Portal d'Educació Civicotributària. Agencia Tributaria. - Professors versió flash

Qui paga els impostos?

1. Objectius
      
   
2. Continguts
      
   
3. Recordem que...
     
   
4. Glossari
     
   
5. Suggeriments d'ús per a Educació Primària
         
   
6. Suggeriments d'ús per a Educació Secundària
        
   

1 Objectius

Amb aquesta sessió es pretén que els alumnes siguin capaços de conèixer:

• La generalitat del deure de contribuir (article 31 de la Constitució espanyola)
• El concepte de capacitat econòmica i les seves diverses manifestacions.
• La funció redistributiva dels impostos. Tarifes progressives i mínims personals i familiars.
• El concepte de frau fiscal i les seves principals conseqüències: condiciona el nivell de qualitat dels serveis públics i prestacions socials, afecta la pressió fiscal que suporten els contribuents complidors i distorsiona l'activitat dels diferents agents (competència deslleial generada pels contribuents que no compleixen).
• La doble vessant del frau fiscal: en l'ingrés i en la despesa pública..

2 Continguts

2.1	Els drets i les responsabilitats dels ciutadans
2.1.1	Generalitat del deure de contribuir
2.1.2	La capacitat econòmica i les seves manifestacions
2.1.3	Solidaritat i igualtat d'oportunitats
2.2	L'evasió i el frau
2.2.1	Compliment fiscal
2.2.2	El frau en despeses i ingressos

2.1 Els drets i les responsabilitats dels ciutadans

2.1.1 Generalitat del deure de contribuir

Sabem que qualsevol grup, qualsevol col•lectivitat, té unes necessitats comunes que han de ser finançades mitjançant les aportacions econòmiques dels membres d'aquest col•lectiu. L'Estat és la forma que una comunitat de ciutadans té d'organitzar-se políticament. Per això, l'Estat té el dret a exigir i els ciutadans el deure d'aportar els recursos econòmics necessaris per finançar les necessitats comunes.

Els impostos, per tant, són unes quantitats de diners que els ciutadans estan obligats per llei a pagar perquè l'Estat i la resta d'administracions públiques disposin dels recursos suficients amb què finançar les despeses públiques. L'article 133 de la Constitució espanyola diu que: “La potestat originària per establir els tributs correspon exclusivament a l'Estat, mitjançant llei. Les comunitats autònomes i les corporacions locals podran establir i exigir tributs, d'acord amb la Constitució i les lleis”.

L'article 31 de la Constitució espanyola diu que: “Tots contribuiran al manteniment de les despeses públiques d'acord amb la seva capacitat econòmica mitjançant un sistema tributari just inspirat en els principis d'igualtat i progressivitat que, en cap cas, no tindrà abast confiscatori”.

Aquest article vol dir que, al nostre país, les aportacions que els ciutadans han de fer per contribuir al pagament de les despeses públiques s'han de regir per un principi molt important que és el de la capacitat econòmica. Per això, encara que tots els ciutadans han de contribuir (principi de generalitat), no sempre ho fan en la mateixa proporció perquè no tots disposen dels mateixos recursos econòmics. El principi d'igualtat determina que els ciutadans amb igual capacitat econòmica han de pagar la mateixa quantitat d'impostos i que els ciutadans amb diferent capacitat econòmica han de pagar una quantitat d'impostos diferent. Així, la Constitució determina que, en el sistema tributari espanyol, els qui tinguin més diners hauran d'aportar més euros al fons comú per al pagament dels béns i serveis públics (principi de progressivitat). Tot i que això amb certs límits, perquè la Constitució també exigeix que el sistema tributari no porti l'aplicació del principi de progressivitat tan lluny que, mitjançant els impostos, pugui amenaçar la capacitat econòmica dels contribuents (abast confiscatori).

2.1.2 La capacitat econòmica i les seves manifestacions

La capacitat econòmica es configura, d'aquesta manera, com el criteri preferent de justícia en el repartiment de les càrregues econòmiques necessàries per fer front a les necessitats públiques i, per tant, és el principal criteri que regeix el sistema tributari espanyol. La capacitat econòmica de cada ciutadà es manifesta de diferents maneres, bé a través de la riquesa que té, bé a través dels ingressos que obté o bé a través dels diferents tipus de consum que fa.

Es considera que la possessió del patrimoni, l'obtenció de rendes, l'adquisició d'una herència o una donació, la compra de mercaderies són fets representatius de capacitat econòmica, també anomenada “capacitat contributiva”, perquè, segons com sigui aquesta, els contribuents fan les seves aportacions tributàries a la Hisenda pública. És a dir, són els diners que es tenen, o que es demostra que es tenen, a jutjar per les coses que una persona compra o té.

Per això, la capacitat econòmica és un indicador de la capacitat contributiva, ja que demostra el que un ciutadà pot pagar i ha de pagar en concepte d'impostos. El qui té més capacitat econòmica té una capacitat contributiva més gran i, per això, ha de pagar més en concepte d'impostos, amb els límits estipulats per evitar que els tributs siguin tan alts que tinguin abast confiscatori.

2.1.3 Solidaritat i igualtat d'oportunitats

Els impostos fan possible el finançament de les necessitats comunes, és a dir, és el “preu” que es paga pels béns i serveis públics. A més, els impostos permeten que hi hagi una igualtat de renda i riquesa més gran entre els ciutadans. Això és el que es coneix com a funció redistributiva dels impostos.

Com s'ha indicat anteriorment, l'article 31 de la Constitució estableix que el sistema tributari espanyol estarà inspirat en el principi de progressivitat, és a dir, pagarà més impostos el qui tingui més capacitat econòmica. Per això, es diu que els impostos compleixen una funció redistributiva. A més, com es va indicar en la guia didàctica 1, tots els ciutadans tenen dret a beneficiar-se de la mateixa manera dels béns i serveis públics (per exemple, les autovies), independentment que hagin pagat més o menys impostos pel fet de tenir més o menys capacitat econòmica. I fins i tot, en determinats casos (per exemple, serveis socials, assegurança de desocupació) solament poden beneficiar-se d'aquestes prestacions públiques els ciutadans amb una capacitat econòmica menor. Per això, es diu que la despesa pública compleix també una funció redistributiva. Hi ha, per tant, una transferència de recursos dels qui tenen més capacitat econòmica als qui en tenen menys.

Des d'aquest punt de vista, el pagament dels impostos té un sentit ètic molt més ampli que el simple acatament d'una obligació legal. No es tracta, per tant, d'un mer intercanvi de béns i serveis comprats a l'Estat al preu del pagament dels impostos. Es tracta d'aconseguir la igualtat d'oportunitats per al ple exercici dels drets polítics, econòmics i socials per part de tots els ciutadans. Amb els impostos, en definitiva, es contribueix a fer realitat els principis de justícia i equitat mitjançant les aportacions solidàries que l'Estat exigeix a tots els ciutadans.

2.2 L'evasió i el frau

2.2.1 Compliment fiscal

El pagament dels impostos afecta, principalment, els interessos materials, concrets i personals de cada individu. Pot ser que en el pla dels judicis morals s'estigui plenament d'acord amb el compliment del deure tributari perquè s'assumeixi que és un deure ciutadà. Però quan es passa al pla de la conducta, al compliment de les obligacions tributàries corresponents, en què el que entra en joc és l'interès propi, és possible que aquestes conviccions s'hagin debilitat considerablement i generin actituds menys favorables al compliment fiscal i més proclius a l'evasió i al frau.

Les normes fiscals formen part del conjunt de normes socials que un individu adult ha de complir en una societat democràtica. Un ciutadà que viu en aquest model social hauria de complir correctament els requeriments que el sistema fiscal li exigeix sense esperar la pressió coactiva de l'Administració. Les responsabilitats fiscals haurien de formar part del conjunt de valors que tot ciutadà ha d'assumir, respectar i defensar.

2.2.2 El frau en despeses i ingressos

El compliment fiscal és una qüestió de ciutadania. Els efectes de l'incompliment, és a dir del frau fiscal, perjudiquen tots els ciutadans però especialment als qui assumeixen les responsabilitats ciutadanes i compleixen correctament les seves obligacions tributàries. El frau fiscal és un fenomen complex basat en una mentalitat de drets adquirits sense cap contrapartida des del vessant de les responsabilitats. És, en definitiva, un problema de socialització inadequada en els valors ètics de justícia i solidaritat.

El compliment fiscal no s'esgota en el correcte compliment de les obligacions tributàries. El terme fiscal inclou els dos vessants del pressupost públic: el dels ingressos i el de les despeses públiques. Per això, també per la via de la despesa pública pot haver-hi frau, que és el que es comet quan s'abusa dels béns i serveis públics, o quan aquests s'utilitzen malament o es destrossen. Aquesta falta de respecte al que és públic, pagat amb l'esforç col•lectiu i posat a disposició de tots per al benefici comú, és també un problema de ciutadania. Suposa tant una injustícia com una mostra d'insolidaritat.

3 Recordem que...

Els impostos són unes quantitats de diners que els ciutadans obligats per llei paguen perquè l'Estat i la resta d'administracions públiques disposin dels recursos suficients amb què finançar les despeses públiques.

Tots els ciutadans, sense cap excepció, han de contribuir a finançar les despeses públiques mitjançant el pagament dels impostos de la manera establerta per les lleis.
Però, no tots els ciutadans han de contribuir en la mateixa proporció, perquè no tots disposen dels mateixos recursos econòmics.

La capacitat econòmica de cada ciutadà es manifesta de diferents maneres, a través de la riquesa que té, els ingressos que obté o a través dels diferents consums que fa.
La capacitat econòmica és un indicador de la capacitat contributiva, ja que demostra el que un ciutadà pot pagar i ha de pagar en concepte d'impostos.

Amb els impostos es fa possible el finançament dels béns i serveis públics i, a més, es contribueix a fer realitat els principis de justícia i equitat mitjançant les aportacions solidàries que l'Estat exigeix a tots els ciutadans.
Els efectes de l'incompliment fiscal, és a dir del frau fiscal, perjudiquen tots els ciutadans però especialment als qui assumeixen les responsabilitats ciutadanes i compleixen correctament les seves obligacions tributàries.

El frau fiscal es produeix perquè no es paguen els impostos que corresponen i també es pot produir per la via de la despesa pública quan s'abusa dels béns i serveis públics, o quan aquests s'utilitzen malament o es destrossen.

4 Glossari

• Base imposable: Quantitat fixada per les lleis tributàries amb què s'estableix la capacitat econòmica del contribuent. Aquesta quantitat està integrada, per exemple, en l'impost sobre la renda de les persones físiques per les rendes que obté una persona durant l'any i atenent a la classificació d’aquestes rendes es dividirà en dues parts: general (sou, lloguers, etc.) i de l'estalvi (interessos de comptes bancaris, vendes d'accions, etc.). En l'impost sobre el valor afegit la base imposable està integrada pel preu del producte que es compra o del servei que es rep. Aquesta quantitat es multiplica per un percentatge, també anomenat tipus o tarifa, fixat per les lleis.
  
• Capacitat econòmica: La que té en compte el legislador per establir cada impost a càrrec dels contribuents. Es considera que l'obtenció de rendes, la possessió de patrimoni, l'adquisició d'una herència o una donació, la compra de mercaderies són fets representatius de capacitat econòmica, també anomenada capacitat contributiva, perquè, segons com sigui aquesta, els contribuents realitzen les seves aportacions tributàries a la Hisenda pública. És a dir, són els diners que es tenen, o que es demostra que es tenen, a jutjar per les coses que una persona compra o té. Per això, la capacitat econòmica és un indicador de la capacitat contributiva, ja que demostra el que un ciutadà pot pagar i ha de pagar en concepte d'impostos. El qui té més capacitat econòmica, té una capacitat contributiva més gran (i viceversa).
  
• Contribuent: Persona, física o jurídica (una persona jurídica és una empresa o similar), que contribueix al manteniment de les despeses públiques mitjançant les aportacions en diners que entrega a la Hisenda pública (impostos, principalment) d'acord amb la seva capacitat econòmica (renda, patrimoni, adquisicions, etcètera) i en la quantia que preveu la llei.
  
• Elusió fiscal: Comportament del contribuent que utilitza una norma tributària que estava pensada amb una finalitat diferent pel legislador, i amb el qual es pretén aconseguir un resultat econòmic prohibit per la llei o contrari a la norma tributària (per exemple, presentar una declaració tributària incorrecta per aconseguir una beca, ajuda o subvenció i després presentar una declaració complementària com si s'estigués rectificant un oblit, compravendes fictícies, vendes que encobreixen donacions, préstecs que en realitat són aportacions de capital, però que tributen de manera diferent, etc.). En realitat, es tracta vorejar o esquivar la llei: és aprofitar una norma tributària que estava pensada per a una altra cosa amb l'objectiu de pagar menys impostos.
  
• Evasió fiscal: És un comportament anàleg al frau fiscal, però és una distinció merament semàntica. Tècnicament, l'evasió és un sinònim de frau. Socialment, l'evasió sembla que té un significat menys fort. Tanmateix, en el vocabulari hisendístic tradicional, l'evasió és més àmplia que el frau: inclou tant el frau tributari com el contraban duaner, o la sortida de divises del país, etc. És a dir: qualsevol comportament il•legal que comporta un dany al Tresor Públic, sigui relatiu o no als impostos.
  
• Frau fiscal: Comportament del contribuent que oculta, disfressa o manipula la seva capacitat econòmica per no ingressar a la Hisenda pública la quantitat d'impostos que està obligat a pagar segons les lleis vigents.
  
• Funció redistributiva dels impostos: Un dels objectius que tenen els impostos consisteix a fer que paguin més els qui més tenen i menys els qui menys tenen, per tal que la càrrega de les despeses públiques es distribueixi amb una justícia social més gran. També els impostos serveixen perquè l'Estat i altres administracions públiques redistribueixin els diners que reben per la via de les despeses públiques (per exemple, sanitat pública per a tots, campanyes de vacunació, diners per a recerca i desenvolupament social, beques d'ensenyament, ajudes per a la compra d'habitatge, ajudes per a transport, ajudes domiciliàries i residències per a persones grans i discapacitades, etc.).
  
• Mínim personal i mínim familiar: És la quantitat de diners que tots necessitem per viure dignament com a persones i poder pagar les nostres necessitats bàsiques i que, per això, no tributa en l'IRPF. Aquesta quantitat varia segons les circumstàncies personals i familiars del contribuent (nombre de fills, nombre d'ascendents, nombre de persones discapacitades).
  
• Obligacions tributàries: Constitueixen una sèrie d'accions que, per mandat legal, s’han de fer, com ara el pagament d'impostos en el termini i de la forma que determina la llei; també, el subministrament d'informació econòmica que la llei tributària estableix, encara que el resultat d'aquesta obligació no sigui una aportació econòmica.
  
• Progressivitat dels impostos: Els impostos es poden liquidar segons els criteris següents:
  • Tots paguen la mateixa quantitat (“capitació”);
  • Proporcionalment a la seva respectiva capacitat econòmica (el 15 per cent, per exemple) i
  • Més que proporcionalment a la seva capacitat econòmica (“impost progressiu”). En aquesta última modalitat qui té, per exemple, una renda de 30.000 euros paga el 10 per cent pels primers 6.000 euros; el 12 per cent pels segons 6.000 euros, el 15 per cent pels tercers 6.000 euros, etcètera. Significa no haver de pagar un percentatge lineal per tots els diners que es tenen, sinó distribuir aquests diners en trams i aplicar-hi un percentatge (tipus impositiu) que serà més gran segons puja el tram de diners.
• Sistema tributari espanyol: Conjunt d'impostos i altres tributs que hi ha a Espanya, establerts i regulats per llei conforme als principis enunciats en la Constitució.
• Solidaritat: És l'adhesió expressa a la causa i realitat dels altres, que es posa de manifest amb l'oferiment exprés de suport i la posada en pràctica d'una ajuda material i moral.
• Tarifa progressiva: Tipus de gravamen, alíquota o percentatge a aplicar sobre la base imposable quan aquesta s'expressa en quantitats monetàries i es divideix per trams, de tal manera que en augmentar la base i passar al tram següent s'incrementa el tipus. Significa aplicar percentatges més grans (tipus impositius) als trams de diners més alts.
• Tributs: Són aportacions dineràries establertes per les lleis per proporcionar ingressos a la Hisenda pública amb l'objectiu que aquesta pugui atendre les despeses públiques. Es classifiquen en impostos, taxes i contribucions especials:
  • Impostos: Són els tributs més importants i que els ciutadans han de pagar obligatòriament sense que hi hagi una contraprestació individualitzada específica i que es fonamenten en fets que demostren la capacitat econòmica dels ciutadans (per exemple: l'IRPF o l'IVA).
  • Taxes: Són tributs que paguen els ciutadans com a conseqüència de la realització d'una actuació administrativa que els beneficia individualment, però que estan obligats a sol•licitar o rebre (per exemple: la recollida d'escombraries, o l'expedició del DNI).
  • Contribucions especials: Són tributs que es paguen quan una actuació pública adreçada a satisfer una necessitat col•lectiva produeix un benefici especial a determinats individus (per exemple: l'augment de valor d'una finca com a conseqüència de la realització d'una obra pública).

• Quins serveis públics coneixes?
• Quins serveis públics fas servir?
• Costen diners els serveis públics?
• Si costen diners, qui els paga?

Viure en comunitat, viure en grup, té molts avantatges, però també significa assumir responsabilitats. Qui viu en grup es beneficia del que aporten els altres, però també ha d'aportar la seva part a la resta del grup. És a dir, viure en comunitat significa drets i avantatges, però també assumir les nostres responsabilitats envers els altres. Com a exemple, podem pensar en les cases on tots solem viure.

Doncs bé, l'Estat és com una casa molt gran i els qui hi viuen són els ciutadans. Per això, totes les persones que viuen en aquesta casa gran, en aquest Estat, han de pagar entre totes les despeses comunes; és a dir, que tots han de pagar els impostos perquè l'Estat, que inclou comunitats autònomes i ajuntaments, pugui proporcionar els béns i serveis públics que són per a tots i que tots poden utilitzar. Els impostos són unes quantitats de diners establertes per llei que han de pagar els ciutadans per contribuir a les despeses públiques.

En una casa, hi ha pisos grans i pisos petits i, per tant, no paguen la mateixa quantitat per a les despeses comunes els pisos de mida diferent. Doncs el mateix passa a l'Estat, on hi ha ciutadans que tenen més diners i que, per tant, paguen més per impostos que altres ciutadans que tenen menys diners i que, per tant, paguen menys per impostos.

Això és així perquè, si tots paguessin el mateix, com que són més les persones que tenen pocs diners que les que en tenen molts, l'Estat (incloses les comunitats autònomes i els ajuntaments) tindria pocs diners i proporcionaria pocs béns i serveis públics. Aleshores hi hauria nens que no podrien anar a l'escola perquè els seus pares no podrien pagar-la, o persones que no podrien anar al metge ni als hospitals perquè no tenen prou diners, o persones més grans que haurien de dependre dels seus fills o dels seus néts per poder viure, ja que no tindrien pensions. També hi hauria persones que no podrien viatjar quan volguessin perquè no hi hauria bons transports públics; o que, encara que tinguessin cotxe, tardarien molt a arribar als llocs perquè no hi hauria bones carreteres. També hi hauria problemes per recollir i reciclar les escombraries, per tenir aigua en les cases per beure, dutxar-se i rentar la roba, o podria haver-hi greus conseqüències si es produís un incendi pel fet de no tenir bombers.

Perquè les administracions públiques (tant la central com l'autonòmica i la local) puguin proporcionar els serveis públics necessaris perquè tothom visqui tan bé com es pugui, es paga diferent quantitat per impostos segons els diners que es tinguin i segons les obligacions personals i familiars de les persones. Per exemple, no paguen el mateix els qui guanyen sous molt alts que els qui guanyen sous més baixos; tampoc no paguen el mateix les persones que viuen soles que les que viuen en família; ni paguen el mateix les famílies que tenen fills, o que han de fer-se càrrec de persones grans o de discapacitats, que les que no tenen aquest tipus de responsabilitats.

És a dir, que tots els ciutadans han de pagar els impostos a l'Estat, a les comunitats autònomes i als ajuntaments. Això és justícia, que vol dir que, com que tots els ciutadans tenen els mateixos drets, tots tenen les mateixes obligacions, entre les quals, contribuir a les despeses comunes pagant els impostos. Però els impostos no són una quota fixa, igual per a tots. Segons sigui la situació econòmica i familiar dels ciutadans, així és la quantitat que han de pagar per impostos. Això és equitat, que significa tractar de manera diferent les situacions que són diferents.

Els impostos també serveixen perquè no hi hagi persones que no tinguin les coses més necessàries pel fet de no tenir diners. Això és la redistribució. Amb els diners dels impostos, l'Administració central, l'autonòmica i la local proporcionen els béns i serveis públics més bàsics i necessaris per a tots els ciutadans. Si uns han contribuït amb més quantitat per impostos que d’altres, perquè tenen una capacitat econòmica més gran, han posat en pràctica el valor de la solidaritat, que és fonamental per viure en societat.

Totes les persones que viuen en la gran casa que és l'Estat han de pagar entre totes les despeses comunes d'aquesta casa, és a dir: tots els ciutadans han de pagar els impostos. Però hi ha persones que no es comporten com bons ciutadans. Hi ha persones que no paguen els impostos que els corresponen. Se'ls anomena “defraudadors”.

Això és una injustícia, perquè aquestes persones utilitzen els béns i serveis públics com tothom. I, tanmateix, no han aportat els diners que els corresponia lliurar per pagar-los.

Com que aquestes persones no han pagat la seva part, l'Estat (que com ja sabem inclou comunitats autònomes i ajuntaments) té menys diners per als serveis públics i, aleshores, només li queden dos camins: o bé proporciona menys serveis públics dels que es necessiten, amb la qual cosa tots sortim perjudicats; o bé, si vol proporcionar els serveis públics que es necessiten, ha de demanar més diners als ciutadans. Llavors, els qui paguen correctament els seus impostos han d'ingressar més diners per coses que d’altres utilitzen i no paguen.

Hi ha gent que defrauda de moltes maneres. N'hi ha que paguen una part, però no tot el que els correspon. Es creuen que així no es notarà que han aportat menys del que havien d’aportar. També hi ha gent que, directament, no paga res. Es creuen que les administracions públiques i els altres ciutadans no se n‘assabentaran.

Pot ser que, al principi, no es noti, o que els altres no se n'assabentin. Pot ser que es creguin que han aconseguit enganyar l'Estat. Però ells saben que el que fan està mal fet. No estan enganyant l'Estat, la seva comunitat autònoma o el seu ajuntament. Estan traient una part del que correspon a tots els ciutadans, inclosos ells mateixos. Saben que s'estan comportant com a persones egoistes i insolidàries i que s’estan enganyant i enganyant els altres.

A més, tard o d'hora, tots els enganys s'acaben descobrint. Quan se'ls descobreix, es busquen excuses per disculpar el seu comportament. Però això no els serveix de res perquè, al final, se'ls castiga.

Han de pagar el que els corresponia i, també, alguna cosa més, perquè se'ls posa una multa.

L'Estat té l'obligació de defensar els interessos de tots els ciutadans. En particular, ha de defensar els interessos dels bons ciutadans que sí que paguen els impostos que els corresponen. I, per això, no pot tolerar aquests enganys i aquestes conductes egoistes i insolidàries. Per tant, l'Agència Tributària i les administracions tributàries autonòmiques i locals han de comprovar el pagament dels impostos de tots els ciutadans. I als qui incompleixen les obligacions tributàries, perquè paguen menys del que han de pagar o no paguen, se'ls exigeix els diners que no han aportat a la col•lectivitat i, a més, se'ls sanciona.

També actuen malament i en contra de la llei els qui abusen dels béns i serveis públics, pagats amb els diners de tots i posats a disposició dels ciutadans per a benefici comú. Els qui abusen, destrossen o utilitzen malament els béns i serveis públics també estan causant un perjudici a la resta de ciutadans, perquè l'Estat, la seva comunitat autònoma o el seu ajuntament, hauran de gastar més diners dels que correspondrien a causa de la conducta egoista, insolidària i incívica d'uns quants.

A continuació se suggereixen diferents activitats. Els criteris de recerca d'activitats poden ser de diferent tipus: l'àrea o la matèria, el tipus d'activitat (individual o en grup) i el nivell educatiu per al qual es proposa.

Àrea: Coneixement del medi
Tipus: Individual
Nivell: Tercer cicle d'Educació Primària

• Digues què signifiquen les paraules següents:
  • Ciutadà.
  • Contribuent.
  • Defraudador.

• Què són els impostos? Completa la definició següent:
  • Els impostos són unes quantitats de (DINERS) que els ciutadans, obligats per (LLEI), paguen perquè l'Estat i la resta de les administracions públiques disposin dels recursos suficients amb què finançar els béns i serveis (PÚBLICS).

• De què depenen les quantitats que han de pagar els contribuents?
  • De l’ús que facin dels serveis públics.
  • De la seva capacitat econòmica.
  • Del que voluntàriament vulguin aportar.

Àrea: Coneixement del medi
Tipus: Individual
Nivell: Tercer cicle d'Educació Primària

• Les empreses, com les persones, també estan obligades a pagar impostos. De què depèn la quantitat de diners que han de pagar?
  • Del nombre d'empleats que tinguin.
  • De la quantitat de diners que moguin.
  • Dels beneficis (ingressos menys despeses) que obtinguin.

Àrea: Matemàtiques
Tipus: Individual
Nivell: Tercer cicle d'Educació Primària

• Ordena els següents contribuents segons la quantitat de diners que han de pagar d'impostos, de més gran a més petit: L'indicador principal és el valor del salari mínim interprofessional (641,40 euros/mes o 21,38 euros/dia, segons que el salari estigui fixat per mesos o dies).
  • La Maria cobra el 85% del quàdruple de l'SMI.
  • El Santi guanya tres vegades més que l'SMI.
  • L’Almudena ha tingut un augment i guanya un 10% més que la Maria.
  • El Joan multiplica l'SMI per 5, però dedueix el 30% del total.

• El Sergi compra un videojoc que costa 40 euros (IVA inclòs). L'impost sobre el valor afegit (IVA) és el 21% del preu. Quina quantitat paga per l’IVA en adquirir el videojoc?

• Un defraudador ha estat investigat per l'Agència Tributària i s'ha trobat que ha deixat de pagar el 25% de 2.000€ que és el que hauria d'haver pagat. Si se l'obliga a pagar l'import del seu deute més el 150% del que ha defraudat en concepte de multa, quina quantitat ha de pagar pel fet d’haver defraudat?

• Tres nois insolidaris i incívics han pintat la façana del col•legi. L'administrador tenia un pressupost per a despeses extraordinàries de 24.000€. Anaven a comprar 24 ordinadors per a l'aula d'informàtica, perquè s'havia quedat antiquada. La neteja de la façana ha costat 1.200€, que han hagut de sortir d'aquest pressupost. Quants ordinadors ha costat la “broma”? I ara apliquem les matemàtiques: creus que aquest problema és real o fictici? Com es pot solucionar el problema del vandalisme sobre els béns públics?

Àrea: Matemàtiques
Tipus: Individual
Nivell: Tercer cicle d'Educació Primària

• Representa en un diagrama de barres (histograma) les dades següents:
  • Els ingressos per impostos de l'Estat recaptats durant l'any 2011 provenen dels conceptes següents.
    o Impostos directes:
    • Impost de la renda de les persones físiques: 44%
    • Impost de societats: 10%
    • Altres impostos directes: 1%
  • Impostos indirectes:
    • Impost sobre el valor afegit: 31%
    • Impostos especials (impost sobre el tabac, impost sobre l'alcohol, etc.) 12%
    • Altres impostos indirectes: 2%

• Tabular i representar gràficament l'enquesta proposada en l'assignatura de llengua.
   

Àrea: Llengua
Tipus: Individual
Nivell: Tercer cicle d'Educació Primària

• Escriu un conte sobre el tema: solidaritat. Primer busca què significa aquesta paraula en el diccionari, també busca exemples de persones que s'hagin distingit per aquesta virtut i inventa una història que il•lustri aquest tema.

• Fes el mateix amb les idees de la “justícia”, “equitat” i “solidaritat” dels impostos.

• Escriu una carta a un defraudador: Posa èmfasi en els serveis que ha utilitzat i explica-li que no ho hauria d’haver fet ja que no ha pagat els seus impostos.

• Posa't a la pell d'un defraudador i escriu una carta demanant excuses als ciutadans pel fet de no haver pagat els seus impostos.

Àrea: Llengua
Tipus: Individual
Nivell: Tercer cicle d'Educació Primària

• Busca en un diccionari de sinònims paraules relacionades amb justícia i amb frau. Posa-les en dues llistes, l’una al costat de l'altra.

• Què significa la frase: “Hisenda som tots”?

• A vegades hi ha notícies a la premsa que parlen del blanqueig de diners. Què significa “blanquejar diners”?. Busca-ho en el diccionari.

Àrea: Llengua
Tipus: En grup
Nivell: Tercer cicle d'Educació Primària

Planifica una festa d'aniversari. S’ha de comprar el regal. S’ha de comprar el menjar i les begudes. Quants diners cal posar? N’han de posar tots els que vagin a la festa? I si un no pot posar diners, o en pot posar menys, podrà participar igual de la festa? Cal portar una pel•lícula de vídeo. Es demana prestada? El qui l'hagi prestada, ja no posa diners? Cal fer fotos. Qui porta la cambra? Qui s'ocupa de revelar les fotos? Quantes còpies? A quin preu surten? Tindran tots les còpies de les fotos encara que hi hagi gent que hi hagi posat menys diners? Busca el paral•lelisme amb situacions fiscals.

Àrea: Llengua
Tipus: En grup
Nivell: Tercer cicle d'Educació Primària

• Utilitzant el brainstorming o pluja d'idees, busqueu en grup les preguntes que es poden fer per elaborar una enquesta sobre el grau de compliment de les obligacions fiscals. Per exemple: Vostè paga els seus impostos? Creu que els membres de la seva família paguen els seus impostos? Considera que els seus veïns paguen els seus impostos? Heu d'utilitzar una escala de l'1 al 5.

• Cada membre del grup ha de passar-la com a mínim a una persona (lògicament heu de garantir l'anonimat). Una vegada emplenades les enquestes, tabuleu els resultats (si us cal, podeu demanar ajuda al professor de matemàtiques) i, finalment, redacteu en grup unes conclusions.

Àrea: Llengua
Tipus: En grup/individual
Nivell: Tercer cicle d'Educació Primària

Discuteix amb els teus companys les idees que s'han exposat sobre el pagament d'impostos i el frau. Què heu entès? Què us ha semblat més complicat? Per què? Redacteu un article breu amb les diferents posicions d'aquesta discussió i si heu arribat a alguna conclusió.

Àrea: Llengua
Tipus: En grup/individual
Nivell: Tercer cicle d'Educació Primària

• (Pluja d'idees) Feu una llista de casos de mal ús de béns i serveis públics. Poseu exemples de casos concrets (per exemple, casos en què algú hagi espatllat marquesines d'autobusos, hagi cremat papereres, hagi tapat amb pintura cartells de carrers, plànols, etc.) Procureu dir els diners que costa reposar el que han espatllat en cada cas.

• Busqueu alguna notícia (en el teu entorn, en els diaris, preguntant als teus pares, professors o coneguts) de casos de mal ús de béns i serveis públics. Feu un resum amb els vostres propis comentaris.

• Busqueu fotos per il•lustrar casos de mal ús de béns i serveis públics. Poseu-hi el títol i els comentaris que se us ocorrin.

Àrea: Interdisciplinari (Llengua, Plàstica, Tutoria)
Tipus: En grup
Nivell: Tercer cicle d'Educació Primària

Feu un mural (dibuixos per vinyetes o tipus collage) per il•lustrar les idees de la “justícia”, “equitat” i “solidaritat” dels impostos.

Àrea: Interdisciplinari
Tipus: En grup/individual
Nivell: Tercer cicle d'Educació Primària

• Feu un concurs de cartells per triar la imatge que millor pot definir un defraudador.

• Igualment feu-ne un altre per demanar als joves que utilitzin correctament els béns públics. Busqueu fotos per il•lustrar casos de mal ús de béns i serveis públics. Poseu-hi el títol i els comentaris que se us ocorrin.

• Feu propostes d'algun eslògan per fomentar la consciència fiscal entre els ciutadans perquè tots paguin els seus impostos. Penseu que aquest eslògan s’utilitzarà en els mitjans de comunicació (televisió, premsa, etc.).

• Quins avantatges té viure en comunitat?
• També té inconvenients?
  
• Hi ha alguna relació entre avantatges i inconvenients amb drets i responsabilitats?
• Anomena dues o més comunitats que no siguin la teva.
• Coneixes les seves normes? Esmenta’n algunes.
• Qui és l'encarregat de vetllar perquè es compleixin les normes? Com jutges el seu objectiu?

Viure en comunitat, viure en grup, té molts avantatges, però també significa assumir responsabilitats. Qui viu en grup es beneficia del que aporten els altres, però també ha d'aportar la seva part a la resta de la col•lectivitat. És a dir, viure en comunitat significa drets i avantatges, però també assumir les nostres responsabilitats envers els altres. Com a exemple, podem pensar en les cases grans on tots solem viure.

Doncs bé, l'Estat és com una gran casa i els qui hi viuen són els ciutadans. Per això, tots els ciutadans que viuen en aquesta Llar pública, en aquest Estat, han de pagar entre tots les despeses comunes. És a dir, que tots han de pagar els impostos perquè l'Estat, que inclou les comunitats autònomes i els ajuntaments, pugui proporcionar els béns i serveis públics que són per a tots i que tots poden utilitzar.

En una casa, hi ha pisos grans i pisos petits i, per tant, no paguen la mateixa quantitat per cobrir les despeses comunes els propietaris de pisos de diferent mida. El mateix passa a la Llar pública, a l'Estat, on hi ha ciutadans que tenen més diners i que, per tant, paguen més impostos que altres ciutadans que tenen menys diners i que, per tant, paguen menys impostos.

Això és així perquè, si tots paguessin el mateix, com que són més les persones que tenen pocs diners que les que en tenen molts, l'Estat (incloses les comunitats autònomes i els ajuntaments) tindria pocs recursos econòmics i proporcionaria menys béns i serveis públics. Aleshores hi hauria nois que no podrien anar a l'institut perquè els seus pares no podrien pagar-lo, o persones que no podrien anar al metge ni als hospitals perquè no tenen prou diners, o hi hauria persones més grans que haurien de dependre dels seus fills o dels seus néts per poder viure ja que no existirien les pensions. També hi hauria persones que no podrien viatjar quan volguessin perquè no hi hauria bons transports públics; o que, encara que tinguessin cotxe, tardarien molt a arribar als llocs per falta de bones carreteres. També hi hauria problemes per recollir i reciclar les escombraries, per tenir aigua en les cases per beure, dutxar-se i rentar la roba, o podria haver-hi greus conseqüències si es produís un incendi pel fet de no tenir bombers.

Perquè les administracions públiques (tant la central com l'autonòmica i la local) puguin proporcionar els serveis públics necessaris perquè tothom visqui tan bé com pugui, es paga una quantitat d'impostos diferent segons els diners que es tinguin i segons les obligacions personals i familiars de cada persona. Per exemple, no paguen el mateix els qui guanyen sous molt alts que els qui guanyen sous més baixos; tampoc no paguen el mateix les persones que viuen soles que les que viuen en família; ni paguen el mateix les famílies que tenen fills, o que han de fer-se càrrec de persones grans o de discapacitats, que les que no tenen aquest tipus de responsabilitats.

És a dir, que tots els ciutadans han de pagar els impostos a l'Estat, a les comunitats autònomes i als ajuntaments. Això és justícia, que significa que, com que tots els ciutadans tenen els mateixos drets, tots tenen les mateixes obligacions, entre les quals, contribuir a les despeses comunes pagant els impostos. Però els impostos no són una quota fixa, igual per a tots. Segons sigui la situació econòmica i familiar dels ciutadans, així és la quantitat que s'ha de pagar. Això és equitat, que significa tractar de manera diferent les situacions que són diferents.

Els impostos també serveixen perquè no hi hagi gent que no tingui les coses més necessàries pel fet de no tenir diners. Això és la redistribució. Amb els diners dels impostos, l'Administració central, l'autonòmica i la local proporcionen els béns i serveis públics més bàsics i necessaris per a tots els ciutadans. Si uns han contribuït amb més quantitat d'impostos que d’altres, perquè tenen una capacitat econòmica més gran, han posat en pràctica el valor de la solidaritat, que és fonamental per viure en societat.

Totes les persones que viuen a la Llar pública que és l'Estat han de contribuir a finançar les despeses comunes. És a dir, tots els ciutadans han de pagar els impostos. Però hi ha persones que no ho fan així i que no ingressen els impostos que els corresponen. Això és una injustícia, perquè aquestes persones utilitzen els béns i serveis públics, igual que tothom. I, tanmateix, no han aportat els diners que els corresponia aportar per pagar-los. A aquestes persones se'ls anomena “defraudadors”.

Com que aquestes persones no han pagat la seva part, l'Estat (que com sabem inclou les comunitats autònomes i els ajuntaments) té menys diners per als serveis públics i, aleshores, solament li queden dos camins: o bé proporciona menys serveis públics o d'inferior qualitat dels que es necessiten, amb la qual cosa tots sortim perjudicats; o bé, si vol proporcionar els serveis públics que es necessiten, ha de demanar més diners als ciutadans. Llavors, els qui paguen correctament els seus impostos han d'aportar més diners per coses que d’altres utilitzen i no paguen.

Hi ha gent que defrauda de moltes maneres. N'hi ha que paguen una part, però no tot el que els correspon. Creuen que així no es notarà que han aportat menys del que havien d’aportar. També hi ha gent que, directament, no paga res. Suposen que les administracions públiques i els altres ciutadans no se n’assabentaran.

Pot ser que, al principi, no es noti o que els altres no se n'assabentin. Pot ser que es creguin que han aconseguit enganyar l'Estat. Però ells saben que el que fan està mal fet. No estan enganyant l'Estat, la seva Comunitat autònoma o el seu Ajuntament. Estan traient una part del que correspon a tots els ciutadans, inclosos ells mateixos. Saben que s'estan comportant com persones egoistes i insolidàries i que s’estan enganyant i enganyant els altres.

A més, tard o d'hora, tots els enganys s'acaben descobrint. El que passa és que, moltes vegades, per enganyar en el pagament dels impostos, cal enganyar en altres àmbits econòmics i legals. O també passa que, per ocultar les coses que es fan malament en els terrenys econòmics i legals, cal enganyar en els impostos. Amb això, al final es fa un embolic enorme i s'acaba descobrint tot l'assumpte. Quan es descobreixen els defraudadors, aquests busquen excuses per disculpar el seu comportament. Però normalment no els serveix de res perquè, al final, se'ls sanciona. Han de pagar el que els corresponia i més, perquè se'ls posa una multa, o fins i tot n'hi ha que han d'anar a la presó perquè han comès un delicte fiscal.

L'Estat té l'obligació de defensar els interessos de tots els ciutadans. En particular, ha de defensar els interessos dels bons ciutadans que sí que paguen els impostos que els corresponen. I, per això, no pot tolerar aquests enganys i aquestes conductes egoistes i insolidàries dels defraudadors. Per tant, l'Agència Tributària i les administracions tributàries autonòmiques i locals han de comprovar el pagament dels impostos de tots els ciutadans. I als qui incompleixen les seves obligacions tributàries (defraudadors), perquè paguen menys del que han de pagar o no paguen, se'ls exigeix els diners que no han aportat a la col•lectivitat i, a més, se'ls sanciona.

També succeeix que hi ha gent que, encara que pagui correctament els seus impostos, abusa dels béns i serveis públics. Els fan servir malament, desaprofiten les oportunitats que se’ls ofereixen, enganyen per obtenir beneficis als quals no tenen dret, etc. Aquestes persones també són defraudadores. No ho són per la via dels ingressos públics (no cometen frau tributari), però sí que ho són per la via de les despeses públiques (cometen també frau fiscal). També són persones egoistes i insolidàries que prenen als altres recursos i oportunitats. Per exemple, hi ha persones joves que desaprofiten les oportunitats que els ofereix el sistema educatiu i, amb això, desaprofiten els diners públics que als ciutadans els costa un esforç de pagar. Això, encara que no estigui castigat per la llei, és una conducta asocial, egoista i insolidària.

A continuació se suggereixen diferents activitats. Els criteris de recerca d'activitats pot ser de diferent tipus: l'àrea o matèria, el tipus d'activitat (individual o en grup) i el nivell educatiu per al qual es proposa.

Àrea: Geografia i Història. Interdisciplinari
Tipus: Individual
Nivell: Primer cicle d'Educació Secundària

• Busca informació: Quins drets tenen tots els habitants d'Espanya, independentment de la seva situació econòmica i social? Tenen dret a atenció mèdica? A una plaça escolar gratuïta? A usar les carreteres i autovies?
  

Àrea: Matemàtiques
Tipus: Individual
Nivell: Primer cicle d'Educació Secundària. Primer curs

• Navega per la pàgina web de l'Agència Tributària: www.agenciatributaria.es i busca el canvi actualitzat de l'euro respecte del dòlar (si no el trobes, pots consultar-ho en la pàgina web del Banc d'Espanya: www.bde.es).Si un ciutadà dels Estats Units d'Amèrica va pagar 1.200$ en el seu impost sobre la renda, calcula quina quantitat hauria pagat en euros.
• Busca com s’anomenen les monedes dels països següents i busca la taxa de conversió d'euros en aquestes monedes:
  • El Marroc
  • Equador
  • Colòmbia
  • Gran Bretanya
• Si un ciutadà de cadascun d'aquests països compra un CD que li costa 20 euros i paga l’IVA pel 21% del preu, quina quantitat hauria de pagar per l’IVA en la seva respectiva moneda?

Àrea: Matemàtiques
Tipus: Individual
Nivell: Primer cicle d'Educació Secundària. Primer curs

• Indica quina d'aquestes magnituds és directament proporcionals i quina no:
  • El salari que cobra una persona i l'impost sobre la renda que paga.
  • El nombre de fills que té una persona i l'impost sobre la renda que paga.
  • Els interessos del banc que cobra una persona i l'impost sobre la renda que paga.
  • El preu d'un producte i l'IVA que es paga.
• Una part del finançament de les comunitats autònomes s'aconsegueix gràcies al percentatge de l'impost sobre renda que paguen els ciutadans. Si l'Estat ingressa 100€ i entrega a les comunitats autònomes 33€, quin percentatge de l'impost sobre la renda serveix per finançar els béns i serveis que presten les comunitats autònomes? Si l'Estat ingressa 100€ per l’IVA i entrega a les comunitats autònomes 35€, quin percentatge de l'IVA serveix per finançar els béns i serveis que presten les comunitats autònomes?

Àrea: Matemàtiques
Tipus: Individual
Nivell: Primer cicle d'Educació Secundària. Segon curs

• En el repartiment dels recursos de l'Estat per a les comunitats autònomes es tenen en compte, entre d'altres, les dades següents:
  • Les competències assumides per comunitat autònoma (per exemple, sanitat, educació, etc).
  • La renda per càpita de cada comunitat.
  • Els habitants de cadascuna de les comunitats.

• Assenyala quines magnituds són directament proporcionals als diners que cada comunitat rep i quines són inversament proporcionals.

Àrea: Matemàtiques
Tipus: Individual
Nivell: Primer cicle d'Educació Secundària. Segon curs

• Si un CD costa 20 euros i es paguen 4,2 euros per IVA, quina quantitat per l’IVA es pagarà per un ordinador que val 600 euros?

Àrea: Llengua
Tipus: Individual
Nivell: Primer cicle d'Educació Secundària

• Busca un símbol gràfic per expressar la idea de justícia, la de solidaritat i la de l'equitat.
• Significa el mateix justícia i equitat? Tot el que és just és equitatiu i tot el que és equitatiu és just? Raona la teva resposta.
• Escriu una carta adreçada a un defraudador, és a dir a una persona que no paga els seus impostos, donant-li els arguments de per què ho ha de fer.

Àrea: Llengua
Tipus: Individual
Nivell: Educació Secundària

• Posa't en pla reporter: Pregunta als teus pares, als teus familiars, als teus coneguts, si recorden què han pagat per impostos aquest any (o l'any anterior). Amb els resultats d'aquesta enquesta, fes un quadre en què es reflecteixin les diferents situacions personals i familiars de les persones que t'han donat aquesta informació i les diferents quantitats que han pagat per impostos.
• Segueix en pla reporter: Pregunta als teus pares, als teus familiars, als teus coneguts, per tots els serveis públics que han fet servir aquest any (o l'any passat). Amb els resultats d'aquesta enquesta, fes un quadre per apartats [per exemple: sanitat (centres de salut, ambulatoris, hospitals, medecines, etc.), educació, cultura i esports (col•legis, biblioteques, piscines, museus, centres culturals, etc.), pensions (en el cas dels teus avis), transports, seguretat (policia, justícia) etc.] tots els serveis públics que han utilitzat.
  Suposant que hagis fet les dues enquestes (aquesta i l'anterior), pots fer un altre quadre en què es reflecteixin les diferents situacions personals i familiars de cada persona que t'ha proporcionat la informació, els serveis públics que han utilitzat i el que recorden que hagin pagat per impostos.
• Segueix en pla reporter: Fes un article (per exemple amb aquest títol: “Els serveis públics que utilitzem un dia qualsevol”) on es reflecteixin diversos serveis públics que utilitzes un dia normal. Pots pensar en el que fas des que t'aixeques fins que et fiques al llit (per exemple, només aixecar-te, el primer que fas és encendre el llum i obrir una aixeta, després esmorzes, llences coses a les escombraries, després surts al carrer, després pensa en el col•legi on estudies, el parc on vas amb els teus amics, el teu poliesportiu, etc.) Fes una llista amb tot això i posa-hi al costat qui te’ls proporciona (ajuntament, comunitat autònoma, etc.).
• Segueix en pla reporter: Fes un article (per exemple amb aquest títol: “Els joves també paguem impostos”) en què expliquis les coses que et compres amb la teva paga i els impostos que pagues en la teva vida quotidiana sense adonar-te’n; per exemple, cada vegada que et compres una cosa, o vas al cinema, o fas servir el transport públic o recarregues el mòbil.

Àrea: Geografia i Història
Tipus: Individual
Nivell: Segon cicle d'Educació Secundària

• Un frau molt estès és “pagar amb diner negre”. Què és el “diner negre”? Quins efectes produeix?
• S'ha pagat una reparació o un treball o un pis amb diner negre. Assenyala quins efectes perniciosos produeix tant per als individus com per a la col•lectivitat.

Àrea: Geografia i Història
Tipus: Individual
Nivell: Segon cicle d'Educació Secundària

• Necessitem dues dades: el nombre de persones que estan donades d'alta en la Seguretat Social i el nombre d'aturats. Aquestes dades proporcionen dues taxes: el de persones ocupades i la taxa de l'atur. Busca a la web de l'Institut Nacional d'Estadística: www.ine.es aquestes taxes per a l'any passat.
• Quines activitats o quins col•lectius de persones suporten un nombre més gran d'aturats?
• Quines mesures adopta l'Estat per a les persones que estan a l’atur? Saps què és l'assegurança d’atur? Saps d'on surten els diners per pagar-la?
• Assenyala alguna mesura adoptada per l'Estat que busqui “conciliar” la vida familiar i la vida laboral en el cas de les dones treballadores per compte aliè que han estat mares. Utilitza un cercador a Internet i busca “deducció per a mares treballadores” Què és? Quin és el seu objectiu?

Àrea: Geografia i Història
Tipus: Individual
Nivell: Segon cicle d'Educació Secundària

• Què són els paradisos fiscals? Indica països o territoris que creguis que són paradisos fiscals.
• Per què creus que existeixen?
• Creus que haurien de desaparèixer?.

Àrea: Matemàtiques
Tipus: Individual
Nivell: Segon cicle d'Educació Secundària

• Una persona rep un salari mensual de 1.200 euros, aquest any cobra interessos bancaris per 100 euros i ha venut, també aquest any, un garatge per 14.000 euros que li havia costat 12.000 euros. Calcula la renda que computarà en l'impost sobre la renda de les persones físiques aquest any.
• Quant pagarà per l’impost sobre la renda de les persones físiques sabent que:
  • Per a rendes entre 1 i 17.707 euros, el tipus és el 12,75%.
  • Per a rendes entre 17.707 i 33.007 euros, el tipus és el 16%.
  • Per a rendes entre 33.007 i 53.407 euros, el tipus és el 21%.
  • Per a rendes entre 53.407 i 120.000 euros, el tipus és el 25,5%.
  • Per a rendes entre 120.000 i 175.000 euros, el tipus és el 27,5%.
  • Per a rendes entre 175.000 i 300.000 euros, el tipus és el 29,5%.
  • Per a rendes superiors a 300.000 euros, el tipus és el 30,5%.
• Quant pagarà per l’impost sobre la renda de les persones físiques una persona que guanya 2.400 euros al mes, aquest any cobra interessos bancaris per 200 euros i ha venut, també aquest any, dos garatges, cadascun per 14.000 euros, cadascun dels quals li havia costat 12.000 euros.
• Extreu conclusions d'aquests dos exemples quant a la progressivitat de l'impost sobre la renda de les persones físiques. La segona persona té el doble de renda que la primera? Paga la segona persona el doble que la primera per l'impost sobre la renda de les persones físiques? Paga més del doble? Paga menys del doble?
• De cada euro que ingressa, l'Estat destina el 47% a la Seguretat Social, Sanitat i Promoció Social. Si a la Seguretat Social es destina el 60% d'aquesta partida, a Sanitat el 30% i a Promoció Social el 10%, quin percentatge reparteix l'Estat per cadascun d'aquests conceptes?

Àrea: Llengua
Tipus: Individual
Nivell: Segon cicle d'Educació Secundària

• Pregunta als teus pares, als teus familiars, als teus coneguts, si recorden què han pagat per impostos aquest any (o l'any anterior). Amb els resultats d'aquesta enquesta, fes un quadre on es reflecteixin les diferents situacions personals i familiars de les persones que t'han donat aquesta informació i les diferents quantitats que han pagat per impostos.
• Pregunta als teus pares, als teus familiars, als teus coneguts, per tots els serveis públics que han fet servir aquest any (o l'any passat). Amb els resultats d'aquesta enquesta, fes un quadre per apartats [per exemple: sanitat (centres de salut, ambulatoris, hospitals, medecines, etc.), educació, cultura i esports (col•legis, biblioteques, piscines, museus, centres culturals, etc.), pensions (en el cas dels teus avis), transports, seguretat (policia, justícia) etc.] tots els serveis públics que han utilitzat.
• Suposant que hagis fet les dues enquestes (aquesta i l'anterior), pots fer un altre quadre en què es reflecteixin les diferents situacions personals i familiars de cada persona que t'ha proporcionat la informació, els serveis públics que han utilitzat i el que recorden que hagin pagat per impostos.

Àrea: Llengua
Tipus: Individual
Nivell: Segon cicle d'Educació Secundària

• Fes un article (per exemple amb aquest títol: “Els serveis públics que utilitzem un dia qualsevol”) on es reflecteixin diversos serveis públics que tu utilitzes un dia normal. Pots pensar en el que fas des que t'aixeques fins que et fiques al llit (per exemple, només aixecar-te, el primer que fas és encendre el llum i obrir una aixeta, després esmorzes, llences coses a les escombraries, després surts al carrer, després penses en el col•legi on estudies, el parc on vas amb els teus amics, el teu poliesportiu, etc.). Fes una llista amb tot això i posa-hi al costat qui te’ls proporciona (ajuntament, comunitat autònoma, etc.).

Àrea: Llengua
Tipus: Individual/en grup
Nivell: Segon cicle d'Educació Secundària

• Busca en enciclopèdies, a Internet o en hemeroteques personatges famosos que hagin estat condemnats per frau o evasió fiscal, per exemple el famós Al Capone.
• Exposa, de manera concreta, el judici moral que mereixen aquests comportaments.
• Busca en els diaris una notícia sobre algun cas de frau fiscal. Redacta una nota amb els altres fraus (civils, mercantils, laborals, etc.) a què aquest frau ha donat lloc.
• Busca en els diaris alguna notícia sobre algun cas de frau a la Seguretat Social, de frau en compravenda de cases, etcètera. Redacta una nota amb el frau fiscal a què ha donat lloc.
• Investiga en els diaris notícies sobre xarxes de blanqueig de diners i sobre paradisos fiscals. Fes una ressenya del que hagis trobat.
• Busca en els diaris notícies sobre el mal ús de béns públics (guixar amb pintura els cartells informatius, trencar fanals dels parcs, pintar sobre les marquesines dels autobusos, cremar papereres, emportar-se els rètols dels carrers o els senyals de tràfic, etcètera). Redacta una nota sobre els perjudicis que produeix i els diners que costa reposar aquests elements.
• Elegeix un d'aquests temes:
  • Escriu una història sobre delinqüents famosos que hagin comès delictes i que al final els hagin agafat per frau fiscal (per exemple: Al Capone n’és un exemple, però n'hi ha més).
  • Escriu una història sobre casos de ciutadans particulars o d'empreses que hagin enganyat la gent o els seus clients o els seus accionistes. Esmenta els fraus (laborals, mercantils, fiscals...) que han hagut de fer perquè no els atrapessin i com els van descobrir finalment i els van castigar.

Àrea: Llengua
Tipus: Individual
Nivell: Segon cicle d'Educació Secundària

• Fes un article (per exemple amb aquest títol: “Els joves també paguem impostos”) en què expliquis les coses que et compres amb la teva paga i els impostos que pagues en la teva vida quotidiana sense adonar-te’n (per exemple, cada vegada que et compres una cosa, o vas al cinema, o uses el transport públic, etc.).
• Escriu una història per il•lustrar les idees de “justícia”, “equitat” i “solidaritat” dels impostos (pots fer-ho com si fos un conte, o una notícia periodística, o una entrevista amb algun governant d'un país llunyà que vol canviar les condicions de vida dels seus conciutadans).
• Escriu una carta a un senyor que no paga els impostos.
• Pregunta entre els teus amics i coneguts què opinen dels qui no paguen els seus impostos. Redacta una nota com si fos per al teu diari.

Àrea: Llengua
Tipus: En grup
Nivell: Segon cicle d'Educació Secundària

• Dramatització: L'excursió de la classe de la Maria. Sobre el següent guió construïu una representació dramàtica. Busqueu les similituds entre aquesta situació i la situació fiscal i entre aquests papers i els de les administracions públiques i els dels contribuents.  
  • A la classe de la Maria volen fer una excursió per conèixer un museu de ciències interactiu inaugurat recentment en una ciutat que està a 50 km de la que viuen. No tenen diners per a l'autobús ni per a l'entrada del museu. Decideixen reunir els diners necessaris de diverses maneres:
    • Cadascú aportarà una part de la seva paga;
    • A l’hora de l’esbarjo s'organitzarà un bar amb crispetes i refrescos;
    • Es rifarà un vídeo joc que portarà un company castigat sense paga.
  • Aquesta decisió n’implica d’altres:
    • S’han de comprar les crispetes i els refrescos;
    • S’ha de parlar amb un professor per contractar l'autobús;
    • Cal designar un recaptador i dipositari dels diners;
    • Cal triar uns encarregats del bar;
    • Cal triar uns encarregats de la rifa. Com que tot es va complicant, es decideix triar un coordinador de totes les tasques. La classe fa una votació i elegeix la Maria perquè coordini l'excursió, i tots es comprometen a respectar les decisions de la classe i a complir els acords necessaris perquè l'excursió es faci.
  • Repartiment de papers: La Maria. Recaptador i dipositari. Encarregat de compres. Encarregats del bar. Encarregat de la rifa. Enllaç amb el professor per a l'autobús. Alumnes en general.
  • Possibles conductes dins dels papers: Algú que no vol dir quina quantitat de paga li donen. Algú que té molta paga i no vol participar ni en el bar, ni en la rifa ni en res, només vol pagar i que li ho donin tot fet. Algú que té molta paga i vol un autocar de luxe. Algú que no té paga i creu que no té dret a anar-hi. Algú que col•labora en el bar i vol cobrar per fer-ho. Algú que col•labora en la rifa i no vol donar cap part de la paga perquè ha venut moltes paperetes. Algú que es queda amb la recaptació del bar de tot un dia. Algú que compra els refrescos més barats però diu que els ha comprat a preu normal, etc.
• Dramatització: Viatge d'estudis de la Júlia. Sobre el següent guió construïu una representació dramàtica. Busqueu les similituds entre aquesta situació i la situació fiscal i entre aquests papers i els de les administracions públiques i els dels contribuents. 
  • A la classe de la Júlia faran un viatge d'estudis a un país de la Unió Europea. No tenen decidit a quin país. Tampoc no tenen diners i han de buscar finançament. El país on aniran dependrà del que valguin les coses i dels diners que aconsegueixin recaptar.
  • La Júlia és elegida per la classe per mirar pressupostos de viatges i per coordinar les activitats de recaptació. Hi ha qui vol anar a Dinamarca, tot i que surt més car, i qui prefereix anar a Portugal perquè és més barat; però altres prefereixen anar a França o a Itàlia, que estan en un nivell intermedi, encara que el que s'estalvien d'una banda ho han de pagar per l’altra perquè cal preveure una quantitat elevada per a les entrades a museus.
  • Alguns suggereixen que hi ha obres d'art interessants que es poden veure sense entrar en museus; però això implica una dedicació extra a preparar el viatge que algú ha de fer (consultes a professors, llegir guies, etc.).
  • Altres suggereixen optar entre la naturalesa viva i l'art, per entendre que les visites als parcs naturals són més barates que els museus.
  • Altres suggereixen dedicar els esforços a buscar i recaptar diners per poder anar on vulguin.
  • Altres suggereixen fer un viatge més simple (per no haver de dedicar-se a preparar-lo) i més barat (per no haver de buscar finançament).
  • Altres opinen que cal anar on la majoria vulgui i pugui pagar i que el qui no pugui que no hi vagi.
• Dramatització: El Dídac i el treball en grup. Sobre el següent guió construïu una representació dramàtica. Busqueu les similituds entre aquesta situació i la situació fiscal i entre aquests papers i els de les administracions públiques i els dels contribuents.  
  • A la classe del Dídac cal fer un treball col•lectiu. Es fa un grup de sis alumnes. Es reparteixen les tasques:
  • N’hi ha un que fa la seva part molt malament.
  • N’hi ha un altre que directament no fa la seva part.
  • Per poder presentar-lo, els altres quatre han de posar-se immediatament a arreglar el que està malament i a fer la tasca que falta. Però tenen altres matèries i altres treballs que no volen descuidar per atendre aquest.
  • El Dídac, que s'ha organitzat més bé, ha de suar la cansalada per acabar-lo.
  • Al final, s'aconsegueix presentar el treball i el professor el qualifica amb la mateixa nota per als sis. Repartiment de papers, recerca del paral•lelisme amb situacions fiscals.
• Dramatització: Reunió de veïns a casa del Toni. Sobre el següent guió construïu una representació dramàtica. Busqueu les similituds entre aquesta situació i la situació fiscal i entre aquests papers i els de les administracions públiques i els dels contribuents.
  • Discussió per la quota de la comunitat. Hi ha persones que opinen que es paga massa. Uns altres diuen que caldria fer algunes obres i que caldria pagar més.
  • Gent que no està d'acord amb la llei (quota segons la superfície del seu pis) i es queixa que els veïns dels pisos petits paguen menys i que utilitzen les coses igual que la resta de veïns.
  • Gent que vol posar piscina, quadres i sofàs al portal, quan altres volen arreglar l'ascensor, les canonades i la teulada.
  • Gent que no vol pagar l'ascensor o les goteres perquè viu al primer.
  • Gent que no vol arreglar el garatge perquè no té cotxe, etc.
  • Gent que no va a les reunions i no s'assabenta de res però que després critica els acords adoptats.
  • Un que no vol ser president de la comunitat perquè és un rotllo, etc.

Àrea: Interdisciplinari. Ètica. Tutoria. Educació en valors
Tipus: En grup
Nivell: Segon cicle d'Educació Secundària

• L’Alícia i la seva beca (elusió). Els pares de l’Alícia volen demanar una beca d'estudis per a ella. Com que els ingressos dels pares de l'Alícia són més grans que el límit per concedir la beca, ells presenten una declaració de renda incompleta -que després han corregit amb una altra que acompanya l'anterior davant d’Hisenda, pagant els impostos que realment els corresponen- i així aconsegueixen la beca de l’Alícia. Només hi ha beques per a 1.000 nens. Al Joan, els pares del qual guanyen menys que els de l’Alícia, no la hi han concedit. A l’Alícia li semblarà bé utilitzar aquest procediment? Què haurien d'haver fet els pares de l’Alícia? Com explicarà l’Alícia al Joan que ella té beca i que ell no en té, sabent aquest que els pares de l’Alícia tenen més ingressos que els seus? Pot pensar l’Alícia que té dret a una beca ja que els seus pares paguen impostos perquè hi hagi aquests beneficis socials?
• L’Anna i la declaració de la renda dels seus pares (evasió). Els pares de l’Anna estan fent la declaració de la renda. Discuteixen si cal incloure entre els ingressos el lloguer d'un pis que tenen a la platja o, altrament, si no l’hi inclouen, es poden gastar els diners que s'estalvien per aquest concepte impositiu en un viatge a Eurodisney que ella vol fer. Què ha de dir l’Anna als seus pares? Ha d'insistir a anar a Eurodisney? Què diria l’Anna si en lloc d'anar a Eurodisney aquests diners els gastessin en una rentadora? Què diria si en lloc d'anar a Eurodisney aquests diners fossin per convidar uns amics a sopar? Com explicarà l’Anna als seus amics que pot anar a Eurodisney amb els diners dels impostos?
• El Joan i la reforma de la cuina de casa seva (frau en l’IVA). A casa del Joan reformaran la cuina. Els lampistes i els paletes diuen als seus pares que si no els fan factura, no hauran de pagar l'IVA. Els pares del Joan s'ho pensen: amb aquests diners de l'IVA es poden comprar algun altre moble. Però, d'altra banda, saben que això no està bé. A més, pensen que si els lampistes i els paletes no fan el que han dit, o ho fan malament, com que no tenen factura, no podrien reclamar. Què diria el Joan als seus pares?

• © Copyright Agencia Tributaria.
• Accessibilitat