Generació T - Portal d'Educació Civicotributària. Agencia Tributaria. - Alumnes

Generació T - Agència Tributària, amb la col.laboració d'Institut d'Estudis Fiscals.

Primer ciclè de Secundària

ESCENARIS:

Escenari 1. Col·legi

Escenari 2. Biblioteca

Escenari 3. Parc

Escenari 4. Casal

Escenari 5. Hospital

Escenari 6. Bombers

Escenari 7. Estació de tren

Escenari 8. Poble

Escenari 9. Botiga

Escenari 10. Gent treballant

Escenari 11. Agència tributària

Escenari 12. Comunitat de veïns

Escenari 13. Museu

Escenari 14. Ciutat sense impostos

 

Et convidem a viure una aventura al costat dels nostres amics de la Generació T, que són dues noies i dos nois de la teva edat. Es diuen Alba, Laura, Dani i Gabriel. Faràs una passejada per la seva ciutat i podràs visitar un gran nombre de llocs: un col•legi, un parc, un hospital, un parc de bombers, etc.

Cadascun dels llocs que anirem visitant l’anomenarem escenari i a cada escenari hi trobarem personatges que ens explicaran històries molt interessants.

¡Esperem que aprenguis i et diverteixis amb els nostres amics de la Generació T!


ESCENARI 1. COL•LEGI

Som a una aula on hi ha un jove professor darrere la seva taula, una pissarra en què hi ha escrit un problema de matemàtiques i una petita prestatgeria amb llibres sobre la qual descansa un globus terraqüi. Davant del professor hi ha els pupitres dels alumnes. Hi ha dues noies (l’Alba i la Laura) i dos nois (el Dani i el Gabriel) d'esquena. Als pupitres hi tenen quaderns i llibres oberts i uns quants bolígrafs.

El professor comença la classe adreçant-se als alumnes i això genera un diàleg entre el professor i dos dels alumnes: el Dani i l’Alba.

Profe: Bon dia, nois. Avui parlarem dels impostos, encara que, abans d'explicar-vos què són, pensarem sobre el que passa al voltant nostre. Començarem reflexionant sobre el que tenim més a prop. Què feu vosaltres cada dia?

Dani: Venim a l'institut.

Profe: La resta de les noies i els nois a Espanya fa el mateix?

Alba: Sí, és clar! Tots anem a un institut. Uns van a centres públics, d’altres a centres concertats i d’altres, a centres privats, però tots estudiem perquè a Espanya l'educació secundària és obligatòria.

Profe: Sabeu per què l‘ESO té caràcter obligatori?

Dani: Sí, perquè fins als 16 anys no es pot treballar.

Profe: Aquesta és una de les raons, però n’hi ha d’altres. A més, com que és obligatòria, les administracions públiques han de garantir que tots els nois i les noies tinguin una plaça escolar gratuïta.

Alba: No sempre ha passat el mateix, oi?

Profe: No. Abans les coses no eren així. Els nens treballaven des de molts petits i només uns quants tenien temps i diners per anar a escola. Ara anirem a la biblioteca per buscar més informació.

A continuació t’explicarem algunes coses força interessants.

SABIES QUE...

A Espanya, fa molts anys, no tothom anava a escola. Si pregunteu als vostres avis, molts us diran que els seus pares, i fins i tot ells mateixos, no van poder estudiar. Per exemple, a principis del segle XX gairebé un 59% de la població de més de 9 anys era analfabeta. Ara el 100% dels nens i nenes a Espanya tenen dret a una plaça escolar gratuïta fins als 16 anys. (Dades Institut Nacional d'Estadística)

I QUE...

Per poder accedir al món laboral és important tenir estudis. Sense estudis és molt difícil que la persona aconsegueixi un lloc de treball i unes millors condicions laborals. Per això, les administracions públiques garanteixen que tots els nens tinguin, com a mínim, un nivell bàsic de formació.

Per continuar amb l'aventura has de respondre la pregunta següent. Tria l'opció correcta:

Qui ha de garantir que l'educació bàsica sigui gratuïta per a tothom?

  1. Les administracions públiques.
  2. Els professors.
  3. Les dues són certes.

La resposta correcta és la a: "Les administracions públiques.".

 

ESCENARI 2. BIBLIOTECA

Els nostres amics són ara a la biblioteca. Hi ha molts llibres en les prestatgeries que envolten la sala. A la zona central hi ha taules amb ordinadors per poder estudiar i fer treballs. Al fons d’aquesta sala n’hi ha una altra, per escoltar música, i la videoteca.

Les dues noies (l’Alba i la Laura) i els dos nois (el Dani i el Gabriel) estan drets, en un lateral de la sala, escoltant el professor.

Profe: Què podem fer en una biblioteca pública?

Laura: Consultar i llegir llibres, diaris, revistes, navegar per Internet, agafar en préstec CD, DVD…

Profe: A més, a les biblioteques hi podeu trobar moltes alternatives per al temps lliure que no us costaran diners.

Laura: Però jo puc demanar diners als meus pares per comprar- me les revistes o els DVD que vulgui i a més tinc ADSL a casa per navegar per Internet. Per tant, les biblioteques són per als pobres.

Profe: No, Laura. No es tracta que les coses siguin gratis per als pobres, sinó que tots puguem gaudir de les mateixes oportunitats independentment dels diners que tinguem.

Dani: Per aquest motiu les administracions públiques s'ocupen de mantenir les biblioteques?

Profe: Sí, però no solament les biblioteques, també les sales d'exposicions i els museus. Cuidar el patrimoni cultural i facilitar als ciutadans l'accés a la cultura és responsabilitat de les administracions públiques. Abans de marxar, revisarem aquest exemplar de la Constitució Espanyola, on es recullen els drets i deures dels ciutadans. Aviat farem una visita al museu per veure una exposició sobre la història dels impostos.

A continuació t’explicarem algunes coses força interessants,

SABIES QUE...

Segons la Constitució Espanyola, les administracions publiques han de promoure l’accés a la cultura i garantir la conservació i l’enriquiment del patrimoni històric, cultural i artístic d'Espanya.

I QUE...

A Espanya hi ha una xarxa de gairebé 5.500 biblioteques públiques, sumant les que gestionen l‘Estat, les comunitats autònomes i els municipis. (Dades Institut Nacional d’Estadística)

Per continuar amb l'aventura has de respondre la pregunta següent. Tria l'opció correcta:

Qui creus que compra els llibres, les revistes i els CD que hi ha a les biblioteques?

  1. Els organismes públics que les gestionen.
  2. Els llibres que hi ha són els que no es venen a les llibreries.
  3. Els porten persones que en tenen molts a casa seva.

La resposta correcta és la 1: "Els organismes públics que les gestionen".

 

ESCENARI 3. PARC

Passem de pantalla i el nostre amic Gabriel ara és al parc. Aquí es troba amb el seu avi. És un parc amb molts arbres; hi ha nois i noies jugant a bàsquet; altres persones passegen per un camí que puja a un petit turó. En primer pla veiem una font, una paperera i el carret de l'escombriaire. Hi ha molts papers i algunes ampolles trencades al voltant de la paperera. L'avi i el Gabriel estan asseguts en un banc i comencen a parlar.

Gabriel: Hola, avi! Avui a l'institut ens han dit que les administracions públiques s'encarreguen de facilitar que tots tinguem accés a la cultura i l'educació. Ho sabies?

Avi: És clar que ho sabia. I tu t'havies adonat que sense pagar res podem gaudir de l'aire lliure veient els arbres, la gespa, les flors i podem seure als bancs, fer esport...?

Gabriel: És veritat, no me n'havia adonat. A més, quan es trenca una porteria o una cistella de bàsquet, una paperera, un banc o una font, els arreglen i no ens costa res.

Avi: Els parcs són zones importantíssimes, perquè permeten que tots els ciutadans tinguem llocs nets i agradables per passar el nostre temps lliure. A més, milloren el medi ambient.

Gabriel: Vols dir que les administracions públiques també s'encarreguen que tinguem parcs?

Avi: Sí, posen a la nostra disposició espais on gaudir de l'aire lliure i de la naturalesa. Per continuar gaudint-ne hem de cuidar-los i mantenir-los nets, en lloc de llençar les escombraries a terra com veiem aquí. M'agradaria que m'acompanyessis al casal i t'explicaré el que fa possible tot el que t'he explicat.

Gabriel: D’acord, t'acompanyo! Però, què és un casal?

A continuació t’expliquem algunes curiositats,

SABIES QUE...

Les administracions públiques són les que s'ocupen de pagar els serveis de neteja i jardineria que netegen i cuiden els parcs.

Per continuar amb l'aventura has de respondre la pregunta següent. Tria l'opció correcta.

Creus que hi hauria parcs públics si no hi hagués administracions públiques que se n'encarreguessin?

  1. Sí, perquè els parcs creixen sols, els posa la naturalesa.
  2. No, ningú s´encarregaria de fer un parc i mantenir-lo net i arreglat sense cobrar entrada.
  3. Ni sí, ni no, és un tema que no és important.

La resposta correcta és la 2: "No, ningú s´encarregaria de fer un parc i mantenir-lo net i arreglat sense cobrar entrada".

 

ESCENARI 4. CASAL

Passem de pantalla i trobem el nostre amic Gabriel al casal amb el seu avi. Són al jardí de l'edifici on hi ha flors, arbres i bancs. L'avi del Gabriel i dos amics seus estan jugant al parxís. En una gandula hi ha una altra senyora més gran que llegeix un diari. Al fons de la imatge, a través dels vidres de l'edifici, es veuen dues sales: en una uns quants vells miren la tele i en l’altra hi ha persones grans que fan gimnàstica.

Avi: Hola! Us presento el Gabriel, que vol saber què és un casal..

Àvia: Hola, Gabriel! Jo t'ho explico. Un casal és un lloc on les persones que estem jubilades ens reunim amb els nostres amics, llegim, podem jugar a les cartes, fer gimnàstica, menjar o planificar excursions. Si cal, fins i tot tenim assistència mèdica i rehabilitació.

Gabriel: Quant costa venir aquí? Sou socis? És com un club?

Avi: Ha, ha, ha! Encara que no és gratis, les administracions públiques en paguen una bona part. A més, les persones grans també tenim dret a descomptes en els viatges, fins i tot alguns no paguen a l'autobús. Els jubilats també tenim medecines gratuïtes. Com veus, disposem d’algunes ajudes.

Gabriel: Però, d'on surten els diners perquè pugueu comprar coses i anar de viatge?

Avi: Els que ja no treballem rebem una pensió de jubilació. És un dret que ens hem guanyat després d'haver contribuït amb una part del nostre sou després d’haver estat treballant tota la vida. Això és possible perquè les persones que treballen avui contribueixen amb una part del seu sou, els empresaris amb una part dels seus guanys i l'Estat també fa una aportació a un fons comú que es diu Seguretat Social. Així, de la mateixa manera que jo vaig contribuir a la Seguretat Social per a altres, tu ho faràs per als teus pares, i els teus fills per a tu.

Gabriel: Tu sí que en saps, avi! Per què no m’expliques més coses?

Avi: Vine amb mi a l'hospital i en continuarem parlant.

Gabriel: Va, som-hi!

A continuació t’expliquem algunes curiositats,

SABIES QUE...

A més de les pensions de jubilació, hi ha altres tipus de pensions, com les d'incapacitat temporal o permanent,  viduïtat, orfandat, etc.

I QUE...

Hi ha persones que, encara que no han contribuït al fons comú perquè les seves circumstàncies durant la vida no ho han permès, reben una pensió que es diu pensió no contributiva.

Per continuar amb l'aventura has de respondre la pregunta següent. Tria l'opció correcta:

Com es diu el fons comú a què contribueixen les persones i les empreses per fer possible que l'avi cobri una pensió de jubilació?

  1. Seguretat Social.
  2. Hisenda pública.
  3. Administració pública.

La resposta correcta és la 1: "Seguretat Social".

 

ESCENARI 5. HOSPITAL

Passem de pantalla i ens trobem a l'hospital. Som en una habitació d'hospital, on hi ha dos llits, dues cadires per als acompanyants, tauletes al costat dels llits perquè els malalts puguin menjar i una televisió penjada de la paret. En una de les tauletes hi ha un gerro amb flors. A través de les finestres de l'habitació, una vista panoràmica de la ciutat. En primer pla, una doctora atén l'avi del Gabriel, mentre mira la radiografia d'una mà. La doctora pregunta a l'avi pel seu estat de salut i així comencen a parlar els tres personatges:

Doctora: Hola, bon dia, com es troba? Veig a la radiografia que tot va molt bé.

Avi: Sí, em trobo bastant bé. Avui vinc a ensenyar a al Gabriel algunes coses sobre la sanitat pública.

Doctora: La sanitat pública disposa de centres d’atenció primària i hospitals per proporcionar els serveis sanitaris que necessitem els ciutadans.

Gabriel: La sanitat pública només s'ocupa d'atendre els malalts?

Doctora: No. Als centres sanitaris públics, a part d'atendre els pacients que ho necessiten, es fan trasplantaments i s'investiga per trobar remei a malalties difícils de tractar, com la SIDA o el càncer. També es duen a terme campanyes de prevenció de malalties, mitjançant vacunes, tractaments i informació pública. Suposo que deus haver vist algun cartell que ho diu.

Avi: Gabriel, tot això és possible perquè les administracions públiques destinen grans quantitats de diners a construir i mantenir els centres d’atenció primària i els hospitals. En alguns llocs on això no passa les persones es moren abans perquè no tenen diners per pagar un metge.

Gabriel: Ja m'imaginava que tot això tenia alguna explicació. Anem al poble a fer un volt i em continues explicant com funcionen els serveis públics que tenim a Espanya.

A continuació t’expliquem algunes curiositats,

SABIES QUE...

A principis del segle XX, a Espanya l'esperança de vida en néixer no arribava als 35 anys. La causa principal era l'alta taxa de mortalitat infantil, deguda a la falta d’atenció mèdica per a la mare i el nadó. A començaments del segle XXI l'esperança de vida és de 79 anys (la segona més alta després de Japó), una de les més altes del món. En el cas de la dona espanyola és de 83 anys. En alguns països pobres està entre 35 i 40 anys

I QUE...

Més de 10.000 nadons acabats de néixer moren cada dia al tercer món. El 70% d'aquests nadons podrien sobreviure utilitzant tècniques mèdiques senzilles. (Dades de l'UNICEF)

Per continuar amb l'aventura has de respondre la pregunta següent. Tria l'opció correcta:

És gratuït anar al metge a tots els països?

  1. Sí, perquè totes les persones som iguals i tenim dret a la sanitat.
  2. No, només en aquells on les administracions públiques, mitjançant els diners recaptats, paguen la construcció de hospitals i centres d’atenció primària i el sou del personal sanitari.

La resposta correcta és la 2: "No, només en aquells on les administracions públiques, mitjançant els diners recaptats, paguen la construcció de hospitals i centres d’atenció primària i el sou del personal sanitari".

 

ESCENARI 6. BOMBERS

En aquest escenari, avi i nét caminen pel carrer en direcció a l'estació. Passen per davant de la comissaria de policia i, en arribar al parc de bombers, es troben amb un bomber que sembla que coneix el nostre amic i que el saluda:

Bomber: Hola, Gabriel! Ja tornes a casa?

Gabriel: No, vaig amb l’avi a l'estació. M'ha explicat que els ciutadans tenim molts serveis gratuïts. Hi ha moltes coses que jo no sabia.

Bomber: Saps que els bombers, els policies, la Guàrdia Civil i les persones de Protecció Civil també formem part dels serveis públics?

Gabriel: Sí, és clar! Oferir seguretat i ajuda a tothom quan cal, és responsabilitat de les administracions públiques. Ningú té la seva pròpia policia o bombers. Els ciutadans avisen els serveis públics quan els necessiten.

Bomber: Veig que has après molt sobre com funcionen les coses. Ara me n’he d'anar perquè precisament he d'anar a atendre una emergència. Adéu!

Avi: Si no ens afanyem, perdrem el tren!

A continuació algunes curiositats.

SABIES QUE...

Els serveis d'ajuda al ciutadà (bombers, Guàrdia Civil, Policia i Protecció Civil) són públics, és a dir, són possibles gràcies als diners recaptats per les administracions públiques.

I QUE...

El salvament de nàufrags i banyistes en perill, la protecció de nens perduts i abandonats, la recerca de persones desaparegudes, la reparació urgent de cornises i teulades que puguin caure i el rescat d’excursionistes perduts a la neu també són serveis que presten la Policia, la Guàrdia Civil, els bombers i Protecció Civil.

Per continuar amb l'aventura has de respondre la pregunta següent. Tria l'opció correcta:

Quins serveis públics atenen emergències?

  1. Bombers, Guàrdia Civil, Policia i Protecció Civil.
  2. Bombers i Protecció Civil.
  3. Policia i bombers.

La resposta correcta és la 1: "Bombers, Guàrdia Civil, Policia i Protecció Civil".

 

ESCENARI 7: ESTACIÓ DE TREN

Els nostres protagonistes han arribat a l'estació i viatgen en un tren amb destinació al poble. A través de les finestres del vagó en què estan asseguts es veu l'andana. Hi ha un rellotge gran penjat i un cartell blau amb la bandera de la Unió Europea i al mig hi diu FEDER. Mentre inicien el viatge, el Gabriel i el seu avi parlen:

Avi: T'has fixat en les estacions de tren o d'autobús i en els ports i aeroports? També són instal·lacions de què gaudim sense pagar per fer-les servir. Són molt cares i difícils de construir; per això, ningú es podria fer la seva pròpia estació. De totes aquestes instal·lacions en diem infraestructures.

Gabriel: Els països més desenvolupats tenen més diners i, per tant, millors infraestructures?

Avi: És clar! I també, al revés: com millors són les infraestructures, més possibilitats de desenvolupament tenen els països.

Gabriel: Les carreteres, les vies del tren, els ports... també són gratuïts?

Avi: I tant! Es construeixen amb diners públics. Creus que algú es gastaria els seus diners per fer carreteres que arribessin als pobles més petits i llunyans?

Gabriel: No. Però, d'on surten tants diners?

Avi: Bona pregunta. T’ho diré ara mateix.

Ara t’expliquem algunes curiositats,

SABIES QUE...

La modernització de les carreteres a Espanya ha estat possible gràcies als diners que les administracions públiques han invertit per construir-les i a les ajudes que la Unió Europea ha ofert al nostre país.

I QUE...

Les infraestructures no són un fi en si mateixes sinó un instrument al servei de la integració, de la cohesió social i de la generació d'ocupació i riquesa. Les infraestructures tenen un marcat caràcter social, ja que contribueixen a eliminar les diferències entre territoris, en definitiva, a eliminar les diferències d'oportunitats.

Per continuar amb l'aventura has de respondre la pregunta següent. Tria l'opció correcta:

Si s’espatllen les vies per on passa el tren que et porta a la ciutat en què passes les vacances, qui paga per arreglar-les?

  1. Els teus pares, que hauran de pagar més pel bitllet perquè arreglin les vies.
  2. El conductor del tren.
  3. Les administracions públiques a través dels diners recaptats.

La resposta correcta és la 3: "Les administracions públiques a través dels diners recaptats".

 

ESCENARI 8: POBLE

El Gabriel i el seu avi han arribat a la seva destinació. Són en un carrer del poble. Hi ha cases baixes amb porxos al carrer. Al final del carrer hi ha una vaca. En un primer pla hi ha l'Ajuntament, una motocicleta aparcada i, al davant, una botiga d'alimentació. A la porta de la botiga, els nostres amics parlen:

Avi: Bé, crec que ja ha arribat el moment d'explicar-te d'on surten els diners que utilitzen les administracions públiques. Mira, totes les persones que vivim a Espanya contribuïm amb una part dels nostres diners a través del pagament dels impostos.

Gabriel: Però, tots, tots?

Avi: Sí, encara que et sorprengui, fins i tot tu pagues impostos.

Gabriel: Avi, però si jo no treballo ni tinc diners!

Avi: En poques paraules: els impostos són de dos tipus. Els que paguen les persones grans i que tenen a veure amb els diners que es guanyen: es diuen impostos directes i el més important i conegut és l'impost sobre la renda (IRPF). I els que tenen relació amb el que es compra, anomenats impostos indirectes. D'aquests, el més important és l'impost sobre el valor afegit (IVA), que paguem tots, tu també, cada vegada que comprem alguna cosa. Entrem a la botiga i ho entendràs millor.

Gabriel: D’acord, i comprem alguna cosa per beure.

A continuació t’expliquem algunes coses força interessants,

SABIES QUE...

Un impost és una quantitat de diners que han de pagar obligatòriament els ciutadans perquè les administracions públiques puguin atendre les despeses públiques de tots (educació, sanitat, infraestructures, serveis d'emergència, etc.).

I QUE...

Els impostos no són una quantitat fixa igual per a tots els ciutadans, ja que això seria injust, perquè no totes les persones tenen els mateixos diners. Per això, paguen més impostos els que més en tenen o més en guanyen i paguen menys impostos els que tenen menys diners. És a dir, paguen impostos d'acord amb la seva capacitat econòmica.

A MÉS...

La capacitat econòmica de les persones es pot saber a través de les coses que tenen, és a dir, la seva riquesa (patrimoni), a través dels diners que guanyen (renda) o a través del que gasten comprant (consum).

Per continuar amb l'aventura has de respondre la pregunta següent. Tria l'opció correcta:

¿Quiénes son las personas que contribuyen con parte de su dinero para pagar los gastos públicos?

  1. Només les persones que treballen.
  2. Els pares i les mares.
  3. Tots els ciutadans.

La resposta correcta és la 3: "Tots els ciutadans".

 

ESCENARIO 9: BOTIGA

Entren a la botiga. És una botiga on venen gairebé de tot. En un primer pla hi ha caixes de pomes, peres, plàtans, tomàquets, taronges, cogombres, alls, etc. Al lateral de la botiga hi ha una prestatgeria amb caixes de sucs i llaunes de tomàquet. Al taulell hi ha una caixa enregistradora i una bàscula. Darrere hi ha la botiguera, una senyora somrient, que els atén:

Avi: Bon dia, Pilar. Ens poses dos cartrons de suc i una bossa de patates fregides?

Pilar: Oh, i tant que sí! Són 2,10 €. Aquí tens el tiquet.

Avi: Mira, Gabriel, ¿ves? En el ticket pone “IVA”. Al lado hay una cantidad, ¿verdad?

Gabriel: Sí, 19 cèntims és l'IVA i 1,91 és l'import.

Avi: Els 19 cèntims és l'impost que hem pagat per la compra que acabem de fer. Totes les compres, encara que siguin molt petites, com un xiclet, o més grans, com una bicicleta, duen l’IVA. Això significa que les administracions públiques recapten una part dels diners de la compra, per invertir-la després en tots aquests serveis de què gaudim (educació, sanitat, carreteres, etc.).

Gabriel: Doncs són molt pocs diners.

Avi: La quantitat depèn de l'import de la compra. L'important és assegurar-te que el pagues. Aquesta és la finalitat de les factures i els tiquets de compra. Per explicar-te l'altre tipus d'impost de què t’he parlat, anem a veure la teva mare a la feina.

A continuació t’expliquem algunes curiositats,

SABIES QUE...

A més de l'IVA, existeixen altres impostos que recauen sobre les begudes alcohòliques, els carburants i el tabac. Es diuen impostos especials.

I QUE...

És important demanar sempre la factura o el tiquet, encara que algú ens ofereixi un preu més barat si no ens dóna el comprovant. Si no exigim les factures o els tiquets, és possible que no estiguem pagant l'IVA de les nostres compres. A més, si el producte que hem adquirit és defectuós, per reclamar necessitarem presentar la factura o el tiquet.

Per continuar amb l'aventura has de respondre la pregunta següent. Tria l'opció correcta:

Per a què serveix demanar la factura o el tiquet ?

  1. Per poder reclamar en cas de defecte o d’un problema.
  2. Per assegurar-se que es paga l’IVA.
  3. Ambdues són correctes.

La resposta correcta és la 3: "Ambdues són correctes".

 

ESCENARI 10: GENT TREBALLANT

Passem de pantalla i trobem el nostre amic el Gabriel a l'oficina on treballa la seva mare. A l'oficina hi ha taules amb ordinadors i persones treballant. Hi ha plantes i quadres. Des de les finestres es veuen altres edificis. Una senyora asseguda en una taula parla amb un dels seus companys. En un primer pla veiem el nostre personatge parlant amb la seva mare.

Gabriel: L'avi m'ha explicat que totes les persones que treballen contribueixen amb una part del seu sou als impostos. Tu també ho fas, mama?

Mama: Sí, és clar. Les persones que treballem contribuïm amb una part del nostre sou. D’aquesta contribució se’n diu impost sobre la renda (IRPF). No tots paguem el mateix, ja que es contribueix en funció del que es guanya, és a dir, que el que guanya més paga més. A més, també compten les circumstàncies personals i familiars, ja que en determinades situacions, per exemple, si la persona té fills o és discapacitada, es paga menys.

Gabriel: Qui s'encarrega de recollir i ajuntar tots els diners?

Mama: A l'Estat, l'Agència Tributària; a les comunitats autònomes i als municipis, les seves respectives administracions tributàries.

Gabriel: Què és l'Agència Tributària ?

Mama: Com que aquí a prop hi ha una oficina, la podem anar a veure.

Algunes qüestions d'interès,

SABIES QUE...

L'impost sobre la renda de les persones físiques (IRPF) és un impost que es paga segons els diners que es guanyen. Així, el que més en guanya paga més i el que menys en guanya paga menys, i fins i tot les persones que només tenen el just per poder viure no paguen res.

I QUE...

En l'impost sobre la renda (IRPF) es considera que hi ha una quantitat mínima de diners que tots necessitem gastar per poder viure dignament i cobrir les necessitats bàsiques. Per aquesta quantitat no cal pagar l'impost sobre la renda. A més, aquesta quantitat mínima és més gran per a les persones que tenen fills, ja que els han d’alimentar, comprar roba, llibres, etc.

ADEMÁS...

L'impost sobre la renda no s'ha de pagar de cop, sinó que es va pagant a terminis al llarg de l'any (retencions, ingressos a compte i pagaments fraccionants).

Per continuar amb l'aventura has de respondre la pregunta següent. Tria l'opció correcta:

¿De què depèn la quantitat d'IRPF que paga una persona??

  1. De la renda que ha obtingut durant l´any i de la seva situació personal i familiar.
  2. Dels serveis públics que ha utilitzat.
  3. Del que ha consumit durant l´any.

La resposta correcta és la 1: "De la renda que ha obtingut durant l´any i de la seva situació personal i familiar".

 

ESCENARI 11. AGÈNCIA TRIBUTÀRIA

Passem de pantalla i trobem el Gabriel i la seva mare en una oficina de l'Agència Tributària. Els treballadors de l'Agència estan atenent els ciutadans que volen fer la declaració de la renda.

El nostre protagonista i la seva mare estan drets al mig de la sala i parlen.

Mama: A l'Estat és l'Agència Tributària la que s'encarrega de recaptar els diners dels impostos. Un cop l'any, tothom fa els seus comptes per veure si ha de declarar o no per l'IRPF i, si s' escau, si surt a pagar o a retornar, en funció del que ha guanyat, de la situació personal i familiar i dels pagaments a compte realitzats.

Gabriel: I això ho ha de fer tothom?

Mama: Sí, però l'Agència Tributària informa tothom i ajuda moltes persones a fer aquesta declaració. També envia al domicili corresponent un esborrany de la declaració al qual es pot donar la conformitat fins i tot pel mòbil.

Gabriel: I si algú no vol pagar els impostos?

Mama: L'Agència Tributària s'encarrega de vigilar que tots complim amb el nostre deure de pagar els impostos, perquè tot el que cal fer amb aquests diners es pugui fer i perquè no hi hagi gent que s'aprofiti dels altres. Ningú hauria de deixar de pagar els seus impostos, perquè això és defraudar, un comportament insolidari que ens perjudica a tots. És com si, a l‘hora d’organitzar una festa, alguns companys no volguessin col·laborar en la preparació o en les despeses i després hi participessin. No ho acceptaríeu, oi que no?

Gabriel: Llavors, l'Agència Tributària és la que construeix els hospitals, els instituts, les biblioteques…?

Mama: No. La decisió sobre quants diners s’han de gastar i en quines coses la prenen els representants dels ciutadans en les Corts Generals, en les assemblees legislatives de les comunitats autònomes i en els plens dels ajuntaments.

Gabriel: Ah, ja! Els polítics són els que manen i poden fer el que vulguin.

Mama: No. Els partits polítics es presenten a les eleccions amb un programa en què cadascun diu què faria amb els diners públics si guanyés, i la gent vota el partit que li sembla millor. A més, cada any, el Parlament ha d'aprovar les propostes del Govern sobre les coses en què vol gastar els diners de tots.

Gabriel: D’acord, d’acord, però ara va, anem a casa!

Ara t'oferim algunes dades curioses.

SABIES QUE...

L'Agència Tributària té dos objectius: ajudar les persones a complir les seves obligacions en relació amb els impostos i intentar evitar que hi hagi gent que no compleix amb les seves obligacions.

I QUE...

Les comunitats autònomes i les administracions locals (municipis…) també recapten determinats impostos. Per exemple, quan una persona ven la seva casa a una altra, la que la compra ha de pagar a la comunitat autònoma un impost que es diu de “transmissions patrimonials”. Els municipis també recapten impostos, com el que es paga per tenir cotxe, o una espècie d'impostos que es diuen taxes, com la que paguem perquè ens recullin les escombraries.

A MÉS...

Una altra de les funcions de l'Agència Tributària és vigilar les fronteres per evitar, per exemple, que entrin drogues al país, que es trafiqui amb animals d'espècies protegides o que surtin indegudament obres d'art.

Per continuar has de respondre la pregunta següent. Tria l'opció correcta:

Qui s’encarrega de recaptar la major part dels impostos a Espanya ?

  1. El Rei.
  2. L’Agència Tributària.
  3. El President del Govern.

La respuesta correcta es la 2: "L’Agència Tributària.".

 

ESCENARI 12. COMUNITAT DE VEÏNS

Passem de pantalla i trobem el Gabriel i la seva mare al portal de casa seva on un grup de veïns està reunit. Un senyor, que sembla el president de la comunitat, una senyora, que està llegint un paper i uns altres quatre veïns que estan asseguts al costat de l'ascensor. A la porta de l'ascensor hi ha un cartell d'avariat.

Mare i fill, drets, contemplen l'escena mentre comenten:

Mama: Mira! Hi ha reunió de propietaris. Les comunitats de veïns són com els països: tots contribueixen amb uns quants diners per poder tenir nets i arreglats els espais comuns, com les escales, l'ascensor, les bombetes dels passadissos...

Gabriel: Tots paguen el mateix?

Mama: No; el que té la casa més gran paga més i el que té la casa més petita paga menys.

Gabriel: I si algú no paga?

Mama: Ens fastigueja a tots, perquè no solament no contribueix amb la seva part sinó que a més continua fent servir les coses com si pagués. Perquè el que no paga també puja a l'ascensor, encén el llum i baixa per l’escala.

Gabriel: I qui pren la decisió de gastar els diners en això o en allò?

Mama: La persona que administra la comunitat s'encarrega de fer el pressupost on figuren les despeses i els ingressos de la comunitat. A la reunió de veïns es demana l’opinió a tots i es decideix si s'aprova o no el pressupost. Per això es fan reunions de veïns.

Gabriel: Llavors, això de votar és molt important, perquè així és com es prenen les decisions.

Mama: Sí, efectivament. Votar és una responsabilitat, a part d'un dret, que tu aviat podràs exercir. De moment, anem a casa, que es fa tard.

Gabriel: Sí, a més demà no tinc classe, perquè anem amb el profe al museu.

A continuació t'oferim algunes dades d'interès,

SABIES QUE...

Les persones insolidàries que no paguen els seus impostos fan que tothom rebi menys serveis o que els que rep siguin de pitjor qualitat. A més, fan que els que compleixen la seva obligació hagin de pagar més per compensar els diners amb què els defraudadors deixen de contribuir.

I QUE...

Els Pressupostos Generals de l'Estat és la llei on figuren els comptes que reflecteixen el que es gastarà i el que s’ingressarà en l‘Administració pública per proporcionar els béns i serveis públics. Els ingressos s'obtenen principalment dels impostos que paguem tots els ciutadans. El Govern els elabora i els sotmet a l'aprovació del Congrés dels Diputats i del Senat.

Per continuar has de respondre la pregunta següent. Tria l'opció correcta:

Les persones que no paguen els seus impostos…

  1. Ens perjudiquen a tots.
  2. Si són pocs diners els que han de pagar, no perjudiquen a ningú.
  3. No n’hi ha, perquè és impossible no pagar impostos.

La resposta correcta és la 1: "Ens perjudiquen a tots.".

 

ESCENARI 13. MUSEU

És un altre dia. Els nens estan amb el seu professor al museu on han anat a veure una exposició sobre la història dels impostos. Veiem una estàtua d'Apolo al mig de la sala. A les parets hi ha quadres i, a sota, vitrines amb objectes. Una senyora mira atentament un quadre, mentre el professor, que està amb l'Alba i el Gabriel al mig de la sala, s’hi adreça i els diu:

Profe: Tal com us vaig dir, hem vingut al museu per visitar l'exposició sobre la història dels impostos, que explica molt bé la importància que tenen per al benestar de tothom. D’impostos sempre n’hi ha hagut, ja que tots els governants han demanat a la gent que contribueixi amb una part dels seus diners per pagar els béns comuns. Quan els governants no han estat justos amb l'ús dels diners recaptats, la gent ha protestat.

Gabriel: Llavors, els impostos són molt importants per al funcionament de totes les societats.

Profe: Sens dubte. En una societat democràtica com la nostra, gràcies al fet que tots contribuïm amb una part dels nostres diners a través del que comprem i del que guanyem, gaudim d'ensenyament, sanitat, seguretat i pensions per a tothom.

Alba: Profe, a part d'això, els diners dels impostos també es fan servir per arreglar i netejar les coses que s'espatllen o embruten o que alguns brètols trenquen.

Gabriel: I tant, una forma de contribuir al fons comú és no llençar xiclets a terra, no pintar els bancs del parc, no trencar papereres, cuidar el material escolar del centre…

Profe: Molt bona observació. No solament és important construir carreteres, col·legis, hospitals i parcs, sinó també mantenir-los i cuidar-los bé. Com que veig que heu entès el concepte, us faré una pregunta: què passaria si no hi hagués impostos?

Ara t'oferim algunes dades d'interès.

SABIES QUE...

Van ser els musulmans a Espanya els qui, per primera vegada, van definir l'impost sobre la compra i venda. A aquest impost li van posar el nom de gabella.

I QUE...

A l‘edat mitjana eren els pagesos els que pagaven impostos als senyors feudals, a canvi de la seva protecció.

A MÉS...

Al segle XVI hi va haver a Espanya una revolta popular molt important, la dels Comuners, en gran mesura com a protesta pels nous impostos que es van establir a l'arribada de l‘emperador Carles V.

RECORDA QUE...

Un dels principis fonamentals de la democràcia és que solament es poden establir impostos amb l'aprovació dels representants elegits pels ciutadans. Per això, segons la Constitució, els impostos s’han d'establir per una llei aprovada al Parlament.

Per continuar has de respondre la pregunta següent. Tria l'opció correcta:

Els diners recaptats en els impostos serveix per:

  1. Finançar l’educació, la sanitat i la protecció del medi ambient.
  2. Finançar la protecció social, l’administració de la justícia i el manteniment de la seguretat interior i exterior.
  3. Les dues són correctes.

La resposta correcta és la 3: "Les dues són correctes".

 

ESCENARI 14. CIUTAT SENSE IMPOSTOS

Els nens segueixen a la sala del museu, escoltant el professor. Imaginen una ciutat sense impostos. Al costat dels seus caps una bombolla mostra un lloc amb escombraries a terra, amb els carrers sense asfaltar, un vell demanant almoina, un camp de futbol amb les porteries trencades… Mentre imaginen, parlen entre ells.

Alba: Si no hi hagués impostos, res seria com ara. No tindríem museus ni biblioteques ni instituts ni hospitals; no hi hauria policies ni bombers ni estacions de tren ni carreteres; no hi hauria escombriaires que netegessin els carrers...

Gabriel: El meu avi no podria anar al casal, no tindria pensió i les medecines serien tan cares que no en podria comprar. No tindríem parcs i caldria pagar per poder anar a l'institut.

Alba: Amb això dels impostos estic descobrint coses molt interessants!

Gabriel: Els impostos ajuden que tothom tingui les mateixes oportunitats.

A continuació t'oferim algunes coses que cal saber,

SABIES QUE...

Malgrat tots els avantatges que té pagar els impostos, hi ha persones insolidàries que intenten no pagar o pagar menys del que els correspon. Per això, l'Agència Tributària s’esforça tant a investigar i descobrir els defraudadors.

I QUE...

Les persones que no paguen els impostos que els corresponen són multades o fins i tot poden arribar a anar a la presó si la quantitat defraudada és superior a 120.000 euros i cometen delicte fiscal.

Ja has acabat l'aventura. Esperem que hagis après coses interessants i...

RECORDA QUE...

Tots tenim necessitats individuals, que satisfem cadascun amb els nostres diners, però, a més, en tenim unes altres de col•lectives, que un a un no podríem pagar. Per això, es duen a terme aportacions a un fons comú. Aquestes aportacions es fan, fonamentalment, mitjançant el pagament d'impostos. Amb aquests es cobreixen les despeses necessàries per establir i mantenir els serveis públics que necessitem i que volem tenir per gaudir d'una millor qualitat de vida.

 

 

RESPOSTAS:


RESP0STA DEL ESCENARI 1. COL·LEGI

Qui ha de garantir que l'educació bàsica sigui gratuïta per a tothom?

La resposta: "Les administracions públiques." és correcta

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

La resposta: "Els professors." és incorrecta

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

La resposta: "Les dues són certes." és incorrecta

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 


RESP0STA DEL ESCENARI 2. BIBLIOTECA

Qui creus que compra els llibres, les revistes i els CD que hi ha a les biblioteques?

La resposta: "Els organismes públics que les gestionen." és correcta

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

La resposta: "Els llibres que hi ha són els que no es venen a les llibreries" és incorrecta

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

La resposta: "Els porten persones que en tenen molts a casa seva." és incorrecta

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 


RESP0STA DEL ESCENARI 3. PARC

Creus que hi hauria parcs públics si no hi hagués administracions públiques que se n'encarreguessin?

La resposta: "Sí, perquè els parcs creixen sols, els posa la naturalesa." és incorrecta

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

La resposta: "No, ningú s´encarregaria de fer un parc i mantenir-lo net i arreglat sense cobrar entrada" és correcta

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

La resposta: "Ni sí, ni no, és un tema que no és important." és incorrecta

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 


RESP0STA DEL ESCENARI 4. CASAL

Com es diu el fons comú a què contribueixen les persones i les empreses per fer possible que l'avi cobri una pensió de jubilació?

La resposta: "Seguretat Social." és correcta

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

La resposta: "Hisenda pública." és incorrecta

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

La resposta: "Administració pública." és incorrecta

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 


RESP0STA DEL ESCENARI 5. HOSPITAL

És gratuït anar al metge a tots els països?

La resposta: "Sí, perquè totes les persones som iguals i tenim dret a la sanitat." és incorrecta

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

La resposta: "No, només en aquells on les administracions públiques, mitjançant els diners recaptats, paguen la construcció de hospitals i centres d’atenció primària i el sou del personal sanitari." és correcta

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 


RESP0STA DEL ESCENARI 6. BOMBERS

Quins serveis públics atenen emergències?

La resposta: "Bombers, Guàrdia Civil, Policia i Protecció Civil." és correcta

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

La resposta: "Bombers i Protecció Civil." és incorrecta

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

La resposta: "Policia i bombers." és incorrecta

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 


RESP0STA DEL ESCENARI 7. ESTACIÓ DE TREN

Si s’espatllen les vies per on passa el tren que et porta a la ciutat en què passes les vacances, qui paga per arreglar-les?

La resposta: "Els teus pares, que hauran de pagar més pel bitllet perquè arreglin les vies." és incorrecta

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

La resposta: "El conductor del tren." és incorrecta

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

La resposta: "Les administracions públiques a través dels diners recaptats." és correcta

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 


RESP0STA DEL ESCENARI 8. POBLE

¿Quiénes son las personas que contribuyen con parte de su dinero para pagar los gastos públicos?

La resposta: "Només les persones que treballen." és incorrecta

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

La resposta: "Els pares i les mares." és incorrecta

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

La resposta: "Tots els ciutadans." és correcta

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 


RESP0STA DEL ESCENARI 9. BOTIGA

Per a què serveix demanar la factura o el tiquet ?

La resposta: "Per poder reclamar en cas de defecte o d’un problema." és incorrecta

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

La resposta: "Per assegurar-se que es paga l’IVA." és incorrecta

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

La resposta: "Ambdues són correctes." és correcta

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 


RESP0STA DEL ESCENARI 10. GENT TREBALLANT

¿De què depèn la quantitat d'IRPF que paga una persona?

La resposta: "De la renda que ha obtingut durant l´any i de la seva situació personal i familiar." és correcta

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

La resposta: "Dels serveis públics que ha utilitzat." és incorrecta

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

La resposta: "Del que ha consumit durant l´any" és incorrecta

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 


RESP0STA DEL ESCENARI 11. AGÈNCIA TRIBUTÀRIA

Qui s’encarrega de recaptar la major part dels impostos a Espanya ?

La resposta: "El Rei." és incorrecta

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

La resposta: "L’Agència Tributària." és correcta

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

La resposta: "El President del Govern." és incorrecta

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 


RESP0STA DEL ESCENARI 12. COMUNITAT DE VEÏNS

Les persones que no paguen els seus impostos…

La resposta:"Ens perjudiquen a tots." és correcta

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

La resposta: "Si són pocs diners els que han de pagar, no perjudiquen a ningú." és incorrecta

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

La resposta: "No n’hi ha, perquè és impossible no pagar impostos." és incorrecta

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 


RESP0STA DEL ESCENARI 13. MUSEU

Els diners recaptats en els impostos serveix per:

La resposta: "Finançar l’educació, la sanitat i la protecció del medi ambient." és incorrecta

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

La resposta: "Finançar la protecció social, l’administració de la justícia i el manteniment de la seguretat interior i exterior." és incorrecta

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

La resposta: "Les dues són correctes" és correcta