  • A Itàlia, estan exceptuats els municipis de Livigno i Campione d'Italia i les aigües nacionals del llac de Lugano.

A més, formen part del territori duaner comunitari San Marino i Mònaco, a pesar de no formar part del territori de la Unió Europea.

Tipus impositiu: és el percentatge que s’aplica per a obtindre la quota que cal pagar per l’impost. En l’Impost sobre el Valor Afegit hi ha tres tipus impositius: el general del 16%, el reduït del 7% i el superreduït del 4%. El tipu reduït i superreduït només s’aplica en els casos establits per la llei. Tributs: Són aportacions dineràries establides per les lleis per a proporcionar ingressos a la Hisenda Pública a fi que esta puga atendre les despeses públiques. Es classifiquen en impostos, taxes i contribucions especials. Els impostos són els tributs més importants que els ciutadans han de pagar obligatòriament sense que hi haja una contraprestació individualitzada específica i que es fonamenten en fets que demostren la capacitat econòmica dels ciutadans (per exemple el IRPF o l’IVA). Les taxes són tributs que paguen els ciutadans com a conseqüència de la realització d’una actuació administrativa que els beneficia individualment, però que estan obligats a sol•licitar o rebre (per exemple: la recollida de fems, o l’expedició del DNI). Les contribucions especials són tributs que es paguen quan una actuació pública dirigida a satisfer una necessitat col•lectiva produïx un benefici especial a determinats individus (per exemple l’augment de valor d’una finca com a conseqüència de la realització d’una obra pública). Glossari - VValor afegit: És l’increment de valor que experimenten els béns i servicis com a resultat del seu pas per cada una de les fases del procés productiu i de comercialització fins que arriben al consumidor final.