Portal d'Educació Civicotributària. Agencia Tributaria. - Professors versió flash

Agència Tributària, amb la col.laboració d'Institut d'Estudis Fiscals.

Per a què són els impostos?

  1. Objectius
                 
  2. Continguts
         
  3. Recordem que...
      
  4. Glossari
       
  5. Suggeriments d'ús per a Educació Primària
          
  6. Suggeriments d'ús per a Educació Secundària
                    


1 Objectius

Amb aquesta sessió es pretén que els alumnes siguin capaços de:


2 Continguts

2.1 Els ingressos públics: els impostos
2.2 Les despeses públiques
2.2.1 Distribució funcional de la despesa pública
2.2.2 Funció redistributiva de la despesa pública
2.3 El pressupost públic


2.1 Els ingressos públics: els impostos

Una part de les necessitats que experimenten les persones es pot satisfer de manera individual amb els recursos propis. Però hi ha altres necessitats la satisfacció individualitzada de les quals no resulta possible, sinó que cal atendre-les de manera col•lectiva, unint esforços mitjançant l'aportació de cadascú d'una porció dels seus ingressos. Aquesta aportació es fa fonamentalment mitjançant el pagament d'impostos, amb la finalitat de constituir el que podríem denominar un fons comú amb el qual cobrir el cost dels béns i serveis públics, és a dir, els que es dirigeixen a satisfer aquestes necessitats que cada persona no pot cobrir per si sola.  

Per tant, els impostos es podrien definir, en una primera aproximació, com aquelles quantitats de diners que els ciutadans estan obligats per llei a pagar perquè les administracions públiques (l'Estat, les comunitats autònomes, els municipis) disposin dels recursos suficients amb què finançar la satisfacció de les necessitats públiques, és a dir, la provisió dels béns i serveis públics.


2.2 Les despeses públiques

Amb una definició senzilla, la despesa pública és la utilització de cabals públics per a la satisfacció de les necessitats públiques. 

Entre aquestes despeses que les administracions públiques fan per satisfer les necessitats col•lectives es poden esmentar les següents, a títol d'exemple:


2.2.1 Distribució funcional de la despesa pública

En la següent taula es pot veure la distribució funcional de la despesa pública, és a dir, en què es gasten les administracions públiques un euro?

Per confeccionar la taula, s'han pres les dades consolidades de totes les administracions públiques (Estat central, organismes de l'Administració central, comunitats autònomes, corporacions locals i administracions de la Seguretat Social). Aquestes dades consolidades les publica la Intervenció General de l'Administració de l'Estat (Ministeri d'Hisenda i Administracions Públiques). Les dades es refereixen a 2003, últim any publicat a data de tancament de la guia didàctica.

Despesa pública

DESTINACIÓ DESPESA
 

SERVEIS GENERALS DE LES ADMINISTRACIONS PÚBLIQUES

11,4 Cèntims

 

DEFENSA

2,3 Cèntims

 

ORDRE PÚBLIC I SEGURETAT
(Serveis de policia, serveis de protecció contra incendis, tribunals de justícia, presons, etc.)

4,6 Cèntims

 

ASSUMPTES ECONÒMICS
(Agricultura, pesca, combustible i energia, mineria, manufactures i construcció, transport, comunicacions, etc.)

12,1 Cèntims

 

PROTECCIÓ DEL MEDI AMBIENT

2,2 Cèntims

 

HABITATGE I SERVEIS COMUNITARIS
(Habitatge, proveïment d'aigua, enllumenat públic, etc.)

2,9 Cèntims

 

SALUT

14,7 Cèntims

 

ACTIVITATS RECREATIVES, CULTURA I RELIGIÓ

3,6 Cèntims

 

EDUCACIÓ

10,9 Cèntims

 

PROTECCIÓ SOCIAL
(Malaltia i incapacitat, edat avançada, família i fills, atur, etc.)

35,3 Cèntims

 

TOTAL

1 EURO

 

Font: Comptes de les administracions públiques (2009).
Intervenció General de l'Administració de l'Estat.


2.2.2 Funció redistributiva de la despesa pública

La Constitució espanyola proclama en l'article 1.1 que “Espanya es constitueix en un Estat social i democràtic de dret”. És en aquest caràcter social on es fonamenta el principi d'equitat o de justícia de la despesa pública i la seva funció redistributiva.

En una societat de lliure mercat com la nostra es produeixen desigualtats que el mercat pel seu compte no resol i, per això, la Constitució preveu la intervenció de l'Estat, en la seva dimensió social, per tractar de corregir-les. A aquest paper actiu es refereix l'article 9.2 quan diu que “Correspon als poders públics promoure les condicions perquè la llibertat i la igualtat de l'individu i dels grups en què s'integra siguin reals i efectives...”. Es tracta d'afavorir la igualtat d'oportunitats entre tots els ciutadans, independentment de les situacions individuals de partida.

Aquests grans valors es concreten després en altres preceptes constitucionals.

L'apartat 2 de l'article 31 de la Constitució espanyola estableix que "La despesa pública realitzarà una assignació equitativa dels recursos públics...” Aquest article, en establir el principi d'equitat de la despesa pública, li atribueix una important funció redistributiva, ja que l'assignació equitativa dels recursos públics significa que tots els ciutadans tenen dret a beneficiar-se de la mateixa manera dels béns i serveis públics, independentment de la seva capacitat econòmica per contribuir a través del pagament d'impostos a l'obtenció dels recursos necessaris per a la prestació d'aquells. Aquest principi d'equitat o de justícia suposa la garantia d'una satisfacció mínima de les necessitats públiques i l'absència de qualsevol discriminació o arbitrarietat.

L'article 40.1 del text constitucional conté, així mateix, un mandat als poders públics perquè procurin una distribució de la renda més justa, en establir que “Els poders públics promouran les condicions favorables per al progrés social i econòmic i per a una distribució de la renda regional i personal més equitativa...”

Aquesta funció redistributiva significa que a través de la despesa pública, és a dir, mitjançant la inversió dels recursos públics en la realització de determinades prestacions i serveis, es duu a terme una transferència de renda cap als sectors socials més febles econòmicament, amb la finalitat de compensar la situació de desigualtat, assegurant així una convivència justa i en pau social.


2.3 El pressupost públic

L'Estat i les altres administracions públiques han de determinar cada any la quantitat màxima del que gastaran l'any següent i en què ho gastaran i també han de preveure els ingressos necessaris per finançar-ho. Dit d'una altra manera, calculen la quantitat de recursos econòmics que necessiten per pagar les despeses públiques, és a dir, per finançar els béns i serveis que necessiten els ciutadans. Aquests “comptes” sobre els ingressos i les despeses de la col•lectivitat constitueixen el pressupost públic; comptes que tots fem fàcilment amb la nostra economia particular, i que per a l'estatal es recullen tots els anys en la que es pot considerar la Llei més important de totes: la Llei de Pressupostos Generals de l'Estat.

D'acord amb l'article 134 de la Constitució espanyola, correspon al Govern l'elaboració dels Pressupostos Generals de l'Estat i a les Corts Generals examinar-los i aprovar-los. Els Pressupostos Generals d'Estat són anuals i inclouen la totalitat de despeses i ingressos del sector públic estatal. El Govern ha de presentar-los davant el Congrés dels Diputats com a mínim tres mesos abans que finalitzin els Pressupostos Generals de l'Estat de l'any anterior. Quan no s'aproven per entrar en vigor a l'any següent, es consideren prorrogats automàticament els de l'exercici anterior.

De la mateixa manera que l'Estat central, les comunitats autònomes i els municipis aproven també cada any els seus propis pressupostos.

3 Recordem que...

Els impostos són quantitats de diners que els ciutadans estan obligats per llei a pagar perquè les administracions públiques (l'Estat, les comunitats autònomes, els municipis) disposin dels recursos suficients amb els quals finançar la satisfacció de les necessitats públiques.

La despesa pública és la utilització de cabals públics per a la satisfacció de les necessitats públiques. Les despeses públiques s’han de regir pel principi d'equitat i compleixen una funció de redistribució de la renda.

Cada any, l'Estat, i les comunitats autònomes i els municipis, calculen quants diners ingressaran i determinen com els gastaran. Són els pressupostos públics.

4 Glossari

 

5 Suggeriments d'ús per a Educació Primària

5.1 Abans de començar
5.2 Exposició del professor
5.3 Activitats
5.3.1 Demografia, ajuntaments i impostos
5.3.2 Funcions i serveis públics de diferents Administracions
5.3.3 Proporcions i prioritats. Representacions gràfiques
5.3.4 Sobre els serveis públics dels ajuntaments
5.3.5 Producció de textos. Recerca d'informació
5.3.6 Debat
5.3.7 Planificació

5.1 Abans de començar


5.2 Exposició del professor

Qualsevol persona ha de fer una sèrie de despeses per viure perquè ha de cobrir unes necessitats bàsiques (aliments, vestit i habitatge). Aquestes despeses i altres, quan un té pocs anys, les paguen els pares, però quan ja som grans i tenim una feina, cadascú organitza les seves despeses i els seus ingressos, calculant el que pot gastar amb els diners que té i decidint en què els gastarà. És a dir, es fa un pressupost per anar vivint.

En el vostre cas, quan rebeu una propina o la paga que us donen a casa, sabeu en què podeu fer-la servir i per a què us arriba, però amb ella no podreu comprar coses o anar a llocs que costin més de la quantitat rebuda. Per això, quan, tenint en compte els diners que teniu, decidiu per fi en què els voleu gastar o si, altrament, els voleu estalviar tots o només una part, esteu fent el vostre pressupost.

De tota manera, no solament existeixen les necessitats individuals, sinó que també n’hi ha de col•lectives (educatives, sanitàries, d'acció social, policials, ambientals, judicials i moltes altres), és a dir, aquelles que per separat cada persona no podria pagar per ella mateixa, però que, en canvi, es poden atendre amb les aportacions de tots.

Aquestes necessitats col•lectives ocasionen unes despeses públiques, per exemple, les necessàries per disposar d'una xarxa de centres escolars amb educadors dedicats a l'ensenyament; per gaudir d'una xarxa de biblioteques, d'hospitals amb l'adequat personal sanitari, de centres esportius per a la pràctica d'esports i també per veure els nostres esportistes. Igualment, cal fer despeses públiques per arreglar els carrers de la ciutat on viviu; per il•luminar-los i recollir les escombraries; per fer i mantenir parcs i jardins; per construir i arreglar carreteres i autovies; per tenir un servei de bombers; per pagar als militars i policies, que s'ocupen de la nostra defensa i seguretat; per poder disposar de prestacions, subvencions i assistència social.

Perquè, què et semblaria si no hi hagués col•legis públics ni hospitals ni bombers ni policies, ni pensions? Què et semblaria si no hi hagués llum als carrers o no es recollissin les escombraries? Les despeses públiques són per a benefici de tots i, per tant, les hem de pagar entre tots.

Per això estan els impostos, que són unes quantitats de diners que han de pagar els ciutadans, obligats per llei, perquè l'Estat, les comunitats autònomes i els ajuntaments disposin dels recursos suficients amb els quals pagar les despeses públiques.

De la mateixa manera que per a la teva economia particular i per a l'economia de la teva família és important saber els diners que teniu i les despeses que es poden fer amb aquests diners, per a l'Estat, les comunitats autònomes i els ajuntaments també ho és. Per això, l'Estat i les altres administracions públiques fan uns comptes d'ingressos i de despeses, que s’anomenen pressupostos. La llei més important a Espanya és la Llei de Pressupostos Generals de l'Estat, que autoritza el Govern a recaptar dels ciutadans una sèrie d'ingressos i a fer determinades despeses per poder satisfer les necessitats col•lectives.


5.3 Activitats

A continuació se suggereixen diferents activitats. Els criteris de recerca d'activitats poden ser de diferent tipus: l'àrea o matèria, el tipus d'activitat (individual o en grup) i el nivell educatiu per al qual es proposa.


5.3.1 Demografia, ajuntaments i impostos

Àrea: Coneixement del medi
Tipus: Individual
Nivell: Tercer Cicle d'Educació Primària


5.3.2 Funcions i serveis públics de diferents Administracions

Àrea: Coneixement del medi
Tipus: En grup
Nivell: Tercer Cicle d'Educació Primària


5.3.3 Proporcions i prioritats. Representacions gràfiques

Àrea: Matemàtiques
Tipus: Individual o en grup
Nivell: Tercer Cicle d'Educació Primària

POLÍTIQUES

PRESSUPOST

Justícia

1.612,63

Defensa

6.249,26

Seguretat ciutadana i
institucions penitenciàries

8.354,98

Política exterior

1.680,62

TOTAL SERVEIS PÚBLICS BÀSICS

17.917,49

Pensions

115.825,93

Altres prestacions econòmiques

12.013,28

Serveis socials i promoció social

2.119,02

Foment de l'ocupació

5.764,74

Atur

28.805,05

Accés a l'habitatge

820,21

Gestió i administració de la
Seguretat Social

2.901,15

Sanitat

3.975,62

Educació

2.219,46

Cultura

942,56

TOTAL DESPESA SOCIAL

175.387,02

Agricultura, pesca i alimentació

8.454,63

Indústria i energia

1.897,06

Comerç, turisme i PYMES

1.109,97

Subvencions al transport

1.616,80

Infraestructures

7.251,93

Investigació, desenvolupament i innovació

6.393,59

Altres actuacions econòmiques

590,36

Alta direcció

633,37

Serveis de caràcter general

6.991,68

Administració Financera i Tributària

5.237,72

Transferències a altres Administracions Públiques

49.686,07

Deute Públic

78.898,14

ALTRES ACTUACIONS DE
DE CARÀCTER GENERAL (*)

168,761,30

TOTAL

362.065,81

Milions d'euros
Font: Ministeri d'Hisenda i Administracions Públiques. Llibre Vermell Pressupostos Generals de l'Estat per a l'any 2012 (*) Inclou les transferències des dels Pressupostos Generals de l'Estat a altres administracions públiques (comunitats autònomes, ajuntaments, etc.), els pagaments pel Deute Públic emès, etc.


5.3.4 Sobre els serveis públics dels ajuntaments

Àrea: Llengua
Tipus: Individual
Nivell: Tercer Cicle d'Educació Primària


5.3.5 Producció de textos. Recerca d'informació

Àrea: Llengua
Tipus: Individual o en grup
Nivell: Tercer Cicle d'Educació Primària


5.3.6 Debat

Àrea: Llengua
Tipus: En grup
Nivell: Tercer Cicle d'Educació Primària


5.3.7 Planificació

Àrea: Interdisciplinari. Tutoria
Tipus: En grup
Nivell: Tercer Cicle d'Educació Primària

    

6 Suggeriments d'ús per a Educació Secundària

6.1 Abans de començar
6.2 Exposició de professor
6.3 Activitats per al primer cicle de Secundària
6.3.1 Demografia, piràmides d'edat i pensions
6.3.2 Activitats econòmiques: el camp i la ciutat. Un univers de serveis.
6.3.3 Les comunitats autònomes. La despesa i el pressupost
6.3.4 Les monedes i el canvi monetari
6.3.5 Proporcionalitat. Regla de tres. Equacions de primer grau
6.3.6 Producció de textos
6.3.7 Recerca de documentació. Producció de textos
6.3.8 Recerca de documentació. Anàlisis de situacions
6.4 Activitats per al segon cicle de Secundària
6.4.1 Naturalesa i societat. Riquesa i pobresa al món. El primer món i el tercer món.
6.4.2 Població rural i població urbana. Serveis públics al camp i a la ciutat
6.4.3 Població activa. L'atur. Les pensions
6.4.4 L'organització territorial. Cohesió territorial. La Unió Europea
6.4.5 Producció de textos
6.4.6 Representacions gràfiques
6.4.7 Fòrum
6.4.8 Debat

6.1 Abans de començar


6.2 Exposició de professor

Un grup d'amics va al vespre al poliesportiu del poble o de la ciutat a entrenar-se. Després aniran a nedar.

Demà han d’anar a la biblioteca municipal, després de sortir de classe, per fer un treball i, si els queda temps, aniran al parc a jugar. Diumenge, després del partit de bàsquet del col•legi, volen visitar un company que acaba de sortir de l'hospital on l’han operat d'una lesió al genoll.

Mentre van pel carrer, passen pel costat de fanals, de contenidors d'escombraries, de semàfors, de bancs, de jardins, de l'edifici de bombers i del de la Policia.

Tot passa tal com ho havien planejat, excepte la visita al company operat, que no poden fer perquè al carrer on viu no hi ha llum.

Uns gamberros van trencar els fanals i no es veu res. Aleshores, un d'ells pensa en el problema que suposaria la falta d'enllumenat públic, o si no hi hagués aigua a les cases, si no hi hagués servei de recollida d'escombraries, si no hi hagués hospitals públics ni instituts ni biblioteques ni poliesportius ni parcs. Un altre diu que hi ha més despeses públiques, a més de les que ha enumerat el seu amic, i assenyala les que calen per mantenir les Forces Armades, la Policia, l'Administració de Justícia o la cura del medi ambient i la protecció de la naturalesa. I un altre pensa que fer malbé els jardins, els fanals, els contenidors i qualsevol mobiliari públic suposa un perjudici per a tots, que haurem de pagar entre tots.

El grup parla sobre el tema i s'adona, per primera vegada, que els béns i serveis públics són d'interès també per a ells. A més, comenten la importància que té l'educació, ja que com més bona sigui menys actes incívics hi haurà i, per tant, menors seran les despeses dedicades a arreglar destrosses.

Per al company lesionat al genoll hauria estat un problema que no hagués existit un hospital públic i personal sanitari qualificat a la seva disposició i, a més, gratuït. La seva mare guanya molt poc i el seu pare no té feina, però l'operació no li ha costat diners perquè a Espanya hi ha una sanitat pública gratuïta per a tots els ciutadans. Perquè a aquest amic l'operació no li hagi costat res, el conjunt dels ciutadans (també ell i la seva família) hem d'aportar unes quantitats de diners, fonamentalment mitjançant els impostos, que constitueixen un gran fons (ingressos públics) amb el qual pagar les despeses públiques que tenim.

Per això, és important que tots paguem les quantitats (impostos) que determinen les lleis, perquè com més bé complim amb les nostres obligacions com a ciutadans, millors serveis públics tindrem i millor serà la nostra forma de vida.

Els impostos, per tant, són unes quantitats de diners que han de pagar els ciutadans, obligats per llei, perquè l'Estat, les comunitats autònomes i els ajuntaments disposin dels recursos suficients amb els quals pagar les despeses públiques.

L'Estat s'organitza territorialment en municipis, a províncies i en comunitats autònomes.

Segons la Constitució, totes aquestes entitats gaudeixen d'autonomia per a la gestió dels seus respectius interessos. I totes compten amb els seus propis pressupostos. Així, correspon al Govern elaborar els Pressupostos Generals de l'Estat i a les Corts Generals examinar-los i aprovar-los. Als governs de les comunitats autònomes també els correspon l'elaboració dels seus respectius pressupostos i a les seves assemblees legislatives la seva aprovació. Els equips de govern dels ajuntaments igualment fan uns pressupostos, en aquest cas locals, que s'han d'aprovar per la majoria de la corporació municipal en els corresponents plens.

La Llei que aprova els Pressupostos Generals de l'Estat és probablement la llei més important d'un país. El Parlament, que a Espanya s’anomena Corts Generals, pot modificar-ne el contingut i fins i tot retornar el projecte al Govern quan se sotmet a la seva aprovació.

El debat anual sobre els pressupostos porta a analitzar assumptes de gran importància, com ara modificació d'impostos; revisió de les pensions i dels salaris dels funcionaris; aprovació de grans projectes d'inversió previstos: carreteres, autopistes, ferrocarrils, aeroports; o autorització d'operacions d'endeutament, que el Govern necessita dur a terme per cobrir aquelles despeses que no podran ser ateses amb els ingressos tributaris corrents.

Per tant, els Pressupostos Generals de l'Estat, que tenen caràcter anual, inclouen la totalitat de les despeses i els ingressos del sector públic estatal. El Govern els ha de presentar davant el Congrés dels Diputats com a mínim tres mesos abans que finalitzin els de l'any anterior. Si no es poden aprovar abans que comenci l’exercici següent, es consideren prorrogats automàticament.

A continuació, es pot observar la distribució de la despesa pública que van fer totes les administracions públiques a Espanya, incloses, per tant, les de l'Estat, les comunitats autònomes i les corporacions locals.

 EN QUÈ ES GASTEN LES ADMINISTRACIONS PÚBLIQUES UN EURO (1 €)


6.3 Activitats per al primer cicle de Secundària 6.3.1 Demografia, piràmides d'edat i pensions

Àrea: Geografia i Història
Tipus: Individual
Nivell: Primer cicle d’ESO


6.3.2 Activitats econòmiques: el camp i la ciutat. Un univers de serveis

Àrea: Geografia i Història
Tipus: Individual
Nivell: Primer cicle d’ESO


6.3.3 Les comunitats autònomes. La despesa i el pressupost

Àrea: Geografia i Història
Tipus: Individual
Nivell: Primer cicle d’ESO


6.3.4 Les monedes i el canvi monetari

Àrea: Matemàtiques
Tipus: Individual
Nivell: Primer cicle d’ESO (primer curs)


6.3.5 Proporcionalitat. Regla de tres. Equacions de primer grau

Àrea: Matemàtiques
Tipus: Individual
Nivell: Primer cicle d’ESO (segon curs)


6.3.6 Producció de textos

Àrea: Llengua
Tipus: Individual
Nivell: Primer cicle d’ESO


6.3.7 Recerca de documentació. Producció de textos

Àrea: Llengua
Tipus: Individual
Nivell: Primer cicle d’ESO


6.3.8 Recerca de documentació. Anàlisis de situacions

Àrea: Interdisciplinari. Tutoria
Tipus: En grup
Nivell: Primer cicle d’ESO



6.4 Activitats per al segon cicle de Secundària
6.4.1 Naturalesa i societat. Riquesa i pobresa al món. El primer món i el tercer món

Àrea: Geografia i Història
Tipus: Individual
Nivell: Segon cicle d’ESO (tercer curs)


6.4.2 Població rural i població urbana. Serveis públics al camp i a la ciutat

Àrea: Geografia i Història
Tipus: Individual
Nivell: Segon cicle d’ESO (tercer curs)


6.4.3 Població activa. L'atur. Les pensions

Àrea: Geografia i Història
Tipus: Individual
Nivell: Segon cicle d’ESO (tercer curs)


6.4.4 L'organització territorial. Cohesió territorial. La Unió Europea

Àrea: Geografia i Història
Tipus: Individual
Nivell: Segon cicle d’ESO (tercer curs)


6.4.5 Producció de textos

Àrea: Llengua
Tipus: Individual
Nivell: Segon cicle d’ESO


6.4.6 Representacions gràfiques

Àrea: Matemàtiques
Tipus: Individual o en grup
Nivell: Segon Cicle d’ESO


6.4.7 Fòrum

Àrea: Interdisciplinari
Tipus: En grup
Nivell: Segon cicle d’ESO (tercer curs)


6.4.8 Debat

Àrea: Interdisciplinari
Tipus: En grup
Nivell: Segon cicle d’ESO