Portal d'Educació Civicotributària. Agencia Tributaria. - Professors versió flash

Agència Tributària, amb la col·laboració d´ Institut d´Estudis Fiscals.

Qui paga els impostos?

  1. Objectius
      
  2. Continguts
       
  3. Recordem que…
      
  4. Glossari
     
  5. Suggeriments d'ús per a Educació Primària
       
  6. Suggeriments d'ús per a Educació Secundària
       


1 Objectius

Amb esta sessió es pretén que els alumnes siguen capaços de conéixer:

2 Continguts

2.1 Els drets i les responsabilitats dels ciutadans
2.1.1 Generalitat del deure de contribuir
2.1.2 La capacitat econòmica i les seues manifestacions
2.1.3 Solidaritat i igualtat d'oportunitats
2.2 L'evasió i el frau
2.2.1 Compliment fiscal
2.2.2 El frau en despeses i ingressos


2.1 Els drets i les responsabilitats dels ciutadans 2.1.1 Generalitat del deure de contribuir

Sabem que tot grup, tota col·lectivitat, té unes necessitats comunes que han de ser finançades per mitjà de les aportacions econòmiques dels membres d'eixe col·lectiu. L'Estat és la forma que té d'organitzar-se políticament una comunitat de ciutadans. Per això, l'Estat té el dret a exigir i als ciutadans el deure d'aportar els recursos econòmics necessaris per a finançar les necessitats comunes.

Els impostos, per tant, són una quantitat de diners que els ciutadans per llei estan obligats a pagar perquè l'Estat i la resta d'administracions públiques disposen dels recursos suficients amb què finançar les despeses públiques. L'article 133 de la Constitució Espanyola diu: “La potestat originària per a establir els tributs correspon exclusivament a l'Estat, mitjançant una llei. Les comunitats autònomes i les corporacions locals podran establir i exigir tributs, d'acord amb la Constitució i les lleis”.

L'article 31 de la Constitució espanyola diu: “Tots contribuiran al sosteniment de les despeses públiques, d'acord amb la seua capacitat econòmica, per mitjà d'un sistema tributari just inspirat en els principis d'igualtat i progressivitat que, en cap cas, tindrà abast confiscatori”.

Este article vol dir que, al nostre país, les aportacions que han de fer els ciutadans per a contribuir al pagament de les despeses públiques s'han de regir per un principi molt important, que és el de la capacitat econòmica. Per això, encara que tots els ciutadans han de contribuir ( principi de generalitat ), no sempre ho fan en la mateixa proporció perquè no tots disposen dels mateixos recursos econòmics. El principi d'igualtat determina que els ciutadans amb la mateixa capacitat econòmica han de pagar la mateixa quantitat d'impostos i que els ciutadans amb distinta capacitat econòmica han de pagar distinta quantitat d'impostos. Així, la Constitució determina que, en el sistema tributari espanyol, els qui més diners tinguen hauran d'aportar més euros al fons comú per al pagament dels béns i servicis públics ( principi de progressivitat ). Encara que amb certes límitacions, perquè també la Constitució exigix que el sistema tributari no porte l'aplicació del principi de progressivitat tan lluny que, per mitjà dels impostos, puga amenaçar la capacitat econòmica dels contribuents ( abast confiscatori ).


2.1.2 La capacitat econòmica i les seues manifestacions

La capacitat econòmica es configura, d'esta manera, com el criteri preferent de justícia en el repartiment de les càrregues econòmiques necessàries per a fer front a les necessitats públiques i, per tant, és el principal criteri que regix el sistema tributari espanyol. La capacitat econòmica de cada ciutadà es manifesta de distintes formes, bé a través de la riquesa que posseïx, bé a través dels ingressos que obté, o bé a través dels distints tipus de consum que fa.

Es considera que la possessió del patrimoni, l'obtenció de rendes, l'adquisició d'una herència o una donació i la compra de mercaderies són fets representatius de capacitat econòmica, també anomenada “ capacitat contributiva ”, perquè, d'acord amb esta capacitat, els contribuents realitzen les seues aportacions tributàries a la hisenda pública. És a dir, són els diners que es tenen, o que es demostra que es tenen si es jutja per les coses que una persona compra o posseïx.

Per això, la capacitat econòmica és un indicador de la capacitat contributiva, perquè demostra el que un ciutadà pot i ha de pagar en concepte d'impostos. Qui té major capacitat econòmica, té major capacitat contributiva i, per això, ha de pagar més en concepte d'impostos, amb els límits estipulats per a evitar que els tributs siguen tan alts que tinguen abast confiscatori.


2.1.3 Solidaritat i igualtat d'oportunitats

Els impostos fan possible el finançament de les necessitats comunes, és a dir, són el preu que es paga pels béns i servicis públics. A més, els impostos permeten que hi haja una major igualtat de renda i riquesa entre els ciutadans. Això és el que es coneix com a funció redistributiva dels impostos.

Com s'ha indicat anteriorment, l'article 31 de la Constitució establix que el sistema tributari espanyol estarà inspirat en el principi de progressivitat, és a dir, pagarà més impostos qui més capacitat econòmica tinga. Per això, es diu que els impostos complixen una funció redistributiva. A més, com es va indicar en la guia didàctica 1, tots els ciutadans tenen dret a beneficiar-se per igual dels béns i servicis públics (per exemple, les autovies), independentment que hagen pagat més o menys impostos perquè tinguen major o menor capacitat econòmica. I fins i tot, en determinats casos (per exemple, servicis socials, assegurança de desocupació) només poden beneficiar-se d'estes prestacions públiques els ciutadans amb una capacitat econòmica menor. Per això, es diu que la despesa pública complix també una funció redistributiva. Hi ha, per tant, una transferència de recursos dels qui més capacitat econòmica tenen als qui menys.

Des d'este punt de vista, el pagament dels impostos té un sentit ètic molt més ampli que el simple acatament d'una obligació legal. No es tracta, per tant, d'un mer intercanvi de béns i servicis comprats a l'Estat al preu de pagament dels impostos. Es tracta d'aconseguir la igualtat d'oportunitats per al ple exercici dels drets polítics, econòmics i socials per part de tots els ciutadans. Amb els impostos, en definitiva, es contribuïx a fer realitat els principis de justícia i equitat per mitjà de les aportacions solidàries que l'Estat exigix a tots els ciutadans.


2.2 L'evasió i el frau


2.2.1 Compliment fiscal

El pagament dels impostos afecta principalment els interessos materials, concrets i personals de cada individu. Potser en el pla dels juís morals s'estiga plenament d'acord amb el compliment del deure tributari perquè s'assumisca que és un deure ciutadà. Però quan es passa al pla de la conducta, al compliment de les obligacions tributàries corresponents, on el que entra en joc és l'interés propi, és possible que estes conviccions s'hagen debilitat considerablement i generen actituds menys favorables al compliment fiscal i més proclius a l'evasió i al frau.

Les normes fiscals formen part del conjunt de normes socials que ha de complir un individu adult en una societat democràtica. Un ciutadà que viu en este model social hauria de complir correctament els requeriments que el sistema fiscal li exigix sense esperar que s'exercisca sobre ell la pressió coactiva de l'Administració. Les responsabilitats fiscals haurien de formar part del conjunt de valors que tot ciutadà ha d'assumir, respectar i defendre.


2.2.2 El frau en despeses i ingressos

El compliment fiscal és una qüestió de ciutadania. Els efectes de l'incompliment, és a dir, del frau fiscal, perjudiquen tots els ciutadans, però especialment aquells que assumixen les seues responsabilitats ciutadanes i complixen correctament les seues obligacions tributàries. El frau fiscal és un fenomen complex basat en una mentalitat de drets adquirits sense cap contrapartida des del vessant de les responsabilitats. És, en definitiva, un problema de socialització inadequada en els valors ètics de justícia i solidaritat.

El compliment fiscal no s'esgota en el correcte compliment de les obligacions tributàries. El terme fiscal inclou els dos vessants del pressupost públic: el dels ingressos i el de les despeses públiques. Per això, també a través de la despesa pública pot haver-hi frau, que és el que es comet quan s'abusa dels béns i servicis públics, o quan s'utilitzen malament o es destrossen. Eixa falta de respecte al que és públic, pagat amb l'esforç col·lectiu i posat a disposició de tots per al benefici comú, és també un problema de ciutadania; suposa tant una injustícia com una mostra d'insolidaritat.

 

 

3 Recordem que…

Els impostos són una quantitat de diners que els ciutadans paguen obligats per llei perquè l'Estat i la resta d'administracions públiques disposen dels recursos suficients amb què finançar les despeses públiques.Tots els ciutadans sense excepció han de contribuir a finançar les despeses públiques per mitjà del pagament dels impostos en la forma establida per les lleis.Però, no tots els ciutadans han de contribuir en la mateixa proporció, perquè no tots disposen dels mateixos recursos econòmics.

La capacitat econòmica de cada ciutadà es manifesta de distintes formes, a través de la riquesa que posseïx, els ingressos que obté o a través dels distints consums que fa.La capacitat econòmica és un indicador de la capacitat contributiva, perquè demostra el que un ciutadà pot i ha de pagar en concepte d'impostos.

Amb els impostos es fa possible el finançament dels béns i servicis públics i, a més, es contribuïx a fer realitat els principis de justícia i equitat per mitjà de les aportacions solidàries que l'Estat exigix a tots els ciutadans.Els efectes de l'incompliment fiscal, és a dir, del frau fiscal, perjudiquen tots els ciutadans, però especialment aquells que assumixen les seues responsabilitats ciutadanes i complixen correctament les seues obligacions tributàries.

"El frau fiscal es produïx perquè no es paguen els impostos que corresponen, i també pot produir-se a través de la despesa pública quan s'abusa dels béns i servicis públics, o quan s'utilitzen malament o es destrossen.

 

4 Glossari

5 Suggeriments d'ús per a Educació Primària

5.1 Abans de començar
5.2 Exposició del professor
5.2.1 Els drets i les responsabilitats dels ciutadans
5.2.2 L'evasió i el frau
5.3 Activitats per al tercer cicle de Primària
5.3.1 Ciutadans i contribuents
5.3.2 Empreses
5.3.3 Problemes sobre proporcions, ordenació de quantitats...
5.3.4 Recollida de dades i representació de dades
5.3.5 Producció de textos
5.3.6 Homònims, sinònims, frases fetes
5.3.7 Dramatització
5.3.8 Elaboració d'una enquesta i recollida de dades
5.3.9 Debat sobre els impostos i el frau
5.3.10 Sobre l'ús dels béns públics
5.3.11 Mural sobre valor
5.3.12 Cartells sobre la defraudació i l'ús dels béns públics


5.1 Abans de començar


5.2 Exposició del professor 5.2.1 Els drets i les responsabilitats dels ciutadans

Viure en comunitat, viure en grup, té molts avantatges, però també significa assumir responsabilitats. Qui viu en grup es beneficia del que aporten els altres, però també ha d'aportar la seua part a la resta del grup. És a dir, viure en comunitat significa drets i avantatges, però també assumir les nostres responsabilitats amb els altres. Com a exemple, podem pensar en les cases on tots solem viure.

Doncs bé, l'Estat és com una casa molt gran i els qui hi viuen són els ciutadans. Per això, totes les persones que viuen en eixa casa gran, en eixe Estat, han de pagar entre tots les despeses comunes; o siga, que tots han de pagar els impostos perquè l'Estat, que inclou comunitats autònomes i ajuntaments, puga proporcionar els béns i servicis públics que són per a tots i que tots poden utilitzar. Els impostos són unes quantitats de diners establits per llei que han de pagar els ciutadans per a contribuir a les despeses públiques.

En una casa, hi ha pisos grans i pisos xicotets i, per tant, no paguen la mateixa quantitat per les despeses comunes els pisos de diferent grandària. Doncs, el mateix passa en l'Estat, on hi ha ciutadans que tenen més diners i que, per tant, paguen més impostos que altres ciutadans que tenen menys diners i que, per tant, paguen menys impostos.

Això succeïx perquè, si tots pagaren el mateix, com són més les persones que tenen pocs diners que les que en tenen molts, l'Estat (incloses les comunitats autònomes i els ajuntaments) tindria pocs diners i podria proporcionar pocs béns i servicis públics. Aleshores hi hauria xiquets que no podrien anar a escola perquè els seus pares no podrien pagar-la, o gent que no podria anar a la consulta del metge ni als hospitals perquè no tindrien diners suficients, o persones majors que haurien de dependre dels seus fills o dels seus néts per a poder viure perquè no tindrien pensions. També hi hauria persones que no podrien viatjar quan volgueren perquè no hi hauria bons transports públics; o que, encara que tingueren cotxe, tardarien molt a arribar als llocs perquè no hi hauria bones carreteres. També hi hauria problemes per a recollir i reciclar els fems, per a tindre aigua a les cases per a beure, dutxar-se i llavar la roba, o podria haver-hi greus conseqüències si ocorreguera un incendi per no tindre bombers.

Perquè les administracions públiques (tant la central, com l'autonòmica i la local) puguen proporcionar els servicis públics necessaris perquè tots visquen el millor possible, es paga distinta quantitat d'impostos segons els diners que es tinga i segons les obligacions personals i familiars que les persones tinguen. Per exemple, no paguen el mateix els qui guanyen sous molt alts que els qui guanyen sous més baixos; tampoc no paguen el mateix les persones que viuen soles que les que viuen en família; ni paguen el mateix les famílies que tenen fills, o que han de fer-se càrrec de persones majors o de discapacitats, que aquelles altres que no tenen este tipus de responsabilitats.

És a dir, que tots els ciutadans han de pagar els impostos a l'Estat, a les comunitats autònomes i als ajuntaments. Això és justícia , que significa que, com tots els ciutadans tenen els mateixos drets, tots tenen les mateixes obligacions, entre les quals està contribuir a les despeses comunes pagant els impostos. Però els impostos no són una quota fixa, igual per a tots. Segons siga la situació econòmica i familiar dels ciutadans, així és la quantitat que han de pagar per impostos. Això és equitat , que significa tractar de manera diferent les situacions que són diferents.

Els impostos també servixen perquè no hi haja gent que no tinga les coses més necessàries perquè no té diners. Això és la redistribució . Amb els diners dels impostos, l'Administració central, l'autonòmica i la local proporcionen els béns i servicis públics més bàsics i necessaris per a tots els ciutadans. Si uns han contribuït amb més quantitat d'impostos que altres, perquè tenen major capacitat econòmica, han posat en pràctica el valor de la solidaritat , que és fonamental per a viure en societat.


5.2.2 L'evasió i el frau

Totes les persones que viuen a la gran casa que és l'Estat han de pagar entre tots les despeses comunes d'eixa casa, és a dir: tots els ciutadans han de pagar els impostos. Però hi ha persones que no es comporten com a bons ciutadans. Hi ha persones que no paguen els impostos que els corresponen. Se'ls anomena defraudadors. Això és una injustícia, perquè estes persones utilitzen els béns i servicis públics, igual que tots els altres. I, no obstant això, no han aportat els diners que els corresponia entregar per a pagar-los.

Com estes persones no han pagat la seua part, l'Estat (que, com ja sabem, inclou comunitats autònomes i ajuntaments) té menys diners per als servicis públics i, aleshores, només li queden dos camins. O bé proporciona menys servicis públics dels que es necessiten, amb la qual cosa tots eixim perjudicats. O bé, si vol proporcionar els servicis públics que es necessiten, ha de demanar més diners als ciutadans, amb la qual cosa els qui paguen correctament els seus impostos han d'ingressar més diners per allò que uns altres usen i no paguen.

Hi ha gent que defrauda de moltes maneres. N'hi ha que paguen una part, però no tot el que els correspon. C reuen que així no es notarà que han aportat menys que devien. També hi ha gent que, directament, no paga res . C reuen que les administracions públiques i els altres ciutadans no s'assabentaran.

Pot ser que no es note al principi, o que els altres no s'assabenten. Pot ser creguen que han aconseguit enganyar l'Estat. Però ells saben que el que fan està malament. No estan enganyant l'Estat, la seua comunitat autònoma o el seu ajuntament. Estan llevant una part del que correspon a tots els ciutadans, inclosos ells mateixos. Ells saben que es comporten com a persones egoistes i insolidàries i que s'enganyen a ells mateixos i als altres.

A més, tard o d'hora, tots els enganys s'acaben descobrint. Quan són descoberts , busquen excuses per a disculpar el seu comportament. Però no els servix de res perquè, al remat, se'ls castiga.

Han de pagar el que els corresponia i, a més, una miqueta més, perquè se'ls posa una multa.

L'Estat té l'obligació de defendre els interessos de tots els ciutadans. En particular, ha de defendre els interessos dels bons ciutadans que sí que paguen els impostos que els corresponen. I, per això, no pot tolerar estos enganys i estes conductes egoistes i insolidàries. Per això, l'Agència Tributària i les administracions tributàries autonòmiques i locals han de comprovar el pagament dels impostos de tots els ciutadans. I a qui incomplix les seues obligacions tributàries, perquè paga menys del que ha de pagar o no paga, se li exigix els diners que no ha aportat a la col·lectivitat i, a més, se'l sanciona .

També actuen malament i en contra de la llei els qui abusen dels béns i servicis públics, pagats amb els diners de tots i posats a disposició dels ciutadans per a benefici comú. Els qui abusen, destrossen o utilitzen malament els béns i servicis públics també causen un perjuí a tots els altres, perquè l'Estat, la seua comunitat autònoma o el seu ajuntament, hauran de gastar més diners que no haurien de gastar a causa de la conducta egoista, insolidària i incívica d'uns pocs.


5.3 Activitats per al tercer cicle de Primària

A continuació se suggerixen distintes activitats. Els criteris de recerca d'activitats poden ser de diferent tipus: l'àrea o la matèria, el tipus d'activitat (individual o grupal) i el nivell educatiu per al qual es proposa.


5.3.1 Ciutadans i contribuents

Àrea: Coneixement del Medi
Tipus: Individual
Nivell: Tercer cicle d'Educació Primària


5.3.2 Empreses

Àrea: Coneixement del Medi
Tipus: Individual
Nivell: Tercer cicle d'Educació Primària


5.3.3 Problemes sobre proporcions, ordenació de quantitats...

Àrea: Matemàtiques
Tipus: Individual
Nivell: Tercer cicle d'Educació Primària


5.3.4 Recollida de dades i representació de dades

Àrea: Matemàtiques
Tipus: Individual
Nivell: Tercer cicle d'Educació Primària


5.3.5 Producció de textos

Àrea: Llengua
Tipus: Individual
Nivell: Tercer cicle d'Educació Primària


5.3.6 Homònims, sinònims, frases fetes

Àrea: Llengua
Tipus: Individual
Nivell: Tercer cicle d'Educació Primària.


5.3.7 Dramatització

Àrea: Llengua
Tipus: Grupal
Nivell: Tercer cicle d'Educació Primària

Planifica una festa d'aniversari. Cal comprar el regal. Cal comprar el menjar i les begudes. Quants diners cal posar? Han de posar-ne tots els qui vagen a la festa? I si un no pot posar diners, o pot posar-ne menys, podrà participar igual de la festa? Cal portar una pel·lícula de vídeo, es demana prestada? Qui l'haja prestada no posa ja diners? Cal fer fotos, qui porta la càmera ? Qui s'ocupa de revelar les fotos? Quantes còpies? A quant ixen ? Tindran tots les seues còpies de les fotos, encara que hi haja gent que ha posat menys diners? Busca el paral·lelisme amb situacions fiscals.


5.3.8 Elaboració d'una enquesta i recollida de dades

Àrea: Llengua
Tipus: Grupal
Nivell: Tercer cicle d'Educació Primària


5.3.9 Debat sobre els impostos i el frau

Àrea: Llengua
Tipus: Grupal/individual
Nivell: Tercer cicle d'Educació Primària

Discutix amb els teus companys les idees que s'han exposat sobre el pagament d'impostos i el frau. Què heu entés? Què vos ha paregut més complicat? Per què? Redacteu un breu article amb les distintes posicions d'esta discussió i si heu arribat a alguna conclusió.


5.3.10 Sobre l'ús dels béns públics

Àrea: Llengua
Tipus: Grupal/individual
Nivell: Tercer cicle d'Educació Primària


5.3.11 Mural sobre valor

Àrea: Interdisciplinari (Llengua, Plàstica, Tutoria)
Tipus: Grupal
Nivell: Tercer cicle d'Educació Primària

Feu un mural (dibuixos per vinyetes o tipus collage ) per a il·lustrar les idees de la justícia, equitat i solidaritat dels impostos.


5.3.12 Cartells sobre la defraudació i l'ús dels béns públics

Àrea: Interdisciplinari
Tipus: Grupal/individual
Nivell: Tercer cicle d'Educació Primària

  

6 Suggeriments d'ús per a Educació Secundària

6.1 Abans de començar
6.2 Exposició del professor
6.2.1 Els drets i les responsabilitats dels ciutadans
6.2.2 L'evasió i el frau
6.3 Activitats per al Primer Cicle de Secundària
6.3.1 Servicis públics i població
6.3.2 Conversió de monedes
6.3.3 Magnituds directament i inversament proporcionals. Percentatges (I)
6.3.4 Magnituds directament i inversament proporcionals. Percentatges (II)
6.3.5 Regles de tres simple directa
6.3.6 Tipus de text
6.3.7 El reporter en acció
6.4 Activitats per al segon cicle de Secundària
6.4.1 La ciutat com a espai geogràfic: activitats urbanes
6.4.2 Població activa: empleats i desocupats
6.4.3 Els paradisos fiscals
6.4.4 Aritmètica
6.4.5 Enquestant
6.4.6 Producció de textos: reportatge sobre els servicis públics
6.4.7 La premsa i la investigació en l'aula: impostos i frau
6.4.8 Producció de textos: els jóvens també paguem impostos
6.4.9 Dramatització social (sociodrama)
6.4.10 Dilemes morals

6.1 Abans de començar


6.2 Exposició del professor
6.2.1 Els drets i les responsabilitats dels ciutadans

Viure en comunitat, viure en grup, té molts avantatges, però també significa assumir responsabilitats. Qui viu en grup es beneficia del que aporten els altres, però també ha d'aportar la seua part a la resta de la col·lectivitat. És a dir, viure en comunitat significa drets i avantatges, però també assumir les nostres responsabilitats amb els altres. Com a exemple, podem pensar en les cases grans on tots solem viure.

Doncs bé, l'Estat és com una gran casa i els qui hi viuen són els ciutadans. Per això, tots els ciutadans que viuen en eixa llar pública, en eixe Estat, han de pagar entre tots les despeses comunes. És a dir, que tots han de pagar els impostos perquè l'Estat, que inclou les comunitats autònomes i els ajuntaments, puga proporcionar els béns i servicis públics que són per a tots i que tots poden utilitzar.

En una casa, hi ha pisos grans i pisos xicotets i, per tant, no paguen la mateixa quantitat per a cobrir les despeses comunes els propietaris de pisos de diferent grandària. El mateix passa a la llar pública, en l'Estat, on hi ha ciutadans que tenen més diners i que, per tant, paguen més impostos que altres ciutadans que tenen menys diners i que, per tant, paguen menys impostos.

Això succeïx perquè, si tots pagaren el mateix, com són més les persones que tenen pocs diners que les que en tenen molts, l'Estat (incloses les comunitats autònomes i els ajuntaments) tindria escassos recursos econòmics i podria proporcionar menys béns i servicis públics. Llavors hi hauria xics i xiques que no podrien anar a l'institut perquè els seus pares no podrien pagar-lo , o gent que no podria anar a la consulta del metge ni als hospitals per no tindre diners suficients, o hi hauria persones majors que haurien de dependre dels seus fills o dels seus néts per a poder viure perquè no existirien les pensions. També hi hauria persones que no podrien viatjar quan volgueren perquè no hi hauria bons transports públics; o que, encara que tingueren cotxe, tardarien molt a arribar als llocs per no tindre bones carreteres. També hi hauria problemes per a recollir i reciclar els fems, per a tindre aigua en les cases per a beure, dutxar-se i llavar la roba, o podria haver-hi greus conseqüències si ocorreguera un incendi per no tindre bombers.

Perquè les administracions públiques (tant la central com l'autonòmica i la local) puguen proporcionar els servicis públics necessaris perquè tots visquen el millor possible, es paga distinta quantitat d'impostos segons els diners que es tinguen i segons les obligacions personals i familiars de cada persona. Per exemple, no paguen el mateix els qui guanyen sous molt alts que els qui guanyen sous més baixos; tampoc paguen el mateix les persones que viuen soles que les que viuen en família; ni paguen el mateix les famílies que tenen fills, o que han de fer-se càrrec de persones majors o de discapacitats, que aquelles altres que no tenen este tipus de responsabilitats.

És a dir, que tots els ciutadans han de pagar els impostos a l'Estat, a les comunitats autònomes i als ajuntaments. Això és justícia , que significa que, com tots els ciutadans tenen els mateixos drets, tots tenen les mateixes obligacions, entre estes, contribuir a les despeses comunes pagant els impostos. Però els impostos no són una quota fixa igual per a tots. Segons siga la situació econòmica i familiar dels ciutadans, així és la quantitat que s'ha de pagar. Això és equitat , que significa tractar de manera diferent les situacions que són diferents.

Els impostos també servixen perquè no hi haja gent que no tinga les coses més necessàries perquè no té diners. Això és la redistribució . Amb els diners dels impostos, l'administració central, l'autonòmica i la local proporcionen els béns i servicis públics més bàsics i necessaris per a tots els ciutadans. Si uns han contribuït amb més quantitat d'impostos que altres, perquè tenen major capacitat econòmica, han posat en pràctica el valor de la solidaritat , que és fonamental per a viure en societat.


6.2.2 L'evasió i el frau

Totes les persones que viuen a la llar pública que és l'Estat han de contribuir a finançar les despeses comunes. És a dir, tots els ciutadans han de pagar els impostos. Però hi ha persones que no ho fan així i que no ingressen els impostos que els corresponen. Això és una injustícia, perquè estes persones utilitzen els béns i servicis públics, igual que tots els altres. I, no obstant això, no han aportat els diners que els corresponia aportar per a pagar-los. A estes persones se'ls anomena defraudadors .

Com estes persones no han pagat la seua part, l'Estat (que com sabem inclou les comunitats autònomes i els ajuntaments) té menys diners per als servicis públics i, llavors, només li queden dos camins. O bé proporciona menys servicis públics o d'inferior qualitat dels que es necessiten, amb la qual cosa tots eixim perjudicats. O bé, si vol proporcionar els servicis públics que es necessiten, ha de demanar més diners als ciutadans, amb la qual cosa els qui paguen correctament els seus impostos han d'aportar més diners pel que altres usen i no paguen.

Hi ha gent que defrauda de moltes maneres. N'hi ha que paguen una part, però no tot el que els correspon. Pensen que així no es notarà que han aportat menys del que havien d'aportar. També hi ha gent que, directament, no paga res . Suposen que les administracions públiques i els altres ciutadans no s'assabentaran.

Potser que, al principi, no es note, o que els altres no s'assabenten. Potser que es pensen que han aconseguit enganyar l'Estat. Però ells saben que el que fan està malament. No enganyen l'Estat, la seua comunitat autònoma o el seu ajuntament. Lleven una part del que els correspon a tots els ciutadans, inclosos ells mateixos. Ells saben que es comporten com a persones egoistes i insolidàries, i que s'enganyen a si mateixos i als altres.

A més, tard o d'hora, tots els enganys acaben descobrint-se. Succeïx que, moltes vegades, per enganyar en el pagament dels impostos, cal enganyar en altres àmbits econòmics i legals. O també succeïx que, per ocultar les coses que es fan malament en altres àmbits econòmics i legals, cal enganyar en els impostos. Amb la qual cosa, al final es fa un embolic enorme i s'acaba descobrint tot l'assumpte. Quan es descobrix els defraudadors, estos busquen excuses per a disculpar el seu comportament. Però normalment no els servix de res perquè, al final, són sancionats . Han de pagar el que els corresponia i, a més, de més, perquè se'ls posa una multa, o fins i tot, n'hi ha que han d'anar a la presó per haver comés delicte fiscal.

L'Estat té l'obligació de defendre els interessos de tots els ciutadans. En particular, ha de defendre els interessos dels bons ciutadans que sí que paguen els impostos que els corresponen. I, per això, no pot tolerar estos enganys i estes conductes egoistes i insolidàries dels defraudadors. Per això, l'Agència Tributària i les administracions tributàries autonòmiques i locals han de comprovar el pagament dels impostos de tots els ciutadans. I als qui incomplixen les seues obligacions tributàries (defraudadors), perquè paguen menys del que deuen o no paguen, se'ls exigix els diners que no han aportat a la col·lectivitat i, a més, se'ls sanciona .

També succeïx que hi ha gent que, encara que pague correctament els seus impostos, abusa dels béns i servicis públics. Els usen malament, desperdicien les oportunitats que se'ls oferixen, enganyen per aconseguir beneficis als quals no tenen dret, etc. Estos també són defraudadors. No ho són a través dels ingressos públics (no cometen frau tributari), però ho són a través de les despeses públiques (cometen també frau fiscal). També són persones egoistes i insolidàries que lleven als altres recursos i oportunitats. Per exemple, hi ha persones jóvens que desaprofiten les oportunitats que els oferix el sistema educatiu i, amb això, desperdicien els diners públics que als ciutadans els costa un esforç pagar. Això, encara que no estiga castigat per la llei, és una conducta asocial , egoista i insolidària.


6.3 Activitats per al Primer Cicle de Secundària

A continuació, se suggerixen distintes activitats. Els criteris de recerca d'activitats poden ser de distint tipus: l'àrea o matèria, el tipus d'activitat (Individual o Grupal) i el Nivelll educatiu per al qual es proposa.


6.3.1 Servicis públics i població

Àrea: Geografia i Història. Interdisciplinari
Tipus: Individual
Nivell: Primer Cicle d'Educació Secundària


6.3.2 Conversió de monedes

Àrea: Matemàtiques
Tipus: Individual
Nivell: Primer Cicle d'Educació Secundària Primer curs


6.3.3 Magnituds directament i inversament proporcionals. Percentatges (I)

Àrea: Matemàtiques
Tipus: Individual
Nivell: Primer Cicle d'Educació Secundària Primer curs.


6.3.4 Magnituds directament i inversament proporcionals. Percentatges (II)

Àrea: Matemàtiques
Tipus: Individual
Nivell: Primer Cicle d'Educació Secundària Segon curs


6.3.5 Regles de tres simple directa

Àrea: Matemàtiques
Tipus: Individual
Nivell: Primer Cicle d'Educació Secundària Segon curs.


6.3.6 Tipus de text

Àrea: Llengua
Tipus: Individual
Nivell: Primer cicle d'Educació Secundària


6.3.7 El reporter en acció

Àrea: Llengua
Tipus: Individual
Nivell: Primer Cicle d'Educació Secundària


6.4 Activitats per al segon cicle de Secundària


6.4.1 La ciutat com a espai geogràfic: activitats urbanes

Àrea: Geografia i Història.
Tipus: Individual
Nivell: Segon cicle d'Educació Secundària.


6.4.2 Població activa: empleats i desocupats

Àrea: Geografia i Història.
Tipus: Individual
Nivell: Segon cicle d'Educació Secundària.


6.4.3 Els paradisos fiscals

Àrea: Geografia i Història.
Tipus: Individual
Nivell: Segon cicle d'Educació Secundària.


6.4.4 Aritmètica

Àrea: Matemàtiques
Tipus: Individual
Nivell: Segon cicle d'Educació Secundària.


6.4.5 Enquestant

Àrea: Llengua
Tipus: Individual
Nivell: Segon cicle d'Educació Secundària.


6.4.6 Producció de textos: reportatge sobre els servicis públics

Àrea: Llengua
Tipus: Individual
Nivell: Segon cicle d'Educació Secundària.


6.4.7 La premsa i la investigació en l'aula: impostos i frau

Àrea: Llengua
Tipus: Individual/Grupal
Nivell: Segon cicle d'Educació Secundària.


6.4.8 Producció de textos: els jóvens també paguem impostos

Àrea: Llengua
Tipus: Individual
Nivell: Segon cicle d'Educació Secundària.


6.4.9 Dramatització social (sociodrama)

Àrea: Llengua
Tipus: Grupal
Nivell: Segon cicle d'Educació Secundària.


6.4.10 Dilemes morals

Àrea: Interdisciplinar. Ética. Tutoría. Educación en valores.
Tipus: Grupal
Nivell: Segon cicle d'Educació Secundària.

© Copyright 2005 Agencia Tributaria.Conforme W3C