L'Agència Tributària llança una gran operació en huit CCAA contra el frau fiscal al sector del calçat

Operació "Scarpe II"

  • Més de 170 funcionaris de l'Agència s'han personat en 41 locals de fabricants i comerços del sector, iniciant alhora inspeccions a 74 societats i 29 persones físiques vinculades
  • Actuacions prèvies van permetre als investigadors determinar que les societats afectades per l'operació de hui realitzaven vendes en negre a altres societats del sector

3 de març de 2020.- L'Agència Tributària ha iniciat el dia de hui una gran operació coordinada en huit CCAA contra el frau fiscal al sector del calçat. L'operació, denominada ‘Scarpe II’, comporta l'inici d'inspeccions a 74 societats i 29 persones físiques vinculades (socis, administradors i persones de l'entorn familiar), mitjançant la personació de funcionaris de l'àrea d'Inspecció de l'Agència en 41 de locals d'este sector.

L'operació afecta molt especialment fabricants de calçat, però també, en menor mesura, a detallistes. El dispositiu que s'ha desplegat arriba a locals situats a Andalusia (1), Aragó (12), Astúries (2), les Canàries (3), Castella-la Manxa (4), Galícia (1), La Rioja (8) i Comunitat Valenciana (10).

‘Scarpe II’ ha sigut coordinada pel Departament d'Inspecció Financera i Tributària, comptant amb la participació de 157 funcionaris de l'Àrea d'Inspecció, incloent personal de les Unitats d'Auditoria Informàtica (UAI), així com amb el suport d'agents policials i de 15 funcionaris de Vigilància Duanera de l'Agència Tributària.

Facturació anual conjunta de 240 milions

Les inspeccions iniciades hui, i que continuaran en els propers mesos, tenen el seu origen a començaments de l'any passat, quan una sèrie d'investigacions efectuades per l'Agència Tributària al sector posen de manifest que la major part de les societats afectades per esta operació estaven realitzant vendes en ‘B’ a altres empreses del sector.

En conjunt, les societats que ara s'han començat a inspeccionar compten amb una xifra de negocis anual declarada de 240 milions d'euros. En les investigacions prèvies no es trobava correspondència entre estos imports declarats i les entrades registrades en els comptes bancaris de les societats ara en inspecció.

Amb les personacions realitzades hui als diferents locals, l'Agència pretén accedir directament a la documentació i informació comptable o auxiliar real existent, inclosos els sistemes informàtics de processament de la informació, amb l'objectiu de confirmar i quantificar el volum d'activitat no declarada per les empreses i, en el seu cas, detectar la possible existència de programes informàtics d'ocultació de vendes i esquemes de facturació irregular.

Les actuacions també es dirigiran a persones de l'entorn societari i familiar de les societats inspeccionades, persones que presenten signes externs de riquesa no coherents amb les rendes que venen declarant, i que en certs casos, a més, figuren o figuraven com titulars de contractes de lloguer de caixes de seguretat en entitats financeres que ara seran precintades preventivament per part dels investigadors.

L'antecedent de ‘Scarpe’

La de hui és la segona ocasió en la qual l'Agència Tributària realitza una gran operació coordinada dirigida al sector del calçat. Ja el 2014 es va desenvolupar l'operació ‘Scarpe’, en la qual es van realitzar personacions a 29 establiments pertanyents a 11 societats del sector, fonamentalment minoristes.

Si bé ‘Scarpe II’ no té connexions significatives amb aquella operació, els successius plans de control de l'Agència venen subratllant la conveniència de revisar el comportament tributari en sectors on ha apreciat problemàtiques de compliment fiscal, als efectes de comprovar si els comportaments tributaris han millorat.

En línia amb les directrius del Pla de Control Tributari d'exercicis anteriors i les aprovades per a l'exercici 2020, amb estes operacions sectorials coordinades –amb Scarpe II ja sumisquen 19 en els últims anys en diversos sectors d'activitat–, a més de facilitar la detecció i regularització del frau fiscal l'Agència Tributària perseguix també transmetre un missatge dissuasiu als col·lectius involucrats en estes pràctiques, que tenen impacte a les arques públiques i distorsionen greument la competència al mateix sector.