Proposta per al reforçament de les bones pràctiques de transparència fiscal empresarial de les empreses adherides al Codi de Bones Pràctiques Tributàries, aprovada en la sessió plenària del 20 de desembre de 2016 (28 d'octubre de 2016)

I.- INTRODUCCIÓ:TRANSPARÈNCIA FISCAL I RELACION COOPERATIVA

En els últims anys han sorgit múltiples iniciatives en matèria de transparència (des de la “lniciativa per a la Transparència de les Indústries Extractives” de 2003 – EITI -fins a les recents accions del programa BEPS de la OCDE –en particular les accions 5, 12 i 13-, en bona mesura recollides per la Unió Europea), de manera que hui dia existixen iniciatives i exigències de transparència en matèria d'impostos tant a nivell internacional (OCDE , UE), com a nivell sectorial (EITI) i a nivell local (a Espanya, la nova Llei de Societats de Capital i el Codi de Bones Pràctiques Tributàries).

La transparència en matèria d'impostos o transparència fiscal és la forma en què les empreses comuniquen la seua actitud davant dels impostos i l'import dels impostos pagats, així com la forma en què aporten, als seus accionistes i a la resta d'interessats en la seua activitat, claredat sobre la seua tributació i seguretat que oferixen un compliment fiscal responsable als països en els quals operen.

La transparència fiscal suposa el lliurament d'informació més enllà dels requeriments legals, de tal manera que un adequat nivell de transparència procura una millora de la reputació i de la imatge de l'empresa com a contribuent responsable, augmentant amb això el valor de les companyies i l'interés dels inversors.

També en la relació entre empresa i administració tributària la transparència fiscal suposa obertura i comunicació de la informació en un grau major al previst i exigit per la norma tributària.

La OCDE en el seu Estudi sobre el paper dels mitjancers fiscals de 2008 definia la relació cooperativa com “… una relació del contribuent amb l'administració tributària basada en la cooperació i en la confiança mútua entre ambdues parts que suposa una voluntat d'anar més enllà del mer compliment de les seues obligacions legals”.

L'essència d'esta relació i el que explica que la conducta de les parts desborde els contorns de l'estrictament exigible per la llei és l'existència d'un intercanvi de transparència per certesa primerenca i/o seguretat jurídica.Davant d'una actitud de transparència, obertura i comunicació d'informació per part de l'empresa, la conducta de l'administració tributària ha de ser predictible i atorgar certesa i seguretat jurídica a l'empresa a la presa de les seues decisions de negoci, per això ambdues parts de la relació mostren interés per la transparència en matèria d'impostos.

Les autoritats fiscals que es troben interessades en esta línia de més desenvolupament de la transparència fiscal esperen obtindre transparència en general en matèria d'operacions i transaccions transfrontereres per a conéixer millor la cadena de valor completa de l'empresa i els impostos pagats a cada país, així com els acords assolits amb altres jurisdiccions fiscals.Però també aspiren a obtindre transparència en el cas concret per a poder entaular una relació cooperativa amb l'empresa i assolir una correcta determinació del perfil de risc fiscal de cada empresa en particular.

Per la seua part les empreses interessades en aprofundir en la transparència fiscal amb l'administració tributària busquen, a més de la millora reputacional ja comentada, obtindre un diàleg constructiu i productiu amb aquella que els permeta disposar de més certesa i seguretat jurídica per a les seues decisions empresarials, així com una reducció dels costos de compliment que suporten, en especial mitjançant l'adaptació de les actuacions de control i dels procediments de comprovació a este nou marc de compliment cooperatiu i al diferent nivell de risc que puguen presentar.

Per tant, la transparència fiscal aporta a l'empresa i/o a l'administració tributària avantatges en els tres àmbits esmentats:

  • el de la millora reputacional,

  • el de la construcció d'una relació cooperativa útil, i

  • el d'una correcta anàlisi de riscos fiscals dels contribuents

Prenent en consideració estes premisses, amb data 2 de novembre de 2015 el Ple del Fòrum de Grans Empreses va acordar la introducció d'un Annex al Codi de Bones Pràctiques Tributàries (d'ara endavant, CBPT) per a reforçar la relació cooperativa entre l'Agència Tributària i les empreses adherides a este instrument de bona governança fiscal mitjançant una sèrie d'accions que perseguixen fomentar la transparència i la seguretat jurídica en el compliment de les obligacions tributàries (1).

Davall la rúbrica “Reforçament de les bones pràctiques de transparència fiscal empresarial”, l'apartat 2 de l'esmentat Annex establix que les empreses podran posar a disposició de l'Agència Tributària (d'ara endavant, AEAT) informació sobre una sèrie d'actuacions i decisions en matèria fiscal.

En síntesi, es tracta del lliurament d'informació sobre certs aspectes de l'activitat econòmica de les empreses que inclouen des de l'explicació sobre la presència en paradisos fiscals, l'estructura de finançament dels grups empresarials, així com el grau de congruència amb els principis de les accions del denominat ‘Paquet BEPS'De la OCDE, fins a l'explicació de les operacions societàries més significatives, l'estratègia fiscal del grup aprovada pels òrgans de govern i el catàleg d'operacions que se sotmeten al consell d'administració de l'entitat.

L'objectiu declarat consistix a propiciar “un primerenc coneixement de la política fiscal i de gestió de riscos fiscals” de les empreses que, en definitiva, redundarà en una millora de la seguretat jurídica i en uns menors costos de compliment i contribuirà a una reducció de la conflictivitat.

Quant a la remissió d'esta informació, s'assenyala que preferentment se subministre amb caràcter previ a la presentació de la declaració de l'Impost sobre Societats i que cada empresa i la AEAT, de mutu acord, establiran el contingut i abast d'esta informació, així com el format en el qual hi haurà d'haver a disposició de la AEAT.

Al costat de l'anterior, resulta essencial destacar que la Resolució de 22 de febrer de 2016, de la Direcció General de la AEAT, per la que s'aproven les directrius generals del Pla Anual de Control Tributari i Duaner de 2016 (BOE del 23 de febrer), ha recollit expressament la possibilitat de què les empreses adherides al CBPT faciliten a la AEAT) informació en matèria fiscal, en els següents termes:

“Així mateix, el reforçament de les bones pràctiques de cara a l'augment de la transparència fiscal empresarial propiciarà una millora en la relació cooperativa entre l'Agència Tributària i les empreses adherides al Codi de Bones Pràctiques Tributàries.Açò generarà un més adequat i prompte coneixement i avaluació mútua de la política fiscal i de gestió de riscos fiscals, mitjançant l'impuls d'actuacions dirigides que les empreses adherides al Codi faciliten a l'Administració Tributària determinada informació directament relacionada amb les seues actuacions i decisions en matèria fiscal, en els termes recollits en les Conclusions relatives al desenvolupament i seguiment de l'aplicació del Codi de Bones Pràctiques Tributàries en el marc de la relació cooperativa entre l'Agència Tributària i les empreses, aprovat en la sessió plenària del Fòrum de Grans Empreses de 2 de novembre de 2015.(…)”

II.- OBJECTE DE LA PROPOSTA

Amb base en les consideracions que han sigut exposades, l'objecte del present document consistix a desenvolupar una proposta per al reforçament de les bones pràctiques de transparència fiscal empresarial a què es referix l'Annex al CBPT . En concret, es tracta d'articular el contingut i utilització d'un informe que podria denominar-se “Informe Anual de Transparència Fiscal per a empreses adherides al CBPT” (d'ara endavant, Informe de Transparència).

A tal final, en primer lloc, es descriu l'abast de la informació, el seu caràcter, ús i forma i termini de presentació.

En segon terme, es planteja quin tipus d'actuacions podrà dur a terme la AEAT després de rebre els informes de transparència, açò és, com explotarà la informació i quines conseqüències pot tindre per a les empreses.

En tercer extrem, s'analitza quin podria ser la utilitat o avantatge que obtindran les empreses adherides al CBPT en cas de facilitar a la AEAT la informació de referència.

Finalment, s'acompanya a este document un conjunt d'orientacions sobre el contingut del mateix Informe de Transparència que pretenen servir de referència per a delimitar la informació que finalment cadascuna de les empreses adherides al CBPT estiguen disposades a proporcionar a la AEAT, amb ple respecte, en tot cas, al principi ja esmentat segons el qual el contingut, abast i format de l'informe s'establirà per a cada cas concret de mutu acord entre empresa i AEAT.

III.ABAST DE LA INFORMACIÓ:CARÀCTER, ÚS I FORMA I TERMINI DE PRESENTACIÓ

El reforçament de les bones pràctiques de transparència fiscal de les empreses adherides al CBPT ha de respectar, en tot cas, el dret a la protecció de les dades amb transcendència tributària.

Convé tindre en compte que la informació obtinguda per l'Administració Tributària adquirix transcendència tributària quan s'encamina a l'aplicació efectiva dels tributs, encara que la seua utilitat puga ser potencial, indirecta o hipotètica.

Per tant, s'entén que la informació que siga proporcionada per les empreses seguint el previst a l'Annex al CBPT gaudix del caràcter reservat que es troba consagrat a l'article 95 de la Llei 58/2003, de 17 de desembre, General Tributària, en els següents termes:

“Article 95.Caràcter reservat de les dades amb transcendència tributària.

1.Les dades, informes o antecedents obtinguts per l'Administració tributària en l'acompliment de les seues funcions tenen caràcter reservat i només podran ser utilitzats per a l'efectiva aplicació dels tributs o recursos la gestió dels quals tinga encomanada i per a la imposició de les sancions que procedisquen, sense que puguen ser cedits o comunicat a tercers tret que la cessió tinga per objecte:(…)”.

En definitiva, si bé són les empreses adherides al CBPT els qui consenten en proporcionar la informació continguda a l'Informe de Transparència a què es referix este document, en tot cas, atesa la naturalesa de la informació i ja que és obtinguda per la AEAT a l'exercici de les seues funcions, esta ha de garantir el seu caràcter reservat.

Pel que es referix a l'ús i destinació de la informació continguda a l'Informe de Transparència per part de la AEAT s'estima que perquè resulte adequada a la seua finalitat, açò és, el primerenc coneixement de la política fiscal i de gestió de riscos fiscals de les empreses adherides al CBPT, l'ús d'aquella no pot ser un altre que per a l'activitat d'anàlisi de riscos pròpia dels òrgans de la Inspecció dels Tributs, pel que sembla convenient que l'Informe siga remés a este òrgan.

En com a l'abast de la informació remesa, tenint en compte la finalitat assenyalada en l'apartat anterior i el principi de determinació de l'esmentat abast de mutu acord entre empresa i AEAT, podrà limitar-se a la que tinga o puga tindre transcendència fiscal a Espanya o bé tindre un abast més ampli.

Des d'un punt de vista merament pràctic es considera que, almenys durant els primers moments d'implantació del present reforçament de les bones pràctiques de transparència fiscal empresarial, és preferible que l'Informe de Transparència Fiscal siga remés, en tots els casos, al Cap de la Dependència de Control Tributari i Duaner de la Delegació Central de Grans Contribuents i no només quan l'empresa emissora de l'Informe es trobe adscrita a esta Delegació.Tot això sens detriment de les competències que corresponguen als òrgans de la Inspecció dels Tributs de les Delegacions Especials de la AEAT respecte de les empreses no adscrites a la Delegació Central.

A tal final, les empreses podran presentar l'informe de transparència:

  • bé en suport paper en el Registre d'esta Delegació Central de Grans Contribuents dirigint l'escrit a la Dependència de Control Tributari i Duaner;

  • bé en format electrònic a una adreça electrònica de la Dependència de Control Tributari i Duaner que seria facilitada a l'empresa en qüestió a través de les persones de contacte responsables del compliment cooperatiu.

En ambdós casos, es deixarà constància que l'empresa ha presentat l'informe de transparència:a través del seient expedit pel Registre de la Delegació Central de Grans Contribuents o mitjançant contestació a l'adreça electrònica de l'empresa.

Quant al termini de remissió de la informació, com anteriorment es va apuntar, l'Annex al CBPT preveu que tindrà lloc, preferentment, amb caràcter previ a la presentació de la declaració de l'Impost sobre Societats.

No obstant això, atesa la finalitat de l'Informe, s'entén que no existix inconvenient perquè es procedisca a la seua presentació posteriorment a l'acabament del termini de declaració de l'esmentat impost.

Convé, això sí, fixar un període orientatiu per a la presentació de l'Informe de Transparència Fiscal.A estos efectes es proposa que les empreses puguen remetre el referit informe des de l'endemà a l'aprovació dels comptes anuals (la qual cosa ha de tindre lloc dins dels sis mesos següents al tancament d'exercici social) fins a tres mesos després a l'acabament del termini de presentació de l'autoliquidació de l'Impost sobre Societats, és a dir, fins al dia 25 d'octubre si l'exercici social coincidix amb l'any natural.

IV.- TRACTAMENT DE LA INFORMACIÓ REMESA

En el procés d'explotació i anàlisi per la AEAT de la informació continguda a l'Informe de Transparència poden distingir-se les següents fases o etapes:

  • Remissió i recepció de l'Informe

  • Explicació de l'Informe

  • Aportació de documentació

Referent a això, convé recordar que el grup de treball de relació cooperativa, creat al si del Fòrum de Grans Empreses, va presentar l'octubre de 2013 una sèrie de conclusions en les quals constava l'establiment d'un canal de relació bidireccional i especialitzat entre les empreses i la AEAT.(2)

S'estima convenient fer ús de l'esmentat canal de comunicació en totes les fases anteriorment indicades.

A) Remissió i recepció de l'Informe

Com ja s'ha assenyalat, l'Informe de Transparència es remetrà pel medi elegit per l'empresa al Cap de la Dependència de Control Tributari i Duaner de la DCGC qui una vegada rebut acusarà recepció del mateix.Al si d'esta Dependència es procedirà a una primera anàlisi de la informació rebuda per a constatar la seua idoneïtat als efectes del reforçament de les bones pràctiques de transparència fiscal de l'empresa.El resultat d'esta primera valoració preliminar serà comunicat als responsables de l'empresa i alhora s'establirà de comú acord amb l'empresa la forma en què s'haja de produir l'etapa d'explicació de l'Informe que es descriu a continuació.

B) Explicació de l'Informe

A través del canal de comunicació ja esmentat, l'empresa i la AEAT acordaran la millor manera de procedir a l'explicació de tots els extrems contesos a l'Informe de Transparència que requerisquen l'esmentada explicació, en particular aquells que, per raó de la seua complexitat, confidencialitat o sensibilitat comercial no hagueren sigut prou explicats al mateix Informe.En esta fase l'empresa podrà completar, ampliar, detallar i aclarir quantes dades i informacions resulten rellevants.

A l'acabament d'esta fase, que amb caràcter general estarà acabada transcorregut un termini raonable i suficient (quatre o cinc mesos) des de la recepció de l'Informe de Transparència, la AEAT facilitarà a l'empresa la seua opinió sobre la informació aportada.

A petició de l'empresa adherida al CBPT , l'aportació de l'Informe de Transparència podrà ser objecte de menció al web de la AEAT amb indicació dels exercicis fiscals en els quals s'haja remés l'esmentat informe.

C) Aportació de documentació

Finalitzades les fases anteriors o durant la fase d'explicació de l'Informe de Transparència, l'empresa voluntàriament o a petició de la AEAT , podrà aportar documentació suport de la informació continguda a l'Informe de Transparència, o bé documentació addicional o complementària d'aquella, als efectes de permetre als òrgans de la Inspecció determinar el perfil de risc de l'empresa i obrar en conseqüència.

A estos efectes resultaran d'aplicació les previsions contingudes en els plans anuals de control relatives a les actuacions de verificació i anàlisi de la informació voluntàriament aportada per les empreses adherides al CBPT , i es planifiquen i desenvolupen les activitats informatives i de control que s'estimen convenients.

En aquest sentit, en vista de la informació continguda a l'Informe de Transparència i de la documentació posteriorment aportada a la Inspecció dels Tributs, esta traslladarà, a l'empresa, la seua valoració en relació amb determinats aspectes recollits a l'Informe que permetran a aquella conéixer els criteris administratius aplicables sobre aspectes als quals es referisca l'informe i que puguen ser útils tant per al desenvolupament de les bones pràctiques tributàries en general, com per a la presentació de les declaracions per l'Impost sobre Societats en particular.

En el seu cas, l'empresa podrà obtindre també esta valoració mitjançant la realització de les consultes previstes en l'apartat 2.3 del CBPT .

Així mateix, quan la Inspecció dels Tributs haja efectuat la corresponent anàlisi de riscos, determinarà quines actuacions desenvoluparà amb la finalitat d'oferir prou seguretat jurídica sobre això a l'empresa emissora de l'Informe de Transparència.

En qualsevol dels supòsits anteriors, en esta fase podrà iniciar-se un diàleg entre empresa i Inspecció que permetrà construir una relació cooperativa sòlida i productiva per a ambdues parts.

V.- UTILITAT DE L'INFORME PER A LES EMPRESES

Conforme a l'indicat anteriorment, l'aportació voluntària per part de les empreses adherides al CBPT de l'Informe de Transparència presenta una sèrie d'avantatges per a les mateixes que convé destacar.

En l'àmbit de la millora reputacional de l'empresa, les empreses que presenten este Informe podran donar-li el nivell de publicitat que consideren oportú a este fet.Al seu torn la AEAT, sense perjudici que com s'ha indicat anteriorment la informació subministrada té transcendència tributària i, en conseqüència, caràcter reservat segons el previst a l'article 95 de la Llei 58/2003, de 17 de desembre, General Tributària, a petició de l'empresa, podrà divulgar en la seua pàgina web que l'Informe de Transparència ha sigut voluntàriament posat a disposició de la AEAT .

La presentació de l'Informe i de la documentació corresponent permetrà també la construcció d'una relació cooperativa útil en la mesura que les empreses, a canvi de transparència, rebran una valoració primerenca de la Inspecció sobre determinats aspectes a què es referix l'Informe, aconseguint amb això també la reducció de la litigiosidad sobre eixos mateixos aspectes de la seua tributació.

En efecte, la presentació d'esta informació permetrà iniciar un procés de discussió informal amb la AEAT en el qual l'empresa podrà, si resulta necessari, aclarir la informació subministrada o aportar detalls addicionals sobre els criteris aplicats en la seua elaboració, afavorint una reducció de la inseguretat jurídica a què podrien estar exposades, així com la litigiosidad entre ambdues parts.Si, a més, este document es presenta anteriorment a l'acabament del termini reglamentari de presentació de la declaració, l'empresa podrà adaptar el contingut de la mateixa amb base en els criteris manifestats per la AEAT , incrementant, encara més, la seua seguretat jurídica.

Addicionalment si, en relació amb algun aspecte concret que haja pogut sorgir durant este procés, l'empresa volguera obtindre el criteri per escrit de la AEAT podrà plantejar per escrit els seus dubtes sobre el tractament tributari de determinades operacions o operatius, d'acord al previst en l'apartat 2.3 del CBPT .

Esta possibilitat prevista en el CBPT ha sigut desenvolupada en l'apartat II.2 del document de “Conclusions del grup de treball sobre el nou model de relació cooperativa entre l'Agència Tributària i les empreses adherides al Codi de Bones Pràctiques Tributàries”, de 29 d'octubre de 2013, segons el qual, amb independència del mecanisme legal de consulta davant de la Direcció General de Tributs, les empreses podran plantejar a la AEAT els seus dubtes sobre el tractament tributari d'operacions d'especial complexitat i transcendència econòmica, acompanyant un informe en el qual exposaran el criteri que entenen aplicable.La AEAT , en vista de l'anterior, podrà emetre un informe sobre les qüestions plantejades recollint els criteris sobre el tema dels òrgans d'aplicació dels tributs, en els termes establits a l'esmentat document.

D'altra banda, es pot recordar que l'apartat 2.4 del CBPT ja preveu que les empreses adherides puguen presentar un annex explicatiu juntament amb les seues declaracions tributàries que, en la mesura que les dades comunicades s'adapten a la realitat i els criteris aplicats estiguen raonablement fonamentats, serà valorat favorablement a efectes de determinar la diligència, el dol o culpa que referix la Llei General Tributària.

Finalment, l'elaboració per part de la Inspecció d'una correcta anàlisi de riscos fiscals de l'empresa redundarà en un control administratiu més eficient i prompte d'aquella i, per tant, en l'obtenció de seguretat jurídica de forma més pròxima en el temps, permetent a l'empresa conéixer amb més promptitud quins aspectes poden ser considerats de risc fiscal per l'Administració tributària i quins no.

VAIG VEURE.- CONCLUSIÓ GENERAL

L'acord entre la AEAT i les empreses sobre el reforçament de les bones pràctiques de transparència fiscal que es plasma a l'Informe de Transparència, així com l'ús que es farà del mateix, suposa un avenç significatiu a l'establiment d'un model de relació cooperativa entre ambdues parts, basada en els principis de transparència i confiança mútua a través del coneixement i posada en comú dels problemes que puguen plantejar-se en l'aplicació del sistema tributari, així com en el compliment dels objectius recollits en el CBPT .

Este nou pas cap a una relació més cooperativa entre empreses i administració tributària requerirà, no obstant això, una avaluació del seu funcionament i resultats en el futur resultant molt convenient que a estos efectes qualsevol de les parts propose les modificacions i/o millores que es consideren oportunes, tant en relació amb el contingut com pel que fa al seguiment que es realitze d'estes bones pràctiques de transparència.

VII.- ANY 2016.PERÍODE TRANSITORI DE NATURALESA EXPERIMENTAL

Es considera que la presentació voluntària per part de les empreses l'any 2016 d'un primer Informe de Transparència pot servir com a experiència pilot per a millorar, completar i modular la present proposta de bones pràctiques de transparència en el futur.

En aquest sentit, es planteja que les empreses que consideren convenient i útil durant l'any 2016 entrar en este procés experimental presenten l'Informe de Transparència reforçada amb el contingut que estimen suficient i adequat a la seua situació i activitat, tenint en compte els objectius i l'abast de la informació anteriorment descrits.

No obstant això, s'unixen a la present proposta unes orientacions generals i flexibles sobre la possible estructura i contingut del model d'informe que les empreses que així ho consideren podran seguir voluntàriament per a l'elaboració el 2016 d'un Informe Anual de Transparència Fiscal corresponent a l'exercici 2015.

ORIENTACIONS SOBRE L'ESTRUCTURA I CONTINGUT DEL MODEL D'“INFORME ANUAL DE TRANSPARÈNCIA FISCAL PER A EMPRESES ADHERIDES AL CODI DE BONES PRÀCTIQUES”

DADES IDENTIFICATIVES DE L'EMISSOR DE L'INFORME

DATA EXERCICI REFERÈNCIA:

CIF:

DENOMINACIÓ SOCIAL:

DOMICILI SOCIAL:

DECLARACIÓ DE L'EMISSOR DE L'INFORME

L'empresa aporta voluntàriament esta informació en desenvolupament de l'Annex al Codi de Bones Pràctiques Tributàries, aprovat en data 2/11/15.

La informació s'ha aportat posteriorment a la presentació dels comptes anuals i té caràcter reservat.L'empresa declara expressament que la informació aportada és certa i fiable.

Explicació dels motius pels quals l'empresa ha decidit de forma voluntària presentar esta informació.

Explicació de l'abast general de la informació aportada, indicant aquells apartats de l'Informe en els quals l'empresa opta per informar únicament dels aspectes que tinguen o puguen tindre transcendència fiscal a Espanya.

A.- ESTRUCTURA I ACTIVITAT INTERNACIONAL DEL GRUP

Explicació i descripció de les principals línies de negoci del grup i la seua ubicació geogràfica i dimensió de cada una de les línies de negoci.

B.- PRESÈNCIA EN PARADISOS FISCALS

Descripció de la tipologia de les activitats desenvolupades en estos territoris així com de les funcions, riscos i dimensió de les entitats del grup que les realitzen, així com d'altres dades que permeten analitzar i justificar tals activitats.

A estos efectes, l'empresa podrà informar sobre els territoris qualificats com paradisos fiscals d'acord amb la normativa espanyola o també incloure informació sobre aquells altres territoris que conforme a altres criteris que considere adequats pogueren ser inclosos en la categoria de paradisos fiscals o zones de nul·la tributació.

C.- TRIBUTACIÓ INTERNACIONAL I DUANERA

C.1.FINANÇAMENT

Descripció dels aspectes principals de l'estructura de finançament del grup amb l'explicació que es considere oportuna i suficient sobre les empreses que obtenen finançament alié al grup, del grup, o bé concedixen finançament al si del grup.

Explicació de la utilització de les condicions de prestació dels serveis de cash pooling, en el seu cas.

Descripció de la política general del grup en relació amb la utilització d'instruments financers derivats.

Descripció de la política general del grup en relació amb el repartiment de dividends (intra i extragrupo).

C.2.GESTIÓ DE LA PROPIETAT INDUSTRIAL I INTEL·LECTUAL

Descripció dels principals intangibles del grup i on es localitzen els centres dedicats a activitats d'investigació i desenvolupament.

Descripció dels principals acords de creació, adquisició, llicència i cessió d'intangibles vigents a l'exercici, tant entre entitats del grup com amb entitats alienes al grup.

C.3.SERVEIS INTRAGRUPO

Descripció dels serveis deixats per entitats del grup a altres entitats del mateix amb especial referència als denominats “management fees”.

Descripció done-la existència de serveis “davall demanda” o “a disposició”y“de baix valor afegit.

Descripció de la forma de determinar les retribucions dels esmentats serveis intragrupo i del mètode de valoració triat.

Explicació de si el grup disposa d'una “central de compres” i, en el seu cas, del seu funcionament i remuneració.

C.4.OPERACIONS DE COMERÇ EXTERIOR DE BÉNS I SERVEIS

Descripció done-la organització de les operacions de comerç exterior i de serveis, amb referència a les compres i vendes i als serveis prestats i rebuts.

C.5.GRAU DE CONGRUÈNCIA AMB ELS PRINCIPIS I ACCIONS BEPS

Explicació del grau de congruència del comportament fiscal de l'empresa, en relació amb els principis i accions BEPS, amb la informació que es considere prou justificativa.En aquest sentit, s'exposaran totes aquelles operacions, actes o fets que puguen donar lloc a dobles deduccions de despesa, doble aprofitament de beneficis fiscals, doble aprofitament de pèrdues, utilització d'entitats o instruments híbrids, doble no imposició, amb l'explicació de la seua justificació i grau de congruència amb els principis i accions BEPS.

L'empresa podrà valorar proporcionar informació sobre possibles operacions sotmeses a obligació de revelació en altres jurisdiccions.

Explicació de si s'han realitzat o existixen operacions en vigor respecte de les quals s'haja obtingut algun acord o decisió administrativa de les següents:acords relatius a aplicació de règims fiscals preferencials;Apas;acords que incloguen algun ajustament a la baixa dels beneficis;acords relatius a establiments permanents;acords en matèria de societats canalitzadores de renda.

D.- CANVIS SIGNIFICATIUS EN ESTRUCTURES HÒLDING Y SUBHÒLDING

Explicació de la realització de canvis significatius en les estructures hòlding y subhòlding que s'hagen executat totalment o parcialment en l'exercici i explicació de les operacions i els seus motius econòmics.

E.- OPERACIONS SOCIETÀRIES MÉS SIGNIFICATIVES

Explicaciónde les operacions societàries més significatives, incloent sucursals i establiments permanents i operacions d'adquisició o transmissió de negocis intra i extragrupo que s'hagen executat a l'exercici, amb indicació de les operacions i els seus motius econòmics.

F.- ESTRATÈGIA FISCAL DEL GRUP APROVADA PELS ÒRGANS DE GOVERN (529 ter Llei Societats de Capital)

Descripció de l'estratègia fiscal del grup;com es determina l'esmentada estratègia;qui és responsable de la mateixa i on està recollida i quines mesures de control intern aplica per a garantir que tots els empleats afectats per l'esmentada estratègia la coneguen i apliquen (marc de control fiscal).

G.- CATÀLEG D'OPERACIONS FISCALS SOTMESES AL CONSELL D'ADMINISTRACIÓ (529 ter Llei Societats de capital)

Explicació de com es determinen les operacions d'especial risc fiscal l'aprovació del qual s'ha de sotmetre al Consell d'Administració i qui ho determina.

Explicació de quines mesures de control intern s'apliquen per a garantir que totes les operacions que requerixen aprovació del Consell s'acorden pel mateix (per exemple, controls interns, auditoria externa, etc.).

Explicació de la supervisió de forma periòdica de l'efectivitat de les mesures de control.

H.- INSTRUCCIONS EN MATÈRIA DE PREVENCIÓ D'OPERACIONS IL·LÍCITES, BLANQUEIG O ALÇAMENT DE BÉNS

Explicació de si disposa d'instruccions internes en matèria de prevenció d'operacions il·lícites, de blanqueig o d'alçament de béns i qui és el responsable.

Explicació de si eixes instruccions accessibles a tot el personal i com es pot accedir a les mateixes.

Explicació de les mesures de control intern que aplica per a garantir que les esmentades instruccions es complisquen.

Breu descripció de les esmentades instruccions.

I.- ALTRES QÜESTIONS

Explicació dels principals litigis fiscals existents.

Explicació de les consultes tributàries presentades per l'entitat a l'exercici, que puguen afectar la seua tributació a Espanya.

Explicació de si alguna de les entitats del seu grup participen en programes de compliment cooperatiu.

Explicació del tractament fiscal d'altres operacions i activitats que l'entitat considere rellevants.

Reproducció, en el seu cas, de la menció d'aspectes fiscals a incloure a l'informe de gestió o integrat de l'entitat.(Nota de govern fiscal corporatiu).

J.- OBSERVACIONS GENERALS

La informació relativa a persones físiques o jurídiques de forma individualitzada, es facilitarà emplenada mitjançant els corresponents NIF , CIF o codi similar quan procedisca, sense perjudici de la seua consideració com a informació de caràcter no públic, així com de la submissió, en el cas de les persones físiques, a la normativa de protecció de dades de caràcter personal.

La informació, tret que es considere una altra cosa, és a la data de tancament de l'exercici al que es referix l'Informe.

Tota la informació que calga incloure's a l'informe i no estiga davall el control de la societat, es facilitarà en funció del coneixement que tinga la societat, de les comunicacions que se li hagen realitzat en compliment de les disposicions vigents i de la informació que conste en els registres públics.

L'empresa prendrà en consideració per a determinar l'extensió i la concreció de la informació continguda a l'informe (dades, antecedents, empreses grup intervinent, volum d'operacions, magnituds tributàries, etc.)els seus objectius reputacionales en matèria de reforçament de la transparència i la seua suficiència als efectes de propiciar un adequat control de riscos per part de l'Administració.


(1)  "Conclusions relatives al desenvolupament i seguiment de l'aplicació del Codi de Bones Pràctiques Tributàries en el marc del model de relació cooperativa entre l'Agència Tributària i les Empreses, aprovat en la sessió plenària del 2 de novembre de 2015".Nueva ventana (Tornar)

(2)  "Conclusions del Grup de Treball sobre el nou model de relació cooperativa entre l'Agència Tributària i les empreses adherides al Codi de Bones Pràctiques Tributàries per al Ple del Fòrum de Grans Empreses del 29 d'octubre de 2013".Nueva ventana (Tornar)