Portal d'Educació Civicotributària. Agencia Tributaria. - Professors versió flash

Per a què són els impostos?

1. Objectius
      
   
2. Continguts
       
   
3. Recordem que...
    
   
4. Glossari
     
   
5. Suggeriments d’ús per a Educació Primària
    
   
6. Suggeriments d’ús per a Educació Secundària
       
   

1 Objectius

Amb esta sessió es pretén que els alumnes siguen capaços de conéixer:

• La generalitat del deure de contribuir (article 31 de la Constitució Espanyola).
• El concepte de capacitat econòmica i les seues diverses manifestacions.
• La funció redistributiva dels impostos. Tarifes progressives i mínims personals i familiars.
• El concepte de frau fiscal i les seues principals conseqüències condiciona el nivell de qualitat dels servicis públics i prestacions socials, afecta la pressió fiscal que suporten els contribuents complidors i distorsiona l'activitat dels distints agents (competència deslleial generada pels contribuents incomplidors ).
• El doble vessant del frau fiscal: en l'ingrés i en la despesa pública.

 

2 Continguts

2.1	Els ingressos públics: els impostos
2.2	Les despeses públiques
2.2.1	Distribució funcional de la despesa pública
2.2.2	Funció redistributiva de la despesa pública
2.3	El pressupost públic

2.1 Els ingressos públics: els impostos

Una part de les necessitats que experimenten les persones es pot satisfer de manera individual amb els propis recursos. Però hi ha altres necessitats la satisfacció individualitzada de les quals no resulta possible, sinó que és necessari atendre-les de manera col·lectiva, unint esforços mitjançant l'aportació per cada u d'una porció dels seus ingressos. Esta aportació es fa fonamentalment mitjançant el pagament d'impostos, a fi de constituir el que podríem denominar un fons comú amb què cobrir el cost dels béns i servicis públics, és a dir, els que es dirigixen a satisfer les necessitats que cada persona no pot cobrir per si sola.

Els impostos, per tant, podrien definir-se, en una primera aproximació, com aquelles quantitats de diners que els ciutadans estan obligats per llei a pagar perquè les administracions públiques (l'Estat, les comunitats autònomes, els municipis) disposen dels recursos suficients amb què finançar la satisfacció de les necessitats públiques, és a dir, la provisió dels béns i servicis públics.

2.2 Les despeses públiques

Amb una definició senzilla, la despesa pública és la utilització de cabals públics per a la satisfacció de les necessitats publiques.

Entre les despeses que les administracions publiques realitzen per a satisfer les necessitats col·lectives, poden esmentar-se, a títol d'exemple, les següents:

• Les sanitàries, com les destinades a la construcció i manteniment d'hospitals i centres de salut; a l'adquisició d'equips i aparells mèdics; a l'adquisició de medicaments; o al pagament dels sous del personal sanitari...

• Les educatives, com les ocasionades per la construcció de centres escolars; per la compra de material didàctic, equips informàtics o mobiliari; o pel pagament dels seus sous al personal docent...

• Les culturals i recreatives, com les adreçades a construir, equipar i mantindre museus, biblioteques, parcs, jardins, instal·lacions esportives...

• Les de seguretat i defensa, per a costejar la policia, els bombers, els servicis de protecció civil en general i les Forces Armades.

• Les originades pel pagament de les pensions, les prestacions per desocupació i altres prestacions o ajudes de caràcter social.

• Les destinades a la construcció i manteniment d'infraestructures, com les carreteres, autopistes i autovies, els ferrocarrils, els ports, els aeroports...

• Les de recollida de fems, abastiment d'aigua potable, transport públic...

2.2.1 Distribució funcional de la despesa pública

En la següent taula es pot veure la distribució funcional de la despesa pública, és a dir, en què es gasten les administracions públiques un euro?

Per a confeccionar la taula, s'han pres les dades consolidades de totes les administracions públiques (Estat central, organismes de l'Administració central, comunitats autònomes, corporacions locals i administracions de la Seguretat Social). Estes dades consolidades les publica la Intervenció General de l'Administració de l'Estat (Ministeri d'Hisenda i Administracions Públiques). Les dades es referixen al 2009, últim any publicat en la data de tancament de la guia didàctica.

DESTINACIÓ	DESPESA
SERVICIS GENERALS DE LES ADMINISTRACIONS PÚBLIQUES	11,4 cèntims
DEFENSA	2,3 cèntims
ORDE PÚBLIC I SEGURETAT (Servicis de policia, servicis de protecció contra incendis, tribunals de justícia, presons, etc.)	4,6 cèntims
ASSUMPTES ECONÒMICS (Agricultura, pesca, combustible i energia, mineria, manufactures i construcció, transport, comunicacions, etc.)	12,1 cèntims
PROTECCIÓ DEL MEDI AMBIENT	2,2 cèntims
VIVENDA I SERVICIS COMUNITARIS (Vivenda, abastiment d'aigua, enllumenat públic, etc.)	2,9 cèntims
SALUT	14,7 cèntims
ACTIVITATS RECREATIVES, CULTURA I RELIGIÓ	3,6 cèntims
EDUCACIÓ	10,9 cèntims
PROTECCIÓ SOCIAL (malaltia i incapacitat, edat avançada, família i fills, desocupació, etc.)	35,3 cèntims
TOTAL	1 EURO
Fonts: comptes de las administraciones públicas (2009). Intervenció General de la Administració del Estat.

2.2.2 Funció redistributiva de la despesa pública

La Constitució espanyola proclama en l'article 1.1 que “Espanya es constituïx en un Estat social i democràtic de dret”. És en este caràcter social on es fonamenta el principi d'equitat o de justícia de la despesa pública i la seua funció redistributiva.

En una societat de lliure mercat com la nostra es produïxen desigualtats que el mercat per si mateix no resol i, per això, la Constitució preveu la intervenció de l'Estat, en la seua dimensió social, per a tractar de corregir-les. A este paper actiu es referix l'article 9.2 quan diu que “Correspon als poders públics promoure les condicions perquè la llibertat i la igualtat de l'individu i dels grups en què s'integra siguen reals i efectives...”. Es tracta d'afavorir la igualtat d'oportunitats entre tots els ciutadans, amb independència de les situacions individuals de partida.

Estos grans valors es concreten després en altres preceptes constitucionals.

L'apartat 2 de l'article 31 de la Constitució espanyola establix que “La despesa pública realitzarà una assignació equitativa dels recursos públics...” Este article, en establir el principi d'equitat de la despesa pública, li atribuïx una important funció redistributiva, perquè l'assignació equitativa dels recursos públics significa que tots els ciutadans tenen dret a beneficiar-se de la mateixa manera dels béns i servicis públics, independentment de la seua capacitat econòmica per a contribuir mitjançant el pagament d'impostos a l'obtenció dels recursos necessaris per a la prestació d'aquells. Este principi d'equitat o de justícia suposa la garantia d'una satisfacció mínima de les necessitats públiques i l'absència de tota discriminació o arbitrarietat.

L'article 40.1 del text constitucional conté, així mateix, un mandat als poders públics perquè procuren una distribució de la renda més justa, en establir que “Els poders públics promouran les condicions favorables per al progrés social i econòmic i per a una distribució de la renda regional i personal més equitativa...”

Esta funció redistributiva significa que a través de la despesa pública, és a dir, mitjançant la inversió dels recursos públics en la realització de determinades prestacions i servicis, es du a terme una transferència de renda cap als sectors socials més dèbils econòmicament, a fi de compensar la situació de desigualtat, i assegurar així una convivència justa i en pau social.

2.3 El pressupost públic

L'Estat i les altres administracions públiques han de determinar cada any l'import màxim del que gastaran l'any següent i en què ho gastaran; així mateix, han de preveure els ingressos necessaris per a finançar-ho. Dit d'una altra manera, calculen la quantitat de recursos econòmics que fan falta per a pagar les despeses públiques, és a dir, per a finançar els béns i servicis que necessiten els ciutadans. Estos “comptes” sobre els ingressos i les despeses de la col·lectivitat constituïxen el pressupost públic; comptes que tots fem fàcilment amb la nostra economia particular, i que per a l'estatal es recullen tots els anys en la que es pot considerar la llei més important de totes: la Llei de Pressupostos Generals de l'Estat.

D'acord amb l'article 134 de la Constitució espanyola, correspon al Govern l'elaboració dels Pressupostos Generals de l'Estat i a les Corts Generals examinar-los i aprovar-los. Els Pressupostos Generals d'Estat són anuals i inclouen la totalitat de les despeses i ingressos del sector públic estatal. El Govern ha de presentar-los davant del Congrés dels Diputats almenys tres mesos abans que finalitzen els Pressupostos Generals de l'Estat de l'any anterior. Quan no s'aproven per a entrar en vigor l'any següent, automàticament es consideren prorrogats els de l'exercici anterior.

Igual que l'Estat central, les comunitats autònomes i els municipis aproven també cada any els seus propis pressupostos.

3 Recordem que...

Els impostos són quantitats de diners que els ciutadans estan obligats per llei a pagar perquè les administracions públiques (l'Estat, les comunitats autònomes, els municipis) disposen dels recursos suficients amb què finançar la satisfacció de les necessitats públiques.

La despesa pública és la utilització de cabals públics per a la satisfacció de les necessitats públiques. Les despeses públiques s'han de regir pel principi d'equitat i complixen una funció de redistribució de la renda.

Cada any l'Estat i les comunitats autònomes i els municipis calculen quants diners ingressaran i determinen com els gastaran. Són els pressupostos públics.

4 Glossari

• Capacitat econòmica: La que té en compte el legislador per a establir cada impost a càrrec dels contribuents. Es considera que l'obtenció de rendes, la possessió del patrimoni, l'adquisició d'una herència o una donació, la compra de mercaderies són fets representatius de capacitat econòmica, també anomenada capacitat contributiva, perquè en funció d'esta capacitat els contribuents fan les seues aportacions tributàries a la hisenda pública. És a dir, és la quantitat de diners que es tenen, o que es demostra que es tenen si es jutja per les coses que un compra o que posseïx. Per això, la capacitat econòmica és un indicador de la capacitat contributiva, perquè demostra el que un ciutadà ha de pagar i pot pagar en concepte d'impostos. El que té major capacitat econòmica, té major capacitat contributiva (i viceversa).



• Equitat: Principi o criteri que establix l'aplicació d'una adequada proporció o correspondència entre els mitjans econòmics de cada persona i les aportacions que ha de fer mitjançant el pagament d'impostos per a finançar les despeses públiques.



• Despeses públiques: Utilització de cabals públics per a la satisfacció de les necessitats públiques.



• Impostos: Quantitat de diners que els ciutadans estan obligats per llei a pagar perquè les administracions públiques (l'Estat, les comunitats autònomes, els municipis) disposen dels recursos suficients amb què finançar la satisfacció de les necessitats públiques.



• Ingressos públics: Són les quantitats de què disposen l'Estat i la resta de les administracions públiques per a finançar les despeses públiques. Els ingressos públics més importants són els procedents dels impostos.



• Pressupostos Generals de l'Estat: Document aprovat per llei cada any en què es determina la suma màxima del que l'Estat pot gastar i en què ho ha de gastar i en el qual es preveuen els ingressos necessaris per a finançar eixa despesa.
• Pressupost públic: Document que complix les finalitats ja expressades del pressupost de l'Estat, però referit a una altra entitat pública, com pot ser un ajuntament, una diputació provincial o una comunitat autònoma. El pressupost públic constituïx l'eix de l'activitat financera de la respectiva entitat pública al llarg de l'any, ja que constituïx una guia i un mandat de les tasques que s'han de fer.

5 Suggeriments d’ús per a Educació Primària

5.1	Abans de començar
5.2	Exposició del professor
5.3	Activitats
5.3.1	Demografia, ajuntaments i impostos
5.3.2	Funcions i servicis públics de diferents administraciones
5.3.3	Proporcions i prioritats. Representacions gràfiques
5.3.4	Sobre els servicis públics dels ajuntaments
5.3.5	Producció de textos. Búsqueda d’informació
5.3.6	Debat
5.3.7	Planificació

5.1 Abans de començar

• Has sentit parlar dels impostos?
• Què creus que són?
• Per a què servixen?
• Imagina que no hi haguera impostos, què creus que no tindríem?
• Ordena la llista de coses que has escrit en la pregunta anterior segons la seua importància.

5.2 Exposició del professor

Tota persona ha de fer una sèrie de despeses per a viure, perquè ha de cobrir unes necessitats bàsiques (aliments, vestit i vivenda). Estes despeses i altres, quan es tenen pocs anys, les paguen els pares, però quan ja som majors i tenim una faena, cada u s'organitza amb les seues despeses i amb els seus ingressos, calculant el que pot gastar amb els diners que té i decidint en què els gastarà. És a dir, es fa un pressupost amb el qual es va vivint.

En el vostre cas, quan rebeu una propina o la paga que vos donen a casa, sabeu en què podeu utilitzar-la i per a què vos arriba, però amb la paga no podreu comprar coses o anar a llocs que costen més de la quantitat rebuda. Per això, quan, tenint en compte la quantitat de diners que teniu, decidiu finalment en què la gastareu o, al contrari, si l'estalviareu tota o una part, esteu fent també el vostre pressupost.

Tanmateix, no sols hi ha les necessitats individuals, també n'hi ha de col·lectives (educatives, sanitàries, d'acció social, policials, ambientals, judicials i moltes altres), és a dir, aquelles que per separat cada persona no podria pagar per si sola, però que, en canvi, es poden atendre amb les aportacions de tots.

Estes necessitats col·lectives ocasionen unes despeses públiques, per exemple, les necessàries per a poder disposar d'una xarxa de centres escolars amb educadors dedicats a l'ensenyança; per a gaudir d'una xarxa de biblioteques, d'hospitals amb el personal sanitari adequat, de centres esportius per a la pràctica d'esports, i també per a veure els nostres esportistes. Així mateix, cal fer despeses públiques per a reparar els carrers de la ciutat on viviu, per a il·luminar-los i recollir els fems; per a fer i mantindre parcs i jardins; per a construir i arreglar les carreteres i autovies; per a tindre un servici de bombers; per a poder pagar els militars i policies, que s'ocupen de la nostra defensa i seguretat; per a poder disposar de prestacions, subvencions i assistència social.

Perquè, què et pareixeria si no hi haguera col·legis públics ni hospitals ni bombers ni policies ni pensions? Què et pareixeria si no hi haguera llum als carrers o no es recollira el fem? Les despeses públiques són per a benefici de tots i, per tant, entre tots hem de pagar-les.

Per a això estan els impostos, que són unes quantitats de diners que han de pagar els ciutadans, obligats per llei, perquè l'Estat, les comunitats autònomes i els ajuntaments disposen dels recursos suficients amb què pagar les despeses públiques.

Igual que per a la teua economia particular i per a l'economia de la teua família és important saber els diners que es tenen i les despeses que amb estos diners es poden fer, per a l'Estat, les comunitats autònomes i els ajuntaments també ho és. Per això, l'Estat i les altres administracions públiques fan uns comptes d'ingressos i de despeses, que s'anomenen pressupostos. La llei més important a Espanya és la Llei de Pressupostos Generals de l'Estat, que autoritza el Govern a recaptar dels ciutadans una sèrie d'ingressos i a efectuar determinades despeses per a poder satisfer les necessitats col·lectives.

5.3 Activitats

Tot seguit se suggerixen distintes activitats. Els criteris de cerca d'activitats poden ser de diferent tipus: l'àrea o matèria, el tipus d'activitat (individual o grupal) i el nivell educatiu per al qual es proposa.

5.3.1 Demografia, ajuntaments i impostos

Àrea: Coneixement del medi
Tipus: Individual
Nivell: Tercer cicle d'Educació Primària

• Quants habitants hi ha a Espanya?
• Quins territoris són més poblats? Per què?
• Hi ha més habitants a les ciutats que al camp. Per què creus que ocorre això?
• Quins avantatges té viure agrupadament?
• De quina manera s'organitzen els agrupaments?
• Localitza on és l'Ajuntament de la teua població.
• Els impostos servixen per a oferir servicis. Quins servicis creus tu?
• Concreta quins servicis oferix el teu Ajuntament
  • De seguretat.
  • De sanitat.
  • D'educació.
  • D'assistència social.
  • D'atenció al ciutadà.
  • De bombers, jardineria, enllumenat, neteja, mobiliari urbà.
  • De transport públic.
  • D'ordenació del trànsit i circulació de vehicles.
  • Hi ha aigua a casa teua? Com hi arriba? Quina diferència hi ha entre el servici d'aigua i el servici de llum (o de gas)? Si no ho saps, pregunta-ho als teus pares o al teu professor.
  • Digues què són les aigües residuals. Com es tracten? Investiga a on van a parar eixes aigües residuals.
• Qui paga tot això? D'on es trauen els diners per a pagar-ho?
• Espanya és una democràcia avançada. No hi ha cap ciutat ni cap poble que no dispose de la major part d'estos servicis. Però, et pots imaginar com es viuria sense estos servicis? Pensa sobre això i escriu una redacció sobre com seria una ciutat o un poble sense llum, o sense aigua corrent, o sense clavegueram, o amb carrers sense pavimentar. Pots preguntar-ho a algun adult.
• Quins servicis falten a la teua localitat o a l'Ajuntament?
• A quina comunitat autònoma pertany la teua localitat?
• Quina és la capital d'eixa comunitat autònoma?
• Quina és la capital de l'Estat?
• Quina diferència hi ha entre la Unió Europea i l'Estat central? I entre l'Estat central i la comunitat autònoma? I entre la comunitat autònoma i l'ajuntament?

5.3.2 Funcions i servicis públics de diferents administraciones

Àrea: Coneixement del medi
Tipus: Grupal
Nivell: Tercer cicle d'Educació Primària

• Construïu per grups un mural amb imatges que recullen els servicis que oferixen les diferents administracions públiques.
• Dividiu la classe en grups:
  • Un grup dibuixa en un mural la xarxa de carreteres nacionals i autonòmiques que hi ha a la comunitat autònoma corresponent. Es pinten de color roig les carreteres nacionals; de color verd, les autonòmiques. S'especifica el número que tenen i se n'assenyala l'inici i el final.
  • Un altre grup posa en un altre mapa la xarxa de col·legis públics i concertats que hi ha a la corresponent localitat, comarca o comunitat autònoma (els límits geogràfics els posa el professor). S'escriu el seu nom i la seua localització.
  • Un altre grup marca l'itinerari per a arribar a l'hospital quan un es posa malalt i han d'ingressar-lo per a operar-lo. S'assenyalen en el mapa tots els centres de salut i hospitals d'una determinada circumscripció geogràfica.
  • Un altre grup indica on són els parcs de bombers i les comissaries de policia o quarters de la Guàrdia Civil. S'apequen en el mural fotos dels diferents tipus de vehicles que utilitzen per a desplaçar-se. Per què tots els cotxes d'estos servicis es poden botar un semàfor en roig?
  • Un altre grup s'interessa pels servicis d'ajuda que presten els nostres soldats i per les Forces Armades en general. S'assenyala quins són els distints exèrcits i quines missions acomplixen. S'indiquen les operacions internacionals en què participen en l'actualitat soldats espanyols i es pinten en un mapamundi els països on s'estan.

5.3.3 Proporcions i prioritats. Representacions gràfiques

Àrea: Matemàtiques
Tipus: Individual o grupal
Nivell: Tercer cicle d'Educació Primària

• L'Estat central té un pressupost de 362.065,81 milions d'euros. Seguint la distribució de la taula, digues quant invertix en justícia, en pensions, en sanitat, en educació, en cultura, en infraestructures, etc. Quin és el percentatge aproximat de despesa social?

POLÍTIQUES	PRESSUPOST
Justícia	1.612,63
Defensa	6.269,26
Seguretat ciutadana i institucions penitenciàries	8.354,98
Política exterior	1.680,62
TOTAL SERVICIS PÚBLICS BÁSICS	17.917,49
Pensions	115.825,93
Altres prestacions econòmiques	12.013,28
Servicis socials i promoció social	2.119,02
Foment de l'ocupació	5.764,74
Desocupació	28.805,05
Accés a la vivenda	820,21
Gestió i administració de la Seguredad Social	2.901,15
Sanitat	3.975,62
Educació	.2.219,46
Cultura	942,56
TOTAL DESPESA SOCIAL	175.387,02
Agricultura, pesca i alimentació	8.454,63
Indústria i energia	1.897,06
Comerç, turisme i PIMES	1.109,97
Subvencions al transport	1.616,80
Infraestructures	7.251,93
Investigació, desenvolupament i innovació	6.393,59
Altres actuacions econòmiques	590,36
Alta direcció	633,37
Servicis de caràcter general	6.991,68
Administració Financera i Tributària	5.237,72
Transferències a altres Administracions Públiques	49.686,07
Deute Públic	78.898,14
ALTRES ACTUACIONS DE CARÀCTER GENERAL (*)	168.761,30
TOTAL	362.065,81

Milions d'euros
Font: Ministeri d'Hisenda i Administracions Públiques. Llibre Roig Pressupostos Generals de l'Estat per a l'any 2012 (*) Inclou les transferències des dels Pressupostos Generals de l'Estat a altres administracions públiques (comunitats autònomes, ajuntaments, etc.), els pagaments pel deute públic emés, etc.

• L'Estat ha obtingut a través de l'Agència Tributària, després de la campanya del IRPF, un total de 69.803 milions d'euros. Transferix el 50 per cent a les comunitats autònomes. Quant repartix a les CA? Quant es queda l'Estat? Representeu gràficament en un diagrama de barres (histograma) el que correspon a cada un.
  
• Pau rep en el seu aniversari dels seus pares, iaios i tios 100 euros. Pau fa temps que vol comprar-se una camiseta que costa 15 euros, dos CD que costen 19 i 17 euros, i unes sabatilles esportives que costen 40 euros. A més, vol anar amb els seus amics a un concert del seu grup favorit, l'entrada del qual té un preu de 18 euros, i a un partit de futbol, que costa 20 euros. A més a més, vol estalviar per a comprar-se un equip de música. Com que no li arriba per a tot, tu, al lloc d'ell, què faries? Quants diners gastaries? Com els utilitzaries?

5.3.4 Sobre els servicis públics dels ajuntaments

Àrea: Llengua
Tipus: Individual
Nivell: Tercer cicle d'Educació Primària

• Què significa la paraula ajuntament ? Busca altres paraules que siguen sinònimes.
• Com s'anomenen les persones que treballen per a l'ajuntament?
• Escriu paraules que se t'acudisquen relacionades amb persones que treballen per als ciutadans: com ara bomber… Se te n'ocorre cap més?
• Escriu el femení d'estes paraules.
• Quins càrrecs polítics i òrgans hi ha als ajuntaments? Un exemple de càrrec polític: regidor. Menciona'n d'altres. Un exemple d'òrgan: el ple de l'ajuntament. Menciona'n d'altres.

5.3.5 Producció de textos. Búsqueda d’informació

Àrea: Llengua
Tipus: Individual o grupal
Nivell: Tercer cicle d'Educació Primària

• Escriu un diàleg entre dos persones que esperen l'autobús i es queixen del retard i d'altres coses que se t'ocórreguen. Cal arribar a la conclusió que si tot el món pagara els seus impostos, hi hauria més servicis i més ben dotats. (Escenificació, quan siga activitat grupal.)
• Escriu una redacció sobre el que sols fer durant la setmana: anar al col·legi, entrenar-te en un camp, anar a nadar, passejar pel carrer, anar al parc, seure als bancs, visitar els teus iaios, tios, cosins o amics, etc. Assenyala els servicis que utilitzes i que et facilita l'Estat (l'ajuntament, la comunitat autònoma o l'Estat central) )
• Dibuixa un còmic amb el que has escrit en la redacció anterior.
• Busca la pàgina web de l'Ajuntament del teu poble o ciutat. Si no en té, busca la pàgina de la comunitat autònoma a què pertanys. Busca en la web les dades següents:
  • Com s'anomena l'alcalde o l'alcaldessa o el president o la presidenta de la comunitat?
    Quins són els projectes més importants que té previst fer l'Ajuntament o el Govern de la comunitat? (Els professors poden donar pistes.)

5.3.6 Debat

Àrea: Llengua
Tipus: Grupal
Nivell: Tercer cicle d'Educació Primària

• Debateu en grups les despeses públiques i després feu un comentari escrit amb l'opinió majoritària.
• En grup, penseu cinc preguntes per a fer als vostres pares sobre els impostos i les despeses públiques. Comenteu entre vosaltres les respostes i resumiu-les en un full.

5.3.7 Planificació

Àrea: Interdisciplinària. Tutoria
Tipus: Grupal
Nivell: Tercer cicle d'Educació Primària

• Planifiqueu una excursió amb els companys de classe. Què hauríeu de fer? Com distribuiríeu entre tots el treball d'organització? En quines despeses hauríeu de pensar? De quina manera aconseguiríeu els diners necessaris? Escriviu entre tots el programa de preparatius que hauríeu de fer.
• Planifiqueu una festa d'aniversari. Cal comprar el regal, el menjar, les begudes. Quants diners cal posar? Han de posar-ne tots els que vagen a la festa? I si un no vol posar diners o intenta posar-ne menys dels que li corresponen, podrà participar igual en la festa? Cal portar una pel·lícula de vídeo, es lloga o es compra? Cal fer fotos, qui porta la càmera?, qui s'ocupa de revelar les fotos?, quantes còpies?, a quant ixen?, i si algú no vol la foto que ha encarregat?
• Presenteu conclusions per escrit.

6 Suggeriments d’ús per a Educació Secundària

6.1	Abans de començar
6.2	Exposició de professor
6.3	Activitats per al primer cicle de Secundària
6.3.1	Demografia, piràmides d'edat i pensions
6.3.2	Activitats econòmiques: el camp i la ciutat. Un univers de servicis
6.3.3	Les comunitats autònomes. La despesa i el pressupost
6.3.4	Les monedes i el canvi monetari
6.3.5	Proporcionalitat. Regla de tres. Equacions de primer grau
6.3.6	Producció de textos
6.3.7	Cerca de documentació. Producció de textos
6.3.8	Cerca de documentació. Anàlisi de situacions
6.4	Activitats per al segon cicle de Secundària
6.4.1	Naturalesa i societat. Riquesa i pobresa al món. El primer món i el tercer món
6.4.2	Població rural i població urbana. Servicis públics al camp i a la ciutat
6.4.3	Població activa. La desocupació. Les pensions
6.4.4	L'organització territorial. Cohesió territorial. La Unió Europea
6.4.5	Producció de textos
6.4.6	Representacions gràfiques
6.4.7	Fórum
6.4.8	Debat

6.1 Abans de començar

• Has sentit parlar dels impostos?
• Què creus que són?
• Per a què servixen?
• Imagina que no hi haguera impostos, què creus que no tindríem?
• Ordena la llista de coses que has escrit en la pregunta anterior segons la seua importància.
• Si has de fer despeses i creus que no tens prou diners, què cal fer? Com s'anomenen estes previsions?

6.2 Exposición de profesor

Un grup d'amics va de nit al poliesportiu del seu poble o de la seua ciutat a entrenar-se. Després aniran a nadar.

L'endemà, han d'acudir a la biblioteca municipal, després d'eixir de classe, per a fer un treball i, si els queda temps, aniran al parc a jugar. Diumenge, després del partit de bàsquet que tenen al col·legi, volen visitar un company que acaba d'eixir de l'hospital on l'han operat d'una lesió en el genoll.

Mentres van pels carrers, passen al costat dels fanals, dels contenidors de fem, dels semàfors, dels bancs, dels jardins, de l'edifici de bombers i del de la Policia.

Tot transcorre tal com ho tenien planejat, excepte la visita al company operat, que no poden fer perquè al carrer on viu no hi ha llum.

Uns gamberros van trencar els fanals i no es veu res. Aleshores, un d'ells pensa en el problema que suposaria la falta d'enllumenat públic, o si no hi haguera aigua a les cases, si no hi haguera servici de recollida de fems, si no hi haguera hospitals públics ni instituts ni biblioteques ni poliesportius ni parcs. Un altre diu que hi ha més despeses públiques, a més de les que ha enumerat el seu amic, i assenyala les que són necessàries per al sosteniment de les Forces Armades, la Policia, l'Administració de Justícia o cuidar del medi ambient i de la protecció de la naturalesa. I un altre pensa que espatlar els jardins, els fanals, els contenidors i qualsevol mobiliari públic suposa un perjuí per a tots, que haurem de pagar entre tots.

El grup parla sobre el tema i s'adona, per primera vegada, que els béns i servicis públics són d'interés també per a ells. A més, comenten la importància que té l'educació, ja que com millor siga menys actes incívics hi haurà i, per consegüent, menors seran les despeses dedicades a reparar les destrosses.

Per al company lesionat en el genoll hauria sigut un problema que no hi haguera un hospital públic i personal sanitari qualificat a la seua disposició i, a més, debades. Sa mare guanya molt poc i son pare no té faena, però l'operació no li ha costat diners perquè a Espanya hi ha una sanitat pública gratuïta per a tots els ciutadans. Perquè a este amic l'operació no li haja costat res , el conjunt dels ciutadans (també ell i la seua família) hem d'aportar unes quantitats de diners, fonamentalment mitjançant els impostos, que constituïxen un gran fons (ingressos públics) amb què pagar les despeses públiques que les persones fem.

Per això, és important que tots paguem les quantitats (impostos) que determinen les lleis, perquè com millor complim les nostres obligacions com a ciutadans, més bons servicis públics tindrem i millor serà la nostra forma de vida.

Els impostos, per tant, són unes quantitats de diners que han de pagar els ciutadans, obligats per llei, perquè l'Estat, les comunitats autònomes i els ajuntaments disposen dels recursos suficients amb què pagar les despeses públiques.

L'Estat s'organitza territorialment en municipis, en províncies i en comunitats autònomes.

Totes estes entitats gaudixen, segons la Constitució, d'autonomia per a la gestió dels seus respectius interessos. I totes compten amb els seus propis pressupostos. Així, correspon al Govern l'elaboració dels Pressupostos Generals de l'Estat i a les Corts Generals examinar-los i aprovar-los. Als governs de les comunitats autònomes també els correspon l'elaboració dels seus respectius pressupostos i a les seues assemblees legislatives aprovar-los. Així mateix, els equips de govern dels ajuntaments elaboren uns pressupostos, en este cas locals, que han de ser aprovats per la majoria de la corporació municipal en els plens corresponents.

La llei que aprova els Pressupostos Generals de l'Estat és probablement la llei més important d'un país. El Parlament, que a Espanya s'anomena Corts Generals, pot modificar el seu contingut i, fins i tot, tornar el projecte al Govern quan se sotmet a la seua aprovació.

El debat anual sobre els pressupostos analitza assumptes de gran importància, com ara modificacions d'impostos, revisió de les pensions i dels salaris dels funcionaris, aprovació de grans projectes d'inversió previstos: carreteres, autopistes, ferrocarrils, aeroports, o autorització d'operacions d'endeutament, que el Govern necessita realitzar per a cobrir aquelles despeses que no podran ser ateses amb els ingressos tributaris corrents.

Per tant, els Pressupostos Generals de l'Estat, que tenen caràcter anual, inclouen la totalitat de les despeses i ingressos del sector públic estatal. El Govern haurà de presentar-los davant del Congrés dels Diputats almenys tres mesos abans que finalitzen els de l'any anterior. Si no poden aprovar-se abans que comence l'exercici següent, es consideren prorrogats automàticament.

A continuació, es pot veure la distribució de la despesa pública que van efectuar totes les administracions públiques a Espanya, incloses, per tant, les de l'Estat, les comunitats autònomes i les corporacions locals.

EN QUÈ ES GASTEN LES ADMINISTRACIONS PÚBLIQUES UN EURO (1 €)?

6.3 Activitats per al primer cicle de Secundària

6.3.1 Demografia, piràmides d'edat i pensions

Àrea: Geografia i Història
Tipus: Individual
Nivell: Primer cicle d'ESO

• Recopila les dades demogràfiques de la teua població.
• Amb estes dades fes una piràmide de població.
• Quin tipus de creixement té la teua població? Positiu o negatiu?
• Quins beneficis o problemes poden generar l'un o l'altre creixement?
• Menciona possibles causes que han influït en la situació actual de la població
• Quines necessitats demana l'atenció a eixa població?
• Com prioritzaries estes necessitats?
• Què és l'envelliment de la població?
• Què són les pensions?
• Qui les paga?
• Quina part del pressupost es dedica a les pensions?
• Quin tipus de pensions hi ha a Espanya?
• Coneixes algú amb pensió de jubilació, o amb la d'orfandat o viudetat o invalidesa o la pensió assistencial?

6.3.2 Activitats econòmiques: el camp i la ciutat. Un univers de servicis

Àrea: Geografia i Història
Tipus: Individual
Nivell: Primer cicle d'ESO

• Hi ha alguna relació entre l'economia i els impostos?
• Quines diferències hi ha entre una societat agrària i una altra d'industrial?
• I entre una industrial i una altra de servicis?
• Quins productes agrícoles i ramaders coneixes?
• Coneixes alguna societat típicament agrícola i rural? Per exemple, els països de l'anomenat tercer món. En què basen la seua economia?
• Digues dos diferències entre l'agricultura i la ramaderia d'una societat agrícola, com l'Índia, per exemple, i la d'una societat industrial i tecnològica, com la dels EUA
• Quins servicis oferix als seus ciutadans l'estat d'una societat agrícola i l'estat d'una societat industrial i tecnològica?
   

6.3.3 Les comunitats autònomes. La despesa i el pressupost

Àrea: Geografia i Història
Tipus: Individual
Nivell: Primer cicle d'ESO

• Quina és l'organització territorial de l'Estat espanyol? Què significa comunitat autònoma?
• D'on trau els diners l'Estat espanyol?
• Com els invertix?
• Quina llei és la que organitza la despesa de l'Estat?
• Qui fa eixa llei?
• Quan s'aprova?
• On s'aprova?
• I a les comunitats autònomes?
• I als municipis?

6.3.4 Les monedes i el canvi monetari

Àrea: Matemàtiques
Tipus: Individual
Nivell: Primer cicle d'ESO (primer curs)

• L'euro és la unitat monetària dels països de la Unió Europea. L'última moneda pròpia de l'Estat espanyol era la pesseta.
• Localitza la imatge d'alguna moneda o bitllet de pessetes. Transforma 1.000 pessetes en euros. Saps com ho pots fer? Cada euro val 166,386.
• Recorda les aproximacions. Mil pessetes quants euros són aproximadament?
• Moltes persones majors encara calculen quant valen les coses utilitzant les pessetes. Pots definir una regla de transformació d'euros en pessetes perquè aproximadament se sàpia quantes pessetes són una quantitat d'euros i viceversa, amb facilitat?
• Busca quins països de la Unió Europea no tenen l'euro com a divisa. Esbrina quin és el valor de la seua moneda al canvi en euros.
• Si una persona dels Estats Units d'Amèrica paga impostos per un import de 1.500 US $, quants impostos pagarà en euros?

6.3.5 Proporcionalitat. Regla de tres. Equacions de primer grau

Àrea: Matemàtiques
Tipus: Individual
Nivell: Primer cicle d'ESO (segon curs)

• L'estat social i democràtic de dret té un objectiu: que tots els ciutadans puguen viure tan bé com siga possible. Per a això, oferix uns servicis que hem de pagar entre tots: si, per exemple, es gasta el 7% en educació, quant s'ha invertit, si ha ingressat durant 2012 276.390,44 milions d'euros? Quant es destinarà a educació si la inversió és del 9%?



• Calcula quant es gasta l'Estat per alumne utilitzant el resultat del problema anterior i sabent que hi ha 250.000 escolars.



• La relació entre nombre d'alumnes i inversió dinerària de l'Estat, és directament o indirectament proporcional?



• Calcula el nombre de soldats destacats a Bòsnia si per a menjar durant una setmana cal pagar 84.000 euros i cada un consumix diàriament 30 €.



• Indica quines d'estes magnituds són directament proporcionals i quins no:
  • El que percep un ciutadà pel seu treball i els impostos que ha de pagar.
  • El nombre de fills que té un contribuent i els impostos que ha de pagar.

6.3.6 Producció de textos

Àrea: Llengua
Tipus: Individual
Nivell: Primer cicle d'ESO

• Imagina't que vius en el segle xviii i no hi ha molts dels servicis de què gaudim hui en dia.
• Escriu dos redaccions: una sobre com seria un dia si hagueres viscut en el segle xviii i una altra sobre com és en l'actualitat.
• Escriu un diàleg amb un extraterrestre per a explicar-li com vius , com és la teua ciutat o el teu poble.
• Descriu com s'aconseguix que arribe l'aigua a casa teua.
• Pensa quins servicis públics funcionen pitjor i quins necessiten més recursos econòmics. Pots ajudar-te de les notícies dels diaris. Com defensaries en el teu Ajuntament o en l'assemblea legislativa de la teua comunitat autònoma o en el Parlament de l'Estat l'increment de la despesa per a millorar estos servicis als ciutadans? Quines altres mesures se t'ocorren perquè sense incrementar la despesa, milloren els servicis als ciutadans?
• Escriu una carta dirigida a un defraudador, a un que no paga els seus impostos, explicant-li per què ha de fer-ho.

6.3.7 Cerca de documentació. Producció de textos

Àrea: Llengua
Tipus: Individual
Nivell: Primer cicle d'ESO

• Visita la pàgina web dels Pressupostos Generals de l'Estat i mira quant es gasta en educació. Escriu en un full el que et suggerisquen estos pressupostos o el que et cride més l'atenció.
• Visita les pàgines web de la UNESCO i de UNICEF o busca en llibres, revistes o diaris dades com ara la quantitat d'habitants que hi ha al món, el nombre que n'hi ha per continents, el nombre de xiquets en cada continent i assenyala el percentatge d'estos xiquets que són pobres i passen fam. Quan tingues totes les dades, escriu per què creus que hi ha tants xiquets pobres i què faries perquè tots pogueren tindre la mateixa qualitat de vida que tu.
• Com si d'un programa electoral es tractara, fes la distribució de la despesa pública que al teu parer seria la que convé a la teua ciutat.

6.3.8 Cerca de documentació. Anàlisi de situacions

Àrea: Interdisciplinari. Tutoria
Tipus: Grupal
Nivell: Primer cicle d'ESO

• Per grups, busqueu una cançó, una pel·lícula i un llibre en què es parle de xiquets que no tenen la qualitat de vida que hi ha a Espanya. Entre tots, hauríeu de cantar la cançó, contar la pel·lícula i resumir el llibre.
• Per exemple, es pot fer un fòrum sobre la pel·lícula Niños del cielo ( Bacheha-Ye Aseman ) del cineasta iranià Majid Majidi. (Apta per a tots els públics.)

6.4 Activitats per al segon cicle de Secundària

6.4.1 Naturalesa i societat. Riquesa i pobresa al món. El primer món i el tercer món

Àrea: Geografia i Història
Tipus: Individual
Nivell: Segon cicle d'ESO (tercer curs)

• Fes una relació de catàstrofes naturals que s'han viscut al món durant els tres últims anys: motivades per riuades i inundacions; provocades per huracans i monsons; ocasionades per terratrèmols i tsunamis, o causades per erupcions volcàniques.
• Investiga com funcionen les alertes i per a què servixen. Exposa les teues conclusions en forma de recomanacions.
• Fes un mapa amb tots els llocs on s'han produït estes catàstrofes.
• Compara com es resolen els efectes d'un terratrèmol a Iran o al Japó. En traus alguna conclusió?
• Has vist la pel·lícula El día de mañana ? En esta pel·lícula es planteja d'una forma “catastrofista” l'impacte del “calfament global del planeta”. Busca-hi referències a pactes que pretenen combatre estos fenòmens.
• Tenen els estats quantitats de diners per a fer front a imprevistos com estos? Si és així, d'on ixen estes quantitats?
• Saps que més de 1.000 milions de persones no tenen accés adequat a aigua potable i sanejament, i que 3.000.000 de persones moren cada any per malalties vinculades al consum d'aigua contaminada, segons dades de l'ONU?
• Saps que 852 milions de persones patixen fam al món, segons indica la FAO? Saps què és la FAO? Consulta-ho en Internet.
• Saps que la fam mata 5.000.000 xiquets cada any? I que l'objectiu de l'ONU és reduir a la mitat l'any 2015 el nombre de persones que patix fam?
   

6.4.2 Població rural i població urbana. Servicis públics al camp i a la ciutat

Àrea: Geografia i Història
Tipus: Individual
Nivell: Segon cicle d'ESO (tercer curs)

• Fes una llista de cinc diferències importants entre la vida urbana i la vida rural.
• Com s'organitza una societat moderna i eficient perquè tots els ciutadans, urbans o rurals, tinguen els mateixos servicis?
• Saps que durant l'hivern es queden alguns pobles incomunicats per neu i gel? Quins dispositius s'activen per a evitar-ho? Què es fa en situacions d'urgència o emergència?
• El creixement de les ciutats exigix també el creixement dels servicis: detalla 10 servicis que necessiten els habitants d'un nou barri.
• Quin entorn consumix més recursos de l'Estat: el camp o la ciutat? Per què?
• Ordena de major a menor importància les següents activitats econòmiques en relació amb el PIB: agricultura, ramaderia, mineria, indústria, turisme i servicis. D'on trau l'Estat més recursos? On invertix més recursos?

6.4.3 Població activa. La desocupació. Les pensions

Àrea: Geografia i Història
Tipus: Individua
Nivell: Segon cicle d'ESO (tercer curs)

• Busca en la web del Ministeri d'Ocupació i Seguretat Social o en la web de l'Institut Nacional d'Estadística i localitza les dades següents:
  • Quants desocupats hi havia en 2012?
  • I en 2000?
  • Quina era la taxa de la desocupació en 2012?
  • I quina en 2000?
  • Què mesura la taxa de desocupació? Com es calcula?
• En què es diferencia una pensió d'una prestació per desocupació?
• Com es genera el dret a tindre una pensió?
• Amb quins diners es paguen les prestacions de desocupació i les pensions?

6.4.4 L'organització territorial. Cohesió territorial. La Unió Europea

Àrea: Geografia i Història
Tipus: Individual
Nivell: Segon cicle d'ESO (tercer curs)

• Digues les 17 comunitats autònomes i les dos ciutats autònomes.
• Què és la cohesió territorial? Quins elements afavorixen a Espanya la cohesió territorial?
• Quins països conformen la Unió Europea? Assenyala'ls en un mapa d'Europa.
• Què són els fons de cohesió? Qui té dret a rebre fons de cohesió?
• En què han influït els fons de cohesió a Espanya?

6.4.5 Producció de textos

Àrea: Llengua
Tipus: Individual
Nivell: Segon cicle d'ESO

• Descriu un paisatge urbà i un altre de rural. Insistix en les diferències.
• Pensa en un lema per a una campanya anual d'impostos. En què posaries un èmfasi especial: en els servicis necessaris o en la insolidaritat dels qui defrauden? Relaciona ambdós coses.
• Fes una carta de retret a una persona que utilitza diferents servicis públics i que després no paga els seus impostos. Argumenta, però no insultes.
• Redacta una reclamació a l'Oficina del Consumidor perquè una botiga t'ha venut iogurts caducats i en mal estat. Fes constar en la reclamació els riscos per a la teua salut i els drets que tens com a consumidor.

6.4.6 Representacions gràfiques

Àrea: Matemàtiques
Tipus: Individual o grupal
Nivell: Segon cicle d'ESO

• L'Estat rep també fons de la Unió Europea i transferix així mateix una part dels seus ingressos a la Unió Europea. L'any 2013, està previst que Espanya reba 13.284,62 milions d'euros i que n'aporte 11.900,60 milions d'euros. Calcula el saldo a favor d'Espanya. D'acord amb la taula que s'inclou a continuació, representa gràficament l'evolució del saldo Espanya-Unió Europea des de l'any 2000 fins a l'any 2013.

  Concepte	Aportació espanyola	Pagaments comunitaris	SALDO FINANCER
  2000	6.558,07	10.859,21	4.301,14
  2001	6.676,42	12.186,69	5.510,27
  2002	6.603,11	14.956,70	8.353,55
  2003	7.942,17	16.607,70	8.665,53
  2004	9.007, 64	15.911,96	6.904,32
  2005	10.290,83	15.171,41	4.880,57
  2006	10.674,33	13.033,35	2.359,03
  2007	10.314,27	12.481,79	2.167,52
  2008	10.633,88	11.851,80	1.018,11
  2009	12.363,02	12.940,76	577,74
  2010	12.421,34	15.152,19	2.730,86
  2011	12.117,37	13.265,23	1.147,86
  2012	11.770,72	14.566,24	2.795,52
  2013	11.900,60	13.284,62	1.384,02

  En milions d'euros
  Font: Ministeri d'Hisenda i Administracions Públiques
• Es poden fer tants exercicis com es vullga utilitzant estos conceptes: elaboració de taules, representació gràfica utilitzant diagrames de barres i sectorials.

6.4.7 Fórum

Àrea: Interdisciplinari
Tipus: Grupal
Nivell: Segon cicle d'ESO (tercer curs)

• Recordes una pel·lícula de Kevin Costner, El mensajero del futuro . (No recomanada per a menors de 7 anys). Es pot projectar en classe i fer un cinefòrum sobre la pel·lícula. Els temes poden ser els següents:
  • Sense Estat no hi ha llei. Aleshores s'imposa la força.
  • El clan, el grup, és essencial per a sobreviure.
  • La posada en marxa d'un servici públic produïx una revolució.
  • Per aconseguir això que anomenem llibertat, hi ha gent que és capaç d'arriscar i de donar la seua vida.
• Després del fòrum, es demana als alumnes que pensen com es pot arribar a desenvolupar eixa societat: en què consistix la democràcia i en què afavorix les societats.
• Vinculació entre democràcia i imposició.

6.4.8 Debat

Àrea: Interdisciplinari
Tipus: Grupal
Nivell: Segon cicle d'ESO

• Amb quatre o cinc companys de classe feu una enquesta en què es pregunte si preferirien pagar menys impostos a canvi de tindre menys servicis públics i, en este cas, a quins servicis estarien disposats a renunciar. També es preguntarà si, al contrari, no els importaria pagar més per tindre més servicis. Analitzeu després els resultats i feu un resum escrit.

 

 

© Copyright 2005 Agencia Tributaria.Conforme W3C

• XHTML 1.0
• CSS 2.0
• WAI 'Doble A'