Portal d'Educació Civicotributària. Agencia Tributaria. - Professors versió flash

Agència Tributària, amb la col.laboració d'Institut d'Estudis Fiscals.

Qui paga els impostos?

  1. Objectius
       
  2. Continguts
       
  3. Recordem que...
      
  4. Glossari
      
  5. Suggeriments d'ús per a Educació Primària
          
  6. Suggeriments d'ús per a Educació Secundària
         


1 Objectius

Amb aquesta sessió es pretén que els alumnes siguin capaços de conèixer:

 

2 Continguts

2.1 Els drets i les responsabilitats dels ciutadans
2.1.1 Generalitat del deure de contribuir
2.1.2 La capacitat econòmica i les seves manifestacions
2.1.3 Solidaritat i igualtat d'oportunitats
2.2 L'evasió i el frau
2.2.1 Compliment fiscal
2.2.2 El frau en despeses i ingressos


2.1 Els drets i les responsabilitats dels ciutadans


2.1.1 Generalitat del deure de contribuir

Sabem que qualsevol grup, qualsevol col•lectivitat, té unes necessitats comunes que han de ser finançades mitjançant les aportacions econòmiques dels membres d'aquest col•lectiu. L'Estat és la forma que una comunitat de ciutadans té d'organitzar-se políticament. Per això, l'Estat té el dret a exigir i els ciutadans el deure d'aportar els recursos econòmics necessaris per finançar les necessitats comunes.

Els impostos, per tant, són unes quantitats de diners que els ciutadans estan obligats per llei a pagar perquè l'Estat i la resta d'administracions públiques disposin dels recursos suficients amb què finançar les despeses públiques. L'article 133 de la Constitució espanyola diu que: “La potestat originària per establir els tributs correspon exclusivament a l'Estat, mitjançant llei. Les comunitats autònomes i les corporacions locals podran establir i exigir tributs, d'acord amb la Constitució i les lleis”.

L'article 31 de la Constitució espanyola diu que: “Tots contribuiran al manteniment de les despeses públiques d'acord amb la seva capacitat econòmica mitjançant un sistema tributari just inspirat en els principis d'igualtat i progressivitat que, en cap cas, no tindrà abast confiscatori”.

Aquest article vol dir que, al nostre país, les aportacions que els ciutadans han de fer per contribuir al pagament de les despeses públiques s'han de regir per un principi molt important que és el de la capacitat econòmica. Per això, encara que tots els ciutadans han de contribuir (principi de generalitat), no sempre ho fan en la mateixa proporció perquè no tots disposen dels mateixos recursos econòmics. El principi d'igualtat determina que els ciutadans amb igual capacitat econòmica han de pagar la mateixa quantitat d'impostos i que els ciutadans amb diferent capacitat econòmica han de pagar una quantitat d'impostos diferent. Així, la Constitució determina que, en el sistema tributari espanyol, els qui tinguin més diners hauran d'aportar més euros al fons comú per al pagament dels béns i serveis públics (principi de progressivitat). Tot i que això amb certs límits, perquè la Constitució també exigeix que el sistema tributari no porti l'aplicació del principi de progressivitat tan lluny que, mitjançant els impostos, pugui amenaçar la capacitat econòmica dels contribuents (abast confiscatori).

2.1.2 La capacitat econòmica i les seves manifestacions

La capacitat econòmica es configura, d'aquesta manera, com el criteri preferent de justícia en el repartiment de les càrregues econòmiques necessàries per fer front a les necessitats públiques i, per tant, és el principal criteri que regeix el sistema tributari espanyol. La capacitat econòmica de cada ciutadà es manifesta de diferents maneres, bé a través de la riquesa que té, bé a través dels ingressos que obté o bé a través dels diferents tipus de consum que fa.

Es considera que la possessió del patrimoni, l'obtenció de rendes, l'adquisició d'una herència o una donació, la compra de mercaderies són fets representatius de capacitat econòmica, també anomenada “capacitat contributiva”, perquè, segons com sigui aquesta, els contribuents fan les seves aportacions tributàries a la Hisenda pública. És a dir, són els diners que es tenen, o que es demostra que es tenen, a jutjar per les coses que una persona compra o té.

Per això, la capacitat econòmica és un indicador de la capacitat contributiva, ja que demostra el que un ciutadà pot pagar i ha de pagar en concepte d'impostos. El qui té més capacitat econòmica té una capacitat contributiva més gran i, per això, ha de pagar més en concepte d'impostos, amb els límits estipulats per evitar que els tributs siguin tan alts que tinguin abast confiscatori.


 

2.1.3 Solidaritat i igualtat d'oportunitats

Els impostos fan possible el finançament de les necessitats comunes, és a dir, és el “preu” que es paga pels béns i serveis públics. A més, els impostos permeten que hi hagi una igualtat de renda i riquesa més gran entre els ciutadans. Això és el que es coneix com a funció redistributiva dels impostos.

Com s'ha indicat anteriorment, l'article 31 de la Constitució estableix que el sistema tributari espanyol estarà inspirat en el principi de progressivitat, és a dir, pagarà més impostos el qui tingui més capacitat econòmica. Per això, es diu que els impostos compleixen una funció redistributiva. A més, com es va indicar en la guia didàctica 1, tots els ciutadans tenen dret a beneficiar-se de la mateixa manera dels béns i serveis públics (per exemple, les autovies), independentment que hagin pagat més o menys impostos pel fet de tenir més o menys capacitat econòmica. I fins i tot, en determinats casos (per exemple, serveis socials, assegurança de desocupació) solament poden beneficiar-se d'aquestes prestacions públiques els ciutadans amb una capacitat econòmica menor. Per això, es diu que la despesa pública compleix també una funció redistributiva. Hi ha, per tant, una transferència de recursos dels qui tenen més capacitat econòmica als qui en tenen menys.


Des d'aquest punt de vista, el pagament dels impostos té un sentit ètic molt més ampli que el simple acatament d'una obligació legal. No es tracta, per tant, d'un mer intercanvi de béns i serveis comprats a l'Estat al preu del pagament dels impostos. Es tracta d'aconseguir la igualtat d'oportunitats per al ple exercici dels drets polítics, econòmics i socials per part de tots els ciutadans. Amb els impostos, en definitiva, es contribueix a fer realitat els principis de justícia i equitat mitjançant les aportacions solidàries que l'Estat exigeix a tots els ciutadans.


2.2 L'evasió i el frau


2.2.1 Compliment fiscal

El pagament dels impostos afecta, principalment, els interessos materials, concrets i personals de cada individu. Pot ser que en el pla dels judicis morals s'estigui plenament d'acord amb el compliment del deure tributari perquè s'assumeixi que és un deure ciutadà. Però quan es passa al pla de la conducta, al compliment de les obligacions tributàries corresponents, en què el que entra en joc és l'interès propi, és possible que aquestes conviccions s'hagin debilitat considerablement i generin actituds menys favorables al compliment fiscal i més proclius a l'evasió i al frau.

Les normes fiscals formen part del conjunt de normes socials que un individu adult ha de complir en una societat democràtica. Un ciutadà que viu en aquest model social hauria de complir correctament els requeriments que el sistema fiscal li exigeix sense esperar la pressió coactiva de l'Administració. Les responsabilitats fiscals haurien de formar part del conjunt de valors que tot ciutadà ha d'assumir, respectar i defensar.


 

2.2.2 El frau en despeses i ingressos

El compliment fiscal és una qüestió de ciutadania. Els efectes de l'incompliment, és a dir del frau fiscal, perjudiquen tots els ciutadans però especialment als qui assumeixen les responsabilitats ciutadanes i compleixen correctament les seves obligacions tributàries. El frau fiscal és un fenomen complex basat en una mentalitat de drets adquirits sense cap contrapartida des del vessant de les responsabilitats. És, en definitiva, un problema de socialització inadequada en els valors ètics de justícia i solidaritat.


El compliment fiscal no s'esgota en el correcte compliment de les obligacions tributàries. El terme fiscal inclou els dos vessants del pressupost públic: el dels ingressos i el de les despeses públiques. Per això, també per la via de la despesa pública pot haver-hi frau, que és el que es comet quan s'abusa dels béns i serveis públics, o quan aquests s'utilitzen malament o es destrossen. Aquesta falta de respecte al que és públic, pagat amb l'esforç col•lectiu i posat a disposició de tots per al benefici comú, és també un problema de ciutadania. Suposa tant una injustícia com una mostra d'insolidaritat.

 

3 Recordem que...

Els impostos són unes quantitats de diners que els ciutadans obligats per llei paguen perquè l'Estat i la resta d'administracions públiques disposin dels recursos suficients amb què finançar les despeses públiques.


Tots els ciutadans, sense cap excepció, han de contribuir a finançar les despeses públiques mitjançant el pagament dels impostos de la manera establerta per les lleis.
Però, no tots els ciutadans han de contribuir en la mateixa proporció, perquè no tots disposen dels mateixos recursos econòmics.


La capacitat econòmica de cada ciutadà es manifesta de diferents maneres, a través de la riquesa que té, els ingressos que obté o a través dels diferents consums que fa.
La capacitat econòmica és un indicador de la capacitat contributiva, ja que demostra el que un ciutadà pot pagar i ha de pagar en concepte d'impostos.


Amb els impostos es fa possible el finançament dels béns i serveis públics i, a més, es contribueix a fer realitat els principis de justícia i equitat mitjançant les aportacions solidàries que l'Estat exigeix a tots els ciutadans.
Els efectes de l'incompliment fiscal, és a dir del frau fiscal, perjudiquen tots els ciutadans però especialment als qui assumeixen les responsabilitats ciutadanes i compleixen correctament les seves obligacions tributàries.


El frau fiscal es produeix perquè no es paguen els impostos que corresponen i també es pot produir per la via de la despesa pública quan s'abusa dels béns i serveis públics, o quan aquests s'utilitzen malament o es destrossen.

4 Glossari

5 Suggeriments d'ús per a Educació Primària

5.1 Abans de començar
5.2 Exposició del professor
5.2.1 Els drets i les responsabilitats dels ciutadans
5.2.2 L'evasió i el frau
5.3 Activitats per al tercer cicle de Primària
5.3.1 Ciutadans i contribuents
5.3.2 Empreses
5.3.3 Problemes sobre proporcions, ordenació de quantitats...
5.3.4 Recollida de dades i representació de dades
5.3.5 Producció de textos
5.3.6 Homònims, sinònims, frases fetes
5.3.7 Dramatització
5.3.8 Elaboració d'una enquesta i recollida de dades
5.3.9 Debat sobre els impostos i el frau
5.3.10 Sobre l'ús dels béns públics
5.3.11 Mural sobre valors
5.3.12 Cartells sobre la defraudació i l'ús dels béns públics

5.1 Abans de començar

5.2 Exposició del professor
5.2.1 Els drets i les responsabilitats dels ciutadans

Viure en comunitat, viure en grup, té molts avantatges, però també significa assumir responsabilitats. Qui viu en grup es beneficia del que aporten els altres, però també ha d'aportar la seva part a la resta del grup. És a dir, viure en comunitat significa drets i avantatges, però també assumir les nostres responsabilitats envers els altres. Com a exemple, podem pensar en les cases on tots solem viure.

Doncs bé, l'Estat és com una casa molt gran i els qui hi viuen són els ciutadans. Per això, totes les persones que viuen en aquesta casa gran, en aquest Estat, han de pagar entre totes les despeses comunes; és a dir, que tots han de pagar els impostos perquè l'Estat, que inclou comunitats autònomes i ajuntaments, pugui proporcionar els béns i serveis públics que són per a tots i que tots poden utilitzar. Els impostos són unes quantitats de diners establertes per llei que han de pagar els ciutadans per contribuir a les despeses públiques.

En una casa, hi ha pisos grans i pisos petits i, per tant, no paguen la mateixa quantitat per a les despeses comunes els pisos de mida diferent. Doncs el mateix passa a l'Estat, on hi ha ciutadans que tenen més diners i que, per tant, paguen més per impostos que altres ciutadans que tenen menys diners i que, per tant, paguen menys per impostos.

Això és així perquè, si tots paguessin el mateix, com que són més les persones que tenen pocs diners que les que en tenen molts, l'Estat (incloses les comunitats autònomes i els ajuntaments) tindria pocs diners i proporcionaria pocs béns i serveis públics. Aleshores hi hauria nens que no podrien anar a l'escola perquè els seus pares no podrien pagar-la, o persones que no podrien anar al metge ni als hospitals perquè no tenen prou diners, o persones més grans que haurien de dependre dels seus fills o dels seus néts per poder viure, ja que no tindrien pensions. També hi hauria persones que no podrien viatjar quan volguessin perquè no hi hauria bons transports públics; o que, encara que tinguessin cotxe, tardarien molt a arribar als llocs perquè no hi hauria bones carreteres. També hi hauria problemes per recollir i reciclar les escombraries, per tenir aigua en les cases per beure, dutxar-se i rentar la roba, o podria haver-hi greus conseqüències si es produís un incendi pel fet de no tenir bombers.

Perquè les administracions públiques (tant la central com l'autonòmica i la local) puguin proporcionar els serveis públics necessaris perquè tothom visqui tan bé com es pugui, es paga diferent quantitat per impostos segons els diners que es tinguin i segons les obligacions personals i familiars de les persones. Per exemple, no paguen el mateix els qui guanyen sous molt alts que els qui guanyen sous més baixos; tampoc no paguen el mateix les persones que viuen soles que les que viuen en família; ni paguen el mateix les famílies que tenen fills, o que han de fer-se càrrec de persones grans o de discapacitats, que les que no tenen aquest tipus de responsabilitats.

És a dir, que tots els ciutadans han de pagar els impostos a l'Estat, a les comunitats autònomes i als ajuntaments. Això és justícia, que vol dir que, com que tots els ciutadans tenen els mateixos drets, tots tenen les mateixes obligacions, entre les quals, contribuir a les despeses comunes pagant els impostos. Però els impostos no són una quota fixa, igual per a tots. Segons sigui la situació econòmica i familiar dels ciutadans, així és la quantitat que han de pagar per impostos. Això és equitat, que significa tractar de manera diferent les situacions que són diferents.

Els impostos també serveixen perquè no hi hagi persones que no tinguin les coses més necessàries pel fet de no tenir diners. Això és la redistribució. Amb els diners dels impostos, l'Administració central, l'autonòmica i la local proporcionen els béns i serveis públics més bàsics i necessaris per a tots els ciutadans. Si uns han contribuït amb més quantitat per impostos que d’altres, perquè tenen una capacitat econòmica més gran, han posat en pràctica el valor de la solidaritat, que és fonamental per viure en societat.


5.2.2 L'evasió i el frau

Totes les persones que viuen en la gran casa que és l'Estat han de pagar entre totes les despeses comunes d'aquesta casa, és a dir: tots els ciutadans han de pagar els impostos. Però hi ha persones que no es comporten com bons ciutadans. Hi ha persones que no paguen els impostos que els corresponen. Se'ls anomena “defraudadors”.

Això és una injustícia, perquè aquestes persones utilitzen els béns i serveis públics com tothom. I, tanmateix, no han aportat els diners que els corresponia lliurar per pagar-los.

Com que aquestes persones no han pagat la seva part, l'Estat (que com ja sabem inclou comunitats autònomes i ajuntaments) té menys diners per als serveis públics i, aleshores, només li queden dos camins: o bé proporciona menys serveis públics dels que es necessiten, amb la qual cosa tots sortim perjudicats; o bé, si vol proporcionar els serveis públics que es necessiten, ha de demanar més diners als ciutadans. Llavors, els qui paguen correctament els seus impostos han d'ingressar més diners per coses que d’altres utilitzen i no paguen.

Hi ha gent que defrauda de moltes maneres. N'hi ha que paguen una part, però no tot el que els correspon. Es creuen que així no es notarà que han aportat menys del que havien d’aportar. També hi ha gent que, directament, no paga res. Es creuen que les administracions públiques i els altres ciutadans no se n‘assabentaran.

Pot ser que, al principi, no es noti, o que els altres no se n'assabentin. Pot ser que es creguin que han aconseguit enganyar l'Estat. Però ells saben que el que fan està mal fet. No estan enganyant l'Estat, la seva comunitat autònoma o el seu ajuntament. Estan traient una part del que correspon a tots els ciutadans, inclosos ells mateixos. Saben que s'estan comportant com a persones egoistes i insolidàries i que s’estan enganyant i enganyant els altres.

A més, tard o d'hora, tots els enganys s'acaben descobrint. Quan se'ls descobreix, es busquen excuses per disculpar el seu comportament. Però això no els serveix de res perquè, al final, se'ls castiga.

Han de pagar el que els corresponia i, també, alguna cosa més, perquè se'ls posa una multa.

L'Estat té l'obligació de defensar els interessos de tots els ciutadans. En particular, ha de defensar els interessos dels bons ciutadans que sí que paguen els impostos que els corresponen. I, per això, no pot tolerar aquests enganys i aquestes conductes egoistes i insolidàries. Per tant, l'Agència Tributària i les administracions tributàries autonòmiques i locals han de comprovar el pagament dels impostos de tots els ciutadans. I als qui incompleixen les obligacions tributàries, perquè paguen menys del que han de pagar o no paguen, se'ls exigeix els diners que no han aportat a la col•lectivitat i, a més, se'ls sanciona.

També actuen malament i en contra de la llei els qui abusen dels béns i serveis públics, pagats amb els diners de tots i posats a disposició dels ciutadans per a benefici comú. Els qui abusen, destrossen o utilitzen malament els béns i serveis públics també estan causant un perjudici a la resta de ciutadans, perquè l'Estat, la seva comunitat autònoma o el seu ajuntament, hauran de gastar més diners dels que correspondrien a causa de la conducta egoista, insolidària i incívica d'uns quants.


5.3 Activitats per al tercer cicle de Primària

A continuació se suggereixen diferents activitats. Els criteris de recerca d'activitats poden ser de diferent tipus: l'àrea o la matèria, el tipus d'activitat (individual o en grup) i el nivell educatiu per al qual es proposa.


5.3.1 Ciutadans i contribuents

Àrea: Coneixement del medi
Tipus: Individual
Nivell: Tercer cicle d'Educació Primària


5.3.2 Empreses

Àrea: Coneixement del medi
Tipus: Individual
Nivell: Tercer cicle d'Educació Primària


5.3.3 Problemes sobre proporcions, ordenació de quantitats...

Àrea: Matemàtiques
Tipus: Individual
Nivell: Tercer cicle d'Educació Primària


5.3.4 Recollida de dades i representació de dades

Àrea: Matemàtiques
Tipus: Individual
Nivell: Tercer cicle d'Educació Primària


5.3.5 Producció de textos

Àrea: Llengua
Tipus: Individual
Nivell: Tercer cicle d'Educació Primària


5.3.6 Homònims, sinònims, frases fetes

Àrea: Llengua
Tipus: Individual
Nivell: Tercer cicle d'Educació Primària


5.3.7 Dramatització

Àrea: Llengua
Tipus: En grup
Nivell: Tercer cicle d'Educació Primària

Planifica una festa d'aniversari. S’ha de comprar el regal. S’ha de comprar el menjar i les begudes. Quants diners cal posar? N’han de posar tots els que vagin a la festa? I si un no pot posar diners, o en pot posar menys, podrà participar igual de la festa? Cal portar una pel•lícula de vídeo. Es demana prestada? El qui l'hagi prestada, ja no posa diners? Cal fer fotos. Qui porta la cambra? Qui s'ocupa de revelar les fotos? Quantes còpies? A quin preu surten? Tindran tots les còpies de les fotos encara que hi hagi gent que hi hagi posat menys diners? Busca el paral•lelisme amb situacions fiscals.


5.3.8 Elaboració d'una enquesta i recollida de dades

Àrea: Llengua
Tipus: En grup
Nivell: Tercer cicle d'Educació Primària


5.3.9 Debat sobre els impostos i el frau

Àrea: Llengua
Tipus: En grup/individual
Nivell: Tercer cicle d'Educació Primària

Discuteix amb els teus companys les idees que s'han exposat sobre el pagament d'impostos i el frau. Què heu entès? Què us ha semblat més complicat? Per què? Redacteu un article breu amb les diferents posicions d'aquesta discussió i si heu arribat a alguna conclusió.


5.3.10 Sobre l'ús dels béns públics

Àrea: Llengua
Tipus: En grup/individual
Nivell: Tercer cicle d'Educació Primària


5.3.11 Mural sobre valors

Àrea: Interdisciplinari (Llengua, Plàstica, Tutoria)
Tipus: En grup
Nivell: Tercer cicle d'Educació Primària

Feu un mural (dibuixos per vinyetes o tipus collage) per il•lustrar les idees de la “justícia”, “equitat” i “solidaritat” dels impostos.


5.3.12 Cartells sobre la defraudació i l'ús dels béns públics

Àrea: Interdisciplinari
Tipus: En grup/individual
Nivell: Tercer cicle d'Educació Primària

6 Suggeriments d'ús per a Educació Secundària

6.1 Abans de començar
6.2 Exposició del professor
6.2.1 Els drets i les responsabilitats dels ciutadans
6.2.2 L'evasió i el frau
6.3 Activitats per al primer cicle de Secundària
6.3.1 Serveis públics i població
6.3.2 Conversió de monedes
6.3.3 Magnituds directament i inversament proporcionals. Percentatges (I)
6.3.4 Magnituds directament i inversament proporcionals. Percentatges (II)
6.3.5 Regles de tres simple directa
6.3.6 Tipus de text
6.3.7 El reporter en acció
6.4 Activitats per al segon cicle de Secundària
6.4.1 La ciutat com a espai geogràfic: activitats urbanes
6.4.2 Població activa: ocupats i desocupats
6.4.3 Els paradisos fiscals
6.4.4 Aritmètica
6.4.5 Enquestant
6.4.6 Producció de textos: reportatge sobre els serveis públics
6.4.7 La premsa i la investigació a l'aula: Impostos i frau
6.4.8 Producció de textos: els joves també paguem impostos
6.4.9 Dramatització social
6.4.10 Dilemes morals

6.1 Abans de començar

6.2 Exposició del professor


6.2.1 Els drets i les responsabilitats dels ciutadans

Viure en comunitat, viure en grup, té molts avantatges, però també significa assumir responsabilitats. Qui viu en grup es beneficia del que aporten els altres, però també ha d'aportar la seva part a la resta de la col•lectivitat. És a dir, viure en comunitat significa drets i avantatges, però també assumir les nostres responsabilitats envers els altres. Com a exemple, podem pensar en les cases grans on tots solem viure.

Doncs bé, l'Estat és com una gran casa i els qui hi viuen són els ciutadans. Per això, tots els ciutadans que viuen en aquesta Llar pública, en aquest Estat, han de pagar entre tots les despeses comunes. És a dir, que tots han de pagar els impostos perquè l'Estat, que inclou les comunitats autònomes i els ajuntaments, pugui proporcionar els béns i serveis públics que són per a tots i que tots poden utilitzar.

En una casa, hi ha pisos grans i pisos petits i, per tant, no paguen la mateixa quantitat per cobrir les despeses comunes els propietaris de pisos de diferent mida. El mateix passa a la Llar pública, a l'Estat, on hi ha ciutadans que tenen més diners i que, per tant, paguen més impostos que altres ciutadans que tenen menys diners i que, per tant, paguen menys impostos.

Això és així perquè, si tots paguessin el mateix, com que són més les persones que tenen pocs diners que les que en tenen molts, l'Estat (incloses les comunitats autònomes i els ajuntaments) tindria pocs recursos econòmics i proporcionaria menys béns i serveis públics. Aleshores hi hauria nois que no podrien anar a l'institut perquè els seus pares no podrien pagar-lo, o persones que no podrien anar al metge ni als hospitals perquè no tenen prou diners, o hi hauria persones més grans que haurien de dependre dels seus fills o dels seus néts per poder viure ja que no existirien les pensions. També hi hauria persones que no podrien viatjar quan volguessin perquè no hi hauria bons transports públics; o que, encara que tinguessin cotxe, tardarien molt a arribar als llocs per falta de bones carreteres. També hi hauria problemes per recollir i reciclar les escombraries, per tenir aigua en les cases per beure, dutxar-se i rentar la roba, o podria haver-hi greus conseqüències si es produís un incendi pel fet de no tenir bombers.

Perquè les administracions públiques (tant la central com l'autonòmica i la local) puguin proporcionar els serveis públics necessaris perquè tothom visqui tan bé com pugui, es paga una quantitat d'impostos diferent segons els diners que es tinguin i segons les obligacions personals i familiars de cada persona. Per exemple, no paguen el mateix els qui guanyen sous molt alts que els qui guanyen sous més baixos; tampoc no paguen el mateix les persones que viuen soles que les que viuen en família; ni paguen el mateix les famílies que tenen fills, o que han de fer-se càrrec de persones grans o de discapacitats, que les que no tenen aquest tipus de responsabilitats.

És a dir, que tots els ciutadans han de pagar els impostos a l'Estat, a les comunitats autònomes i als ajuntaments. Això és justícia, que significa que, com que tots els ciutadans tenen els mateixos drets, tots tenen les mateixes obligacions, entre les quals, contribuir a les despeses comunes pagant els impostos. Però els impostos no són una quota fixa, igual per a tots. Segons sigui la situació econòmica i familiar dels ciutadans, així és la quantitat que s'ha de pagar. Això és equitat, que significa tractar de manera diferent les situacions que són diferents.

Els impostos també serveixen perquè no hi hagi gent que no tingui les coses més necessàries pel fet de no tenir diners. Això és la redistribució. Amb els diners dels impostos, l'Administració central, l'autonòmica i la local proporcionen els béns i serveis públics més bàsics i necessaris per a tots els ciutadans. Si uns han contribuït amb més quantitat d'impostos que d’altres, perquè tenen una capacitat econòmica més gran, han posat en pràctica el valor de la solidaritat, que és fonamental per viure en societat.


 

6.2.2 L'evasió i el frau

Totes les persones que viuen a la Llar pública que és l'Estat han de contribuir a finançar les despeses comunes. És a dir, tots els ciutadans han de pagar els impostos. Però hi ha persones que no ho fan així i que no ingressen els impostos que els corresponen. Això és una injustícia, perquè aquestes persones utilitzen els béns i serveis públics, igual que tothom. I, tanmateix, no han aportat els diners que els corresponia aportar per pagar-los. A aquestes persones se'ls anomena “defraudadors”.

Com que aquestes persones no han pagat la seva part, l'Estat (que com sabem inclou les comunitats autònomes i els ajuntaments) té menys diners per als serveis públics i, aleshores, solament li queden dos camins: o bé proporciona menys serveis públics o d'inferior qualitat dels que es necessiten, amb la qual cosa tots sortim perjudicats; o bé, si vol proporcionar els serveis públics que es necessiten, ha de demanar més diners als ciutadans. Llavors, els qui paguen correctament els seus impostos han d'aportar més diners per coses que d’altres utilitzen i no paguen.

Hi ha gent que defrauda de moltes maneres. N'hi ha que paguen una part, però no tot el que els correspon. Creuen que així no es notarà que han aportat menys del que havien d’aportar. També hi ha gent que, directament, no paga res. Suposen que les administracions públiques i els altres ciutadans no se n’assabentaran.

Pot ser que, al principi, no es noti o que els altres no se n'assabentin. Pot ser que es creguin que han aconseguit enganyar l'Estat. Però ells saben que el que fan està mal fet. No estan enganyant l'Estat, la seva Comunitat autònoma o el seu Ajuntament. Estan traient una part del que correspon a tots els ciutadans, inclosos ells mateixos. Saben que s'estan comportant com persones egoistes i insolidàries i que s’estan enganyant i enganyant els altres.

A més, tard o d'hora, tots els enganys s'acaben descobrint. El que passa és que, moltes vegades, per enganyar en el pagament dels impostos, cal enganyar en altres àmbits econòmics i legals. O també passa que, per ocultar les coses que es fan malament en els terrenys econòmics i legals, cal enganyar en els impostos. Amb això, al final es fa un embolic enorme i s'acaba descobrint tot l'assumpte. Quan es descobreixen els defraudadors, aquests busquen excuses per disculpar el seu comportament. Però normalment no els serveix de res perquè, al final, se'ls sanciona. Han de pagar el que els corresponia i més, perquè se'ls posa una multa, o fins i tot n'hi ha que han d'anar a la presó perquè han comès un delicte fiscal.

L'Estat té l'obligació de defensar els interessos de tots els ciutadans. En particular, ha de defensar els interessos dels bons ciutadans que sí que paguen els impostos que els corresponen. I, per això, no pot tolerar aquests enganys i aquestes conductes egoistes i insolidàries dels defraudadors. Per tant, l'Agència Tributària i les administracions tributàries autonòmiques i locals han de comprovar el pagament dels impostos de tots els ciutadans. I als qui incompleixen les seves obligacions tributàries (defraudadors), perquè paguen menys del que han de pagar o no paguen, se'ls exigeix els diners que no han aportat a la col•lectivitat i, a més, se'ls sanciona.

També succeeix que hi ha gent que, encara que pagui correctament els seus impostos, abusa dels béns i serveis públics. Els fan servir malament, desaprofiten les oportunitats que se’ls ofereixen, enganyen per obtenir beneficis als quals no tenen dret, etc. Aquestes persones també són defraudadores. No ho són per la via dels ingressos públics (no cometen frau tributari), però sí que ho són per la via de les despeses públiques (cometen també frau fiscal). També són persones egoistes i insolidàries que prenen als altres recursos i oportunitats. Per exemple, hi ha persones joves que desaprofiten les oportunitats que els ofereix el sistema educatiu i, amb això, desaprofiten els diners públics que als ciutadans els costa un esforç de pagar. Això, encara que no estigui castigat per la llei, és una conducta asocial, egoista i insolidària.


6.3 Activitats per al primer cicle de Secundària

A continuació se suggereixen diferents activitats. Els criteris de recerca d'activitats pot ser de diferent tipus: l'àrea o matèria, el tipus d'activitat (individual o en grup) i el nivell educatiu per al qual es proposa.


6.3.1 Serveis públics i población

Àrea: Geografia i Història. Interdisciplinari
Tipus: Individual
Nivell: Primer cicle d'Educació Secundària


6.3.2 Conversió de monedes

Àrea: Matemàtiques
Tipus: Individual
Nivell: Primer cicle d'Educació Secundària. Primer curs


 

6.3.3 Magnituds directament i inversament proporcionals. Percentatges (I)

Àrea: Matemàtiques
Tipus: Individual
Nivell: Primer cicle d'Educació Secundària. Primer curs


6.3.4 Magnituds directament i inversament proporcionals. Percentatges (II)

Àrea: Matemàtiques
Tipus: Individual
Nivell: Primer cicle d'Educació Secundària. Segon curs



6.3.5 Regles de tres simple directa

Àrea: Matemàtiques
Tipus: Individual
Nivell: Primer cicle d'Educació Secundària. Segon curs


6.3.6 Tipus de text

Àrea: Llengua
Tipus: Individual
Nivell: Primer cicle d'Educació Secundària


6.3.7 El reporter en acció

Àrea: Llengua
Tipus: Individual
Nivell: Educació Secundària


6.4 Activitats per al segon cicle de Secundària


6.4.1 La ciutat com a espai geogràfic: activitats urbanes

Àrea: Geografia i Història
Tipus: Individual
Nivell: Segon cicle d'Educació Secundària


6.4.2 Població activa: ocupats i desocupats

Àrea: Geografia i Història
Tipus: Individual
Nivell: Segon cicle d'Educació Secundària


6.4.3 Els paradisos fiscals

Àrea: Geografia i Història
Tipus: Individual
Nivell: Segon cicle d'Educació Secundària


6.4.4 Aritmètica

Àrea: Matemàtiques
Tipus: Individual
Nivell: Segon cicle d'Educació Secundària


6.4.5 Enquestant

Àrea: Llengua
Tipus: Individual
Nivell: Segon cicle d'Educació Secundària


6.4.6 Producció de textos: reportatge sobre els serveis públics

Àrea: Llengua
Tipus: Individual
Nivell: Segon cicle d'Educació Secundària


6.4.7 La premsa i la investigació a l'aula: Impostos i frau

Àrea: Llengua
Tipus: Individual/en grup
Nivell: Segon cicle d'Educació Secundària


6.4.8 Producció de textos: els joves també paguem impostos

Àrea: Llengua
Tipus: Individual
Nivell: Segon cicle d'Educació Secundària


6.4.9 Dramatització social

Àrea: Llengua
Tipus: En grup
Nivell: Segon cicle d'Educació Secundària


6.4.10 Dilemes morals

Àrea: Interdisciplinari. Ètica. Tutoria. Educació en valors
Tipus: En grup
Nivell: Segon cicle d'Educació Secundària