Portal d'Educació Civicotributària. Agencia Tributaria. - Professors versió flash

Per a què són els impostos?

1. Objectius
                
   
2. Continguts
        
   
3. Recordem que...
     
   
4. Glossari
      
   
5. Suggeriments d'ús per a Educació Primària
         
   
6. Suggeriments d'ús per a Educació Secundària
                   
   

1 Objectius

Amb aquesta sessió es pretén que els alumnes siguin capaços de:

• Identificar els diferents béns i serveis públics
• Interioritzar les actituds de respecte pel que és públic i, per tant, finançat amb l'esforç de tots i utilitzat en benefici comú
• Conèixer que existeix una correlació entre la despesa i l'ingrés públic (el pressupost públic)

2 Continguts

2.1	Els ingressos públics: els impostos
2.2	Les despeses públiques
2.2.1	Distribució funcional de la despesa pública
2.2.2	Funció redistributiva de la despesa pública
2.3	El pressupost públic

2.1 Els ingressos públics: els impostos

Una part de les necessitats que experimenten les persones es pot satisfer de manera individual amb els recursos propis. Però hi ha altres necessitats la satisfacció individualitzada de les quals no resulta possible, sinó que cal atendre-les de manera col•lectiva, unint esforços mitjançant l'aportació de cadascú d'una porció dels seus ingressos. Aquesta aportació es fa fonamentalment mitjançant el pagament d'impostos, amb la finalitat de constituir el que podríem denominar un fons comú amb el qual cobrir el cost dels béns i serveis públics, és a dir, els que es dirigeixen a satisfer aquestes necessitats que cada persona no pot cobrir per si sola.  

Per tant, els impostos es podrien definir, en una primera aproximació, com aquelles quantitats de diners que els ciutadans estan obligats per llei a pagar perquè les administracions públiques (l'Estat, les comunitats autònomes, els municipis) disposin dels recursos suficients amb què finançar la satisfacció de les necessitats públiques, és a dir, la provisió dels béns i serveis públics.

Amb una definició senzilla, la despesa pública és la utilització de cabals públics per a la satisfacció de les necessitats públiques. 

Entre aquestes despeses que les administracions públiques fan per satisfer les necessitats col•lectives es poden esmentar les següents, a títol d'exemple:

• Les sanitàries, com les destinades a la construcció i manteniment d'hospitals i casals; a l'adquisició d'equips i aparells mèdics; a l'adquisició de medicaments; o a l'abonament dels sous del personal sanitari...

• Les educatives, com les ocasionades per la construcció de centres escolars; per la compra de material didàctic, equips informàtics o mobiliari; o pel pagament dels sous al personal docent...

• Les culturals i recreatives, com les adreçades a construir, equipar i mantenir museus, biblioteques, parcs, jardins, instal•lacions esportives...

• Les de seguretat i defensa, per mantenir la policia, els bombers, els serveis de protecció civil en general i les Forces Armades.

• Les originades pel pagament de les pensions, les prestacions per atur i altres prestacions o ajudes de caràcter social.

• Les destinades a la construcció i manteniment d'infraestructures, com les carreteres, autopistes i autovies, els ferrocarrils, els ports, els aeroports...

• Les de recollida d'escombraries, proveïment d'aigua potable, transport públic...

En la següent taula es pot veure la distribució funcional de la despesa pública, és a dir, en què es gasten les administracions públiques un euro?

Per confeccionar la taula, s'han pres les dades consolidades de totes les administracions públiques (Estat central, organismes de l'Administració central, comunitats autònomes, corporacions locals i administracions de la Seguretat Social). Aquestes dades consolidades les publica la Intervenció General de l'Administració de l'Estat (Ministeri d'Hisenda i Administracions Públiques). Les dades es refereixen a 2003, últim any publicat a data de tancament de la guia didàctica.

Despesa pública

La Constitució espanyola proclama en l'article 1.1 que “Espanya es constitueix en un Estat social i democràtic de dret”. És en aquest caràcter social on es fonamenta el principi d'equitat o de justícia de la despesa pública i la seva funció redistributiva.

En una societat de lliure mercat com la nostra es produeixen desigualtats que el mercat pel seu compte no resol i, per això, la Constitució preveu la intervenció de l'Estat, en la seva dimensió social, per tractar de corregir-les. A aquest paper actiu es refereix l'article 9.2 quan diu que “Correspon als poders públics promoure les condicions perquè la llibertat i la igualtat de l'individu i dels grups en què s'integra siguin reals i efectives...”. Es tracta d'afavorir la igualtat d'oportunitats entre tots els ciutadans, independentment de les situacions individuals de partida.

Aquests grans valors es concreten després en altres preceptes constitucionals.

L'apartat 2 de l'article 31 de la Constitució espanyola estableix que "La despesa pública realitzarà una assignació equitativa dels recursos públics...” Aquest article, en establir el principi d'equitat de la despesa pública, li atribueix una important funció redistributiva, ja que l'assignació equitativa dels recursos públics significa que tots els ciutadans tenen dret a beneficiar-se de la mateixa manera dels béns i serveis públics, independentment de la seva capacitat econòmica per contribuir a través del pagament d'impostos a l'obtenció dels recursos necessaris per a la prestació d'aquells. Aquest principi d'equitat o de justícia suposa la garantia d'una satisfacció mínima de les necessitats públiques i l'absència de qualsevol discriminació o arbitrarietat.

L'article 40.1 del text constitucional conté, així mateix, un mandat als poders públics perquè procurin una distribució de la renda més justa, en establir que “Els poders públics promouran les condicions favorables per al progrés social i econòmic i per a una distribució de la renda regional i personal més equitativa...”

Aquesta funció redistributiva significa que a través de la despesa pública, és a dir, mitjançant la inversió dels recursos públics en la realització de determinades prestacions i serveis, es duu a terme una transferència de renda cap als sectors socials més febles econòmicament, amb la finalitat de compensar la situació de desigualtat, assegurant així una convivència justa i en pau social.

L'Estat i les altres administracions públiques han de determinar cada any la quantitat màxima del que gastaran l'any següent i en què ho gastaran i també han de preveure els ingressos necessaris per finançar-ho. Dit d'una altra manera, calculen la quantitat de recursos econòmics que necessiten per pagar les despeses públiques, és a dir, per finançar els béns i serveis que necessiten els ciutadans. Aquests “comptes” sobre els ingressos i les despeses de la col•lectivitat constitueixen el pressupost públic; comptes que tots fem fàcilment amb la nostra economia particular, i que per a l'estatal es recullen tots els anys en la que es pot considerar la Llei més important de totes: la Llei de Pressupostos Generals de l'Estat.

D'acord amb l'article 134 de la Constitució espanyola, correspon al Govern l'elaboració dels Pressupostos Generals de l'Estat i a les Corts Generals examinar-los i aprovar-los. Els Pressupostos Generals d'Estat són anuals i inclouen la totalitat de despeses i ingressos del sector públic estatal. El Govern ha de presentar-los davant el Congrés dels Diputats com a mínim tres mesos abans que finalitzin els Pressupostos Generals de l'Estat de l'any anterior. Quan no s'aproven per entrar en vigor a l'any següent, es consideren prorrogats automàticament els de l'exercici anterior.

De la mateixa manera que l'Estat central, les comunitats autònomes i els municipis aproven també cada any els seus propis pressupostos.

3 Recordem que...

Els impostos són quantitats de diners que els ciutadans estan obligats per llei a pagar perquè les administracions públiques (l'Estat, les comunitats autònomes, els municipis) disposin dels recursos suficients amb els quals finançar la satisfacció de les necessitats públiques.

La despesa pública és la utilització de cabals públics per a la satisfacció de les necessitats públiques. Les despeses públiques s’han de regir pel principi d'equitat i compleixen una funció de redistribució de la renda.

Cada any, l'Estat, i les comunitats autònomes i els municipis, calculen quants diners ingressaran i determinen com els gastaran. Són els pressupostos públics.

4 Glossari

• Capacitat econòmica: La que el legislador té en compte per establir cada impost a càrrec dels contribuents. Es considera que l'obtenció de rendes, la possessió del patrimoni, l'adquisició d'una herència o una donació, la compra de mercaderies són fets representatius de capacitat econòmica, també anomenada “capacitat contributiva”, perquè en funció d’aquesta, els contribuents efectuen les seves aportacions tributàries a la Hisenda pública. És a dir, són els diners que es tenen, o que es demostra que es tenen segons les coses que un compra o posseeix. Per això, la capacitat econòmica és un indicador de la capacitat contributiva, perquè demostra el que un ciutadà pot pagar i ha de pagar en concepte d'impostos. El que té més capacitat econòmica, té una capacitat contributiva superior (i viceversa).



• Equitat: Principi o criteri que estableix l'aplicació d'una adequada proporció o correspondència entre els mitjans econòmics de cada persona i les aportacions que ha de fer mitjançant el pagament d'impostos per finançar les despeses públiques.



• Despeses públiques: Utilització de cabals públics per satisfer les necessitats públiques.



• Impostos: Quantitat de diners que els ciutadans estan obligats per llei a pagar perquè les administracions públiques (l'Estat, les comunitats autònomes, els municipis) disposin dels recursos suficients amb els quals finançar la satisfacció de les necessitats públiques.



• Ingressos públics: Són les quantitats de què disposen l'Estat i altres les administracions públiques per finançar les despeses públiques. Els ingressos públics més importants són els que provenen dels impostos.



• Pressupostos Generals de l'Estat: Document aprovat per llei cada any en el qual es determina la quantitat màxima que l'Estat pot gastar, en què l’ha de gastar i que preveu els ingressos necessaris per finançar aquesta despesa.



• Pressupost públic: Document que compleix les finalitats ja expressades del pressupost de l'Estat, però referit a una altra entitat pública, com pot ser un ajuntament, una diputació provincial o una comunitat autònoma. El pressupost públic constitueix l'eix de l'activitat financera de la respectiva entitat pública al llarg de l'any, ja que constitueix una guia i un mandat de les tasques que cal dur a terme.
  

5 Suggeriments d'ús per a Educació Primària

5.1	Abans de començar
5.2	Exposició del professor
5.3	Activitats
5.3.1	Demografia, ajuntaments i impostos
5.3.2	Funcions i serveis públics de diferents Administracions
5.3.3	Proporcions i prioritats. Representacions gràfiques
5.3.4	Sobre els serveis públics dels ajuntaments
5.3.5	Producció de textos. Recerca d'informació
5.3.6	Debat
5.3.7	Planificació

5.1 Abans de començar

• Has sentit a parlar dels impostos?
• Què creus que són?
• Per a què serveixen?
• Imagina que no hi hagués impostos; què creus que no hi hauria?
• Ordena la llista de coses que has escrit en la pregunta anterior segons la seva importància.

Qualsevol persona ha de fer una sèrie de despeses per viure perquè ha de cobrir unes necessitats bàsiques (aliments, vestit i habitatge). Aquestes despeses i altres, quan un té pocs anys, les paguen els pares, però quan ja som grans i tenim una feina, cadascú organitza les seves despeses i els seus ingressos, calculant el que pot gastar amb els diners que té i decidint en què els gastarà. És a dir, es fa un pressupost per anar vivint.

En el vostre cas, quan rebeu una propina o la paga que us donen a casa, sabeu en què podeu fer-la servir i per a què us arriba, però amb ella no podreu comprar coses o anar a llocs que costin més de la quantitat rebuda. Per això, quan, tenint en compte els diners que teniu, decidiu per fi en què els voleu gastar o si, altrament, els voleu estalviar tots o només una part, esteu fent el vostre pressupost.

De tota manera, no solament existeixen les necessitats individuals, sinó que també n’hi ha de col•lectives (educatives, sanitàries, d'acció social, policials, ambientals, judicials i moltes altres), és a dir, aquelles que per separat cada persona no podria pagar per ella mateixa, però que, en canvi, es poden atendre amb les aportacions de tots.

Aquestes necessitats col•lectives ocasionen unes despeses públiques, per exemple, les necessàries per disposar d'una xarxa de centres escolars amb educadors dedicats a l'ensenyament; per gaudir d'una xarxa de biblioteques, d'hospitals amb l'adequat personal sanitari, de centres esportius per a la pràctica d'esports i també per veure els nostres esportistes. Igualment, cal fer despeses públiques per arreglar els carrers de la ciutat on viviu; per il•luminar-los i recollir les escombraries; per fer i mantenir parcs i jardins; per construir i arreglar carreteres i autovies; per tenir un servei de bombers; per pagar als militars i policies, que s'ocupen de la nostra defensa i seguretat; per poder disposar de prestacions, subvencions i assistència social.

Perquè, què et semblaria si no hi hagués col•legis públics ni hospitals ni bombers ni policies, ni pensions? Què et semblaria si no hi hagués llum als carrers o no es recollissin les escombraries? Les despeses públiques són per a benefici de tots i, per tant, les hem de pagar entre tots.

Per això estan els impostos, que són unes quantitats de diners que han de pagar els ciutadans, obligats per llei, perquè l'Estat, les comunitats autònomes i els ajuntaments disposin dels recursos suficients amb els quals pagar les despeses públiques.

De la mateixa manera que per a la teva economia particular i per a l'economia de la teva família és important saber els diners que teniu i les despeses que es poden fer amb aquests diners, per a l'Estat, les comunitats autònomes i els ajuntaments també ho és. Per això, l'Estat i les altres administracions públiques fan uns comptes d'ingressos i de despeses, que s’anomenen pressupostos. La llei més important a Espanya és la Llei de Pressupostos Generals de l'Estat, que autoritza el Govern a recaptar dels ciutadans una sèrie d'ingressos i a fer determinades despeses per poder satisfer les necessitats col•lectives.

A continuació se suggereixen diferents activitats. Els criteris de recerca d'activitats poden ser de diferent tipus: l'àrea o matèria, el tipus d'activitat (individual o en grup) i el nivell educatiu per al qual es proposa.

Àrea: Coneixement del medi
Tipus: Individual
Nivell: Tercer Cicle d'Educació Primària

• Quants habitants hi ha a Espanya ?
• Quins territoris són els més poblats? Per què?
• Hi ha més habitants a les ciutats que al camp. Per què creus que passa, això?
• Quins avantatges té viure en societat?
• De quina manera s'organitzen els agrupaments?
• Localitza on és l'Ajuntament de la teva població.
• Els impostos serveixen per oferir serveis. Quins serveis?
• Concreta quins serveis ofereix el teu Ajuntament
  • De seguretat.
  • De sanitat.
  • D'assistència social.
  • D'educació.
  • D'atenció al ciutadà.
  • De bombers, jardineria, enllumenat, neteja, mobiliari urbà.
  • De transport públic.
  • D'ordenació del trànsit i circulació de vehicles.
  • Hi ha aigua a casa teva? Com hi arriba? Quina diferència hi ha entre el servei d'aigua i el servei de llum (o de gas)? Si no ho saps, pregunta-ho als teus pares o al teu professor.
  • Digues què són les aigües residuals. Com es tracten? Investiga a on van a parar aquestes aigües residuals.
• Qui paga tot això? D'on es treuen els diners per pagar-ho?
• Espanya és una democràcia avançada. No hi ha cap ciutat ni cap poble que no disposi de la major part d'aquests serveis. Però, t’imagines com es viuria sense aquests serveis? Pensa-hi i escriu una redacció sobre com seria una ciutat o un poble sense llum, o sense aigua corrent, o sense clavegueram, o amb carrers sense pavimentar. Pots preguntar-ho a algun adult.
• Quins serveis falten en la teva localitat o Ajuntament?
• A quina comunitat autònoma pertany la teva localitat?
• Quina és la capital d'aquesta comunitat autònoma?
• Quina és la capital de l'Estat?
• Quina diferència hi ha entre la Unió Europea i l'Estat central? I entre l'Estat central i la comunitat autònoma? I entre la comunitat autònoma i l'ajuntament?

Àrea: Coneixement del medi
Tipus: En grup
Nivell: Tercer Cicle d'Educació Primària

• Construïu per grups d'un mural amb imatges que recullin els serveis que ofereixen les diferents administracions públiques.
• Dividiu la classe en grups :
  • Un grup dibuixa en un mural la xarxa de carreteres nacionals i autonòmiques que hi ha en la corresponent comunitat autònoma. Pinteu de color vermell les carreteres nacionals; de color verd, les autonòmiques. Especifiqueu quantes n’hi ha i assenyaleu on comencen i on acaben.
  
  
  
  • Un altre grup posa en un altre mapa la xarxa de col•legis públics i concertats que hi ha a la localitat, comarca o comunitat autònoma (els límits geogràfics els posa el professor). Escriviu-ne el nom i la localització.
  
  
  
  • Un altre grup marca l'itinerari per arribar a l'hospital quan un es posa malalt i han d'ingressar-lo per operar-lo. Assenyaleu en el mapa tots els centres de salut i hospitals d'una determinada circumscripció geogràfica.
  
  
  
  • Un altre grup indica on són els parcs de bombers i les comissaries de policia o casernes de la Guàrdia Civil. Enganxeu al mural fotos dels diferents tipus de vehicles que utilitzen per desplaçar-se. Per què tots els cotxes d'aquests serveis es poden saltar un semàfor en vermell?
  
  
  
  • Un altre grup s'interessa pels serveis d'ajuda que presten els nostres soldats i per les Forces Armades en general. Assenyaleu quins són els diferents exèrcits i quines missions tenen. Indiqueu les operacions internacionals en què participen en l'actualitat soldats espanyols i acoloreix en un mapamundi els països on són.

Àrea: Matemàtiques
Tipus: Individual o en grup
Nivell: Tercer Cicle d'Educació Primària

• L'Estat central té un pressupost de 362.065,81 milions d'euros. Seguint la distribució de la taula, digues quant inverteix en justícia, en pensions, en sanitat, en educació, en cultura, en infraestructures, etc. Quin és el percentatge aproximat de despesa social?

Milions d'euros
Font: Ministeri d'Hisenda i Administracions Públiques. Llibre Vermell Pressupostos Generals de l'Estat per a l'any 2012 (*) Inclou les transferències des dels Pressupostos Generals de l'Estat a altres administracions públiques (comunitats autònomes, ajuntaments, etc.), els pagaments pel Deute Públic emès, etc.

• L'Estat ha obtingut a través de l'Agència Tributària, després de la campanya de l'IRPF, un total de 69.803 milions d'euros. Transfereix el 50 per cent a les comunitats autònomes. Quant reparteix a les CCAA? Quant se’n queda l'Estat? Representar gràficament en un diagrama de barres (histograma) el que li correspon a cadascun.



• Pel seu aniversari en Pau rep dels seus pares, avis i oncles 100 euros. Pau fa temps que vol comprar-se una samarreta que costa 15 euros, dos CD que costen 19 i 17 euros, i unes sabatilles esportives que costen 40 euros. A més, vol anar amb els seus amics a un concert del seu grup favorit, l’entrada té un preu de 18 euros, i a un partit de futbol, que costa 20 euros. A part, vol estalviar per comprar-se un equip de música. Com que no en té per tot, tu, d’ell, què faries? Quants diners et gastaries? Amb què els faries servir?
  

Àrea: Llengua
Tipus: Individual
Nivell: Tercer Cicle d'Educació Primària

• Què significa la paraula ajuntament? Busca altres paraules que siguin sinònimes.
• Com s’anomenen les persones que treballen per a l'ajuntament?
• Escriu paraules que se t'ocorrin relacionades amb persones que treballen per als ciutadans: per exemple, bomber… Se te n’acudeix cap més?
• Escriu el femení d'aquestes paraules.
• Quins càrrecs polítics i òrgans hi ha als ajuntaments? Un exemple de càrrec polític: Regidor. Digue’n d’altres. Un exemple d'òrgan: el Ple de l'Ajuntament. Digue’n d’altres.
  

Àrea: Llengua
Tipus: Individual o en grup
Nivell: Tercer Cicle d'Educació Primària

• Escriu un diàleg entre dues persones que estan esperant l'autobús i es queixen del que triga i d'altres coses que se t’acudeixin. Cal arribar a la conclusió que si tothom pagués els seus impostos, hi hauria més serveis i més ben dotats. (Escenificació, quan sigui una activitat en grup).



• Escriu una redacció sobre el que acostumes a fer durant la setmana: anar al col•legi, entrenar-te en un camp, anar a nedar, passejar pel carrer, anar al parc, seure als bancs, visitar els avis, oncles, cosins o amics, etc. Assenyala els serveis que fas servir i que et facilita l'Estat (l'ajuntament, la comunitat autònoma o l'Estat central)



• Dibuixa un còmic amb el que has escrit en la redacció anterior.
• Busca la pàgina web de l'Ajuntament del teu poble o ciutat. Si no en té, busca la pàgina de la Comunitat Autònoma a què pertanys. Busca en la web les dades següents:
  • Com es diu l'alcalde o l'alcaldessa o el president o la presidenta de la Comunitat?
  • Quins són els projectes més importants que té previst fer l'Ajuntament o el Govern de la Comunitat? (Els professors poden donar pistes)

Àrea: Llengua
Tipus: En grup
Nivell: Tercer Cicle d'Educació Primària

• Debateu en grups les despeses públiques i després feu-ne un comentari escrit amb l'opinió majoritària.

• En grup, penseu cinc preguntes per fer als vostres pares sobre els impostos i les despeses públiques. Comenteu entre vosaltres les respostes i resumiu-les en un full.

Àrea: Interdisciplinari. Tutoria
Tipus: En grup
Nivell: Tercer Cicle d'Educació Primària

• Planifiqueu una excursió amb els companys de classe. Què hauríeu de fer? Com distribuiríeu entre tots el treball d'organització? En quines despeses hauríeu de pensar? De quina forma aconseguiríeu els diners necessaris? Escriviu entre tots el programa de preparatius que hauríeu de fer.



• Planifiqueu una festa d'aniversari. Cal comprar el regal, el menjar, les begudes. Quants diners cal posar? N’han de posar tots els que vagin a la festa? I si un no vol posar diners o intenta posar-ne menys del que li correspon, podrà participar igual a la festa? S’ha de portar una pel•lícula de vídeo, es lloga o es compra? Cal fer fotos, qui porta la càmera? Qui s'ocupa de revelar les fotos? Quantes còpies? A quant surten? I si algú no vol la foto que ha encarregat?



• Presenteu conclusions per escrit.
  

6 Suggeriments d'ús per a Educació Secundària

6.1	Abans de començar
6.2	Exposició de professor
6.3	Activitats per al primer cicle de Secundària
6.3.1	Demografia, piràmides d'edat i pensions
6.3.2	Activitats econòmiques: el camp i la ciutat. Un univers de serveis.
6.3.3	Les comunitats autònomes. La despesa i el pressupost
6.3.4	Les monedes i el canvi monetari
6.3.5	Proporcionalitat. Regla de tres. Equacions de primer grau
6.3.6	Producció de textos
6.3.7	Recerca de documentació. Producció de textos
6.3.8	Recerca de documentació. Anàlisis de situacions
6.4	Activitats per al segon cicle de Secundària
6.4.1	Naturalesa i societat. Riquesa i pobresa al món. El primer món i el tercer món.
6.4.2	Població rural i població urbana. Serveis públics al camp i a la ciutat
6.4.3	Població activa. L'atur. Les pensions
6.4.4	L'organització territorial. Cohesió territorial. La Unió Europea
6.4.5	Producció de textos
6.4.6	Representacions gràfiques
6.4.7	Fòrum
6.4.8	Debat

6.1 Abans de començar

• Has sentit a parlar dels impostos?
• Què creus que són?
• Per a què serveixen?
• Imagina que no hi hagués impostos, què creus que no hi hauria?
• Ordena la llista de coses que has escrit en la pregunta anterior segons la seva importància.
• Si has de fer despeses i creus que no tens prou diners, què has de fer? com s’anomenen aquestes previsions?

Un grup d'amics va al vespre al poliesportiu del poble o de la ciutat a entrenar-se. Després aniran a nedar.

Demà han d’anar a la biblioteca municipal, després de sortir de classe, per fer un treball i, si els queda temps, aniran al parc a jugar. Diumenge, després del partit de bàsquet del col•legi, volen visitar un company que acaba de sortir de l'hospital on l’han operat d'una lesió al genoll.

Mentre van pel carrer, passen pel costat de fanals, de contenidors d'escombraries, de semàfors, de bancs, de jardins, de l'edifici de bombers i del de la Policia.

Tot passa tal com ho havien planejat, excepte la visita al company operat, que no poden fer perquè al carrer on viu no hi ha llum.

Uns gamberros van trencar els fanals i no es veu res. Aleshores, un d'ells pensa en el problema que suposaria la falta d'enllumenat públic, o si no hi hagués aigua a les cases, si no hi hagués servei de recollida d'escombraries, si no hi hagués hospitals públics ni instituts ni biblioteques ni poliesportius ni parcs. Un altre diu que hi ha més despeses públiques, a més de les que ha enumerat el seu amic, i assenyala les que calen per mantenir les Forces Armades, la Policia, l'Administració de Justícia o la cura del medi ambient i la protecció de la naturalesa. I un altre pensa que fer malbé els jardins, els fanals, els contenidors i qualsevol mobiliari públic suposa un perjudici per a tots, que haurem de pagar entre tots.

El grup parla sobre el tema i s'adona, per primera vegada, que els béns i serveis públics són d'interès també per a ells. A més, comenten la importància que té l'educació, ja que com més bona sigui menys actes incívics hi haurà i, per tant, menors seran les despeses dedicades a arreglar destrosses.

Per al company lesionat al genoll hauria estat un problema que no hagués existit un hospital públic i personal sanitari qualificat a la seva disposició i, a més, gratuït. La seva mare guanya molt poc i el seu pare no té feina, però l'operació no li ha costat diners perquè a Espanya hi ha una sanitat pública gratuïta per a tots els ciutadans. Perquè a aquest amic l'operació no li hagi costat res, el conjunt dels ciutadans (també ell i la seva família) hem d'aportar unes quantitats de diners, fonamentalment mitjançant els impostos, que constitueixen un gran fons (ingressos públics) amb el qual pagar les despeses públiques que tenim.

Per això, és important que tots paguem les quantitats (impostos) que determinen les lleis, perquè com més bé complim amb les nostres obligacions com a ciutadans, millors serveis públics tindrem i millor serà la nostra forma de vida.

Els impostos, per tant, són unes quantitats de diners que han de pagar els ciutadans, obligats per llei, perquè l'Estat, les comunitats autònomes i els ajuntaments disposin dels recursos suficients amb els quals pagar les despeses públiques.

L'Estat s'organitza territorialment en municipis, a províncies i en comunitats autònomes.

Segons la Constitució, totes aquestes entitats gaudeixen d'autonomia per a la gestió dels seus respectius interessos. I totes compten amb els seus propis pressupostos. Així, correspon al Govern elaborar els Pressupostos Generals de l'Estat i a les Corts Generals examinar-los i aprovar-los. Als governs de les comunitats autònomes també els correspon l'elaboració dels seus respectius pressupostos i a les seves assemblees legislatives la seva aprovació. Els equips de govern dels ajuntaments igualment fan uns pressupostos, en aquest cas locals, que s'han d'aprovar per la majoria de la corporació municipal en els corresponents plens.

La Llei que aprova els Pressupostos Generals de l'Estat és probablement la llei més important d'un país. El Parlament, que a Espanya s’anomena Corts Generals, pot modificar-ne el contingut i fins i tot retornar el projecte al Govern quan se sotmet a la seva aprovació.

El debat anual sobre els pressupostos porta a analitzar assumptes de gran importància, com ara modificació d'impostos; revisió de les pensions i dels salaris dels funcionaris; aprovació de grans projectes d'inversió previstos: carreteres, autopistes, ferrocarrils, aeroports; o autorització d'operacions d'endeutament, que el Govern necessita dur a terme per cobrir aquelles despeses que no podran ser ateses amb els ingressos tributaris corrents.

Per tant, els Pressupostos Generals de l'Estat, que tenen caràcter anual, inclouen la totalitat de les despeses i els ingressos del sector públic estatal. El Govern els ha de presentar davant el Congrés dels Diputats com a mínim tres mesos abans que finalitzin els de l'any anterior. Si no es poden aprovar abans que comenci l’exercici següent, es consideren prorrogats automàticament.

A continuació, es pot observar la distribució de la despesa pública que van fer totes les administracions públiques a Espanya, incloses, per tant, les de l'Estat, les comunitats autònomes i les corporacions locals.

 EN QUÈ ES GASTEN LES ADMINISTRACIONS PÚBLIQUES UN EURO (1 €)

Àrea: Geografia i Història
Tipus: Individual
Nivell: Primer cicle d’ESO

• Recopila les dades demogràfiques de la teva població.
• Amb aquestes dades fes una piràmide de població.
• Quin tipus de creixement té la teva població? Positiva o negativa?
• Quins beneficis o problemes poden generar un o altre creixement?
• Esmenta possibles causes que han influït en la situació actual de la població
• Quines necessitats demana l'atenció per a aquesta població?
• Com prioritzaries aquestes necessitats?
• Què és l'envelliment de la població?
• Què són les pensions?
• Qui les paga?
• Quina part del pressupost es dedica a les pensions?
• Quin tipus de pensions hi ha a Espanya?
• Coneixes algú amb pensió de jubilació, o amb la d'orfandat o viduïtat o invalidesa o la pensió assistencial?

Àrea: Geografia i Història
Tipus: Individual
Nivell: Primer cicle d’ESO

• Hi ha alguna relació entre l'economia i els impostos?
• Quines diferències hi ha entre una societat agrària i una d’industrial?
• I entre una industrial i una altra de serveis?
• Quins productes agrícoles i ramaders coneixes?
• Coneixes alguna societat típicament agrícola i rural? Per exemple, els països de l’anomenat Tercer Món. En què basen la seva economia?
• Digues dues diferències entre l'agricultura i ramaderia d'una societat agrícola, com l’Índia, per exemple, i la d'una societat industrial i tecnològica, com la d'EUA.
• Quins serveis ofereix als seus ciutadans l'Estat d'una societat agrícola i l'Estat d'una societat industrial i tecnològica?
   

Àrea: Geografia i Història
Tipus: Individual
Nivell: Primer cicle d’ESO

• Quina és l'organització territorial de l'Estat espanyol?
• Què significa comunitat autònoma?
• D'on treu els diners l'Estat espanyol?
• Com els inverteix?
• Quina llei és la que organitza la despesa de l'Estat?
• Qui fa aquesta llei?
• Quan s'aprova?
• On s'aprova?
• I en les comunitats autònomes?
• I en els municipis?

Àrea: Matemàtiques
Tipus: Individual
Nivell: Primer cicle d’ESO (primer curs)

• L'euro és la unitat monetària dels països de la Unió Europea. L'última moneda pròpia de l'Estat espanyol era la pesseta.
• Localitza la imatge d'alguna moneda o bitllet de pessetes. Transforma 1.000 pessetes en euros. Saps com ho has de fer? Cada euro val 166,386.
• Recorda les aproximacions. Mil pessetes, quants euros són aproximadament?
• Moltes persones grans encara calculen en les pessetes quant valen les coses. Pots definir una regla de transformació d'euros a pessetes perquè aproximadament se sàpiga amb facilitat quantes pessetes són una quantitat d'euros i viceversa?
• Busca quins països de la Unió Europea no tenen l'euro com a divisa. Descobreix quin és el valor de la seva moneda al canvi en euros.
• Si una persona d'Estats Units d'Amèrica paga impostos per un import de 1500 US $, quants impostos pagarà en euros?

Àrea: Matemàtiques
Tipus: Individual
Nivell: Primer cicle d’ESO (segon curs)

• L'Estat social i democràtic de dret té un objectiu: que tots els ciutadans puguin viure tan bé com es pugui. Per això, ofereix uns serveis que han de ser pagats entre tots: Si, per exemple, es gasta el 7% en educació, quant s'ha invertit, si s'espera ingressat durant 2012 la quantitat de 276.390,44 milions d'euros? Quant es destinaria a educació si la inversió fos del 9%?
• Calcula quant es gasta l'Estat per alumne utilitzant el resultat del problema anterior i sabent que hi ha 250.000 escolars.
• La relació entre nombre d'alumnes i inversió dinerària de l'Estat, és directament o indirectament proporcional?
• Calcula el nombre de soldats destacats a Bòsnia si per menjar durant una setmana cal pagar 84.000 euros i cadascun consumeix diàriament 30 €.
• Indica quines d'aquestes magnituds són directament proporcionals i quines no:

  • El que percep un ciutadà pel seu treball i els impostos que ha de pagar.

  • El nombre de fills que té un contribuent i els impostos que ha de pagar.

Àrea: Llengua
Tipus: Individual
Nivell: Primer cicle d’ESO

• Imagina't que vius al segle XVIII i que no hi ha molts dels serveis de què gaudim avui dia.
• Escriu dues redaccions: una sobre com seria un dia si haguessis viscut al segle XVIII, i una altra sobre com és en l'actualitat.
• Escriu un diàleg amb un extraterrestre per explicar-li com vius, com és la teva ciutat o el teu poble.
• Descriu com s'aconsegueix que arribi l'aigua a casa teva.
• Pensa quins serveis públics funcionen pitjor i quins necessiten més recursos econòmics. Pots consultar les notícies dels diaris. Com defensaries en el teu Ajuntament o a l'Assemblea Legislativa de la teva Comunitat Autònoma o al parlament de l'Estat l'increment de la despesa per millorar els serveis esmentats als ciutadans? Quines altres mesures se t'ocorren perquè, sense incrementar la despesa, millorin els serveis als ciutadans?
• Escriu una carta adreçada a un defraudador, a un que no paga els seus impostos, explicant-li per què ho ha de fer.

Àrea: Llengua
Tipus: Individual
Nivell: Primer cicle d’ESO

• Visita la pàgina web dels Pressupostos Generals de l'Estat i mira quant es gasta en educació. Escriu en un full el que et suggereixin aquests pressupostos o el que et cridi més l'atenció.
• Visita les pàgines web de la UNESCO i la UNICEF o busca en llibres, revistes, o diaris dades com ara el nombre d'habitants que hi ha en el món, quants n’hi ha per continents, el nombre de nens en cada continent i assenyala el percentatge d'aquests nens que són pobres i passen gana. Quan tinguis totes les dades, escriu per què creus que hi ha tants nens pobres i què faries perquè tots poguessin tenir la mateixa qualitat de vida que tu.
• Com si es tractés d'un programa electoral, fes la distribució de la despesa pública que a parer teu seria el convenient en la teva ciutat.

Àrea: Interdisciplinari. Tutoria
Tipus: En grup
Nivell: Primer cicle d’ESO

• Per grups, busqueu una cançó, una pel•lícula i un llibre en els quals es parli de nens que no tenen la qualitat de vida que hi ha a Espanya. Entre tots, hauríeu de cantar la cançó, explicar la pel•lícula i resumir el llibre.



• Per exemple, es pot fer un fòrum sobre la pel•lícula Niños del cielo (Bacheha-Ye Aseman) del cineasta iranià Majid Majidi (apta per a tots els públics).

Àrea: Geografia i Història
Tipus: Individual
Nivell: Segon cicle d’ESO (tercer curs)

• Fes una relació de catàstrofes naturals que s'han viscut al món durant els tres últims anys: motivades per riuades i inundacions; provocades per huracans i monsons; ocasionades per terratrèmols i tsunamis; o causades per erupcions volcàniques.
• Investiga com funcionen les alertes i per a què serveixen. Exposa les teves conclusions en forma de recomanacions.
• Fes un mapa amb tots els llocs on s'han produït aquestes catàstrofes.
• Compara com es resolen els efectes d'un terratrèmol a Iran o al Japó. En treus alguna conclusió?



• Has vist la pel•lícula El día de mañana? S’hi planteja d'una manera “catastrofista” l'impacte de l’“escalfament global del planeta”. Busca-hi referències a pactes que pretenen combatre aquests fenòmens.



• Tenen els estats prou diners per fer front a imprevistos com aquests? En cas afirmatiu, d'on surten aquestes quantitats?



• Saps que més de 1.000 milions de persones no tenen accés adequat a aigua potable i sanejament i que 3.000.000 de persones moren cada any per malalties vinculades al consum d'aigua contaminada, segons dades de l'ONU?



• Saps que 852 milions de persones pateixen fam al món, segons indica la FAO? Saps què és la FAO? Consulta-ho a Internet.



• Saps que la fam mata 5.000.000 de nens cada any? I que l'objectiu de l'ONU és reduir a la meitat en l'any 2015 el nombre de persones que passa gana?

Àrea: Geografia i Història
Tipus: Individual
Nivell: Segon cicle d’ESO (tercer curs)

• Fes una llista de cinc diferències importants entre la vida urbana i la vida rural.
• Com s'organitza una societat moderna i eficient perquè tots els ciutadans, urbans o rurals, tinguin els mateixos serveis?
• Saps que durant l'hivern es queden alguns pobles incomunicats per neu i gel? Quins dispositius s'activen per evitar-ho? Què es fa en situacions d'urgència o emergència?
• El creixement de les ciutats exigeix també el creixement dels serveis: detalla 10 serveis que necessiten els habitants d'un nou barri.
• Quin entorn consumeix més recursos de l'Estat: el camp o la ciutat? Per què?
• Ordena de més a menys importància les següents activitats econòmiques en relació amb el PIB: Agricultura, ramaderia, mineria, indústria, turisme i serveis. D'on treu l'Estat més recursos? On inverteix més recursos? 

Àrea: Geografia i Història
Tipus: Individual
Nivell: Segon cicle d’ESO (tercer curs)

• Busca en la web del Ministeri de Ocupació i Sefuretat Social o en la web de l'Institut Nacional d'Estadística i localitza les dades següents:
  • Quants aturats hi havia en 2012?
  • I en 2000?
  • Quin era la taxa de l'atur en 2012?
  • I quina en 2000?
  • Què mesura la taxa d'atur? Com es calcula??
• En què es diferencia una pensió d'una prestació per atur?
• Com es genera el dret a tenir una pensió?
• Amb quins diners es paguen les prestacions d'atur i les pensions?

Àrea: Geografia i Història
Tipus: Individual
Nivell: Segon cicle d’ESO (tercer curs)

• Esmenta les 17 comunitats autònomes i les dues ciutats autònomes.
• Què és la cohesió territorial? Quins elements afavoreixen a Espanya la cohesió territorial?
• Quins països conformen la Unió Europea? Assenyala’ls en un mapa d'Europa.
• Què són els fons de cohesió? Qui té dret a rebre fons de cohesió?
• En què han influït els fons de cohesió a Espanya?

Àrea: Llengua
Tipus: Individual
Nivell: Segon cicle d’ESO

• Descriu un paisatge urbà i un altre de rural. Posa èmfasi en les diferències.
• Pensa en un lema per a una campanya anual d'impostos. En què posaries l'accent: en els serveis necessaris o en la insolidaritat dels que defrauden? Relaciona les dues coses.
• Fes una carta de retret a una persona que utilitza diferents serveis públics i que després no paga els seus impostos. Argumenta-ho, però no insultis.
• Redacta una reclamació a l'Oficina del Consumidor perquè una botiga t'ha venut iogurts caducats i en mal estat. Fes-hi constar els riscos per a la teva salut i els drets que tens com a consumidor.

Àrea: Matemàtiques
Tipus: Individual o en grup
Nivell: Segon Cicle d’ESO

• L'Estat rep també fons de la Unió Europea i transfereix així mateix una part dels seus ingressos a la Unió Europea. L'any 2013, està previst que Espanya rebi 13.284,62 milions d'euros i que aporti 11.900,60 milions d'euros. Calcula el saldo a favor d'Espanya. D'acord amb la taula que s'inclou tot seguit, representa gràficament l'evolució del saldo Espanya-Unió Europea des de l'any 2000 fins a l'any 2013. 

  Concepte	Aportació espanyola	Pagaments comunitaris	SALDO FINANCER
  2000	6.558,07	10.859,21	4.301,14
  2001	6.676,42	12.186,69	5.510,27
  2002	6.603,11	14.956,70	8.353,55
  2003	7.942,17	16.607,70	8.665,53
  2004	9.007, 64	15.911,96	6.904,32
  2005	10.290,83	15.171,41	4.880,57
  2006	10.674,33	13.033,35	2.359,03
  2007	10.314,27	12.481,79	2.167,52
  2008	10.633,68	11.651,80	1.018,11
  2009	12.363,02	12.940,76	577,74
  2010	12.421,34	15.152,19	2.730,86
  2011	12.117,37	13.265,23	1.147,86
  2012	11.770,72	14.566,24	2.795,52
  2013	11.900,60	13.284,62	1.384,02

  En milions d'euros
  Font: Ministeri d'Hisenda i Administracions Públiques
• Es poden fer tants exercicis com es vulgui utilitzant aquests conceptes: elaboració de taules, representació gràfica utilitzant diagrames de barres i sectorials.

Àrea: Interdisciplinari
Tipus: En grup
Nivell: Segon cicle d’ESO (tercer curs)

• Recordes la pel•lícula de Kevin Costner El missatger del futur (no recomanada per a menors de 7 anys)? Es pot visualitzar a classe i fer un cinema-fòrum. Els temes poden ser els següents:
  • Sense Estat no hi ha llei. Aleshores s'imposa la força.
  • El clan, el grup, és essencial per sobreviure.
  • La posada en funcionament d'un servei públic produeix una revolució.
  • Per aconseguir això que anomenem llibertat hi ha gent que és capaç d'arriscar i de donar la seva vida.
• Després del fòrum, es demana als alumnes que pensin com es pot arribar a desenvolupar aquesta societat: en què consisteix la democràcia i en què afavoreix les societats.
• Vinculació entre democràcia i imposición

Àrea: Interdisciplinari
Tipus: En grup
Nivell: Segon cicle d’ESO

• Amb quatre o cinc companys de classe feu una enquesta en la qual es pregunti si preferirien pagar menys impostos a canvi de tenir menys serveis públics i, en aquest cas, a quins serveis estarien disposats a renunciar. També es pot preguntar si, altrament, no els importaria pagar més per tenir més serveis. Analitzeu després els resultats i feu-ne un resum escrit.

• © Copyright Agencia Tributaria.
• Accessibilitat