1 Objectius
Amb esta sessió es pretén que els alumnes siguen capaços de conéixer:
2.1 | Els ingressos públics: els impostos |
2.2 | Les despeses públiques |
2.2.1 | Distribució funcional de la despesa pública |
2.2.2 | Funció redistributiva de la despesa pública |
2.3 | El pressupost públic |
Una part de les necessitats que experimenten les persones es pot satisfer de manera individual amb els propis recursos. Però hi ha altres necessitats la satisfacció individualitzada de les quals no resulta possible, sinó que és necessari atendre-les de manera col·lectiva, unint esforços mitjançant l'aportació per cada u d'una porció dels seus ingressos. Esta aportació es fa fonamentalment mitjançant el pagament d'impostos, a fi de constituir el que podríem denominar un fons comú amb què cobrir el cost dels béns i servicis públics, és a dir, els que es dirigixen a satisfer les necessitats que cada persona no pot cobrir per si sola.
Els impostos, per tant, podrien definir-se, en una primera aproximació, com aquelles quantitats de diners que els ciutadans estan obligats per llei a pagar perquè les administracions públiques (l'Estat, les comunitats autònomes, els municipis) disposen dels recursos suficients amb què finançar la satisfacció de les necessitats públiques, és a dir, la provisió dels béns i servicis públics.
Amb una definició senzilla, la despesa pública és la utilització de cabals públics per a la satisfacció de les necessitats publiques.
Entre les despeses que les administracions publiques realitzen per a satisfer les necessitats col·lectives, poden esmentar-se, a títol d'exemple, les següents:
Les sanitàries, com les destinades a la construcció i manteniment d'hospitals i centres de salut; a l'adquisició d'equips i aparells mèdics; a l'adquisició de medicaments; o al pagament dels sous del personal sanitari...
Les educatives, com les ocasionades per la construcció de centres escolars; per la compra de material didàctic, equips informàtics o mobiliari; o pel pagament dels seus sous al personal docent...
Les culturals i recreatives, com les adreçades a construir, equipar i mantindre museus, biblioteques, parcs, jardins, instal·lacions esportives...
Les de seguretat i defensa, per a costejar la policia, els bombers, els servicis de protecció civil en general i les Forces Armades.
Les originades pel pagament de les pensions, les prestacions per desocupació i altres prestacions o ajudes de caràcter social.
Les destinades a la construcció i manteniment d'infraestructures, com les carreteres, autopistes i autovies, els ferrocarrils, els ports, els aeroports...
Les de recollida de fems, abastiment d'aigua potable, transport públic...
En la següent taula es pot veure la distribució funcional de la despesa pública, és a dir, en què es gasten les administracions públiques un euro?
Per a confeccionar la taula, s'han pres les dades consolidades de totes les administracions públiques (Estat central, organismes de l'Administració central, comunitats autònomes, corporacions locals i administracions de la Seguretat Social). Estes dades consolidades les publica la Intervenció General de l'Administració de l'Estat (Ministeri d'Hisenda i Administracions Públiques). Les dades es referixen al 2009, últim any publicat en la data de tancament de la guia didàctica.
DESTINACIÓ | DESPESA |
---|---|
SERVICIS GENERALS DE LES ADMINISTRACIONS PÚBLIQUES |
11,4 cèntims |
DEFENSA |
2,3 cèntims |
ORDE PÚBLIC I SEGURETAT (Servicis de policia, servicis de protecció contra incendis, tribunals de justícia, presons, etc.) |
4,6 cèntims |
ASSUMPTES ECONÒMICS (Agricultura, pesca, combustible i energia, mineria, manufactures i construcció, transport, comunicacions, etc.) |
12,1 cèntims |
PROTECCIÓ DEL MEDI AMBIENT |
2,2 cèntims |
VIVENDA I SERVICIS COMUNITARIS (Vivenda, abastiment d'aigua, enllumenat públic, etc.) |
2,9 cèntims |
SALUT |
14,7 cèntims |
ACTIVITATS RECREATIVES, CULTURA I RELIGIÓ |
3,6 cèntims |
EDUCACIÓ |
10,9 cèntims |
PROTECCIÓ SOCIAL (malaltia i incapacitat, edat avançada, família i fills, desocupació, etc.) |
35,3 cèntims |
TOTAL |
1 EURO |
Fonts: comptes de las administraciones públicas (2009). |
La Constitució espanyola proclama en l'article 1.1 que “Espanya es constituïx en un Estat social i democràtic de dret”. És en este caràcter social on es fonamenta el principi d'equitat o de justícia de la despesa pública i la seua funció redistributiva.
En una societat de lliure mercat com la nostra es produïxen desigualtats que el mercat per si mateix no resol i, per això, la Constitució preveu la intervenció de l'Estat, en la seua dimensió social, per a tractar de corregir-les. A este paper actiu es referix l'article 9.2 quan diu que “Correspon als poders públics promoure les condicions perquè la llibertat i la igualtat de l'individu i dels grups en què s'integra siguen reals i efectives...”. Es tracta d'afavorir la igualtat d'oportunitats entre tots els ciutadans, amb independència de les situacions individuals de partida.
Estos grans valors es concreten després en altres preceptes constitucionals.
L'apartat 2 de l'article 31 de la Constitució espanyola establix que “La despesa pública realitzarà una assignació equitativa dels recursos públics...” Este article, en establir el principi d'equitat de la despesa pública, li atribuïx una important funció redistributiva, perquè l'assignació equitativa dels recursos públics significa que tots els ciutadans tenen dret a beneficiar-se de la mateixa manera dels béns i servicis públics, independentment de la seua capacitat econòmica per a contribuir mitjançant el pagament d'impostos a l'obtenció dels recursos necessaris per a la prestació d'aquells. Este principi d'equitat o de justícia suposa la garantia d'una satisfacció mínima de les necessitats públiques i l'absència de tota discriminació o arbitrarietat.
L'article 40.1 del text constitucional conté, així mateix, un mandat als poders públics perquè procuren una distribució de la renda més justa, en establir que “Els poders públics promouran les condicions favorables per al progrés social i econòmic i per a una distribució de la renda regional i personal més equitativa...”
Esta funció redistributiva significa que a través de la despesa pública, és a dir, mitjançant la inversió dels recursos públics en la realització de determinades prestacions i servicis, es du a terme una transferència de renda cap als sectors socials més dèbils econòmicament, a fi de compensar la situació de desigualtat, i assegurar així una convivència justa i en pau social.
2.3 El pressupost públicL'Estat i les altres administracions públiques han de determinar cada any l'import màxim del que gastaran l'any següent i en què ho gastaran; així mateix, han de preveure els ingressos necessaris per a finançar-ho. Dit d'una altra manera, calculen la quantitat de recursos econòmics que fan falta per a pagar les despeses públiques, és a dir, per a finançar els béns i servicis que necessiten els ciutadans. Estos “comptes” sobre els ingressos i les despeses de la col·lectivitat constituïxen el pressupost públic; comptes que tots fem fàcilment amb la nostra economia particular, i que per a l'estatal es recullen tots els anys en la que es pot considerar la llei més important de totes: la Llei de Pressupostos Generals de l'Estat.
D'acord amb l'article 134 de la Constitució espanyola, correspon al Govern l'elaboració dels Pressupostos Generals de l'Estat i a les Corts Generals examinar-los i aprovar-los. Els Pressupostos Generals d'Estat són anuals i inclouen la totalitat de les despeses i ingressos del sector públic estatal. El Govern ha de presentar-los davant del Congrés dels Diputats almenys tres mesos abans que finalitzen els Pressupostos Generals de l'Estat de l'any anterior. Quan no s'aproven per a entrar en vigor l'any següent, automàticament es consideren prorrogats els de l'exercici anterior.
Igual que l'Estat central, les comunitats autònomes i els municipis aproven també cada any els seus propis pressupostos.
3 Recordem que...
Els impostos són quantitats de diners que els ciutadans estan obligats per
llei a pagar perquè les administracions públiques (l'Estat, les comunitats
autònomes, els municipis) disposen dels recursos suficients amb què finançar
la satisfacció de les necessitats públiques.
La despesa pública és la utilització de cabals públics per a la satisfacció de les necessitats públiques. Les despeses públiques s'han de regir pel principi d'equitat i complixen una funció de redistribució de la renda.
Cada any l'Estat i les comunitats autònomes i els municipis calculen quants diners ingressaran i determinen com els gastaran. Són els pressupostos públics.
5 Suggeriments d’ús per a Educació Primària
Tota persona ha de fer una sèrie de despeses per a viure, perquè ha de cobrir unes necessitats bàsiques (aliments, vestit i vivenda). Estes despeses i altres, quan es tenen pocs anys, les paguen els pares, però quan ja som majors i tenim una faena, cada u s'organitza amb les seues despeses i amb els seus ingressos, calculant el que pot gastar amb els diners que té i decidint en què els gastarà. És a dir, es fa un pressupost amb el qual es va vivint.
En el vostre cas, quan rebeu una propina o la paga que vos donen a casa, sabeu en què podeu utilitzar-la i per a què vos arriba, però amb la paga no podreu comprar coses o anar a llocs que costen més de la quantitat rebuda. Per això, quan, tenint en compte la quantitat de diners que teniu, decidiu finalment en què la gastareu o, al contrari, si l'estalviareu tota o una part, esteu fent també el vostre pressupost.
Tanmateix, no sols hi ha les necessitats individuals, també n'hi ha de col·lectives (educatives, sanitàries, d'acció social, policials, ambientals, judicials i moltes altres), és a dir, aquelles que per separat cada persona no podria pagar per si sola, però que, en canvi, es poden atendre amb les aportacions de tots.
Estes necessitats col·lectives ocasionen unes despeses públiques, per exemple, les necessàries per a poder disposar d'una xarxa de centres escolars amb educadors dedicats a l'ensenyança; per a gaudir d'una xarxa de biblioteques, d'hospitals amb el personal sanitari adequat, de centres esportius per a la pràctica d'esports, i també per a veure els nostres esportistes. Així mateix, cal fer despeses públiques per a reparar els carrers de la ciutat on viviu, per a il·luminar-los i recollir els fems; per a fer i mantindre parcs i jardins; per a construir i arreglar les carreteres i autovies; per a tindre un servici de bombers; per a poder pagar els militars i policies, que s'ocupen de la nostra defensa i seguretat; per a poder disposar de prestacions, subvencions i assistència social.
Perquè, què et pareixeria si no hi haguera col·legis públics ni hospitals ni bombers ni policies ni pensions? Què et pareixeria si no hi haguera llum als carrers o no es recollira el fem? Les despeses públiques són per a benefici de tots i, per tant, entre tots hem de pagar-les.
Per a això estan els impostos, que són unes quantitats de diners que han de pagar els ciutadans, obligats per llei, perquè l'Estat, les comunitats autònomes i els ajuntaments disposen dels recursos suficients amb què pagar les despeses públiques.
Igual que per a la teua economia particular i per a l'economia de la teua família és important saber els diners que es tenen i les despeses que amb estos diners es poden fer, per a l'Estat, les comunitats autònomes i els ajuntaments també ho és. Per això, l'Estat i les altres administracions públiques fan uns comptes d'ingressos i de despeses, que s'anomenen pressupostos. La llei més important a Espanya és la Llei de Pressupostos Generals de l'Estat, que autoritza el Govern a recaptar dels ciutadans una sèrie d'ingressos i a efectuar determinades despeses per a poder satisfer les necessitats col·lectives.
Tot seguit se suggerixen distintes activitats. Els criteris de cerca d'activitats poden ser de diferent tipus: l'àrea o matèria, el tipus d'activitat (individual o grupal) i el nivell educatiu per al qual es proposa.
Àrea: Coneixement del medi
Tipus: Individual
Nivell: Tercer cicle d'Educació Primària
Àrea: Coneixement del medi
Tipus: Grupal
Nivell: Tercer cicle d'Educació Primària
Àrea: Matemàtiques
Tipus: Individual o grupal
Nivell: Tercer cicle d'Educació Primària
POLÍTIQUES |
PRESSUPOST |
Justícia |
1.612,63 |
Defensa |
6.269,26 |
Seguretat ciutadana i institucions penitenciàries |
8.354,98 |
Política exterior |
1.680,62 |
TOTAL SERVICIS PÚBLICS BÁSICS |
17.917,49 |
Pensions |
115.825,93 |
Altres prestacions econòmiques |
12.013,28 |
Servicis socials i promoció social |
2.119,02 |
Foment de l'ocupació |
5.764,74 |
Desocupació |
28.805,05 |
Accés a la vivenda |
820,21 |
Gestió i administració de la Seguredad Social |
2.901,15 |
Sanitat |
3.975,62 |
Educació |
.2.219,46 |
Cultura |
942,56 |
TOTAL DESPESA SOCIAL |
175.387,02 |
Agricultura, pesca i alimentació |
8.454,63 |
Indústria i energia |
1.897,06 |
Comerç, turisme i PIMES |
1.109,97 |
Subvencions al transport |
1.616,80 |
Infraestructures |
7.251,93 |
Investigació, desenvolupament i innovació |
6.393,59 |
Altres actuacions econòmiques |
590,36 |
Alta direcció |
633,37 |
Servicis de caràcter general |
6.991,68 |
Administració Financera i Tributària |
5.237,72 |
Transferències a altres Administracions Públiques |
49.686,07 |
Deute Públic |
78.898,14 |
ALTRES ACTUACIONS DE CARÀCTER GENERAL (*) |
168.761,30 |
TOTAL |
362.065,81 |
Milions d'euros
Font: Ministeri d'Hisenda i Administracions Públiques. Llibre Roig Pressupostos
Generals de l'Estat per a l'any 2012
(*) Inclou les transferències des dels Pressupostos Generals de l'Estat a altres
administracions públiques (comunitats autònomes, ajuntaments, etc.), els
pagaments pel deute públic emés, etc.
Àrea: Llengua
Tipus: Individual
Nivell: Tercer cicle d'Educació Primària
Àrea: Llengua
Tipus: Individual o grupal
Nivell: Tercer cicle d'Educació Primària
Àrea: Llengua
Tipus: Grupal
Nivell: Tercer cicle d'Educació Primària
Àrea: Interdisciplinària. Tutoria
Tipus: Grupal
Nivell: Tercer cicle d'Educació Primària
6 Suggeriments d’ús per a Educació Secundària
Un grup d'amics va de nit al poliesportiu del seu poble o de la seua ciutat a entrenar-se. Després aniran a nadar.
L'endemà, han d'acudir a la biblioteca municipal, després d'eixir de classe, per a fer un treball i, si els queda temps, aniran al parc a jugar. Diumenge, després del partit de bàsquet que tenen al col·legi, volen visitar un company que acaba d'eixir de l'hospital on l'han operat d'una lesió en el genoll.
Mentres van pels carrers, passen al costat dels fanals, dels contenidors de fem, dels semàfors, dels bancs, dels jardins, de l'edifici de bombers i del de la Policia.
Tot transcorre tal com ho tenien planejat, excepte la visita al company operat, que no poden fer perquè al carrer on viu no hi ha llum.
Uns gamberros van trencar els fanals i no es veu res. Aleshores, un d'ells pensa en el problema que suposaria la falta d'enllumenat públic, o si no hi haguera aigua a les cases, si no hi haguera servici de recollida de fems, si no hi haguera hospitals públics ni instituts ni biblioteques ni poliesportius ni parcs. Un altre diu que hi ha més despeses públiques, a més de les que ha enumerat el seu amic, i assenyala les que són necessàries per al sosteniment de les Forces Armades, la Policia, l'Administració de Justícia o cuidar del medi ambient i de la protecció de la naturalesa. I un altre pensa que espatlar els jardins, els fanals, els contenidors i qualsevol mobiliari públic suposa un perjuí per a tots, que haurem de pagar entre tots.
El grup parla sobre el tema i s'adona, per primera vegada, que els béns i servicis públics són d'interés també per a ells. A més, comenten la importància que té l'educació, ja que com millor siga menys actes incívics hi haurà i, per consegüent, menors seran les despeses dedicades a reparar les destrosses.
Per al company lesionat en el genoll hauria sigut un problema que no hi haguera un hospital públic i personal sanitari qualificat a la seua disposició i, a més, debades. Sa mare guanya molt poc i son pare no té faena, però l'operació no li ha costat diners perquè a Espanya hi ha una sanitat pública gratuïta per a tots els ciutadans. Perquè a este amic l'operació no li haja costat res , el conjunt dels ciutadans (també ell i la seua família) hem d'aportar unes quantitats de diners, fonamentalment mitjançant els impostos, que constituïxen un gran fons (ingressos públics) amb què pagar les despeses públiques que les persones fem.
Per això, és important que tots paguem les quantitats (impostos) que determinen les lleis, perquè com millor complim les nostres obligacions com a ciutadans, més bons servicis públics tindrem i millor serà la nostra forma de vida.
Els impostos, per tant, són unes quantitats de diners que han de pagar els ciutadans, obligats per llei, perquè l'Estat, les comunitats autònomes i els ajuntaments disposen dels recursos suficients amb què pagar les despeses públiques.
L'Estat s'organitza territorialment en municipis, en províncies i en comunitats autònomes.
Totes estes entitats gaudixen, segons la Constitució, d'autonomia per a la gestió dels seus respectius interessos. I totes compten amb els seus propis pressupostos. Així, correspon al Govern l'elaboració dels Pressupostos Generals de l'Estat i a les Corts Generals examinar-los i aprovar-los. Als governs de les comunitats autònomes també els correspon l'elaboració dels seus respectius pressupostos i a les seues assemblees legislatives aprovar-los. Així mateix, els equips de govern dels ajuntaments elaboren uns pressupostos, en este cas locals, que han de ser aprovats per la majoria de la corporació municipal en els plens corresponents.
La llei que aprova els Pressupostos Generals de l'Estat és probablement la llei més important d'un país. El Parlament, que a Espanya s'anomena Corts Generals, pot modificar el seu contingut i, fins i tot, tornar el projecte al Govern quan se sotmet a la seua aprovació.
El debat anual sobre els pressupostos analitza assumptes de gran importància, com ara modificacions d'impostos, revisió de les pensions i dels salaris dels funcionaris, aprovació de grans projectes d'inversió previstos: carreteres, autopistes, ferrocarrils, aeroports, o autorització d'operacions d'endeutament, que el Govern necessita realitzar per a cobrir aquelles despeses que no podran ser ateses amb els ingressos tributaris corrents.
Per tant, els Pressupostos Generals de l'Estat, que tenen caràcter anual, inclouen la totalitat de les despeses i ingressos del sector públic estatal. El Govern haurà de presentar-los davant del Congrés dels Diputats almenys tres mesos abans que finalitzen els de l'any anterior. Si no poden aprovar-se abans que comence l'exercici següent, es consideren prorrogats automàticament.
A continuació, es pot veure la distribució de la despesa pública que van efectuar totes les administracions públiques a Espanya, incloses, per tant, les de l'Estat, les comunitats autònomes i les corporacions locals.
EN QUÈ ES GASTEN LES ADMINISTRACIONS PÚBLIQUES UN EURO (1 €)?
Àrea: Geografia i Història
Tipus: Individual
Nivell: Primer cicle d'ESO
Àrea: Geografia i Història
Tipus: Individual
Nivell: Primer cicle d'ESO
Àrea: Geografia i Història
Tipus: Individual
Nivell: Primer cicle d'ESO
Àrea: Matemàtiques
Tipus: Individual
Nivell: Primer cicle d'ESO (primer curs)
Àrea: Matemàtiques
Tipus: Individual
Nivell: Primer cicle d'ESO (segon curs)
Àrea: Llengua
Tipus: Individual
Nivell: Primer cicle d'ESO
Àrea: Llengua
Tipus: Individual
Nivell: Primer cicle d'ESO
Àrea: Interdisciplinari. Tutoria
Tipus: Grupal
Nivell: Primer cicle d'ESO
Àrea: Geografia i Història
Tipus: Individual
Nivell: Segon cicle d'ESO (tercer curs)
Àrea: Geografia i Història
Tipus: Individual
Nivell: Segon cicle d'ESO (tercer curs)
Àrea: Geografia i Història
Tipus: Individua
Nivell: Segon cicle d'ESO (tercer curs)
Àrea: Geografia i Història
Tipus: Individual
Nivell: Segon cicle d'ESO (tercer curs)
Àrea: Llengua
Tipus: Individual
Nivell: Segon cicle d'ESO
Àrea: Matemàtiques
Tipus: Individual o grupal
Nivell: Segon cicle d'ESO
Concepte | Aportació espanyola | Pagaments comunitaris | SALDO FINANCER |
2000 | 6.558,07 | 10.859,21 | 4.301,14 |
2001 | 6.676,42 | 12.186,69 | 5.510,27 |
2002 | 6.603,11 | 14.956,70 | 8.353,55 |
2003 | 7.942,17 | 16.607,70 | 8.665,53 |
2004 | 9.007, 64 | 15.911,96 | 6.904,32 |
2005 | 10.290,83 | 15.171,41 | 4.880,57 |
2006 | 10.674,33 | 13.033,35 | 2.359,03 |
2007 | 10.314,27 | 12.481,79 | 2.167,52 |
2008 | 10.633,88 | 11.851,80 | 1.018,11 |
2009 | 12.363,02 | 12.940,76 | 577,74 |
2010 | 12.421,34 | 15.152,19 | 2.730,86 |
2011 | 12.117,37 | 13.265,23 | 1.147,86 |
2012 | 11.770,72 | 14.566,24 | 2.795,52 |
2013 | 11.900,60 | 13.284,62 | 1.384,02 |
Àrea: Interdisciplinari
Tipus: Grupal
Nivell: Segon cicle d'ESO (tercer curs)
Àrea: Interdisciplinari
Tipus: Grupal
Nivell: Segon cicle d'ESO