ESCENARIS:
Escenari 11. Agència Tributària
Escenari 12. Comunitat de veïns
Escenari 14. Ciutat sense impostos
Et convidem a viure una aventura al costat dels nostres amics de la Generació T, que són dues noies i dos nois de la teva edat. Es diuen Alba, Laura, Dani i Gabriel. Faràs una passejada per la seva ciutat i podràs visitar un gran nombre de llocs: un col•legi, un parc, un hospital, un parc de bombers, etc.
Cadascun dels llocs que anirem visitant l’anomenarem escenari i a cada escenari hi trobarem personatges que ens explicaran històries molt interessants.
¡Esperem que aprenguis i et diverteixis amb els nostres amics de la Generació T!
Escenari 1. Col•legi
Som a una aula on hi ha un jove professor darrere la seva taula, una pissarra en què hi ha escrit un problema de matemàtiques i una petita prestatgeria amb llibres sobre la qual descansa un globus terraqüi. Davant del professor hi ha els pupitres dels alumnes. Hi ha dues noies (l’Alba i la Laura) i dos nois (el Dani i el Gabriel) d'esquena. Als pupitres hi tenen quaderns i llibres oberts i uns quants bolígrafs.
El professor comença la classe adreçant-se als alumnes i això genera un diàleg entre el professor i dos dels alumnes: el Dani i l’Alba.
Profe: Bon dia, nois. Avui parlarem dels impostos, encara que, abans d'explicar-vos què són, reflexionarem sobre algunes coses que passen al voltant nostre. Suposo que us heu adonat que tots els nens i nenes van a escola.
Dani: Professor, i quan els pares no tenen diners per pagar el col·legi als seus fills, llavors no hi van?
Alba: No, Dani. Tots els nens podem anar gratuïtament al col·legi. Els pares no l’han de pagar.
Profe: Efectivament, Alba. Cap nen o nena pot quedar-se sense plaça escolar. Això facilita que tots tinguem les mateixes oportunitats, independentment del nivell econòmic dels nostres pares.
Alba: I abans passava el mateix?
Profe: No. Abans les coses no eren així. Els nens treballaven des de molt petits i només uns quants tenien temps i diners per anar a escola. Ara anirem a la biblioteca per buscar més informació.
A continuació t’explicarem algunes coses força interessants.
SABIES QUE…
A Espanya, fa molts anys, no tots els nens i les nenes anaven a escola. Si pregunteu als vostres avis, us diran que els seus pares, i fins i tot ells mateixos, no van poder estudiar. Per exemple, a principis del segle XX gairebé un 59% de la població de més de 9 anys era analfabeta. Ara el 100% dels nens i nenes a Espanya té dret a una plaça escolar gratuïta fins als 16 anys. (Dades Institut Nacional d'Estadística)
Per continuar amb l'aventura has de respondre la pregunta següent. Tria l'opció correcta:
El fet que el col·legi sigui gratuït permet que…
La resposta correcta és la 1: "Tots tinguem les mateixes oportunitats."
Escenari 2. Biblioteca
Els nostres amics són ara a la biblioteca. Hi ha molts llibres en les prestatgeries que envolten la sala. A la zona central hi ha taules amb ordinadors per poder estudiar i fer treballs. Al fons d’aquesta sala n’hi ha una altra, per escoltar música, i la videoteca.
Les dues noies (l’Alba i la Laura) i els dos nois (el Dani i el Gabriel) estan drets, en un lateral de la sala, escoltant el professor.
Profe: Les biblioteques públiques són un altre servei del qual gaudim de manera gratuïta. Tots els ciutadans hi podem accedir per aprendre coses noves i per divertir-nos. Hi ha llibres, diaris, revistes, DVD, CD, podem navegar per Internet… Tot això està a la nostra disposició, amb l'única condició de retornar el que agafem en préstec en perfecte estat i en el termini previst.
Gabriel: Llavors tothom pot llegir llibres, encara que no tingui diners per comprar-ne?
Profe: És clar. Si les coses no fossin així, solament podrien estudiar i llegir les persones que tinguessin diners per comprar llibres. I els nens amb menys recursos econòmics no podrien aprendre mai.
Alba: Però a la biblioteca hi va molta gent que no és pobre.
Profe: Sí, Alba; no es tracta que les coses siguin gratuïtes per als pobres, sinó que tots puguem gaudir de les mateixes oportunitats independentment dels diners que tinguem. Mireu, nois, revisarem aquest exemplar de la Constitució Espanyola, on es recullen els drets i deures dels ciutadans.
Gabriel: Profe, acaba de sonar el timbre, és hora de sortir...
Profe: Sí, és cert. Us en podeu anar. Ah! i recordeu que aviat anirem al museu.
A continuació t’explicarem algunes coses força interessants.
SABIES QUE...
Les administracions públiques són les responsables de conservar les obres d'art. A més, fan possible que els ciutadans coneguin i gaudeixin dels béns culturals que té Espanya.
I QUE...
Espanya té una àmplia xarxa de biblioteques públiques. Hi ha una biblioteca per cada 10.000 habitants. (Dades Institut Nacional d'Estadística).
Per continuar amb l'aventura has de respondre la pregunta següent. Tria l'opció correcta:
Qui creus que compra els llibres, les revistes i els DVD que hi ha a les biblioteques?
La resposta correcta és la 1: "Els organismes públics que les gestionen."
Escenari 3. Parc
Passem de pantalla i la nostra amica Alba ara és al parc. Aquí es troba amb el seu avi. És un parc amb molts arbres; hi ha nois i noies jugant a bàsquet; altres persones passegen per un camí que puja a un petit turó. En primer pla veiem una font, una paperera i el carret de l'escombriaire. Hi ha molts papers i algunes ampolles trencades al voltant de la paperera. L'avi i l'alba estan asseguts en un banc i comencen a parlar.
Alba: Hola, avi. Avui a l'escola ens han dit que podem gaudir de moltes coses gratis, ho sabies?
Avi: És clar que ho sabia. I tu t'havies adonat que el parc també és gratis per a tothom? Sense pagar res podem gaudir de l'aire lliure veient els arbres, la gespa, les flors; podem seure als bancs; hi ha fanals, fonts, papereres.... I tot, a la nostra disposició, per fer-ho servir quan vulguem.
Alba: És veritat, no me n'havia adonat. A més, quan es trenca una cistella de bàsquet o una paperera, sempre la canvien per una de nova. I no hem de pagar res.
Avi: Els parcs són zones importantíssimes, perquè permeten que tots els ciutadans tinguin llocs nets i agradables per passar el seu temps lliure. Mira totes aquestes escombraries a terra! Això és dolent per a tothom. És fonamental que tractem de no llençar papers a terra i de no trencar o pintar els bancs ni les papereres ni els gronxadors.
Alba: Que bé que hi hagi tantes coses que no costen diners i que puguem gaudir-ne tots.
Avi: La veritat és que tot sembla gratis, però no ho és. Si m'acompanyes al casal, t'explicaré el que fa possibles totes aquestes coses.
Alba: Sí, és clar.
A continuació t’expliquem algunes curiositats.
SABIES QUE…
Les administracions públiques són les que s'ocupen de pagar els serveis de neteja i jardineria que netegen i cuiden els parcs.
Per continuar amb l'aventura has de respondre la pregunta següent. Tria l'opció correcta.
Creus que hi hauria parcs públics si no hi hagués administracions públiques que se n'encarreguessin?
La resposta correcta és la 2: "No, ningú s´encarregaria de fer un parc i mantenir-lo net i arreglat sense cobrar entrada".
Escenari 4. Casal
Passem de pantalla i trobem la nostra amica Alba al casal amb el seu avi. Són al jardí de l'edifici on hi ha flors, arbres i bancs. L'avi de l'alba i dos amics seus estan jugant al parxís. En una gandula hi ha una altra senyora més gran que llegeix un diari. Al fons de la imatge, a través dels vidres de l'edifici, es veuen dues sales: en una uns quants vells miren la tele i en l’altra hi ha persones grans que fan gimnàstica.
Avi: Això és el casal.
Alba: Avi, què és un casal i per a què serveix?
Avi: De seguida ho sabràs. Bon dia, us presento el/la PROTA, que vol conèixer què és un casal.
Àvia: Hola, Alba!, jo t'ho explico. Un casal és un lloc on les persones que ja no treballem ni anem a escola ens reunim amb els nostres amics. Aquí podem jugar a les cartes, xerrar, fer gimnàstica, menjar, planificar excursions i llegir llibres o la premsa. També hi tenim assistència mèdica.
Alba: Que bé! És com l'escola però sense profe. I també és gratis com el col·legi?
Avi: Ha, ha, ha! Encara que no és gratis, les administracions públiques en paguen una bona part. A més, les persones grans tenim dret a descomptes en els viatges, podem tenir medecines gratuïtes i alguns no paguem res per anar en autobús.
Alba: Avi, llavors les persones grans que ja no treballen, d'on treuen els diners per anar de viatge i comprar coses?
Avi: Els que ja no treballem rebem una pensió de jubilació. És un dret que ens hem guanyat després d'haver contribuït amb una part del nostre sou després d’haver estat treballant tota la vida. Això és possible perquè les persones que treballen avui contribueixen amb una part del seu sou, els empresaris amb una part dels seus guanys i l'Estat també fa una aportació a un fons comú que es diu Seguretat Social. Així, de la mateixa manera que jo vaig contribuir a la Seguretat Social per a una altra gent, tu ho faràs per als teus pares, i els teus fills per a tu.
Alba: Això sí que està ben pensat. Explica'm més coses, avi.
Avi: Si véns amb mi a l'hospital, t’explicaré més coses.
Alba: D’acord, anem-hi!
A continuació t’expliquem algunes curiositats.
SABIES QUE…
A part de les pensions de jubilació, hi ha altres tipus de pensions, com les d'incapacitat temporal o permanent, viduïtat, orfandat, etc.
I QUE...
Hi ha persones que, encara que no han contribuït al fons comú perquè les seves circumstàncies durant la vida no ho han permès, reben una pensió que es diu pensió no contributiva.
Per continuar amb l'aventura has de respondre la pregunta següent. Tria l'opció correcta:
De què viuen les persones grans que ja no treballen?
La resposta correcta és la 2: "De la pensió de jubilació".
Escenari 5. Hospital
Passem de pantalla i ens trobem a l'hospital. Som en una habitació d'hospital, on hi ha dos llits, dues cadires per als acompanyants, tauletes al costat dels llits perquè els malalts puguin menjar i una televisió penjada de la paret. En una de les tauletes hi ha un gerro amb flors. A través de les finestres de l'habitació, una vista panoràmica de la ciutat. En primer pla, una doctora atén l'avi de l'alba, mentre mira la radiografia d'una mà. La doctora pregunta a l'avi pel seu estat de salut i així comencen a parlar els tres personatges:
Doctora: Hola, bon dia, com es troba? Veig a la radiografia que tot va molt bé.
Avi: Sí, em trobo bastant bé. Avui vinc a ensenyar al/a la PROTA algunes coses sobre l'hospital.
Doctora: Els hospitals proporcionen serveis sanitaris molt complets a tots els ciutadans. Aquí operem els pacients que ho necessiten, s’estan ingressades aquelles persones que requereixen una atenció mèdica intensiva i es fan trasplantaments. També investiguem per trobar remei a malalties difícils de tractar, com la SIDA, el càncer, etc. Som moltes les persones (doctores i doctors, infermeres i infermers, auxiliars, etc.) que treballem perquè tothom rebi la millor atenció possible.
Avi: Tot això es pot fer perquè les administracions públiques destinen molts diners a construir i mantenir els centres d’atenció primària i els hospitals.
Alba: Avi, i tot això també és gratuït, oi?
Avi: Sí; tothom té dret a rebre atenció mèdica de manera gratuïta. Però no a tots els països és igual, ni sempre ha estat així. Hi ha llocs on les persones es moren perquè no tenen diners per pagar un metge. Bé, com que encara tenim temps, anirem al poble a fer una passejada: t’he d’explicar més coses.
A continuació t’expliquem algunes curiositats.
SABIES QUE…
A principis del segle XX, a Espanya l'esperança de vida no arribava als 35 anys. És a dir, les persones vivien, de mitjana, només fins als 35 anys. La causa principal era que hi havia molts nadons i nens petits que no sobrevivien (és a dir, la taxa de mortalitat infantil era molt alta), per la falta d'atencions mèdiques a la mare i al nadó. A començaments del segle XXI ll'esperança de vida és de 79 anys (la segona més alta després de Japó), una de les més altes del món. En el cas de la dona espanyola és de 83 anys.(Dades Institut Nacional d'Estadística).
I QUE...
L'atenció mèdica és possible perquè existeixen, a part dels hospitals, els centres d’atenció primària, on s'atenen els pacients i es fan campanyes per prevenir malalties, com ara, les campanyes de vacunació.
Per continuar amb l'aventura has de respondre la pregunta següent. Tria l'opció correcta:
A tots els països és gratuït anar al metge?
La resposta correcta és la 2: "No, només en aquells on les administracions públiques, mitjançant els diners recaptats, paguen la construcció dels hospitals i el sou del personal sanitari".
Escenari 6. Bombers
En aquest escenari, avi i nét caminen pel carrer en direcció a l'estació. Passen per davant de la comissaria de policia i, en arribar al parc de bombers, es troben amb un bomber que sembla que coneix la nostra amica i que saluda:
Bomber: Hola, Alba! Ja tornes a casa?
Alba: No, avui vaig amb el meu avi a fer una passejada. Anirem al poble en tren.
Bomber: Que bé!
Alba: A més, l'avi m'ha explicat que els ciutadans tenim moltes coses gratuïtes.
Avi: I tant. Els serveis de la Policia, la Guàrdia Givil, els bombers i Protecció Civil també són gratuïts.
Alba: Sí?
Bomber: És clar. Com apagaríem els focs i salvaríem persones si no existissin els serveis d’emergència? Creus que cadascú podria pagar a la policia de la seva butxaca quan la necessités?
Alba: És veritat! Tots tenim dret que ens atenguin en una emergència, independentment del fet que la puguem pagar o no.
Bomber: Adéu, Alba. Precisament, ara me n’he d'anar a atendre un avís urgent.
A continuació algunes curiositats.
SABIES QUE…
Els serveis d'ajuda al ciutadà (bombers, Protecció Civil, Policia i Guàrdia Civil) són públics, és a dir, són possibles gràcies als diners recaptats per les administracions públiques.
I QUE...
El salvament de nàufrags i banyistes en perill, la protecció de nens perduts i abandonats, la recerca de persones desaparegudes, la reparació urgent de cornises i teulades que puguin caure i el rescat d’excursionistes perduts a la neu també són serveis que presten la Policia, la Guàrdia Civil, els bombers i Protecció Civil.
Per continuar amb l'aventura has de respondre la pregunta següent. Tria l'opció correcta:
Quins serveis públics atenen emergències?
La resposta correcta és la 1 : "Bombers, Policia, Guàrdia Civil i Protecció Civil".
Escenari 7: Estació de tren
Els nostres protagonistes han arribat a l'estació i viatgen en un tren amb destinació al poble. A través de les finestres del vagó en què estan asseguts es veu l'andana. Hi ha un rellotge gran penjat i un cartell blau amb la bandera de la Unió Europea i al mig hi diu FEDER. Mentre inicien el viatge, l'alba i el seu avi parlen:
Avi: T'has fixat en les estacions de tren o d'autobús i en els ports i aeroports? També són instal·lacions de què gaudim sense pagar per fer-les servir. Són molt cares i difícils de construir; per això, ningú es podria fer la seva pròpia estació.
Alba: Les carreteres, els carrers, les vies del tren, els semàfors..., també són gratuïts?
Avi: Sí. Creus que algú es gastaria els seus diners per fer carreteres que arribessin als pobles més petits i llunyans?
Alba: Doncs no.
Avi: És clar que no. Les infraestructures es construeixen gràcies als diners públics. Anomenem infraestructures els ports, carreteres, autovies, estacions, vies i aeroports.
Alba: D'on surten aquests diners?
Avi: Bona pregunta. T’ho diré ara mateix.
Ara t’expliquem algunes curiositats.
SABIES QUE…
La modernització de les carreteres a Espanya ha estat possible gràcies als diners que les administracions públiques han invertit per construir-les i a les ajudes que la Unió Europea ha ofert al nostre país.
I QUE...
Les infraestructures no són un fi en si mateixes sinó un instrument al servei de la integració, de la cohesió social i de la generació d'ocupació i riquesa. Les infraestructures tenen un marcat caràcter social, ja que contribueixen a eliminar les diferències entre territoris, en definitiva, a eliminar les diferències d'oportunitats.
Per continuar amb l'aventura has de respondre la pregunta següent. Tria l'opció correcta:
Si s’espatllen les vies per on passa el tren que et porta a la ciutat en què passes les vacances, qui paga per arreglar-les?
La resposta correcta és la 3: "Les administracions públiques a través dels diners recaptats".
Escenari 8: Poble
L'alba i el seu avi han arribat a la seva destinació. Són en un carrer del poble. Hi ha cases baixes amb porxos al carrer. Al final del carrer hi ha una vaca. En un primer pla hi ha l'Ajuntament, una motocicleta aparcada i, al davant, una botiga d'alimentació. A la porta de la botiga, els nostres amics parlen:
Alba: Avi, no m'has contestat. D'on surten els diners que fan falta perquè hi hagi col·legis, biblioteques, carreteres, parcs, casals, hospitals, bombers...?
Avi: Bé, crec que ja ha arribat l’hora d’explicar-t’ho. Tots aquests serveis semblen gratuïts, però en realitat no ho són. Mira, totes les persones que vivim a Espanya contribuïm amb una part dels nostres diners, perquè paguem una cosa que es diu impostos.
Alba: Jo també?
Avi: Sí, encara que et sorprengui, tu també pagues impostos. En poques paraules, els impostos són de dos tipus. Hi ha un tipus d'impost que paguen les persones grans i que té a veure amb els diners que es guanyen: es diuen impostos directes i el més important i conegut és l'impost sobre la renda (IRPF). I hi ha un altre tipus d'impost que té relació amb el que es compra: es diuen impostos indirectes i el més important és l'impost sobre el valor afegit (l'IVA), que paguem tots, tu també, cada vegada que comprem alguna cosa. Entrem a la botiga i ho entendràs millor.
A continuació t’expliquem algunes coses força interessants.
SABIES QUE...
Un impost és una quantitat de diners que han de pagar obligatòriament els ciutadans perquè les administracions públiques puguin atendre les despeses públiques de tots (educació, sanitat, infraestructures, serveis d'emergència, etc.)
I QUE...
Els impostos no són una quantitat fixa igual per a tots els ciutadans. Això seria injust, ja que no totes les persones tenen els mateixos diners. Per això, paguen més impostos els que més en tenen o més en guanyen i paguen menys impostos els que menys diners tenen.
Per continuar amb l'aventura has de respondre la pregunta següent. Tria l'opció correcta:
Qui contribueix amb una part dels seus diners a pagar les despeses públiques?
La resposta correcta és la 3: "Tots els ciutadans".
Escenari 9: Botiga
Entren a la botiga. És una botiga on venen gairebé de tot. En un primer pla hi ha caixes de pomes, peres, plàtans, tomàquets, taronges, cogombres, alls, etc. Al lateral de la botiga hi ha una prestatgeria amb caixes de sucs i llaunes de tomàquet. Al taulell hi ha una caixa enregistradora i una bàscula. Darrere hi ha la botiguera, una senyora somrient, que els atén:
Avi: Bon dia, Pilar. Ens poses dos cartrons de suc i una bossa de patates fregides?
Pilar: Oh, i tant que sí! Són 2,10 €. Aquí tens el tiquet.
Avi: Mira, Alba, veus? Al tiquet hi diu “IVA”. Al costat hi ha una quantitat, oi?
Alba: Sí, 19 cèntims és l'IVA i 1,91 és l'import.
Avi: Els 19 cèntims és l'impost que hem pagat per la compra que acabem de fer. Totes les compres, encara que siguin molt petites, com un xiclet, o més grans, com una bicicleta, duen l’IVA. Això significa que les administracions públiques recapten una part dels diners de la compra, per invertir-la després en tots aquests béns de què gaudim (educació, sanitat, carreteres, etc.).
Alba: Doncs són molt pocs diners.
Avi: Sí, però l’IVA s’ha de pagar cada vegada que comprem. Per això és important pagar aquest impost sempre, encara que siguin molt pocs diners.
Alba: És l'hora que la mama surt de la feina. Anem a buscar-la?
A continuació t’expliquem algunes curiositats.
SABIES QUE...
L'impost sobre el valor afegit (IVA) és diferent segons el producte que es compra: el 4% o el 10%, per a productes que cobreixen les necessitats bàsiques (per exemple, aliments, medicaments, habitatge, material escolar), i el 21% per a la resta de productes.
I QUE...
És important demanar sempre la factura o el tiquet, encara que algú ens ofereixi un preu més barat si no ens dóna el comprovant. Si no exigim les factures, és possible que no estiguem contribuint als impostos amb les nostres compres. A més, si el producte que hem comprat és defectuós, per reclamar necessitarem presentar la factura o el tiquet.
Per continuar amb l'aventura has de respondre la pregunta següent. Tria l'opció correcta:
Com es diu l'impost que paguem quan comprem alguna cosa?
La resposta correcta és la 2: "IVA"
Escenari 10: Gent treballant
Passem de pantalla i trobem la nostra amica Alba a l'oficina on treballa la seva mare. A l'oficina hi ha taules amb ordinadors i persones treballant. Hi ha plantes i quadres. Des de les finestres es veuen altres edificis. Una senyora asseguda en una taula parla amb un dels seus companys. En un primer pla veiem la nostra personatge parlant amb la seva mare.
Mama: Que bé que hàgiu vingut!
Alba: Mira, mama. L'avi m'ha explicat com funcionen totes les coses de què disposem gràcies als impostos. I m'ha dit que totes les persones que treballen contribueixen amb una part del seu sou. Tu també ho fas?
Mama: És clar que sí. Les persones que treballem contribuïm amb una part del nostre sou. D’aquesta contribució se’n diu impost sobre la renda (IRPF). Tanmateix, no tots paguem el mateix, ja que es contribueix en funció del que es guanya, és a dir, que el que guanya més paga més. A més, també compten les circumstàncies personals i familiars, perquè, per exemple, si la persona té fills o és discapacitada, pagarà menys.
Alba: Qui s'encarrega de recollir i ajuntar tots els diners?
Mama: A l'Estat, l'Agència Tributària. Vols que l’anem a veure? És aquí mateix.
Algunes qüestions d'interès.
SABIES QUE...
L'impost sobre la renda (IRPF) és un impost que paguen les persones segons els diners que guanyen. Així, el que més en guanya paga més i el que menys en guanya paga menys, i fins i tot les persones que només només tenen el just per poder viure no paguen res.
I QUE...
En l'impost sobre la renda (IRPF) es considera que hi ha una quantitat mínima de diners que tots necessitem gastar per poder viure dignament i cobrir les necessitats bàsiques. Per aquesta quantitat no cal pagar l'impost sobre la renda. A més, aquesta quantitat mínima és més gran per a les persones que tenen fills, ja que els han d’alimentar, comprar roba, llibres i joguines..
A MÉS...
L'impost sobre la renda no s'ha de pagar de cop, sinó que es va pagant a terminis al llarg de l'any (retencions, pagaments a compte).
Per continuar amb l'aventura has de respondre la pregunta següent. Tria l'opció correcta:
Com es diu l'impost amb què contribueixen les persones en funció del que guanyen?
La resposta correcta és la 1: "IRPF"
Escenari 11. Agència Tributària
Passem de pantalla i trobem l'alba i la seva mare en una oficina de l'Agència Tributària. Els treballadors de l'Agència estan atenent els ciutadans que volen fer la declaració de la renda.
La nostra protagonista i la seva mare estan drets al mig de la sala i parlen.
Mama: A l'Estat és l'Agència Tributària la que s'encarrega de recaptar els diners que provenen dels impostos. Un cop l'any, tothom fa els seus comptes per veure amb quant li correspon contribuir en funció del que ha guanyat. Això és fer la declaració de la renda. L'Agència Tributària ajuda les persones a fer més fàcilment la declaració de la renda, i fins i tot, moltes vegades, l’envia a casa seva.
Alba: I si algú no vol pagar els impostos?
Mama: L'Agència Tributària s'encarrega de vigilar que tots complim amb la nostra obligació de pagar els impostos, perquè totes les coses que cal fer amb aquests diners es puguin fer. Ningú ha de deixar de pagar els impostos, perquè això és defraudar i constitueix un comportament insolidari.
Alba: Llavors, l'Agència Tributària ha construït el meu col·legi?
Mama: No, Alba. La decisió sobre quants diners s’han de gastar i en quines coses la prenen els representants dels ciutadans en les Corts Generals, que és el Parlament de l'Estat, en les assemblees legislatives de les comunitats autònomes i en els plens dels ajuntaments.
Alba: Ah, ja! Els polítics són els que manen i poden fer el que vulguin.
Mama: No, no. Pensa què és el que passa quan elegiu els vostres delegats de classe: cadascun dels candidats proposa fer determinades coses i vosaltres voteu el que més us agrada. Doncs, de la mateixa manera, els partits polítics es presenten a les eleccions amb un programa en què cadascun diu què faria amb els diners públics si guanyés. Aleshores la gent vota el partit que li sembla millor. A més, cada any, el Parlament ha d'aprovar les propostes del Govern sobre les coses en què vol gastar els diners públics durant l'any.
Alba: D’acord, d’acord. Ara anem a casa, si us plau, que vull berenar.
Ara t'oferim algunes dades curioses.
SABIES QUE...
L'Agència Tributària té dos objectius: ajudar les persones a complir les seves obligacions en relació amb els impostos i intentar evitar que hi hagi gent que no compleix amb la seva obligació.
I QUE...
Una altra de les funcions de l'Agència Tributària és vigilar les fronteres per evitar, per exemple, que entrin drogues al país, que es trafiqui amb animals d'espècies protegides o que surtin indegudament obres d'art.
A MÉS...
Les comunitats autònomes i les administracions locals (municipis…) també recapten determinats impostos. Per exemple, quan una persona ven la seva casa a una altra, la que la compra ha de pagar a la comunitat autònoma un impost que es diu de “transmissions patrimonials”. Els municipis també recapten impostos, com el que es paga per tenir cotxe, o una espècie d'impostos que es diuen taxes, com la que paguem perquè ens recullin les escombraries.
Per continuar has de respondre la pregunta següent. Tria l'opció correcta
Qui s'encarrega de recaptar la major part dels impostos a Espanya?
La resposta correcta és la 2: "L´Agència Tributària"
Escenari 12. Comunitat de veïns
Passem de pantalla i trobem l'alba i la seva mare al portal de casa seva on un grup de veïns està reunit. Un senyor, que sembla el president de la comunitat, una senyora, que està llegint un paper i uns altres quatre veïns que estan asseguts al costat de l'ascensor. A la porta de l'ascensor hi ha un cartell d'avariat.
Mare i fill, drets, contemplen l'escena mentre comenten:
Mama: Mira! Hi ha reunió de propietaris. Les comunitats de veïns són com els països: tots contribueixen amb uns quants diners per poder tenir nets i arreglats els espais comuns, com les escales, l'ascensor, les bombetes dels passadissos...
Alba: Tots paguen el mateix?
Mama: No; el que té la casa més gran paga més i el que té la casa més petita paga menys.
Alba: I si algú no paga?
Mama: Ens fastigueja a tots, perquè no solament no contribueix amb la seva part sinó que a més continua fent servir les coses com si pagués. Perquè el qui no paga també puja a l'ascensor, encén el llum i baixa per l’escala.
Alba: I qui pren la decisió de gastar els diners en això o en allò?
Mama: La persona que administra la comunitat s'encarrega de fer el pressupost on figuren les despeses i els ingressos de la comunitat. A la reunió de veïns es demana l’opinió a tots i es decideix si s'aprova o no el pressupost. Per això es fan reunions de veïns.
Alba: Llavors, això de votar és molt important, perquè així és com es prenen les decisions.
Mama: Sí, efectivament. Però anem cap a casa. Demà t'espera un dia molt interessant al museu.
A continuació t'oferim algunes dades d'interès.
SABIES QUE...
Les persones insolidàries que no paguen els seus impostos fan que tothom rebi menys serveis o que els que rep siguin de pitjor qualitat. A més, fan que els que compleixen la seva obligació hagin de pagar més per compensar els diners amb què els defraudadors deixen de contribuir.
I QUE...
Els Pressupostos Generals de l’Estat son els comptes aprovats per llei que reflecteixen el que es gastarà i el que s’ingressarà per proporcionar els béns i serveis públics. Els ingressos s’obtenen dels impostos que paguem tots els ciutadans. El Govern elabora els Pressupostos Generals de l’Estat i els sotmet a l’aprovació del Congrés dels Diputats i del Senat.
Per continuar has de respondre la pregunta següent. Tria l'opció correcta
Qui paga el sou al porter de la comunitat de veïns?
La resposta correcta és la 1: "La persona que administra la comunitat amb els diners de tots els veïns"
Escenari 13. Museu
És un altre dia. Els nens estan amb el seu professor al museu on han anat a veure una exposició sobre la història dels impostos. Veiem una estàtua d'Apolo al mig de la sala. A les parets hi ha quadres i, a sota, vitrines amb objectes. Una senyora mira atentament un quadre, mentre el professor, que està amb la Laura i el Dani al mig de la sala, s’hi adreça i els diu:
Profe: Hem vingut al museu per veure una exposició sobre la història dels impostos. D’impostos sempre n’hi ha hagut, ja que tots els governants han demanat a la gent que contribueixi amb una part dels seus diners per poder pagar algunes coses d'ús comú. Quan els governants no han estat justos en l'ús dels diners recaptats, la gent ha protestat.
Alba: Llavors, els impostos sempre han estat molt importants.
Profe: Sens dubte. Una societat democràtica com la nostra gaudeix de grans beneficis: tenim ensenyament, sanitat, seguretat i pensions per a tothom. Això, gràcies al fet que tots contribuïm amb una part dels nostres diners a través del que comprem i del que guanyem.
Dani: Profe, a part de pagar els impostos, si cuidem les coses, farem que no calgui gastar diners per arreglar-les.
Profe: És clar. No solament és important construir carreteres, col·legis, hospitals o parcs, sinó també mantenir-los nets, ben cuidats i amb les coses sense trencar. Per exemple, la quantitat necessària per arreglar els bancs del parc si algú els ha trencat, és llençar els diners que es podrien fer servir per curar més gent.
Alba: I, si no hi hagués impostos, què passaria?
Ara t'oferim algunes dades d'interès.
SABIES QUE...
Van ser els musulmans a Espanya els qui, per primera vegada, van definir l'impost sobre la compra i venda. A aquest impost li van posar el nom de gabella.
I QUE...
A l’edat mitjana eren els pagesos els qui pagaven impostos als senyors feudals, a canvi de la seva protecció.
A MÉS...
Al segle XVI hi va haver a Espanya una revolta popular molt important, la dels Comuners, en gran mesura com a protesta pels nous impostos que es van establir a l'arribada de l’emperador Carles V.
RECORDA QUE...
Un dels principis fonamentals de la democràcia és que solament es poden establir impostos amb l'aprovació dels representants elegits pels ciutadans. Per això, segons la Constitució, els impostos s’han d'establir per una llei aprovada al Parlament.
Per continuar has de respondre la pregunta següent. Tria l'opció correcta
Els diners recaptats amb els impostos serveixen per…
La resposta correcta és la 3: "Les dues són correctes".
Escenari 14. Ciutat sense impostos
Els nens segueixen a la sala del museu, escoltant el professor. Imaginen una ciutat sense impostos. Al costat dels seus caps una bombolla mostra un lloc amb escombraries a terra, amb els carrers sense asfaltar, un vell demanant almoina, un camp de futbol amb les porteries trencades… Mentre imaginen, parlen entre ells.
Dani: Si no hi hagués impostos, res seria com ara. No tindríem museus ni biblioteques ni col·legis ni hospitals; no hi hauria policies ni bombers ni estacions de tren ni carreteres; no hi hauria escombriaires que netegessin els carrers...
Alba: El meu avi no podria anar al casal, no tindria pensió i les medecines serien tan cares que no en podria comprar. Només els nens rics anirien a escola i no tindríem parcs per jugar.
Dani: Estic descobrint coses molt interessants! Els impostos ajuden que tothom tingui les mateixes oportunitats i que el món sigui més just.
Alba: El que és important realment és que amb els impostos es paguen les coses de què tots gaudim.
Dani: Així, els diners públics són una bossa comuna que hem omplert entre tots, oi profe?
Profe:Exactament. Heu entès molt bé el que són els impostos.
A continuació t'oferim algunes coses que cal saber.
SABIES QUE...
Malgrat tots els avantatges que té pagar els impostos, hi ha persones insolidàries que intenten no pagar o pagar menys del que els correspon. Per això, l'Agència Tributària s’esforça tant a investigar i descobrir els defraudadors.
I QUE...
Les persones que no paguen els impostos que els corresponen són multades o fins i tot poden arribar a anar a la presó si la quantitat defraudada és superior a 120.000 euros i cometen delicte fiscal.
Ja has acabat l'aventura. Esperem que hagis après coses interessants i...
RECORDA QUE:
Tots tenim necessitats individuals, que satisfem cadascun amb els nostres diners, però, a més, en tenim unes altres de col•lectives, que un a un no podríem pagar. Per això, es duen a terme aportacions a un fons comú. Aquestes aportacions es fan, fonamentalment, mitjançant el pagament d'impostos. Amb aquests es cobreixen les despeses necessàries per establir i mantenir els serveis públics que necessitem i que volem tenir per gaudir d'una millor qualitat de vida.
RESPOSTAS:
RESP0STA DEL ESCENARI 1. COL·LEGI
El fet que el col·legi sigui gratuït permet que…
La resposta: "Tots tinguem les mateixes oportunitats." és correcta
La resposta: "Gastem els diners en altres coses." és incorrecta
La resposta: "Vagi al col·legi només el qui vulgui." és incorrecta
RESP0STA DEL ESCENARI 2. BIBLIOTECA
Qui creus que compra els llibres, les revistes i els DVD que hi ha a les biblioteques?
La resposta: "Els organismes públics que les gestionen." és correcta
La resposta: "El senyor que ens atén" és incorrecta
La resposta: "Els porten persones que tenen molts llibres a casa seva" és incorrecta
RESP0STA DEL ESCENARI 3. PARC
¿Creus que hi hauria parcs públics si no hi hagués administracions públiques que se n'encarreguessin?
La resposta: "Sí, perquè els parcs creixen sols, els posa la naturalesa." és incorrecta
La resposta: "No, ningú s´encarregaria de fer un parc i mantenir-lo net i arreglat sense cobrar entrada" és correcta
La resposta: "Ni sí, ni no, és un tema que no és important." és incorrecta
RESP0STA DEL ESCENARI 4. CASAL
De què viuen les persones grans que ja no treballen?
La resposta: "Dels seus fills" és incorrecta
La resposta: "De la pensió de jubilació" és correcta
La resposta: "De les almoines" és incorrecta
RESP0STA DEL ESCENARI 5. HOSPITAL
A tots els països és gratuït anar al metge?
La resposta: "Sí, perquè totes les persones som iguals i tenim dret a la sanitat." és incorrecta
La resposta: "No, només en aquells on les administracions públiques, mitjançant els diners recaptats, paguen la construcció dels hospitals i el sou del personal sanitari." és correcta
RESP0STA DEL ESCENARI 6. BOMBERS
Quins serveis públics atenen emergències?
La resposta: "Bombers, Guàrdia Civil, Policia i Protecció Civil." és correcta
La resposta: "Bombers i Protecció Civil." és incorrecta
La resposta: "Policia i bombers." és incorrecta
RESP0STA DEL ESCENARI 7. ESTACIÓ DE TREN
Si s’espatllen les vies per on passa el tren que et porta a la ciutat en què passes les vacances, qui paga per arreglar-les?
La resposta: "Els teus pares, que hauran de pagar més pel bitllet perquè arreglin les vies." és incorrecta
La resposta: "El conductor del tren." és incorrecta
La resposta: "Les administracions públiques a través dels diners recaptats." és correcta
RESP0STA DEL ESCENARI 8. POBLE
Qui contribueix amb una part dels seus diners a pagar les despeses públiques?
La resposta: "Només les persones que treballen." és incorrecta
La resposta: "Els pares i les mares." és incorrecta
La resposta: "Tots els ciutadans." és correcta
RESP0STA DEL ESCENARI 9. BOTIGA
Com es diu l'impost que paguem quan comprem alguna cosa?
La resposta: "TIA" és incorrecta
La resposta: "IVA" és correcta
La resposta: "CIA" és incorrecta
RESP0STA DEL ESCENARI 10. GENT TREBALLANT
Com es diu l'impost amb què contribueixen les persones en funció del que guanyen?
La resposta: "IRPF" és correcta
La resposta: "IVA" és incorrecta
La resposta: "PVP" és incorrecta
RESP0STA DEL ESCENARI 11. AGÈNCIA TRIBUTÀRIA
Qui s'encarrega de recaptar la major part dels impostos a Espanya?
La resposta: "El Rei" és incorrecta
La resposta: "L´Agència Tributària" és correcta
La resposta: "El President del Govern" és incorrecta
RESP0STA DEL ESCENARI 12. COMUNITAT DE VEÏNS
Qui paga el sou al porter de la comunitat de veïns?
La resposta: "La persona que administra la comunitat amb els diners de tots els veïns." és correcta
La resposta: "L’Estat, perquè és un servei públic" és incorrecta
La resposta: "Ningú, ja que els porters no cobren" és incorrecta
RESP0STA DEL ESCENARI 13. MUSEU
Els diners recaptats amb els impostos serveixen per…
La resposta: "Construir carreteres, col·legis, hospitals i parcs." és incorrecta
La resposta: "Mantenir nets i arreglats els parcs, els col·legis, els hospitals i les carreteres." és incorrecta
La resposta: "Les dues són correctes" és correcta