1 Objectius
Es pretén que els alumnes siguin capaços de:
Dins dels ingressos públics que l'Estat i altres administracions públiques han d'obtenir per finançar les necessitats públiques, destaquen els tributs , que són prestacions dineràries que els ciutadans estan obligats per llei a pagar.
Al seu torn, els tributs es classifiquen en taxes, contribucions especials i impostos. Les taxes les paguen els ciutadans a conseqüència de la realització d'una actuació administrativa que els beneficia individualment, però que estan obligats a sol•licitar o rebre, com ara la recollida d'escombraries, l'expedició del DNI. Les contribucions especials es paguen quan una actuació pública adreçada a satisfer una necessitat col•lectiva produeix un benefici especial a determinats individus. Per exemple, l'augment de valor d'una finca a conseqüència de la realització d'una obra pública.
Finalment, els impostos són els tributs més importants, ja que a través d'ells s'obté la major part dels ingressos públics per pagar les necessitats col•lectives. Són quantitats que s'exigeixen obligatòriament per llei sense que hi hagi una contraprestació individualitzada específica i que es fonamenten en fets que demostren la capacitat econòmica dels ciutadans.
La capacitat econòmica o de pagament és, doncs, un principi fonamental a l'hora de parlar dels impostos. És un principi basat en criteris d'equitat, de justícia distributiva i, conforme a aquest, una capacitat econòmica superior suposa més capacitat per atendre les càrregues públiques.
Aquesta capacitat econòmica de cada ciutadà es manifesta de diferents maneres, bé a través de la riquesa que posseeix (patrimoni), bé a través dels ingressos que obté (renda) o bé a través dels consums que realitza. Per això, els diferents impostos existents recauen sobre alguna d'aquestes tres manifestacions de la capacitat de pagament de les persones.
2.1.2 Classes d'impostos
Les classificacions que es poden fer dels impostos són diverses, però la més coneguda i utilitzada és la que distingeix entre impostos directes i impostos indirectes . Són impostos directes els que s'apliquen sobre una manifestació directa o immediata de la capacitat econòmica: la possessió d'un patrimoni i l'obtenció d'una renda. Són impostos indirectes, altrament, els que s'apliquen sobre una manifestació indirecta o mediata de la capacitat econòmica: la circulació de la riquesa, bé per actes de consum o bé per actes de transmissió. En definitiva, els imposts directes graven la riquesa en si mateixa, mentre que les indirectes graven la utilització d'aquesta riquesa.
Seguint aquesta classificació, els principals impostos actualment existents a Espanya són els següents (els textos normatius que s’esmenten a continuació estan disponibles a la web de l'Agència Tributària que inclou vincles per accedir-hi directament).
2.1.3 Impostos directes:
2.1.4 Impostos indirectes:
La seva raó de ser, a part de la seva gran capacitat recaptadora, resideix en la consideració que el consum d'aquests béns genera costos socials. Pensem en els costos sanitaris per abús de l'alcohol o del tabac i en la contaminació atmosfèrica dels cotxes i de l'ús dels hidrocarburs en general.
A part dels anteriors, cal tenir en compte l'existència d'impostos locals, que s'exigeixen pels ajuntaments o diputacions provincials. Els més importants són l'impost sobre béns immobles, l'impost sobre activitats econòmiques, i l'impost sobre vehicles de tracció mecànica. Les comunitats autònomes tenen així mateix capacitat per establir impostos i altres tributs.
2.2 L'impost sobre la renda de les persones físiques 2.2.1 Característiques de l'IRPFL'impost sobre la renda de les persones físiques (IRPF) és una peça clau dels sistemes fiscals moderns. A través d'ell es busca particularment l'aplicació dels principis de capacitat econòmica, equitat, justícia i redistribució de la riquesa.
L'IRPF constitueix un impost directe que recau sobre l'obtenció de la renda, com a manifestació immediata de la capacitat econòmica dels ciutadans, ja que es considera que la renda de cada persona és indicativa del seu grau de benestar i, per tant, permet determinar quina ha de ser la contribució de cadascú al manteniment de les despeses públiques..
2.2.2 Regulació de l'IRPF
La regulació d'aquest impost es troba en el Llei 35/2006, de 28 de novembre, i en el Reial decret 439/ 2007, de 30 de març. Aquests textos es troben disponibles a la web de l'Agència Tributària i s’hi pot accedir directament a través del vincle que s'ofereix.
2.2.3 Elements de l'IRPF
Dins del concepte de renda s'engloben: els rendiments del treball i les activitats econòmiques (sous, salaris i algun altre tipus de rendiments, com els dels professionals independents), els rendiments del capital (interessos de comptes corrents, venda d'accions i altres valors) i els guanys patrimonials (article 6 i articles 31 a 37 de la Llei). Existeixen una sèrie de rendes que es troben exemptes de l'impost, com és el cas de les pensions de la Seguretat Social per incapacitat permanent absoluta, els premis literaris, les beques per a estudis o certes prestacions per atur, entre d'altres (article 7 Llei).
La renda per la qual es paga l'impost és la renda neta, és a dir, una vegada deduïdes les despeses necessàries per obtenir-la, com les cotitzacions a la Seguretat Social i per drets passius. A més, si la persona ha tingut pèrdues, pot compensar-les amb els guanys, fins i tot si les pèrdues són d'anys anteriors.
2.2.4 Individualització de l'IRPF
Aquest impost es caracteritza perquè té en compte les circumstàncies personals i familiars dels ciutadans per conèixer la seva verdadera capacitat econòmica. Un altre tret important és que es tracta d'un impost progressiu, ja que el percentatge (tipus de gravamen) que s'aplica per determinar la quantitat que cadascú ha de pagar varia en forma més que proporcional a la variació de la renda que es grava (base imposable).
La personalització de l'impost s'aconsegueix no només a través de la progressivitat, sinó també mitjançant l'establiment d'exempcions, reduccions i deduccions:
2.2.5 Serveis d'ajuda de l'Agència Tributària per emplenar l'IRPF
Com ajuda l'Agència Tributària a fer la declaració als qui han de presentar-la? Cal tenir en compte una sèrie de serveis que, any rere any, ha anat establint i incrementant l'Agència Tributària per facilitar als contribuents el compliment de la seva obligació. Així, es poden demanar per telèfon o Internet les dades fiscals pròpies que cal consignar en la declaració, es pot acudir a les oficines de l'Agència per a la confecció de la declaració (demanant cita prèvia per telèfon) i també es pot presentar la declaració directament des de casa per Internet. A més, l'Agència ha creat el programa informàtic d'ajuda (PADRE), que permet fer de manera senzilla la declaració en l'ordinador. L'Agència Tributària també envia a molts contribuents l'esborrany de declaració al seu domicili. Si estan d'acord amb aquest esborrany, poden confirmar-lo per telèfon, Internet, a les oficines de l'Agència Tributària i, fins i tot, si els surt per retornar, poden fer-ho simplement enviant un SMS des del seu mòbil.
2.2.6 Retencions
Finalment, cal tenir en compte que l'impost sobre la renda es va pagant mes a mes al llarg de l'any mitjançant les quantitats que ens retenen de la nòmina. Per això, en arribar el període de declaració, de maig a juny de l'any següent, cal restar tot el que s'ha anat pagant durant l'any en concepte de retencions. Si després d'aquesta resta i la de totes les reduccions i deduccions que ens hem anat aplicant resulta una quantitat positiva, cal ingressar aquesta quantitat, però si hem pagat de més, l'Agència Tributària ens retorna l'excés.
2.3 L'impost sobre el valor afegit 2.3.1 Un impost indirecte que grava el consumL'impost sobre el valor afegit (IVA) és el més important dels impostos indirectes. Recau sobre les vendes, de manera que el seu objecte és el consum considerat com una manifestació indirecta de la capacitat econòmica de les persones, en la mesura en què constitueix un acte de disposició de la renda que revela el poder adquisitiu.
A diferència de l'IRPF, l'IVA no es vincula a cada persona de manera concreta i determinada, ja que les circumstàncies personals i familiars no es consideren per determinar l'import a satisfer, de manera que aquest és igual per a tots els consumidors que adquireixen el mateix producte o servei.
L'IVA grava les entregues de béns i prestacions de serveis efectuades per empresaris i professionals i també les importacions dins i fora de la Unió Europea. Ara bé, els qui es relacionen amb Hisenda i han de pagar les quotes (subjectes passius) són els empresaris i els professionals, que no són els que suporten en el seu patrimoni l'impost. Els qui realment el paguen, els verdaders contribuents, són els consumidors finals, que abonen l'impost dins del preu que paguen pel bé o servei que adquireixen.
A les Illes Canàries no s'aplica l'IVA sinó un impost semblant que es denomina “impost general indirecte canari” (IGIC). A Ceuta i Melilla, tampoc no s'aplica l'IVA sinó un altre impost que s’anomena impost sobre la producció, els serveis i les importacions a Ceuta i Melilla (IPSI).
2.3.2 Fonaments de l'impost. Concepte de valor afegit
Tal com indica la seva pròpia denominació, l'IVA, comparant els valors inicials i finals dels productes, grava l'increment de valor que experimenten els béns i serveis com a resultat del seu pas per cadascuna de les fases del procés productiu i de distribució fins que arriben al consumidor final.
Els empresaris i els professionals repercuteixen sobre els adquirents dels béns o serveis la quantitat resultant d'aplicar el tipus impositiu; al seu torn, poden deduir l'IVA pagat en l'adquisició de béns i serveis que incorporin a l’activitat empresarial o professional. Això facilita el control del compliment tributari, ja que els empresaris tindran així gran interès a exigir la factura de les seves compres per acreditar les seves deduccions.
L'IVA és un impost que s'aplica en tots els països de la Unió Europea i que es troba harmonitzat dins del seu àmbit.
2.3.3 Regulació de l'IVA
La regulació d'aquest impost es troba en la Llei 37/1992, de 28 de desembre, i en el Reial decret 1624/1992, de 29 de desembre. Aquests textos estan disponibles a la web de l'Agència Tributària i s’hi pot accedir directament a través del vincle que s'ofereix.
2.3.4 Exempcions i tipus
En l'IVA existeixen exempcions, és a dir, operacions en les quals no sorgeix el deure de tributar (articles 20 i següents de la Llei). És el cas de l'hospitalització i assistència sanitària pública, les prestacions efectuades per dentistes, els serveis públics d'assistència social, l'educació de la infància i joventut per entitats públiques o privades autoritzades...
Hi ha un tipus impositiu general del 21% (article 90 de la Llei), però n’hi ha dos altres reduïts del 10% i del 4% (article 91) que s'apliquen a determinats béns o serveis d'ús general o considerats de primera necessitat. Així, el 8% s'aplica, entre d'altres, als aliments en general, als habitatges, serveis d'hostaleria, ulleres i lentilles, transports de viatgers i equipatges. Per la seva banda, el 4% s'aplica al pa, llet, ous, fruita, verdura, hortalisses, cereals, formatges, llibres, diaris, medecines, cotxes de persones amb discacitat, etc.
L'IVA es caracteritza per la seva neutralitat, generalitat i transparència així com per la seva gran capacitat recaptadora. Certament, des del punt de vista redistributiu, l'impost no atén a les circumstàncies personals dels contribuents i el seu tipus proporcional grava de la mateixa manera tots els consumidors, però aquest fenomen pot compensar-se mitjançant un adequat nivell de provisió pública de béns i serveis així com a través d'una diferenciació de tipus de gravamen que redueixin la càrrega fiscal sobre els productes de primera necessitat, sotmetent els articles de luxe a una quota més gran que la normal.
3 Recordem que...
Els impostos són un tipus de tributs, els més importants. Un altre
tipus de tributs són les taxes.
Els impostos es classifiquen en impostos directes i indirectes.
Els imposts directes graven la capacitat econòmica dels individus. El més
important és l'IRPF que grava les rendes (és a dir, els ingressos
que obté un ciutadà en un any). Altres impostos directes són
l'impost sobre el patrimoni, que és la riquesa que posseeix un ciutadà;
l'impost sobre societats, que recau sobre les empreses; l'impost sobre successions
i donacions.
Dels impostos indirectes el més important és l'IVA.
Grava el consum i es fonamenta en el valor que els productes adquireixen segons
es produeix la seva fabricació o distribució.
El consumidor abona en el preu del producte que consumeix aquest impost que ha de declarar el qui ven al consumidor el producte o servei. Hi ha productes que estan exempts de l'IVA i altres, de primera necessitat, que tenen un tipus del 4%. També existeix el tipus de 10% per a altres productes. El 21% és el tipus general de l'IVA.
4 Glossari| 4.1 | Sobre tributos e impuestos |
| 4.2 | Sobre el IRPF |
| 4.3 | Sobre el IVA |
5 Suggeriments d'ús per a Educació Primària
5.2.1 Tributs i impostos
Els ingressos públics que fan falta per poder pagar les necessitats comunes i els serveis públics de què tots ens beneficiem (col•legis, hospitals, carreteres...), fonamentalment s'aconsegueixen mitjançant el pagament d'impostos que fem els ciutadans d'acord amb les lleis del nostre país.
Un impost és una quantitat de diners que han de pagar obligatòriament
els ciutadans perquè les administracions públiques puguin atendre
les despeses públiques de tots.
Els impostos no són una quantitat fixa igual per a tots els ciutadans; això
seria injust, ja que no totes les persones tenen els mateixos diners. Per això,
paguen més impostos els que en tenen més o en guanyen més i
paguen menys impostos els que menys diners tenen. Això es diu “capacitat
econòmica”. La capacitat econòmica de les persones es pot saber
a través de les coses que tenen, és a dir, de la seva riquesa (patrimoni),
a través dels diners que guanyen (renda) o a través dels que gasten
comprant (consum). Per això, existeixen diversos tipus d'impostos per a cada
una d'aquestes manifestacions del que hem anomenat “capacitat econòmica”
de les persones.
Hi ha dues classes d'impostos:
També hi ha altres quantitats (anomenades “taxes”) que hem de pagar per gaudir de serveis que són importants per a la nostra vida, per exemple, perquè s’enduguin les escombraries o perquè tinguem aigua potable a casa.
Finalment, com tots sabeu, a Espanya, a més de l'Estat, hi ha les comunitats autònomes, les províncies i els ajuntaments; doncs bé, d'acord amb això, no solament hi ha impostos de l'Estat sinó també d'aquestes altres administracions públiques.
L'impost sobre la renda de les persones físiques (IRPF) és el més conegut. Aquest és un impost que es paga segons els diners que es guanyen. Així, el qui en guanya més paga més i el qui en guanya menys paga menys i, fins i tot, les persones que tenen solament el just per poder viure, no paguen res.
Però hi ha altres qüestions interessants que hem de saber sobre l'impost sobre la renda.
En aquest impost es considera que hi ha una quantitat mínima de diners que tots necessitem gastar per viure dignament i cobrir les necessitats bàsiques. Doncs bé, per aquesta quantitat no cal pagar l'impost sobre la renda. A més, aquesta quantia mínima és més gran per a les persones que tenen fills, ja que els han d’alimentar, comprar roba, llibres, joguines... Cal no oblidar que els nens són molt importants per al país i per això s'ajuda les persones que en tenen, de manera que paguin menys impostos perquè puguin dedicar més diners a tenir-ne cura.
Una altra dada important és que l'impost sobre la renda té “descomptes” (reduccions, deduccions), que són quantitats que poden restar les persones que tenen unes determinades despeses. Entre aquests descomptes n’hi ha un per a les mares que tenen nens menors de 3 anys i a més treballen fora de casa, per ajudar-les a pagar una guarderia o a una altra persona que els cuidi mentre els pares estan treballant. També hi ha un altre descompte per a les persones que han de comprar un habitatge, perquè tothom necessita una casa per viure i, com que són molt cares, es permet que la gent pagui menys impost mentre l'està pagant. Les persones que estalvien per quan siguin grans i es jubilin (plans de pensions) també poden restar una quantitat per aquests estalvis. I si hem fet donatius per ajudar organitzacions que s'ocupen de les persones més necessitades (Creu Roja, Metges sense Fronteres, Càritas), igualment podem descomptar una part d'aquests diners que hem donat.Així doncs, l'impost sobre la renda és un impost que intenta ser molt just, ja que té en compte les diferències que hi ha entre les persones: unes guanyen més i altres menys, unes tenen fills i altres no. Unes tenen unes despeses i altres no. D'aquesta manera, l'impost contribueix també perquè les desigualtats entre les persones siguin més petites, ja que encara que uns paguin més perquè en tenen més i altres paguin menys perquè en tenen menys, tots tenim el mateix dret a gaudir de les carreteres, els parcs, els hospitals, els col•legis i els altres serveis públics.
5.2.3 L'impost sobre el valor afegit (IVA)
És possible que penseu que, com que sou nens, no teniu res a veure amb els impostos, i que els impostos són un assumpte dels adults. Doncs resulta que, encara que no us ho sembli, també vosaltres esteu pagant impostos.
Per exemple, cada vegada que compreu un refresc, una bossa de patates, un brioix o un CD esteu pagant un impost.
L'impost que esteu pagant quan compreu aquestes coses es diu IVA (impost sobre el valor afegit), que segurament us sonarà. Aquest és un impost que es paga cada vegada que es compra alguna cosa o quan algú ens presta un servei o ens fa un treball, ja sigui perquè prenem alguna cosa en un bar o en un restaurant o perquè el lampista o l'electricista fan una reparació a casa nostra. El que passa és que no ens n’adonem perquè normalment està dins del preu. Si us hi fixeu, hi ha molts tiquets que separen l'import de l'IVA i, en altres, està inclòs en el preu (en el tiquet hi diu IVA inclòs). Això és perquè el qui compra una cosa s'assabenti que l’està pagant i que el qui ven aquesta cosa l’ha ingressat a Hisenda perquè el comprador no ho hagi de fer. Per això, és important exigir sempre la factura o el comprovant, encara que algú ens pugui dir que si no ens dóna el tiquet ens cobrarà un preu més barat Com demostrarem, si no, que hem pagat per poder reclamar després, si el que comprem està espatllat o la reparació mal feta?
La quantitat que paguem per l'IVA no és sempre igual per a tots els serveis i articles que comprem. Hi ha un IVA general, però també hi ha un IVA reduït que es paga per coses d'ús corrent, entre d'altres, pels aliments en general, els habitatges, els restaurants o les entrades en museus. I, finalment, hi ha un IVA superreduït per als béns més necessaris, com és el pa, la llet, les fruites, ous, verdures i hortalisses, les medecines i també per als llibres i els diaris. A més, per la seva importància, no paguen l'IVA, els serveis sanitaris i d'educació o els serveis dels dentistes.
Finalment, és interessant que sapigueu que l'IVA és un impost que no solament es paga a Espanya, sinó també en tots els altres països de la Unió Europea, de manera que si aneu de viatge a algun d’aquests països també l’estareu pagant en el preu de les coses que compreu.
5.3 Activitats per al tercer cicle de Primària
A continuació se suggereixen diferents activitats. Els criteris de recerca d'activitats pot ser de diferent tipus: l'àrea o matèria, el tipus d'activitat (individual o en grup) i el nivell educatiu per al que es proposa.
5.3.1Empreses i treball. Conceptes generals
Àrea: Coneixement del medi
Tipus: Individual
Nivell: Tercer cicle d'Educació Primària
Àrea: Coneixement del medi
Tipus: Individual
Nivell: Tercer cicle d'Educació Primària
Àrea: Coneixement del medi
Tipus: Individual
Nivell: Tercer cicle d'Educació Primària
Àrea: Matemàtiques
Tipus: Individual
Nivell: Tercer cicle d'Educació Primària
5.3.5 Producció de textos: versos i refranys
Àrea: Llengua
Tipus: Individual
Nivell: Tercer cicle d'Educació Primària
Àrea: Llengua
Tipus: Individual
Nivell: Tercer cicle d'Educació Primària
5.3.7 Un guió per a una dramatització: el telèfon
Àrea: Llengua
Tipus: En grup. Individual
Nivell: Tercer cicle d'Educació Primària
5.3.8 Producció de textos: educació per al consum
Àrea: Llengua
Tipus: Individual
Nivell: Tercer cicle d'Educació Primària
5.3.9 Guia gràfica: L'ajuda del navegant
Àrea: Llengua
Tipus: En grup. Individual
Nivell: Tercer cicle d'Educació Primària
5.3.10 Premsa i escola
Àrea: Llengua
Tipus: En grup. Individual
Nivell: Tercer cicle d'Educació Primària
5.3.11 Dramatització d'una reparació: el frau en l'IVA
Àrea: Llengua. Interdisciplinari
Tipus: En grup
Nivell: Tercer cicle d'Educació Primària
5.3.12 Del productor al consumidor. El valor afegit
Àrea: Llengua. Interdisciplinari
Tipus: En grup
Nivell: Tercer cicle d'Educació Primària
5.3.13 Educació per al consum: importància del tiquet o de la
factura
Àrea: Interdisciplinari. Educació per al consum
Tipus: En grup. Individual
Nivell: Tercer cicle d'Educació Primària
5.3.14 L'IVA raonat. L'IVA en mural
Àrea: Interdisciplinari
Tipus: En grup. Individual
Nivell: Tercer cicle d'Educació Primària
5.3.15 Sopa de lletres
Àrea: Llengua. Interdisciplinari
Tipus: Individual o en grup
Nivell: Tercer cicle de Primària
Busca 10 paraules de l'encreuat.
|
S
|
B
|
R
|
D
|
E
|
F
|
R
|
A
|
U
|
D
|
A
|
R
|
V
|
C
|
B
|
U
|
|
O
|
W
|
P
|
E
|
K
|
T
|
I
|
N
|
R
|
W
|
J
|
E
|
E
|
H
|
Z
|
W
|
|
T
|
S
|
C
|
L
|
M
|
T
|
Q
|
E
|
L
|
M
|
P
|
Z
|
T
|
N
|
M
|
P
|
|
S
|
O
|
L
|
I
|
D
|
A
|
R
|
I
|
D
|
A
|
T
|
E
|
G
|
A
|
D
|
O
|
|
O
|
E
|
G
|
C
|
N
|
E
|
H
|
Y
|
E
|
K
|
A
|
O
|
Z
|
Q
|
K
|
A
|
|
P
|
A
|
Y
|
T
|
S
|
A
|
O
|
V
|
B
|
Y
|
T
|
D
|
E
|
G
|
Z
|
T
|
|
M
|
Q
|
R
|
E
|
F
|
T
|
J
|
U
|
O
|
D
|
I
|
G
|
V
|
T
|
X
|
S
|
|
I
|
V
|
A
|
J
|
R
|
L
|
R
|
D
|
T
|
D
|
U
|
A
|
N
|
A
|
X
|
E
|
|
N
|
Y
|
A
|
C
|
O
|
G
|
U
|
C
|
P
|
T
|
Q
|
E
|
O
|
K
|
V
|
M
|
|
M
|
E
|
U
|
J
|
I
|
R
|
P
|
F
|
X
|
A
|
E
|
W
|
J
|
W
|
Q
|
R
|
|
S
|
B
|
R
|
D
|
E
|
F
|
R
|
A
|
U
|
D
|
A
|
R
|
V
|
C
|
B
|
U
|
|
O
|
W
|
P
|
E
|
K
|
T
|
I
|
N
|
R
|
W
|
J
|
E
|
E
|
H
|
Z
|
W
|
|
T
|
S
|
C
|
L
|
M
|
T
|
Q
|
E
|
L
|
M
|
P
|
Z
|
T
|
N
|
M
|
P
|
|
S
|
O
|
L
|
I
|
D
|
A
|
R
|
I
|
D
|
A
|
T
|
E
|
G
|
A
|
D
|
O
|
|
O
|
E
|
G
|
C
|
N
|
E
|
H
|
Y
|
E
|
K
|
A
|
O
|
Z
|
Q
|
K
|
A
|
|
P
|
A
|
Y
|
T
|
S
|
A
|
O
|
V
|
B
|
Y
|
T
|
D
|
E
|
G
|
Z
|
T
|
|
M
|
Q
|
R
|
E
|
F
|
T
|
J
|
U
|
O
|
D
|
I
|
G
|
V
|
T
|
X
|
S
|
|
I
|
V
|
A
|
J
|
R
|
L
|
R
|
D
|
T
|
D
|
U
|
A
|
N
|
A
|
X
|
E
|
|
N
|
Y
|
A
|
C
|
O
|
G
|
U
|
C
|
P
|
T
|
Q
|
E
|
O
|
K
|
V
|
M
|
|
M
|
E
|
U
|
J
|
I
|
R
|
P
|
F
|
X
|
A
|
E
|
W
|
J
|
W
|
Q
|
R
|
Els ingressos públics que fan falta per poder satisfer les necessitats col•lectives i pagar els serveis públics dels quals tots ens beneficiem, fonamentalment s'aconsegueixen mitjançant el pagament d'impostos i d’altres tributs que fem els ciutadans d'acord amb les lleis del nostre país.
Els tributs són quantitats de diners que els ciutadans estan obligats a pagar. Dins dels tributs hi ha els impostos, les taxes i les contribucions especials. Els impostos són els tributs més importants, i són les quantitats que els ciutadans han de pagar obligatòriament perquè les institucions puguin atendre les despeses públiques de tots, sense que cada persona que paga rebi una contraprestació individualitzada. En canvi, les taxes són quantitats que els ciutadans han de pagar a conseqüència d'alguna actuació administrativa que sí que els beneficia individualment. Aquesta actuació cal sol•licitar-la expressament: per exemple, la recollida d'escombraries.
A part dels impostos i les taxes, existeixen les contribucions especials, que són un tribut que cal pagar quan una actuació pública es realitza per satisfer una necessitat col•lectiva i produeix un benefici especial a determinades persones. Exemple, increment del valor d'una finca després de la realització d'una obra pública.
Els impostos no són una quota fixa igual per a tots els ciutadans: això seria injust, ja que no totes les persones tenen els mateixos diners. Per això, paguen més impostos els qui tenen més diners, en guanyen més o en gasten més i paguen menys impostos els qui tenen menys diners. Això es diu “capacitat econòmica”. La capacitat econòmica de les persones es pot saber a través dels béns que tenen, és a dir, de la seva riquesa (patrimoni), a través dels diners que guanyen (renda) o a través dels que gasten (consum). Per això, existeixen diversos tipus d'impostos per a cada una d'aquestes manifestacions del que hem anomenat “capacitat econòmica” de les persones.
Els impostos se solen classificar en directes i indirectes:
Fins ara hem parlat dels impostos, però també hem de fer referència a altres quantitats que paguem i que s’anomenen “taxes”. Les taxes pertanyen a la mateixa família que els impostos, la família dels tributs, però hi ha diferències entre ells, tal com apuntàvem al principi. La més important és que, mentre els impostos els hem de pagar en els casos que diu la Llei independentment dels béns o serveis públics que utilitzem, les taxes solament cal pagar-les per poder gaudir d'un determinat servei o per poder realitzar una determinada activitat. Per exemple, es paguen taxes pel servei de recollida de les escombraries, pel proveïment d'aigua potable o per treure o renovar el DNI, el permís de conduir o el passaport.
Les contribucions especials també són un tribut i com ja hem dit es paguen quan una actuació pública es realitza per satisfer una necessitat col•lectiva i produeix un benefici especial a determinades persones. Exemple, l’increment del valor d'una finca després de la realització d'una obra pública.
Com sabeu, a Espanya hi ha altres administracions públiques, a part de l'Estat, com són les comunitats autònomes, les diputacions provincials i els ajuntaments. Totes tenen els seus pressupostos, els seus ingressos i les seves despeses públiques. Per això, no solament l'Estat exigeix impostos, sinó que alguns dels impostos que hem vist corresponen a les comunitats autònomes i n’hi ha d’altres que corresponen als ajuntaments, i el mateix succeeix amb les taxes..
L'impost sobre la renda de les persones físiques (IRPF) és un impost que paguen les persones segons els diners que guanyen. Així, el qui en guanya més, paga més i el que en guanya menys, paga menys, i fins i tot hi ha persones que no paguen res. Aquesta és la diferència més important amb l'IVA, que més endavant estudiarem, ja que en l'IVA tots paguem igual quan comprem un mateix article amb un mateix preu. Fixeu-vos que estem dient que el qui guanya més paga més, en el sentit que paga una quantitat proporcionalment superior a la que paga el que guanya menys, i així compensa la part dels que paguen poc pels seus petits ingressos. D’això se’n diu “progressivitat”, que es pot considerar com més equitativa que la proporcionalitat i afavoreix la redistribució de la riquesa.
La diferència entre proporcionalitat i progressivitat és senzilla si l'expliquem amb percentatges. Si tothom paga, per exemple, el 10% del que guanya, el qui guanya 1.000 euros pagaria el 10% dels 1.000 euros i el que guanya 2.000 euros també pagaria el 10% dels seus 2.000 euros. Això seria pagar de manera proporcional. En canvi, la progressivitat significa que el qui guanya més paga un percentatge superior dels seus ingressos, de manera que, mentre que el qui guanya 1.000 euros paga el 10% dels seus 1.000 euros, el qui guanya 2.000 euros paga el 10% dels primers 1.000 euros, però el 15% dels segons 1.000 euros.
En la declaració de l'IRPF, que es coneix com a declaració de la renda, cal incloure el sou que es guanya o els beneficis que s'obtenen si un és el seu propi cap (per exemple, un electricista, un metge, una advocada, un lampista, una taxista, etc). També s’han d'incloure els interessos dels comptes bancaris que s'obtenen, els lloguers que es cobren si es té algun pis arrendat, el guany que s'ha obtingut si s'ha venut una casa, etc.
En la declaració de la renda, com dèiem, s'inclou tot el que s'ha guanyat durant l'any i es resta una quantitat de diners que tots necessitem per viure dignament com a persones i pagar les nostres necessitats bàsiques. Aquesta quantitat que es resta s’anomena “mínim personal i familiar”. Aquest mínim personal i familiar és una quantitat més gran per a les persones que tenen fills, ja que els han d’alimentar, comprar roba, llibres... Cal no oblidar que els nens i joves són molt importants per al país i per això s'ajuda les persones que tenen fills fent que paguin menys impostos, perquè puguin dedicar més diners a tenir-ne cura.
A més, en la declaració de la renda també es resten altres “descomptes” (reduccions, deduccions) que tenen en compte unes altres despeses que han de fer les persones i que es resten de la quantitat que cal pagar per l'impost. Entre aquests descomptes hi ha una quantitat per a les mares que tenen fills petits i que a més treballen fora de casa, per ajudar-les a pagar una guarderia o a una altra persona que cuidi dels seus fills mentre els pares estan treballant. També hi ha un altre descompte per a les persones que han de comprar un habitatge, perquè tothom necessita una casa per viure i, com costen molts diners, es permet que la gent pagui menys impost sobre la renda mentre està pagant la seva casa. Les persones que estalvien per a quan siguin grans i es jubilin també poden restar una quantitat per aquests estalvis. I si hem fet donatius per ajudar organitzacions que s'ocupen de les persones més necessitades (Creu Roja, Metges sense Fronteres, Càritas...), igualment podem descomptar una part d'aquests diners que hem donat.
En relació amb les deduccions, heu de saber que no solament existeixen les que fixa l'Estat sinó també les que poden establir cadascuna de les comunitats autònomes, i que es podran aplicar les persones que visquin en cada comunitat autònoma.
La declaració de la renda es presenta cada any (entre el 2 de maig i el 30 de juny). Aquest impost no cal ingressar-lo de cop en aquests dos mesos, sinó que es va pagant a poc a poc, a terminis, posant cada mes una petita part del sou que la gent guanya. Aquests terminis es diuen “retencions”. Quan arriba el mes de juny es fan els comptes: se suma tot el que hem guanyat durant l'any, es resten les reduccions i deduccions que estableix la llei. De la quantitat que resulti es resta tot el que hem anat pagant mes a mes en l'any anterior. Si encara ens falta alguna cosa per pagar, ho paguem, però si hem pagat de més, ens ho retornen.
Per ajudar a fer la declaració de la renda, l'Agència Tributària ha creat un programa informàtic d'ajuda que s’anomena PADRE, en el qual solament cal introduir les dades d'ingressos i despeses de cada persona i el programa fa automàticament les operacions i els càlculs necessaris. L'Agència Tributària ens pot fer la declaració i enviar-nos-la a casa per veure si estem d'acord amb els càlculs. També es pot anar a les oficines de l'Agència perquè ens facin la declaració. Després, a l'hora de presentar-la i pagar o demanar la devolució, es pot anar a l'Agència Tributària o fer-ho per banc. També es pot fer sense moure's de casa, a través d'Internet.
Com a conclusió de tot el que hem vist, podem dir que l'impost sobre la renda és un impost que intenta ser molt just, ja que té en compte les diferències que hi ha entre les persones: unes guanyen més i altres menys, unes tenen fills i altres no. D'aquesta manera, l'impost contribueix també perquè les desigualtats entre les persones siguin més petites, ja que encara que uns paguin més perquè en tenen més i altres paguin menys perquè en tenen menys, tots tenim el mateix dret a gaudir de les carreteres, els parcs, els hospitals, els col•legis i els altres béns i serveis públics.
És possible que penseu que, com que sou joves i no treballeu, no teniu res a veure amb els impostos, que els impostos són solament cosa dels adults. De tota manera, també vosaltres esteu pagant impostos. És a dir, que vosaltres també sou contribuents.
Per exemple, cada vegada que compreu un refresc, una bossa de patates, un brioix, uns pantalons, o unes sabatilles, cada vegada que aneu al cinema, que pugeu a un tren o a un autobús o que recarregueu la targeta del mòbil, esteu pagant impostos.
Són els impostos sobre el consum. El més conegut és l'IVA (impost sobre el valor afegit), que segurament us sonarà. Aquest és un impost que es paga cada vegada que es compra un article o producte o quan algú ens presta un servei o ens fa un treball, ja sigui perquè prenem alguna cosa en un bar o en un restaurant o perquè el lampista o l'electricista fan una reparació a casa nostra. El que passa és que no ens n’adonem perquè normalment està dins del preu. Si us hi fixeu, hi ha molts tiquets que desglossen l'import de l'IVA i en altres està inclòs en el preu (en el tiquet hi diu IVA inclòs). Doncs és perquè el qui compra una cosa s'assabenti que l’està pagant i que el qui ven aquesta cosa l’ha ingressat a Hisenda perquè el comprador no ho hagi de fer. Per això, és important exigir sempre la factura o el comprovant, encara que algú ens pugui dir que si no ens dóna el tiquet ens cobrarà un preu més barat Com demostrarem, si no, que hem pagat per poder reclamar després si el que comprem està defectuós o la reparació mal feta?
L'IVA és un dels impostos indirectes (recordeu la classificació que fèiem entre impostos directes i indirectes), el més important de tots, ja que els diners que s'obtenen d’ell són bastants més de la meitat (supera el 65%) del total que s'obté per tots els impostos indirectes.
És curiós saber per què aquest impost es denomina “sobre el valor afegit”. Per entendre'l, cal tenir en compte que cada producte que comprem porta darrere un llarg procés amb moltes fases, en cadascuna de les quals intervenen diferents empresaris i professionals. Imagineu una simple samarreta de cotó. Primer calia cultivar la planta, recol•lectar el cotó, filar-lo després per convertir-lo en una tela, després tallar la tela i donar-li forma de samarreta, tenyir-la o imprimir-hi un estampat i finalment distribuir-la perquè arribi a la botiga de la nostra ciutat on la podrem comprar. En cada fase la peça va adquirint més valor, se li va afegint valor. Cada empresa que intervé ha d'ingressar a Hisenda l'IVA corresponent a l'augment de valor que el seu treball ha incorporat a la futura samarreta, però aquest IVA que ha ingressat el “repercuteix” després en l'empresa que intervé en la fase següent, i així successivament fins a arribar a nosaltres els compradors, que som els qui al final pagarem l'impost dins del preu de la nostra samarreta.
Ens queda per dir que la quantitat que paguem per l'IVA no és sempre igual per a tots els serveis i coses que comprem. Hi ha un IVA general que és d'un 21% Hi ha un IVA reduït del 10% que es paga per articles d'ús corrent, entre d'altres, pels aliments en general, els habitatges, els restaurants o les entrades en museus. I, finalment, hi ha un IVA superreduït del 4% per als béns més necessaris, com és el pa, la llet, les fruites, ous, verdures i hortalisses, les medecines i també per als llibres i els diaris. A més, hi ha béns i serveis que, per la seva importància, no paguen IVA, és a dir, n’estan exempts, com passa amb els serveis sanitaris i d'educació o els serveis dels dentistes.
Finalment, és interessant que sapigueu que l'IVA és un impost que no solament es paga a Espanya sinó també en tots els altres països de la Unió Europea, encara que existeixen algunes petites diferències entre uns i altres, fonamentalment quant als percentatges que, segons vèiem abans, s'apliquen als diferents articles. Es diu, per això, que l'IVA és un impost “harmonitzat” en la Unió Europea. Això significa que si aneu de viatge a algun dels països de la Unió també estareu pagant l'IVA en el preu dels objectes i articles que compreu, encara que la quantitat corresponent a l'impost pot ser una mica superior o inferior a la que pagaries a Espanya pel mateix article, si bé el nostre país està entre els quals apliquen percentatges més baixos d'IVA.
Àrea: Geografia i Història
Tipus: Individual
Nivell: Primer cicle d'Educació Secundària
6.3.2 Estats moderns i impostos
Àrea: Geografia i Història
Tipus: Individual
Nivell: Primer cicle d'Educació Secundària
6.3.3 L'IRPF
Àrea: Geografia i Història
Tipus: Individual
Nivell: Primer cicle d'Educació Secundària
6.3.4 Problemes de percentatges. Magnituds directament i inversament proporcionals.
Àrea: Matemàtiques
Tipus: Individual
Nivell: Primer cicle d'Educació Secundària
Àrea: Matemàtiques
Tipus: Individual
Nivell: Primer cicle d'Educació Secundària
6.3.6 Els nous legisladors. Debats i propostes
Àrea: Interdisciplinari. Educació en valors
Tipus: En grup. Individual
Nivell: Primer cicle d'Educació Secundària
6.3.7 Supòsit de l'IRPF: Què suma i què resta?
Àrea: Interdisciplinari. Educació en valors. Sentit
de la justícia distributiva
Tipus: En grup. Individual
Nivell: Primer cicle d'Educació Secundària
6.3.8 El pagament ajornat
Àrea: Interdisciplinari. Educació per al consum
Tipus: En grup. Individual
Nivell: Primer cicle d'Educació Secundària
6.3.9 Recollida de dade
Àrea: Interdisciplinari
Tipus: En grup. Individual
Nivell: Primer cicle d'Educació Secundària
6.3.10 Producció de textos: Els drets del consumidor, impostos i factures...
Àrea: Interdisciplinari
Tipus: En grup. Individual
Nivell: Primer cicle d'Educació Secundària
Àrea: Geografia i Història
Tipus: Individual
Nivell: Segon cicle d'Educació Secundària
6.4.2 Activitats econòmiques, medi ambient i impostos
Àrea: Geografia i Història
Tipus: En grup
Nivell: Segon cicle d'Educació Secundària
6.4.3 Geografía humana i economia
Àrea: Geografia i Història
Tipus: Individual. Petit grup
Nivell: Segon cicle d'Educació Secundària
6.4.4 Impostos i cohesió territorial
Àrea: Geografia i Història
Tipus: Individual. Petit grup
Nivell: Segon cicle d'Educació Secundària
6.4.5 Les dades del valor afegit
Àrea: Geografia i Història
Tipus: Individual. Petit grup
Nivell: Segon cicle d'Educació Secundària
6.4.6 L'IVA en els productes: Càlcul
Àrea: Geografia i Història. Matemàtiques
Tipus: Individual. Petit grup
Nivell: Segon cicle d'Educació Secundària
6.4.7 L'IVA de cada producte: Identificació
Àrea: Geografia i Història
Tipus: Individual. Petit grup
Nivell: Segon cicle d'Educació Secundària
6.4.8 L'IVA en les factures
Àrea: Geografia i Història
Tipus: Individual. Petit grup
Nivell: Segon cicle d'Educació Secundària
6.4.9 Organitzacions transnacionals: els impostos a la UE
Àrea: Geografia i Història
Tipus: Individual. Petit grup
Nivell: Segon cicle d'Educació Secundària
6.4.10 Progressivitat de l'IRPFF
Àrea: Matemàtiques
Tipus: Individual
Nivell: Segon cicle d'Educació Secundària
Àrea: Matemàtiques
Tipus: Individual
Nivell: Segon cicle d'Educació Secundària
6.4.12 Estadística i probabilitat.
Àrea: Matemàtiques
Tipus: Individual
Nivell: Segon cicle d'Educació Secundària
6.4.13 Treballant amb la premsa
Àrea: Llengua
Tipus: Individual
Nivell: Segon cicle d'Educació Secundària
6.4.14 Dramatització d'una reparació
Àrea: Llengua. Interdisciplinari
Tipus: En grup
Nivell: Segon cicle d'Educació Secundària
6.4.15 Comentar i redactar
Àrea: Llengua
Tipus: Individual
Nivell: Segon cicle d'Educació Secundària
6.4.16 Els descomptes de l'IRPF: justificació dels descomptes
Àrea: Interdisciplinari. Educació en valors. Sentit
de la justícia distributiva
Tipus: En grup. Individual
Nivell: Segon cicle d'Educació Secundària
6.4.17 El programa PADRE
Àrea: Interdisciplinari. Educació en valors. Sentit
de la justícia distributiva
Tipus: En grup. Individual
Nivell: Segon cicle d'Educació Secundària
6.4.18 Fòrum: Els intocables
Àrea: Interdisciplinari
Tipus: En grup
Nivell: Segon cicle d'Educació Secundària