Avís important sobre autoliquidacions complementàries

  • Què és una autoliquidació complementària?

    Es consideren autoliquidacions complementàries les que es refereixin a la mateixa obligació tributària i període que altres presentades amb anterioritat i de què resulti un import a ingressar superior o una quantitat a tornar o a compensar inferior al import resultant de l'autoliquidació anterior, que subsistirà en la part no afectada.

    Quan es pot presentar una autoliquidació complementària?

    Només pot presentar-se una autoliquidació complementària per a:

    • sol·licitar la devolució o la compensació d'una quantitat menor
    • realitzar un ingrés per un import major

    Per tant, si un obligat tributari considera que una autoliquidació ha perjudicat els seus interessos legítims, únicament podrà obtenir la compensació del perjudici que hagi experimentat iniciant un procediment de rectificació d'autoliquidació.

    Regulació legal

    Tant l'article 122 de Llei 58/2003, General Tributària, com l'article 118 del Reglament General d'Aplicació dels Tributs, aprovat pel RD 1065/2007, estableixen que les autoliquidacions només poden ser complementàries (mai no poden tenir caràcter de substitutives), és a dir, sempre donen com a resultat una quantia favorable a l'Administració, a diferència del que passa amb les declaracions (per exemple, declaracions informatives) que poden tenir caràcter de complementàries o substitutives, ja que no porten associat ingrés o devolució.

    Característiques de les declaracions complementàries

    1. Sempre ha d'existir una autoliquidació anterior presentada a què complementa. De la quota tributària resultant de l'autoliquidació complementària es deduirà l'import de l'autoliquidació inicial.
    2. Si es presenta una autoliquidació complementària en relació amb una obligació i període per la qual ja s'ha obtingut una devolució improcedent, en tot o en part, s'ha d'ingressar la quantitat indegudament obtinguda més la quota que, si escau, pugui resultar de l'autoliquidació complementària.
    3. En la seva presentació farà constar que es tracta d'una autoliquidació complementària, l'obligació tributària i el període al que es refereixen. S'han de consignar tots les dades, els nous o modificats i els que es van incloure en la declaració inicial.

    Terminis de presentació

    Poden presentar-se dins del termini establert per a la seva presentació o bé amb posterioritat al mateix, sempre que no hagi prescrit el dret de l'Administració per determinar el deute tributari. En aquest últim cas, tenen la consideració d'extemporànies i si resulta una quantitat a ingressar s'aplicaran, si no ha existit un requeriment previ per a la seva presentació, els recàrrecs previstos en l'article 27 de la LGT.

    Presentació d'autoliquidacions complementàries

    La presentació d'una autoliquidació complementària es realitza quan l'error ocasionat ha estat en perjudici de la Hisenda Pública. S'haurà de regularitzar la situació mitjançant la presentació del model corresponent (el que va presentar originàriament) del exercici en què va tenir lloc l'error marcant la casella de "complementària".